Blanquerna - Historial de revisions

Xavier en 12:37 16 dec 2025

2025-12-16T12:37:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 16 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|350px\|Blanquerna]]		[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|350px\|Blanquerna]]

	El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.		El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.

			== Història ==

	El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l'any [[1283]], en [[Llengua balear\|balear]], l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser [[Monjo\|monjo]], [[Abat\|abat]], [[Bisbe\|bisbe]] i [[Papa]].		El Blanquerna fon escrit en [[Montpellier]] en l'any [[1283]], en [[Llengua balear\|balear]], l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser [[Monjo\|monjo]], [[Abat\|abat]], [[Bisbe\|bisbe]] i [[Papa]].
Llínea 29:		Llínea 31:

	{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}		{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

			== Cites ==

			{{Cita\|En 1232/1233 naix en Mallorca Ramon Llull. La seua gran obra ''[[Blanquerna]]'' fon traduïda en [[1552]] al valencià pel català [[Joan Bonlabi]], que en el seu pròlec diu: "... el qual s'ha traduit i donat a la prensa en llengua valenciana segons que coneixent-me apassionat de la ciencia luliana em rogà prenguera yo este encarrec, encara que no siga docte ni molt llimat en dit idioma per serme peregri i estranger..."}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 20:14 4 gin 2025

2025-01-04T20:14:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:14 4 gin 2025
Llínea 29:		Llínea 29:

	{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}		{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval: /* Traducció al valencià */

2023-12-24T12:27:46Z

Traducció al valencià

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 24 dec 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Traducció al valencià ==		== Traducció al valencià ==
			[[Archiu:Blanquernav.jpg\|thumb\|250px\|Blanquerna]]

	{{Cita\|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}}		{{Cita\|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}}

Xavier: /* Traducció al valencià */

2023-09-30T17:53:35Z

Traducció al valencià

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 set 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Traducció al valencià ==		== Traducció al valencià ==

			{{Cita\|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}}

	{{Cita\|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.		{{Cita\|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.

Jose2 en 09:49 14 jun 2022

2022-06-14T09:49:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 14 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|~~300px~~\|Blanquerna]]		[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|350px\|Blanquerna]]

	El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.		El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.

Jose2 en 09:48 14 jun 2022

2022-06-14T09:48:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 14 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Blanquerna]]		[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|300px\|Blanquerna]]

	El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.		El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.

Jose2 en 09:48 14 jun 2022

2022-06-14T09:48:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 14 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Blanquerna.jpg\|thumb\|250px\|Blanquerna]]

	El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.		El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.

Llínea 13:		Llínea 15:
	{{Cita\|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.		{{Cita\|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.

	El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.		El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: [[30 de maig]] i 1[[2 de juliol]] de [[1521]], les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.

	Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.		Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.

Jose2 en 09:46 14 jun 2022

2022-06-14T09:46:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:46 14 jun 2022
Llínea 36:		Llínea 36:

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
			[[Categoria:Llibres]]
	[[Categoria:Novela]]		[[Categoria:Novela]]
	[[Categoria:Balear]]		[[Categoria:Balear]]

Xavier: /* Traducció al valencià */

2022-06-13T19:36:24Z

Traducció al valencià

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 13 jun 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.\|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}}		En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.\|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}}

	El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, Joan Bonlabi.		El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, [[Joan Bonlabi]].

	{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}		{{Cita\|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!\|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}

Valencian: Text reemplaça - 'del estat' a 'de l'estat'

2022-06-01T11:04:34Z

Text reemplaça - 'del estat' a 'de l'estat'

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 1 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.		El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.

	Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i ~~del~~ estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.		Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.

	En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.		En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó.