Bismut - Historial de revisions

Jose2 en 19:27 8 jul 2024

2024-07-08T19:27:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 8 jul 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.		El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Enllaços externa */

2023-09-24T11:17:51Z

Enllaços externa

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 24 set 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum		* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum

	== Enllaços ~~externa~~ ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Bismuth}}		{{Commonscat\|Bismuth}}

Lluísm: /* Enllaços externa */

2023-09-24T11:17:38Z

Enllaços externa

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 24 set 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Enllaços externa ==		== Enllaços externa ==
	{{Commonscat\|Bismuth}}		{{Commonscat\|Bismuth}}

			{{DGLV\|Bismut}}

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Metals]]		[[Categoria:Metals]]

Lluísm en 18:30 16 set 2023

2023-09-16T18:30:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 16 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	* F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Bismuto». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. ISBN 84-9732-140-5		* F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Bismuto». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. ISBN 84-9732-140-5
	* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum		* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum

			== Enllaços externa ==
			{{Commonscat\|Bismuth}}

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Metals]]		[[Categoria:Metals]]

Lluísm en 18:29 16 set 2023

2023-09-16T18:29:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 16 set 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]].		El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]].

			== Característiques ==

	El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.		El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.

Lluísm en 12:06 4 ago 2023

2023-08-04T12:06:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 4 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.		El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.

			== Referències ==
			* Agricola, Georgious (1955) [1546]. De Natura Fossilium. Nueva York: Mineralogical Society of America. p. 178
			* Krüger, Joachim; Winkler, Peter; Lüderitz, Eberhard; Lück, Manfred; Wolf, Hans Uwe (2003). "Bismuth, Bismuth Alloys, and Bismuth Compounds". Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH, Weinheim. pp. 171-189
			* Nicholson, William (1819). «Bismuth». American edition of the British encyclopedia: Or, Dictionary of Arts and sciences ; comprising an accurate and popular view of the present improved state of human knowledge. p. 181

			== Bibliografia ==
			* Carlin, James F., Jr. 2010 USGS Minerals Yearbook: Bismuth (PDF). United States Geological Survey
			* F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Bismuto». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. ISBN 84-9732-140-5
			* Pott, Johann Heinrich (1738). «De Wismutho». Exercitationes chymicae. Berolini: Apud Johannem Andream Rüdigerum

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Metals]]		[[Categoria:Metals]]

Lluísm en 12:03 4 ago 2023

2023-08-04T12:03:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 4 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].		El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].

	El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83.		El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]].

			El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística.

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Metals]]		[[Categoria:Metals]]

Jose2 en 21:56 18 maig 2021

2021-05-18T21:56:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:56 18 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Bismut~~.jpg\|thumb\|200px\|right\|<center>Bismut</center>]]		[[File:Bismuth (Pennsylvanian to Early Permian; Wolfram Camp, Queensland, Australia) 2.jpg\|thumb\|200px\|right\|<center>Bismut</center>]]

	El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].		El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].

Jose2 en 16:34 23 maig 2011

2011-05-23T16:34:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 23 maig 2011
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bismut.jpg\|thumb\|200px\|right\|<center>Bismut</center>]]		[[Image:Bismut.jpg\|thumb\|200px\|right\|<center>Bismut</center>]]

	El''''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].		El '''bismut''' (de l'[[alemà]] Wismut) és un element químic, metal d'aspecte [[argent\|argentat]] més pesat que el [[ferro]].

	El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83.		El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83.

Jose2: Protegit "Bismut" ([move=sysop] (indefinit))

2011-05-11T15:53:36Z

Protegit "Bismut" ([move=sysop] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 11 maig 2011
(Sense diferències)