Biologia - Historial de revisions

Jose2 en 18:43 29 dec 2025

2025-12-29T18:43:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 29 dec 2025
Llínea 218:		Llínea 218:
	* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra		* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra
	* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#		* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#

	{{Ciències naturals}}		{{Ciències naturals}}

	[[Categoria:Ciències naturals]]		[[Categoria:Ciències naturals]]
	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]

Reval: /* Bibliografia */

2024-06-08T17:44:54Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 8 jun 2024
Llínea 211:		Llínea 211:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.		* Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.

	* Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés)		* Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés)
	Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés)		* Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés)

	* Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat		* Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat

	* Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor		* Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor

	* Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0		* Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0

	* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra		* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra

	* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#		* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#

Reval en 17:44 8 jun 2024

2024-06-08T17:44:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 8 jun 2024
Llínea 109:		Llínea 109:
	Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:		Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:

	*Eubacteria		* Eubacteria
	*Archaea		* Archaea
	*Protista		* Protista
	*Fungi		* Fungi
	*Plantae		* Plantae
	*Animalia		* Animalia

	No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis:		No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s'accepta el sistema de tres dominis:

	*Archaea (originalment Archaebacteria)		* Archaea (originalment Archaebacteria)
	*[[Bacteria]] (originalment Eubacteria)		* [[Bacteria]] (originalment Eubacteria)
	*[[Eucariota]]		* [[Eucariota]]

	Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":		Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":

	*[[Virus]]		* [[Virus]]
	*Viroides		* Viroides
	*[[Prió\|Prions]]		* [[Prió\|Prions]]

	El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.		El recent descobriment d'una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l'existència d'un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme.
Llínea 208:		Llínea 208:

	2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE		2. ↑ Histoquímica: definición en el DRAE

	~~{{traduït de\|es\|Biología}}~~

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.		* Buican, Denis (1995). Historia de la biología, Madrid, Acento Editorial.

	Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés).		* Campbell, N. (2000). Biology: Concepts and Connections [3ª ed.]. Benjamin/Cummings. Llibre de text de nivell universitari (en anglés)
	Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés).		Kimball, J. W. [http://www.ultranet.com/~jkimball/BiologyPages Kimball's Biology Pages]. Llibre de text on-line (en anglés)

	Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat.		* Maddison, David R. The Tree of Life. Proyecte distribuït i multi-autor en informació sobre filogènia i biodiversitat

	Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor.		* Margulis, L. y K. N. Schwartz (1985). Cinco reinos. Guía ilustrada de los phyla de la vida sobre la Tierra. Barcelona, Labor

	Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0.		* Otto, James H. y Towle, Albert. (1992). Biología moderna. [11ª ed.]. McGraw Hill/ Interamericana de México. México D.F., México. ISBN 0-03-071292-0

	Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra.		* Tudge, Colin. La variedad de la Vida. Historia de todas las criaturas de la tierra. Un extenso y prolijo manual que recoge la clasificación de todos los grupos importantes que existen, o han existido, sobre la tierra

	VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#		* VV.AA. (2004). Biología general [4ª ed.]. Ediciones Universidad de Navarra. Barañáin, España. ISBN 84-313-0719-6#

	{{Ciències naturals}}		{{Ciències naturals}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:27:04Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 28 ago 2023
Llínea 89:		Llínea 89:

	=== Evolució: el principi central de la biologia ===		=== Evolució: el principi central de la biologia ===
	Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la ~~cridada~~ síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.		Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la nomenada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.

	=== Els cromosomes ===		=== Els cromosomes ===

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T17:00:52Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 28 ago 2023
Llínea 92:		Llínea 92:

	=== Els cromosomes ===		=== Els cromosomes ===
	Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades ~~cridades~~ [[Cromosoma\|cromosomes]]. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma\|cromosomes]].		Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades nomenades [[Cromosoma\|cromosomes]]. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma\|cromosomes]].

	=== Els gens ===		=== Els gens ===

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:49:02Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 28 ago 2023
Llínea 105:		Llínea 105:
	Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d'atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d'organismes permaneix encara com a un important tema de debat.		Arbre filogenètic dels sers vius basat en senyes sobre el seu rARN. Els tres regnes principals de sers vius apareixen clarament diferenciats: bacteries, archaea i eucariotes tal i com foren descrits inicialment per Carl Woese. Atres arbres basats en senyes genètiques d'atre tipo resulten similars pero poden agrupar alguns organismes en branques llaugerament diferents, presumiblement degut a la ràpida evolució del rARN. La relació exacta entre els tres grups principals d'organismes permaneix encara com a un important tema de debat.

	A pesar de l'unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups ~~cridats~~ taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.		A pesar de l'unitat subjacent, la vida exhibix una increible diversitat en morfologia, comportament i cicles vitals. Per a afrontar esta diversitat, els biòlecs intenten classificar totes les formes de vida. Esta classificació científica reflectix els arbres evolutius (arbres filogenètics) dels diferents organismes. Dites classificacions són competència de les disciplines de la sistemàtica i la taxonomia. La taxonomia coloca als organismes en grups nomenats taxa, mentres que la sistemàtica tracta de trobar les seues relacions.

	Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:		Tradicionalment, els sers vius s'han classificat en sis regnes:

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:30:05Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 1 dec 2021
Llínea 192:		Llínea 192:

	=== Organismes en interacció ===		=== Organismes en interacció ===
	L'ecologia estudia la distribució i l'abundància de organismes vius i les interaccions d'estos organismes en el seu entorn. L'entorn d’un organisme inclou tant el seu hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cada u dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.		L'ecologia estudia la distribució i l'abundància d'organismes vius i les interaccions d'estos organismes en el seu entorn. L'entorn d’un organisme inclou tant el seu hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cada u dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

	Un dels pilars fonamentals de l'ecologia és estudiar el fluix d'energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d'energia als ecosistemes és l'energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i cantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).		Un dels pilars fonamentals de l'ecologia és estudiar el fluix d'energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d'energia als ecosistemes és l'energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i cantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Jose2 en 21:34 14 maig 2021

2021-05-14T21:34:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:34 14 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Biology organism collage~~.~~png‎~~\|thumb\|rigth\|~~<center>En el sentit~~ de ~~les agulles del rellonge: 1.Salmonella typhimurium (Espècie de Bactèria) , 2.Phascolarctos cinereus (Coala), 3.Athyrium filix-femina (Espècie~~ de ~~Falagera), 4.Amanita muscaria (Espècie de Bolet), 5.Agalychnis callidryas (Espècie de Granota), i 6.Brachypelma smithi (Espècie d'Aranya). </center>~~]]		[[File:Tree of life by Haeckel.jpg‎\|thumb\|rigth\|Arbre de la vida de
			Ernst Haeckel]]
	La '''biologia''' estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida.		La '''biologia''' estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida.
	La biologia (del [[grec]] «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, el seu orige, la seua evolució i les seues propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l'entorn. D'esta forma, tracta d'estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d'establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.		La biologia (del [[grec]] «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, el seu orige, la seua evolució i les seues propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l'entorn. D'esta forma, tracta d'estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d'establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:24:51Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 19 gin 2020
Llínea 121:		Llínea 121:
	*[[Eucariota]]		*[[Eucariota]]

	Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una ~~serie~~ de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":		Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una série de "paràsits" intracelulars que, en térmens d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius":

	*[[Virus]]		*[[Virus]]

Jose2 en 11:47 3 abr 2019

2019-04-03T11:47:14Z

Mostrar els canvis