Bubalus bubalis - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:27Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 20:		Llínea 20:


	[[Carlos Linneo\|Linneo]] va descriure per primera volta el gènero ''[[Bos]]'' i el búfalo d'aigua ~~baixe~~ la nomenclatura binominal ''Bos bubalis'' en 1758; se sabia que l'espècie es trobava en Àsia i es va mantindre com a forma domèstica en Itàlia.<ref> {{cita lliure \| autor = Linnaeus, C. \| any = 1758 \| capítul = Bos Bubalis \| títul = Systema naturæ per regna tria naturæ , classes secundum, ordines, gèneros, espècies, cum characteribus, differentis, sinònims, locis \| volum = v.1 \| ubicació = Holmiae \| editor = Laurentii Salvii \| chapter-url = https://www.biodiversitylibrary.org/page/ 726975 \| edició = 10 \| pàgina = 72}} </ref>		[[Carlos Linneo\|Linneo]] va descriure per primera volta el gènero ''[[Bos]]'' i el búfalo d'aigua baix la nomenclatura binominal ''Bos bubalis'' en 1758; se sabia que l'espècie es trobava en Àsia i es va mantindre com a forma domèstica en Itàlia.<ref> {{cita lliure \| autor = Linnaeus, C. \| any = 1758 \| capítul = Bos Bubalis \| títul = Systema naturæ per regna tria naturæ , classes secundum, ordines, gèneros, espècies, cum characteribus, differentis, sinònims, locis \| volum = v.1 \| ubicació = Holmiae \| editor = Laurentii Salvii \| chapter-url = https://www.biodiversitylibrary.org/page/ 726975 \| edició = 10 \| pàgina = 72}} </ref>
	[[Sir John Ellerman, primer baronet \| Ellerman]] i [[Terence Morrison-Scott \| Morrison-Scott]] varen tractar les formes salvages i domèstiques del búfalo d'aigua com [[Conespecificidad\|conespecíficos]],<ref> {{cita lliure \| autor1 = Ellerman, J.R. \| autor2 = Morrison-Scott, T. C. S. \| any = 1966 \| capítul = Gènero '' Bubalus '' H. Smith, 1827 \| títul = Llista de verificació de mamífers paleárticos i indis de 1758 a 1946 \| ubicació = Londres \| editor = Museu Britànic d'Història Natural \| chapter-url = https://archive.org/stream/checklistofindia00elle#page/382/mode/2up \| edició = Segona \| pàgines = 383–384}} </ref> mentres que atres autors les varen tractar com a espècies diferents.<ref> {{cita lliure \| autor1 = Corbet, G.B. \| autor2 = Hill, J.I. \| any = 1987 \| títul = Una llista mundial d'espècies de mamífers \| edició = Segona \| editor = Museu Britànic d'Història Natural \| ubicació = Londres \| isbn = 0565009885 \| idioma = anglés \| url = https://archive.org/details/worldlistofmamma0000corb}} </ref> El tractament de nomenclatura binominal de les formes selvades i domèstiques ha segut inconsistente i varia entre autors i inclús dins de les obres d'autors individuals.<ref> {{cita publicació\|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/12224482\|title=Solicitut d'una declaració que modifica l'artícul 1 per a excloure els noms proposts per als animals domèstics de Nomenclatura Zoológica\|autor=Groves, C. P.\|publicació=\|volum=27\|pàgines=269–272\|idioma=anglés\|doi=10.5962/bhl.part.29464\|any=1971\|revista=Bolletí de Nomenclatura Zoológica}} </ref>		[[Sir John Ellerman, primer baronet \| Ellerman]] i [[Terence Morrison-Scott \| Morrison-Scott]] varen tractar les formes salvages i domèstiques del búfalo d'aigua com [[Conespecificidad\|conespecíficos]],<ref> {{cita lliure \| autor1 = Ellerman, J.R. \| autor2 = Morrison-Scott, T. C. S. \| any = 1966 \| capítul = Gènero '' Bubalus '' H. Smith, 1827 \| títul = Llista de verificació de mamífers paleárticos i indis de 1758 a 1946 \| ubicació = Londres \| editor = Museu Britànic d'Història Natural \| chapter-url = https://archive.org/stream/checklistofindia00elle#page/382/mode/2up \| edició = Segona \| pàgines = 383–384}} </ref> mentres que atres autors les varen tractar com a espècies diferents.<ref> {{cita lliure \| autor1 = Corbet, G.B. \| autor2 = Hill, J.I. \| any = 1987 \| títul = Una llista mundial d'espècies de mamífers \| edició = Segona \| editor = Museu Britànic d'Història Natural \| ubicació = Londres \| isbn = 0565009885 \| idioma = anglés \| url = https://archive.org/details/worldlistofmamma0000corb}} </ref> El tractament de nomenclatura binominal de les formes selvades i domèstiques ha segut inconsistente i varia entre autors i inclús dins de les obres d'autors individuals.<ref> {{cita publicació\|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/12224482\|title=Solicitut d'una declaració que modifica l'artícul 1 per a excloure els noms proposts per als animals domèstics de Nomenclatura Zoológica\|autor=Groves, C. P.\|publicació=\|volum=27\|pàgines=269–272\|idioma=anglés\|doi=10.5962/bhl.part.29464\|any=1971\|revista=Bolletí de Nomenclatura Zoológica}} </ref>

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:48Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 101:		Llínea 101:
	La llet de búfala d'aigua es processa en una gran varietat de [[productes làcteus]].		La llet de búfala d'aigua es processa en una gran varietat de [[productes làcteus]].

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
	* [[Bovidae\|Bóvidos]]		* [[Bovidae\|Bóvidos]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:05:59Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Wasserbüffel (25787818312).jpg|miniatura|búfalo d'aigua (''Bubalus bubalis'')]]

El '''búfalo d'aigua''', '''búfalo comuna''', '''búfalo indi''' o '''búfalo asiàtic''' ''('''Bubalus bubalis''')'' és un [[Mammalia|mamífer]] [[herbívor]] que pertany a la família dels [[Bovidae|bóvidos]]. Té el seu orige en el [[Surest Asiàtic|surest d'Àsia]] i al [[subcontinent indi]], a on s'han trobat [[Fòssil|fòssils]] dels seus antepassats.

Existixen dos varietats principals: el búfalo domèstic i el búfalo salvage. El búfalo domèstic s'ha adaptat a diferents climes i regions, i s'utilisa per a la producció de [[carn]], [[llet]], [[cuiro]] i com a animal de tir. El búfalo salvage, en canvi, està en [[Espècie en perill d'extinció|perille d'extinció]] i solament es conserva en algunes àrees protegides d'[[Àsia]].

== Característiques ==
Es tracta d'un bóvido prou gran, d'1,8 [[metro|metros]] d'altura a la creu i que alcança excepcionalment els 1.2 [[Tonellada|tonellades]] de pes en el cas dels machos. Les femelles són més menudes i mai superen la tonellada. Gran part del cos està desprovisto de pèl o ho presenta rígit i en molt curta llongitut, sent el seu color variable des del blanc fins al negre. Les banyes estan aplanados i es curven cap a arrere, en les puntes molt separades, aplegant a 1,2 metros de separació màxima entre una punta i una atra.

== Història natural ==
L'apelatiu de «búfalo aquàtic» o «búfalo d'aigua» procedix de la seua preferència per les àrees encharcadas o pantanosas, a on se sumergix parcialment i camina sobre el fanc del fondo sense dificultat, gràcies a les seues amples [[Piteu|piteus]] que li impedixen afonar-se en excés.

Pot ser perillós en estat salvage, pero és un animal molt dòcil quan ha segut domesticat. El búfalo de riu és un excelent productor de [[llet]], mentres que el de pantà a sovint s'crío per a [[carn]] i transport.

== Taxonomia ==

[[Carlos Linneo|Linneo]] va descriure per primera volta el gènero ''[[Bos]]'' i el búfalo d'aigua baixe la nomenclatura binominal ''Bos bubalis'' en 1758; se sabia que l'espècie es trobava en Àsia i es va mantindre com a forma domèstica en Itàlia.<ref> {{cita lliure | autor = Linnaeus, C. | any = 1758 | capítul = Bos Bubalis | títul = Systema naturæ per regna tria naturæ , classes secundum, ordines, gèneros, espècies, cum characteribus, differentis, sinònims, locis | volum = v.1 | ubicació = Holmiae | editor = Laurentii Salvii | chapter-url = https://www.biodiversitylibrary.org/page/ 726975 | edició = 10 | pàgina = 72}} </ref>
[[Sir John Ellerman, primer baronet | Ellerman]] i [[Terence Morrison-Scott | Morrison-Scott]] varen tractar les formes salvages i domèstiques del búfalo d'aigua com [[Conespecificidad|conespecíficos]],<ref> {{cita lliure | autor1 = Ellerman, J.R. | autor2 = Morrison-Scott, T. C. S. | any = 1966 | capítul = Gènero '' Bubalus '' H. Smith, 1827 | títul = Llista de verificació de mamífers paleárticos i indis de 1758 a 1946 | ubicació = Londres | editor = Museu Britànic d'Història Natural | chapter-url = https://archive.org/stream/checklistofindia00elle#page/382/mode/2up | edició = Segona | pàgines = 383–384}} </ref> mentres que atres autors les varen tractar com a espècies diferents.<ref> {{cita lliure | autor1 = Corbet, G.B. | autor2 = Hill, J.I. | any = 1987 | títul = Una llista mundial d'espècies de mamífers | edició = Segona | editor = Museu Britànic d'Història Natural | ubicació = Londres | isbn = 0565009885 | idioma = anglés | url = https://archive.org/details/worldlistofmamma0000corb}} </ref> El tractament de nomenclatura binominal de les formes selvades i domèstiques ha segut inconsistente i varia entre autors i inclús dins de les obres d'autors individuals.<ref> {{cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/12224482|title=Solicitut d'una declaració que modifica l'artícul 1 per a excloure els noms proposts per als animals domèstics de Nomenclatura Zoológica|autor=Groves, C. P.|publicació=|volum=27|pàgines=269–272|idioma=anglés|doi=10.5962/bhl.part.29464|any=1971|revista=Bolletí de Nomenclatura Zoológica}} </ref>

En març de 2003, la [[Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica]] va conseguir coherència en la denominació dels búfalos d'aigua domèstics i salvages en dictaminar que el [[nom científic]] '' Bubalus arnee '' és vàlit per a la forma salvage.<ref>{{cita publicació | autor = Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica | any = 2003 | títul = Opinion 2027 (Case 3010) Usage of 17 specific names based on wild species which llaure pre-dated by or contemporary with those based on domestic animals (Lepidoptera, Osteichthyes, Mammalia) conserved | journal = Bulletin of Zoological Nomenclature | volum = 60 | pàgines = 81–84 | url = https://archive.org/stream/bulletinofzoolog602003int#page/80/mode/2up}}</ref> '' B. bubalis '' seguix sent vàlida per a la forma domèstica i s'aplica també a les poblacions [[Animal salvage|salvages]].<ref> {{cita publicació |autor1 = Gentry, A. | autor2 = Clutton-Brock, J. | autor3 = Groves, C. P. | any = 2004 | títul = La denominació de les espècies d'animals salvages i els seus derivats domèstics | revista = Journal of Archaeological Science | volum = 31 | número = 5 | pàgines = 645–651 | url = http://arts.anu.edu.au/grovco/j%20Arch%20Sci.pdf | idioma = anglés | archive-url = https://web.archive.org/web/20120510102809/http://arts.anu.edu.au/grovco/j%20Arch%20Sci.pdf | fechaarchivo = 10 de maig de 2012 | doi = 10.1016/j.jas.2003.10.006}} </ref>

== Subespecies ==
Es coneixen sis [[subespecies]] de ''Bubalus bubalis'':<ref>{{MSW3|aneu=14200694}}</ref>

*''[[Bubalus bubalis bubalis]]''
* ''[[Bubalus bubalis carabanesis]]''
* ''[[Bubalus bubalis fulvus]]''
* ''[[Bubalus bubalis kerabau]]''
* ''[[Bubalus bubalis migona]]''
* ''[[Bubalus bubalis theerapati]]''

Existix certa divisió d'opinions entre els [[Zoologia|zoólogos]] pel que fa a les subespecies del búfalo indi. Alguns reconeixen solament dos: el búfalo indi de riu o comú (''B. b. bubalis'') distribuït per [[Índia]], [[Pakistan]], China i el [[Oriente Pròxim|Propenc Oriente]], i el carabao, búfalo de pantà o filipí (''B. b. carabanensis''), #present en [[Indochina]], Malàsia, Borneo, Taiwan i les illes [[Filipines]].{{sinref}} Estes dos subespecies tenen un número de [[cromosoma]]s distint (50 en el cas del búfalo de riu i 48 en el de pantà), pero el fet de que en els dos casos siguen número par produïx que els cruzamientos siguen fèrtils. Tampoc s'observen grans diferències externes entre un i un atre. En el búfalo de riu existix un sinnúmero de races, com el Mediterràneu d'Itàlia, el Nili-Ravi de l'Índia i el Trinitario o ''buffalypso'' caribeny, mentres que el búfalo de pantà només té una raça en comuna.

En Filipines, ademés, viu el [[Bubalus mindorensis|tamarao]] o búfalo nano de Mindoro (''Bubalus mindorensis''), de sol 1,1 metros d'altura, que és una espècie diferent.

== Ecologia i comportament ==

Els búfalos de riu preferixen aigües profundes. Els búfalos de pantà preferixen revolcarse en lodazales, que fan en les seues banyes. Al revolcarse, adquirixen una grossa capa de fanc.<Ref name = Cockrill1977 /> Abdós estan ben adaptats a un clima càlit i humit en temperatures que oscilen entre {{convert | 0 | C | F | abbr = on}} en l'hivern a {{convert | 30 | C | F | abbr = on}} i major en l'estiu. La disponibilitat d'aigua és important en climes càlits, ya que necessiten revolcaderos, rius o salpicaduras d'aigua per a ajudar en la [[termorregulación]]. Algunes races de búfalos d'aigua estan adaptades a l'aigua salina de les costes i a terreny arenenc salino.<ref name=Borghese2005>Borghese, A., Mazzi, M. (2005). ''Buffalo Population and Strategies in the World''. Pages 1–39 in Borghese, A. (ed.) ''Buffalo Production and Research''. REU Technical Séries 67. Inter-regional Cooperative Research Network on Buffalo, FAO Regional Office for Europe, Rome.</ref>

=== Dieta ===
Els búfalos d'aigua consumixen moltes [[plantes aquàtiques]]. Durant les inundacions, pastan sumergits, alçant el cap per damunt de l'aigua i duent cantitats de plantes comestibles. Els búfalos d'aigua mengen plantes com a canyes, '' [[Arundo donax]] '', una espècie de [[Cyperaceae]], '' [[Eichhornia crassipes]] '', i [[Juncaceae]]. Algunes d'estes plantes són de gran valor per a la població local. Uns atres, com ''I. crassipes'' i ''A. donax '', són un problema important en algunes valls tropicals i en menjar-los, els búfalos d'aigua poden ajudar a controlar estes plantes invasoras.

Els forrajes verts s'utilisen àmpliament per a la producció intensiva de llet i per a l'engordixca. Molts cultius forrajeros es conserven com a fenaç, palla o polpa. Els forrajes inclouen [[alfalfa]], els fulls, tallos o retallades de banana, [[yuca]], [[Mangelwurzel]], [[esparto]], '' [[Leucaena leucocephala]] '' i [[kenaf]], dacsa, [[avena]] s, '' [[Pandanus]] '', maní, [[sorgo]], [[soja]], [[canya de sucre]], [[bagazo]], i naps. S'ha donat a búfulos de forma segura polpa de [[cítrics]] i rebujos de [[pinya]]. En Egipte, s'alimenta a les búfalas lleteres en dátiles sancers secats al sol en fins a un 25 % de la mescla d'aliment estàndar.<Ref name = Cockrill1977 />

=== Reproducció ===

Els búfalos de pantà generalment apleguen a ser capaços de reproducció a una edat més alvançada que les races de riu. Els machos jóvens en Egipte, Índia i Pakistan es aparean per primera volta al voltant dels 3,0 a 3,5 anys d'edat, pero en Itàlia, es poden usar des dels 2 anys d'edat. El comportament de apareamiento exitós pot continuar fins que l'animal tinga 12 anys o inclús més. Un bon macho de búfalo de riu pot fecundar 100 femelles en un any. Es produïx una forta influència estacional en el [[apareamiento]]. L'estrés per calor reduïx la [[libido]].<Ref name = Cockrill1977 />

Encara que els búfalos d'aigua són poliestros, la seua eficiència reproductiva mostra una àmplia variació a lo llarc de l'any. Les búfalas exhibixen un canvi estacional distint sobre el [[estro]], la taxa de concepció i la taxa de part.<Ref name = Barile2005>
Barile, V. L. ( 2005). "Eficiència reproductiva en búfalos femella". pàgines. 77–108 en Borghese, A. (ed.) [http://www.cienciaanimal.ufpa.br/ca_selecao/m/2010/biblio/prod/complem/borghese_2005.pdf '' Buffalo Production and Research ''] {{Wayback|url=http://www.cienciaanimal.ufpa.br/ca_selecao/m/2010/biblio/prod/complem/borghese_2005.pdf |dona't=20131020232147 }}. REU Technical Séries 67. Inter-regional Cooperative Research Network on Buffalo, Oficina Regional de la FAO para Europa, Roma.
</ref> L'edat del primer estro d'una novilla varia entre races de 13 a 33 mesos, pero el apareamiento en la primera celosia sol ser infértil i per lo general es posterga fins als 3 anys. La gestació dura de 281 a 334 dies, pero la majoria dels informes donen un ranc entre 300 i 320 dies. Els búfalos de pantà porten a les seues crío una o dos semanes més que els búfalos de riu. No és rar trobar búfalos d'aigua que continuen treballant be a l'edat de 30 anys, i s'han registrat casos d'una vida de treball de 40 anys.<ref name=Cockrill1977>{{cite book |author=Cockrill, W. R. |year=1977 |url=http://www4.zetatalk.com/docs/animal_power/the_water_buffalo_1977.pdf |title=The water buffalo |publisher=Animal Production and Health Séries No. 4. Food and Agriculture Organization of the United Nations |location=Rome |fechaacceso=5 de maig de 2022 |fechaarchivo=16 de juny de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130616141330/http://www4.zetatalk.com/docs/animal_power/the_water_buffalo_1977.pdf |deadurl=yes }}</ref>

== Domesticació i expansió ==
Des de temps antics se li ha usat en el surest asiàtic preferentment per a tirar del llaurat, sobretot en els arrossars, a on la seua capacitat per a moure's en zones encharcadas resulta molt útil i per això és preferit a uns atres [[Bovinae|vacuns]] domèstics, com el [[Bos primigenius indicus|cebú]], el [[Bos gaurus|gayal]] o el [[bos javanicus|banteng]]. En [[Europa]] (i especialment en Itàlia meridional) també complix esta funció, ademés de produir la llet per al formage [[mozzarella]] usat en les [[pizza]]s. Aixina mateix s'aprofiten la carn i la pell (últimament, en prou freqüència per a forrar els caixcos de [[motociclisme|motocicliste]]s).

Es creu que el búfalo va ser domesticat en Harappa (Pakistan) abans del 1500{{esd}}a.{{esd}}C. Cap a l'any 600 va ser introduït en [[Oriente Pròxim]] i en [[Egipte]]; durant les [[Creuades]] o, més provablement, en l'época del [[Imperi otomà]], en [[Bulgària]] i [[Itàlia meridional]]; i en el {{sigle|XIX||s}} ho va fer en el nort d'[[Austràlia]], a on s'ha asilvestrado i desenrollat algunes diferències en el seu aspecte respecte als seus antepassats d'[[Indonèsia]], i ademés va ser introduït en [[Amèrica]]. No obstant, [[Àsia]] seguix acollint al 95 % de la població mundial d'este animal en l'actualitat.

En 2011, la població mundial de búfalos d'aigua era d'uns 172 millons<Ref name = Borghese2011> Borghese, A. (2011). [http://www.mjas.ukim.edu.mk/files/mjas-01-02-_2011_-048-Borghese.pdf "Situació i perspectives del búfalo en el món, Europa i Macedònia"]. '' Macedonian Journal of Animal Science '' 1 (# 2): 281–296. </ref> La població mundial estimada de búfalos d'aigua és de 208 098 759 caps distribuïts en 77 països dels cinc continents.<Ref name = ": 0"> {{Cita publicació | apellidar1 = Minervino | nomene1 = A.H.H. | llinage2 = Zava | nomene2 = M. | llinage3 = Antic | nom3 = D. | llinage4 = Borghese | nomene4 = A. | data = 2020 | títul = '' Bubalus bubalis '': una història breu | revista = Fronteres en la ciència veterinària | volum = 7 | pàgina = 570413 | doi = 10.3389/fvets.2020.570413 | pmid = 33335917 | pmc = 7736047 }} </ref>

Hi ha presència en Àsia, en Europa i el Mediterràneu, en Àfrica, en Norteamérica i en Oceania.

=== Presència en Sudamérica ===

Els búfalos d'aigua es varen introduir en la conca del [[ric Amazones]] en 1895. Ara s'utilisen àmpliament allí per a la producció de carn i làcteus. En 2005, la manada de búfalos d'aigua en la Amazonía brasilera ascendia a aproximadament 1,6 millons de caps, de les quals 460.000 estaven ubicades en les planures aluvials del baix Amazones.<ref> {{Cita publicació | title = Búfalos d'aigua i ganaderia en la conca del baix Amazones: Comparacions i conflictes | journal = Agricultural Systems | volum = 87 | número = 3 | pàgines = 313–330 | doi = 10.1016/j.agsy.2005.02.003 | any = 2006 | last1 = Sheikh | first1 = P.A. | last2 = Feliç | first2 = F.D. | last3 = McGrath | first3 = D.G.}} </ref> Les races utilisades inclouen el Mediterràneu d'Itàlia, Murrah i Jafarabadi d'Índia, i el carabao de Filipines. El número oficial de raberes brasileres en 2019 és d'1,39 millons de caps.<Ref name = ": 0" />

Durant la década de 1970, es varen importar menudes raberes en [[Costa Rica]], [[Equador]], [[Cayena]], [[Panamà]], [[Surinam]], [[Guyana]] i [[Veneçola ]].<ref name = "NRC"> Consell Nacional d'Investigació (EE. UU.). (2002). El búfalo d'aigua: noves perspectives per a un animal infrautilizado: informe. National Academy Press, Washington, D.C.</ref>

En Argentina, molts ranchos de caça crían búfalos d'aigua per a la caça comercial. {{Cita requerida}}

Atres raberes importants en Amèrica del Sur són [[Colòmbia]] (> 300.000), Argentina (> 100.000) i Veneçola en informes no confirmats que van des de 200 a 500 mil caps<Ref name = ": 0" />

== Conservació ==
L'espècie no es considera en perill (s'estima que deu haver uns 141 millons de búfalos domèstics sol en el continent asiàtic), pero la seua existència com a animal salvage perilla cada dia més per la desaparició del [[bosc tropical]]. En llibertat, els búfalos es mouen en manades d'escàs tamany i solament conten en el [[Panthera tigris|tigre]] com [[depredación|depredador]] freqüent. Més rarament, els búfalos cauen víctimes del [[cocodril marí]], els [[lleopart]]s i les manades de [[cuón|cuones]] i de [[dingo]]s que sempre estan molestant a les crío. En Indonèsia i les illes adjacents, els búfalos són a sovint devorats, llenta i parcialment, pel [[dragó de Komodo]].

El búfalo indi es considera l'animal nacional de Filipines i Vietnam.

=== Productes làcteus ===

La llet de búfala d'aigua presenta característiques #fisicoquímica diferents a les d'atres espècies de remugants, com un major contingut de [[Àcit gras|#àcit grassos]] i [[Proteïna|proteïnes]].<ref>{{Cita publicació |apellidar1=D'Ambrosio |nomene1 =C. |llinage2=Arena |nomene2=S. |llinage3=Salzano |nomene3=A.M. |llinage4=Renzone |nomene4=G. |llinage5=Ledda |nomene5=L. |llinage6=Scaloni |nomene6=A. |year=2008 |title=Una caracterisació proteómica de fraccions de llet de búfala d'aigua que descriu PTM de les principals espècies i l'identificació de components menors involucrats en el suministrament de nutrients i la defensa contra patógenos |journal=Proteomics |volume=8 |issue=17 |pages=3657 –3666 |doi=10.1002/pmic.200701148|pmid=18668696|s2cid=25778239 }}</ref> Els paràmetros físics i químics de la llet de búfala d'aigua de tipo pantanoso i de riu diferixen.<ref >{{cita publicació |apellidar1=Khan |nomene1=M.A.S. |llinage2=Islam |nomene2=M. N. |llinage3=Siddiki |nomene3=M.S.R. |year=2007 |title=Composició física i química de la llet de pantà i de búfala d'aigua: un estudi comparatiu |journal=Diari italià de ciència animal |volume=6 |issue=Suppl. 2 |pages=1067–1070 |doi=10.4081/ijas.2007.s2.1067 |url=http://ijas.pagepress.org/index.php/ijas/article/download/ijas. 2007.s2.1067/1162 }}</ref>
La llet de búfala d'aigua conté nivells més alts de sòlits totals, proteïna crua, greix de llet, [[calcio]] i [[fòsfor]], i un contingut llaugerament més alt de [[lactosa]] en comparació als de [[llet de vaca]]. L'alt nivell de sòlits totals fa que la llet de búfala d'aigua siga ideal per a processar-la en productes làcteus de valor agregat com el formage. El contingut d'[[àcit linoleico conjugat]] (CLA) en la llet de búfala d'aigua va oscilar entre 4,4 mg/g de greix en setembre i 7,6 mg/g de greix en juny. Les estacions i la genètica poden eixercitar un paper en la variació del nivell de CLA i els canvis en la composició bruta de la llet de búfala d'aigua.<ref>{{Cita publicació |author1=Han, X. |author2=Llig, F.L. |author3=Zhang, L. |author4=Guo, M.R. |year=2012 |title=Composició química de la llet de búfala d'aigua i el seu desenroll de yogurt simbiòtic baix en greix |journal=Functional Foods in Health and Malaltia |volume=2 |issue=4 |pages=86–106 |doi=10.31989/ffhd.v2i4.96 |url=http://functionalfoodscenter.net/files/50948434.pdf}}</ref>

La llet de búfala d'aigua es processa en una gran varietat de [[productes làcteus]].

== Vejau també ==
* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
* [[Bovidae|Bóvidos]]
* [[Bovinae]]
== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
{{refcomienza}}
* {{Linnaeus, 1758-T1}}
{{reftermina}}

== Bibliografia adicional ==
* Clutton-Brock, J. 1999. ''A Natural History of Domesticated Mammals''. Cambridge, UK: Cambridge University Press. {{ISBN|0-521-63495-4}}. {{en}}
* Fahimuddin, M. 1989. ''Domestic Water Buffalo''. Janpath, New Delhi: Oxford & IBH Publishing Co. Pvt. Ltd. {{ISBN|81-204-0402-5}}. {{en}}
* ''[[Guinness Book of Records]]'', 2005. {{en}}
* ''The Water Buffalo: New Prospects for an Underutilized Animal''. Washington, D.C. 1981. National Academy Press. {{ISBN|978-0-309-04159-1}}. {{en}}
* Nowak, R. M. and Paradiso, J. L. 1983. ''Walker's Mammals of the World''. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press. {{ISBN|0-8018-2525-3}}. {{en}}
* Roth, J. and P. Myers. "Bubalis Bubalis", University of Michigan Museum of Zoology Animal Diversity Web. Consultat el 15 de giner de 2009 {{en}}
* Ruangprim, T. et al. 2007. "Rumen microbes and ecology of male dairy, beef cattle and buffaloes". In: ''Proceedings Animal Science Annual Meeting'', Khon Kaen University, Khon Kaen 40002, Thailand. {{en}}
* Thu, Nguyen Van and T. R. Preston. 1999. "Rumen environment and feed degradability in swamp buffaloes fed different supplements". ''Livestock Research for Rural Development'' 11 (3) {{en}}
* Voelker, W. 1986. ''The Natural History of Living Mammals''. Medford, New Jersey: Plexus Publishing, Inc. {{ISBN|0-937548-08-1}}. {{en}}
* Wanapat, M. 2000. "Rumen manipulation to increase the efficient use of local feed resources and productivity of ruminants in the tropics". ''Asian-Aust. J. Anim. Sci.'' 13(Suppl.): 59–67. {{en}}

* Wanapat, M. and P. Rowlinson. 2007. "Nutrition and feeding of swamp buffalo: Feed resources and rumen approach". Paper to be presented at the VIII World Buffalo Congress, 19–22 October 2007, Caserta, Italy, organized by The International Buffalo Federation. {{en}}
* Wilson, D. I. and Reeder, D. M. 1993. ''Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference'', Second Edition. Smithsonian Institution. {{en}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Bubalus bubalis}}
{{wikispecies}}
* [http://web.archive.org/web/http://video.google.com/videoplay?docid=587933365652230221&q=buffalo Video d'un búfalo.]
* [http://web.archive.org/web/http://video.google.com/videoplay?docid=-8627829754052718915&q=water+buffalo Un atre video d'un búfalo.]

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]