Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:35Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 68:		Llínea 68:
	En el [[Parcs pleistocénicos\|Parc Pleistoceno]] també hi ha 24 bisontes de planura (B. b. bison), ya que no es varen poder adquirir bisontes de bosc.		En el [[Parcs pleistocénicos\|Parc Pleistoceno]] també hi ha 24 bisontes de planura (B. b. bison), ya que no es varen poder adquirir bisontes de bosc.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Espècies de Artiodactyla\|Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex:Espècies de Artiodactyla\|Espècies de Artiodactyla]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:06:28Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:American bison k5680-1.jpg|miniatura|bisonte americà (''Bison bison'')]]

[[File:American bison (Bison bison) in Yukon, Canada.webm|thumb|''Bison bison'']]
El '''bisonte americà''' ('''''Bison bison'''''), també denominat '''búfalo''',<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/?aneu=6EsjHcn|títul=Búfalo|data=20 d'abril de 2019|editor=Real Acadèmia Espanyola}}</ref> i —paraula en desús— '''cíbolo''',<ref>{{Cita web|url=https://dle.raer.és/cíbolo|títul=cíbolo, cíbola {{!}} Diccionari de la llengua espanyola|fechaacceso=2022-08-11|llinage=ASALE|nom=RAER-|sitioweb=«Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario|idioma=és}}</ref> és una [[espècie]] de gran [[Mammalia|mamífer]] [[Artiodactyla|artiodàctil]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[bóvido]]s (Bovidae).<ref name=msw3>{{MSW3| aneu =14200669 | pàgina= }}</ref> Poblava les planicies de tota [[Norteamérica]], des del nort de [[Mèxic]], interior d'[[Estats Units]] i [[Canadà]], en grans manades, trobant-se des del [[Gran Llac de l'Esclau]] fins al [[desert de Chihuahua]], i des de l'est d'[[Oregó]] fins als [[Montes Apalaches|Apalaches]].<ref>{{cita web|url=http://www.discoverlife.org/nh/tx/vertebrata/mammalia/bovidae/bos/bison/images/bison_bison_map.320.jpg.html|títul=Bison bison range map; American Bison|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090724102718/http://www.discoverlife.org/nh/tx/vertebrata/mammalia/bovidae/bos/bison/images/bison_bison_map.320.jpg.html|fechaarchivo=24 de juliol de 2009}}</ref> En referència a esta espècie, el terme «búfalo», que data de 1635, té més història que el concepte «bisonte», registrat en 1774; per això, en [[anglés americà]] és utilisat el primer terme de manera errònea.<ref>The American Heritage Dictionary of the English Language, Fourth Edition</ref>

S'ha reintroducido el bisonte americà en les planicies del nort de Mèxic, esperant una pronta recuperació de l'espècie a on pastaba en sigles anteriors.<ref>{{Cita web |url=http://www.semarnat.gob.mx/estados/chihuahua/noticias/pages/regresanlosbisontesachihuahua.aspx |títul=Retornen els bisontes a Chihuahua. |fechaacceso=14 de maig de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100328152424/http://www.semarnat.gob.mx/estados/chihuahua/noticias/pages/regresanlosbisontesachihuahua.aspx |fechaarchivo=28 de març de 2010 }}</ref>

== Sistemàtica ==
Descrit com ''Bos bison'' per Linneo en 1758, hi ha autors que encara ho denominen d'eixa forma.<ref name = HMWII>{{cita lliure|autor= Groves, C. P. ''et al.'' |capítul= Family Bovidae (Hollow-horned rumiants)|idioma = anglés|pàgines= 477-478|editorial= Lynx edicions|ubicació= Barcelona|any= 2011|títul= in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2011). Handbook of the Mammals of the World|volum= Vol II. Hoofed Mammals|cita = |isbn = 978-84-96553-77-4|ref=HMWII}}</ref>

S'han descrit dos subespecies:<ref name = HMWII/> [[Bison bison bison|bisonte de planicie]] (''B. b. bison'') i [[Bison bison athabascae|bisonte de bosc]] (''B. b. athabascae'') de Canadà.

== Característiques ==

Els bisontes tenen un pelaje de color marró obscur durant l'hivern, i un més llauger de color marró clar durant l'estiu. Apleguen a medir fins a 1,60 [[metro|m]] d'alt i {{esd|3 m}} de llarc, i pesen de 450 a 1350 [[quilogram|kg]]. Tant el macho com la femella tenen menudes banyes curvos, els quals usen per a lluitar en época de celosia i com a defensa.<ref>''The Penny Cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge'' per Society for the Diffusion of Useful Knowledge (Gran Bretanya), publicat per C. Knight, 1835</ref>

== Història natural ==
El bisonte és herbívor; menja herbes i juncs. El bisonte es aparea en agost i setembre; és polígam. El seu periodo de [[gestació]] dura entre 260 i 280 dies, despuix del qual naix una sola crío que és cuidada durant un any. Els bisontes apleguen a la seua madurea als tres anys de vida, i el seu promig de vida és de díhuit a vintidós anys.

Estos animals constituïen la principal font d'alimentació per als indígenes americans de les [[Grans Planures]].

L'hàbitat del bisonte americà ho constituïxen els [[Entanque fluvial|valls fluvials]], les praderies i les planures. L'hàbitat més típic són les praderies obertes o semiabiertas, aixina com la [[artemisa]], les terres semiáridas i les xares. Algunes àrees llaugerament arboladas també són històricament conegudes per haver servit de llar al bisonte. Els bisontes també pastan en les zones montanyoses a on les ales no són empinades. Encara que no són coneguts especialment com a animals de gran altitut, la rabera de bisontes del [[parc Yellowstone]] es troba freqüentment en #elevació per damunt dels 2000 metros.

== El bisonte americà en la cultura nativa ==

Fins a el {{sigle|XVII||s}}, el bisonte americà rondó folgada i abundantment els territoris del nort del continent americà. El bisonte era venerat per moltes de les tribus natives de Norteamérica. En algunes nacions indígenes, la caça d'este animal era acompanyada d'un gran respecte, admiració per les seues qualitats i agraïment per tots els beneficis que aportava. Es diu que, en el moment de la mort del bisonte, el caçador [[amerindio]] s'acostava a inhalar el seu últim alé com a forma d'absorbir espiritualmente les seues virtuts. Va ser conegut com «dador de vida», puix tot d'este ser era utilisat. Els usos incloïen [[alimentació]], [[indumentària|abrigue]], indumentària religiosa, combustible (se secaven les #dejecció al sol) i materials de construcció.

El [[bisonte albino]] o [[búfalo blanc]] és una [[deidad]], encara present en el {{sigle|XXI||s}}; per eixemple, entre la gent [[sioux]] i [[lakota]], els líders espirituals estan atents per a excloure-ho de la cacera, puix és un ser respectat, venerat i admirat d'acort en la [[llegenda]] de la «[[dòna búfalo blanc]]», de [[Dakota del Sur]].

A l'arribada dels espanyols a Amèrica, era tal la cantitat de bisontes o cíbolos que els conquistadors varen trobar en les grans praderies nortamericanes, que varen cridar a l'extensa regió llimitada per les [[Montanyes Rocoses]] a l'oest i els monts [[Apalaches]] a l'est «[[Plans de Cíbola]]», i va anar a eixa regió a la que es va dirigir [[Francisco Vázquez de Coronat]] en busca de les mítiques [[Cíbola|Sèt Ciutats de Cíbola]].
El bisonte americà és el mamífer emblema de l'estat nortamericà de [[Wyoming]].

== Matança del bisonte i posterior recuperació ==
{{AP|Caça del bisonte americà}}

La població de bisontes en territori nortamericà entorn a l'any 1700 s'estima entre 30 i 60 millons d'eixemplars; no obstant, per a 1880 esta població ya s'havia reduït a poc més de 1000 individus, degut principalment a la destrucció i fragmentació dels pasturages, malalties i [[caça|cacera]];<ref>{{cita web|títul=Mèxic reintroduce el bisonte americà 100 anys despuix de la seua desaparició|url=https://elpais.com/mexico/2021-01-07/mexico-reintroduce-el-bisonte-americà-100-anos-despues-de-el seu-desaparicion.html|obra=El País}}</ref> la caça del bisonte americà es va precipitar despuix de l'arribada dels [[Imperi britànic|anglesos]] a la costa este del continent, puix el valor de les pells era prou elevat i va funcionar com un catalisador per a la matança de mils d'animals. Quan moltes de les nacions natives, incloent la [[Miami (poble amerindio)|miami]], [[Shawnee|smhawnee]] i [[potawatomi]], varen ser desplaçades, el bisonte americà va ser caçat casi fins a la seua extinció en el {{sigle|XIX||s}}, quedant solament 750 eixemplars cap a 1890. El [[zoològic del Bronx]] va mantindre una de les manades supervivents, de la qual va ser restablida la població en el parc nacional de [[Parc nacional de Yellowstone|Yellowstone]] i atres reserves naturals. L'actual població de bisontes americans és d'aproximadament {{esd|350 000}} eixemplars.

A finals de la década de 1860, els ciutadans privats varen començar a capturar i albergar bisontes de forma independent. En 1874, abdós cambres del Congrés d'Estats Units varen aprovar la llei H.R. 921, ''per a evitar la matança inútil de búfalos dins dels territoris dels Estats Units'', pero el president [[Ulysses S. Grant]] no la va firmar, #lo que va resultar en un [[vet]] de bojaca.<ref>{{Cite book|last=Hornaday|first=William Temple|dona't=1889|title=L'extermini del bisonte {{!}} Apèndix IV. Llegislació del Congrés per a la protecció del bisonte.|url=https://twain.lib.virginia.edu/roughingit/map/figures3/bufhornaday.html|location=Washington, D.C. |publisher=Smithsonian Institution|via=University of Virginia Library}}</ref>

Els relats orals de les tribus confederadas [[Salish]] i [[Kootenai]] recorden a un home de la tribu Pend d’Oreille cridat Atatice que sabia que era necessari fer alguna cosa quan els búfalos varen desaparéixer. El fill de Atatice, Latati, o menut falcó pelegrí, finalment guio a sis bisontes òrfens cap a l'oest, a la reserva Flathead. El seu padastre, Samuel Walking Coyote, els va vendre als comerciants de cavalls Michel Pablo i Charles Allard en 1884.<ref>{{Cite news |last=Kelly |first=Alyssa |dona't=6 de decembre de 2018 |title=Contant l'història de la Cordillera Nacional del Bisonte |url=http://www.charkoosta.com/news/telling-the-story-of-the-national-bison-range/article_3c1eefe8-f9a7-11i8-8449-4beca69422f6.html |access-dona't=2022-05-23 |work=Char-Koosta News |language=en}}</ref> La manada de Pablo-Allard va créixer i quan en 1896 Allard va morir la seua mitat de la manada es va dispersar en ser venuda a ganaders. La manada de Pablo va seguir creixent i desplaçant-se lliurement a lo llarc del riu Flathead.<ref>{{Cite web |title=Recuperant al búfalo |url=https://www.whyte.org/posts/bringing-back-the-buffalo |access-dona't=2022-05-23 |publisher=Museu Whyte de les Montanyes Rocoses Canadenques |language=en}}</ref> Despuix de negociacions fallanques en el govern dels EE. UU., Pablo va vendre la manada al govern canadenc en 1907.

Finalment la Societat Americana del Bisonte (ABS) es va formar en 1905 en Hornaday com el seu president per a recolzar els esforços de recuperació del bisonte. [[Theodore Roosevelt]], nomenat president honorari de la societat, va utilisar la seua posició com [[president dels EE. UU.]] per a ajudar a la Societat Zoológica de Nova York i a la Societat Americana del Bisonte a assegurar terres, adquirir búfalos dels ganaders i promoure proyectes d'reintroducción de bisontes.<ref>{{Cite web|dona't=25 d'agost de 2016|title=Bison Bellows: Theodore Roosevelt|url=https://www.nps.gov/articles/bison-bellows-8-25-16.htm|url-status=|access-dona't=2022-01-09|publisher=O.S. Servici de Parcs Nacionals|language=és|archive-url=https://web.archive.org/web/20200521041239/https://www.nps.gov/articles/bison-bellows-8-25-16.htm |archive-dona't=21 de maig de 2020 }}</ref> iniciant aixina el primer proyecte de preservació massiva en Estats Units.

Hui en dia, més de {{esd|250 000}} dels {{esd|350 000}} bisontes restants són criats per a consum humà. La seua carn té menys [[grassa]] i [[colesterol]] que la carn vacuna, #lo que ha dut al desenroll del ''[[beefalo]]''.

En 2009 es va iniciar un proyecte per a reintroducir al bisonte americà en Mèxic (animal molt comú sigles arrere en zones del nort del país); en novembre d'eixe any, va ser lliberada una primera manada de 23 bisontes (vint femelles i tres machos) provinents del [[parc nacional Wind Cave]] (Estats Units) i destinats a les reserves naturals de [[Àrea natural protegida L'U|L'U]] en [[Janos]], [[Chihuahua]].<ref>{{Cita web |url=http://www.informador.com.mx/mexico/2009/158069/6/liberan-a-23-bisontes-en-janos-chihuahua.htm |títul=Lliberen bisontes en Janos, Chihuahua. |fechaacceso=14 de maig de 2010 |fechaarchivo=2 de febrer de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120202222214/http://www.informador.com.mx/mexico/2009/158069/6/liberan-a-23-bisontes-en-janos-chihuahua.htm |deadurl=yes }}</ref> El 13 de maig de 2010 va nàixer la primera crío en territori chihuahuense d'aquells eixemplars donados pel govern de Dakota del Sur. A finals de 2018, la població de bisontes en Mèxic havia creixcut fins a alcançar els 184 eixemplars.<ref>{{Cita web|url=https://heraldodemexico.com.mx/estats/mexico-salva-a-bisonte-de-la-extincion/|títul=Mèxic salva a bisonte de l'extinció|fechaacceso=3 de març de 2020|data=30 de setembre de 2018|sitioweb=L'Heralt de Mèxic|idioma=és-MX|fechaarchivo=3 de març de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200303215044/https://heraldodemexico.com.mx/estats/mexico-salva-a-bisonte-de-la-extincion/|deadurl=yes}}</ref> En 2020, 19 eixemplars de Janos varen ser introduïts en la [[Àrea de protecció de flora i fauna Fustes del Carmen|Reserva Natural El Carmen]], en l'estat de [[Coahuila de Saragossa|Coahuila]].<ref>{{Cita web|url=https://www.excelsior.com.mx/nacional/liberan-19-bisontes-americans-en-coahuila-en-dia-mundial-de-la-vida-selvada/1367640|títul=Lliberen 19 bisontes americans en Coahuila en Dia Mundial de la Vida Selvada|fechaacceso=2021-01-28|data=2020-03-03|sitioweb=Excélsior|idioma=és}}</ref>

== Creuament en ganado vacú ==

Durant el coll de botella de la població de bisontes americans en EE.{{esd}}UU., despuix de la seua gran matança en el {{sigle|XIX||s}}, el número de bisontes que quedaven vius en Norteamérica va descendir fins a 541 eixemplars. Durant eixe periodo, un grapat de ganaders va reunir els restants de les raberes existents per a salvar a l'espècie de l'extinció. Estos ganaders varen creuar alguns dels bisontes en ganado vacú en la finalitat de produir "cattalo" o "beefalo".<ref name=Halbert2007>{{cite journal |author1=Halbert, N |author2=Gogan, P |author3=Hiebert, R |author4=Derr, J |year=2007 |title=Where the buffalo roam: The role of history and genetics in the conservation of bison on O.S. federal lands |url=http://www.nature.nps.gov/parkscience/index.cfm?ArticleID=149 |journal=Park Science |volume=24 |issue=2 |pages=22–29 |access-dona't=2012-11-04 |archive-dona't=2013-03-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130303115257/http://nature.nps.gov/parkscience/index.cfm?ArticleID=149 }}</ref> També se sap que es varen produir creus accidentals. Generalment, es creuaven bous domèstics en bisontes femella, produint crío de les que només les femelles eren fèrtils. Els animals creuats resultants no varen demostrar cap forma de vigor híbrit, per #lo que es va abandonar la pràctica. La proporció d'ADN vacú que s'ha medit en individus i raberes de bisontes recuperats hui en dia sol ser prou baixa, oscilant entre el 0,56 i l'1,8 %.<ref name=Halbert2007/><ref name=Polziehn>{{cite journal|doi=10.1046/j.1523-1739.1995.09061638.x|author1=Polziehn, R |author2=Strobeck, C |author3=Sheraton, J |author4=Beech, R |s2cid=85575841 |year=1995|title=Bovine mtDNA Discovered in North American Bison Populations|journal= Conservation Biology|volume=9|issue=6|pages=1638–1643 (1642)}}</ref> En Estats Units, molts ganaders utilisen actualment proves d'ADN per a eliminar la genètica vacuna residual de les seues raberes de bisontes. L'Associació Nacional del Bisonte de EE.{{esd}}UU. (O.S. National Bison Association) ha adoptat un còdic ètic que prohibix als seus membres creuar deliberadament bisontes en qualsevol atra espècie.<ref>{{Cite web |title=FAQ |url=https://bisoncentral.com/faq/ |access-dona't=2022-03-18 |website=National Bison Association |language=en-US}}</ref>

== Diferències en el bisonte europeu ==

Encara que són similars, el [[bison bonasus|bisonte europeu]] (Bison bonasus) i l'americà exhibixen una série de diferències físiques i de comportament. El bisonte americà adult és llaugerament més pesat en promig, per la seua estructura més ampla, encara que té pates més curtes. El bisonte americà tendix a pastar més i migra menys que els seus parents europeus. Comparat en el hocico del bisonte americà, el de l'espècie europea es troba més alvance que la #front quan el coll es troba en una posició neutral. El cos del bisonte americà és més pelut, encara que la seua coa té menys pèl que la del bisonte europeu. Les banyes del bisonte europeu apunten cap a avant, fent-ho més adepte a la lluita.

El bisonte americà és més fàcil de domesticar que l'europeu, i es reproduïx més fàcilment en el ganado domèstic. A principis del sigle{{esd}}{{versalita|xxi}}, la majoria de bisontes americans experimentaven un procés de domesticació.<ref>{{cita web|títul=Bison Bellows: The Future of Wild and Domesticated Bison|url=https://www.nps.gov/articles/bison-bellows-3-17-16.htm|obra=Bison Bellows|editorial=[[Servici de Parcs Nacionals]]|idioma=en|data=2016|fechaacceso=14 de giner de 2023|ubicació=Governe Federal dels I.O.A.|cita=the majority of bison alive today llaure experiencing a shift towards domestication}}</ref>

== Introduccions en Siberia ==

Des de 2006, una rabera de bisontes de bosc (B. b. athabascae) enviat des del Parc Nacional de l'Illa Elk d'[[Alberta]] es va establir en [[Yakutia]], [[Rússia]]<ref>CBC News, [http://www.cbc.ca/news/technology/story/2011/02/14/ed-bison-russia-migration432.html "Alberta bison bound for Russia"], February 14, 2011</ref><ref>Edmonton Journal, [http://www2.canada.com/edmontonjournal/news/cityplus/story.html?aneu=462cf6a8-bdb5-436b-a4a1-f0cd3c28896a "Elk Island wood bison big hit in Russia"] {{Wayback|url=http://www2.canada.com/edmontonjournal/news/cityplus/story.html?aneu=462cf6a8-bdb5-436b-a4a1-f0cd3c28896a |dona't=20141129103118 }}, Hanneke Brooymans, August 5, 2010</ref><ref>Edmonton Journal, [http://www.canada.com/edmontonjournal/story.html?aneu=a7279811-b2b0-4c54-9i95-i43b42c74i6c&k=0 "Bison troubles"] {{Wayback|url=http://www.canada.com/edmontonjournal/story.html?aneu=a7279811-b2b0-4c54-9i95-i43b42c74i6c&k=0 |dona't=20121110070338 }}, CanWest MediaWorks Publications, October 5, 2006</ref> com a pràctica de re-creació (rewilding) del pleistoceno; els bisontes de bosc són els més estretament relacionats en l'espècie de bisonte extinta. Els bisontes s'estan adaptant ben al clima fret,<ref>CBC News, [http://www.cbc.ca/news/canada/calgary/more-alberta-bison-to-roam-russia-1.1391014 "More Alberta bison to roam Russia"], September 23, 2013</ref> i la Llista Roja de Yakutia va registrar oficialment l'espècie en 2019; en 2020 es va formar una segona manada.<ref>[https://tass.com/society/1070217 Wood bison to be listed in Yakutia's Ret Data Book]</ref><ref>{{Cite web |url=http://dbr-yakutia.ru/v-suntarskom-uluse-zaselilis-lesnye/ |title=Archived copy |access-dona't=2020-03-21 |archive-dona't=2020-03-21 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200321073400/http://dbr-yakutia.ru/v-suntarskom-uluse-zaselilis-lesnye/ }}</ref>

En el [[Parcs pleistocénicos|Parc Pleistoceno]] també hi ha 24 bisontes de planura (B. b. bison), ya que no es varen poder adquirir bisontes de bosc.

== Vejau també ==
* [[Anex:Espècies de Artiodactyla|Espècies de Artiodactyla]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* {{ITIS|ANEU=180706|tàxon=Bison bison}}
* Fagan, Brian. ''Ancient North America''. 2005. Thames and Hudson
* Koller, Larry. ''Fireside Book of Guns''. 1959 Simon and Schuster

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [http://www.americanbison.org American Bison]
* [https://web.archive.org/web/20120510213104/http://www.bisoncentral.com/ Associació Nacional Bison]
* [http://www.buffalofieldcampaign.org/ Buffalo Field Campaign]
* [http://www.nature.org/animals/mammals/animals/bison.html Perfil de l'espècie: American bison] per [[The Nature Conservancy]]
* [http://www.nps.gov/archive/yell/kidstuff/testknow/images/bisongor.htm Bison safety information] at [[Yellowstone National Park]] del [[National Park Service]]
* [http://www.gutenberg.org/etext/17748 ''The Extermination of the American Bison''], by William T. Hornaday from [[Project Gutenberg]]

* [http://editthis.info/wildbison/wild_bison_reference_project Wild Bison Reference Project] -Collaborative Bibliography for the Conservation, Management and Advocacy of Wild Bison
* [http://www.americanprairie.org/ American Prairie Foundation]
* [http://www.lib.utexas.edu/taro/ttusw/00171/tsw-00171.html Papers, 1871–1917 and undated, of buffalo hunter John Wesley Mooar in the Southwest Collection, Special Collections Libraries at Texas Tech University]
* [http://www.nfb.ca/film/great_buffalo_saga/ Watch the NFB documentary ''The Great Buffalo Saga'']

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Bison bison - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer