Basílica - Historial de revisions

Jose2 en 12:26 13 abr 2025

2025-04-13T12:26:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 13 abr 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg\|thumb\|rigth\|300px\|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge]]		[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg\|thumb\|rigth\|300px\|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la [[plaça de la Verge]] ([[Valéncia]])]]

	'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.		'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.

Jose2 en 12:26 13 abr 2025

2025-04-13T12:26:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 13 abr 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg\|thumb\|rigth\|300px\|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge]]

	'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.		'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.

Llínea 9:		Llínea 11:
	* 3.- Iglésia que, a imitació de les tretze iglésies romanes, goja de determinats privilegis com a conseqüència de diferenciar-se de les atres per la seua antiguetat o unes atres circumstàncies.		* 3.- Iglésia que, a imitació de les tretze iglésies romanes, goja de determinats privilegis com a conseqüència de diferenciar-se de les atres per la seua antiguetat o unes atres circumstàncies.

	==Arquitectura==		== Arquitectura ==

	Les basíliques tenien una tipologia arquitectònica pròpia, en superfície rectangular, conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, per l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates, també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.		Les basíliques tenien una tipologia arquitectònica pròpia, en superfície rectangular, conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, per l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates, també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.
Llínea 25:		Llínea 27:
	La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.		La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.

	==Obligacions==		== Obligacions ==

	Les obligacions principals que es contrauen des d'eixe moment són les de mantindre el Cult constant, perseverar en l'administració dels sacraments, especialment els de la Penitència i Eucaristia, i créixer en la Caritat.		Les obligacions principals que es contrauen des d'eixe moment són les de mantindre el Cult constant, perseverar en l'administració dels sacraments, especialment els de la Penitència i Eucaristia, i créixer en la Caritat.

	==Privilegis==		== Privilegis ==

	Com a signe extern del títul, les basíliques poden usar en el seu escut les armes pontifícies i, en les principals cerimònies, el pabelló borgià, el tintinábul, aixina com la capa magna capitular.		Com a signe extern del títul, les basíliques poden usar en el seu escut les armes pontifícies i, en les principals cerimònies, el pabelló borgià, el tintinábul, aixina com la capa magna capitular.

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	{{DGLV\|Basílica}}		{{DGLV\|Basílica}}
	*[http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]		* [http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Xavier en 12:58 17 dec 2024

2024-12-17T12:58:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 17 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.		'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.

	~~Varen ser~~ els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges migevals.		Foren els romans els que varen estendre esta accepció primitiva ad aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges migevals.

			El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), dona les següents definicions per a la paraula '''Basílica''' (Del llatí ''basilĭca'', mat. sign.):

			* 1.- s. f. Edifici públic romà, compost per una nau central rectangular i generalment més alta que les atres naus laterals, les quals estan dividides per files de columnes; servia als romans com a lloc de reunió o llonja de contractació.
			* 2.- Rel. Cada una de les tretze iglésies romanes, sèt majors i sis menors, considerades les primeres de la cristiandat i en privilegis especials. Les sèt majors són estacions per a guanyar el jubileu, tenen títul cardenalici i un prelat per vicari.
			* 3.- Iglésia que, a imitació de les tretze iglésies romanes, goja de determinats privilegis com a conseqüència de diferenciar-se de les atres per la seua antiguetat o unes atres circumstàncies.

	==Arquitectura==		==Arquitectura==
Llínea 28:		Llínea 34:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
			{{DGLV\|Basílica}}
	*[http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]		*[http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]

Jose2 en 10:35 13 maig 2020

2020-05-13T10:35:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 13 maig 2020
Llínea 32:		Llínea 32:
	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]
			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Basíliques]]

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:16:30Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:16 18 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.		'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.

	Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges ~~medievals~~.		Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges migevals.

	==Arquitectura==		==Arquitectura==

Jose2: /* Enllaços externs */

2018-01-27T11:24:27Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 27 gin 2018
Llínea 28:		Llínea 28:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	*[http://www.basilicadesamparados.org~~/indice.htm~~ Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]		*[http://www.basilicadesamparados.org Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]

Jose2: /* Enllaços externs */

2018-01-27T11:23:46Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 27 gin 2018
Llínea 28:		Llínea 28:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	*[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm ~~Basilisa~~ de la Mare de Deu dels Desamparats]		*[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Cultura]]

Jose2 en 11:23 27 gin 2018

2018-01-27T11:23:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 27 gin 2018
Llínea 30:		Llínea 30:
	*[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilisa de la Mare de Deu dels Desamparats]		*[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilisa de la Mare de Deu dels Desamparats]

	[[Categoria.Religió]][[Categoria:Cultura]]		[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Cultura]]

Jose2: /* Creiximent de les basíliques */

2018-01-27T11:22:33Z

Creiximent de les basíliques

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 27 gin 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	==Creiximent de les basíliques==		==Creiximent de les basíliques==

	En el s.IV, en l'adveniment de la [[Pau Constantina\|pau Constantina]], l'Iglésia rep, per donació imperial, alguns d'estos recints socio-comercials que adaptarà fàcilment per al seu us llitúrgic.		En el [[sigle IV]], en l'adveniment de la [[Pau Constantina\|pau Constantina]], l'Iglésia rep, per donació imperial, alguns d'estos recints socio-comercials que adaptarà fàcilment per al seu us llitúrgic.

	El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani\|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe.		El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani\|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe.

Jose2 en 08:24 27 jul 2016

2016-07-27T08:24:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:24 27 jul 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa'' En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.		'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.

	Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals.		Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals.
Llínea 15:		Llínea 15:
	Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal.		Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal.

	Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el bisbe de Roma, Patriarca d'Occident.		Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el [[Papa de Roma\|bisbe de Roma]], Patriarca d'Occident.

	La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.		La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.