Balansiya - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

2023-09-21T01:09:09Z

Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

← Revisió anterior		Revisió de 01:09 21 set 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.		Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

	~~Tanmateix~~, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fon rendida a [[Jaume I]].		Ausades, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fon rendida a [[Jaume I]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'capdavant' a 'al front'

2022-06-30T17:19:11Z

Text reemplaça - 'capdavant' a 'al front'

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 30 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al ~~capdavant~~.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al al front.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

Valencian: Text reemplaça - ' arran ' a ' a raïl '

2022-06-30T17:16:03Z

Text reemplaça - ' arran ' a ' a raïl '

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 30 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]		[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]

	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats ~~arran~~ del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

Valencian en 17:10 30 jun 2022

2022-06-30T17:10:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 30 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.		Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

	Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero ~~probablement~~ el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va ~~exercir~~ una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que ~~dóna~~ orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap ~~resto~~. Més allà dels fets polítics, la qüestió ~~verdaderment~~ transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.		Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero provablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va eixercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dona orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap rest. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.

	En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.		En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, ~~alçat~~ el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

Valencian: Text reemplaça - 'aixecat' a 'alçat'

2022-06-30T17:10:18Z

Text reemplaça - 'aixecat' a 'alçat'

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 30 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, ~~aixecat~~ el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, alçat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

Valencian: Text reemplaça - 'veritable' a 'verdader'

2022-06-30T15:44:21Z

Text reemplaça - 'veritable' a 'verdader'

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 30 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.		Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

	Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió ~~veritablement~~ transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.		Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderment transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.

	En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.		En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]		[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]

	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El ~~veritable~~ auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

Valencian: Text reemplaça - 'fang' a 'fanc'

2022-06-03T17:19:06Z

Text reemplaça - 'fang' a 'fanc'

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 3 jun 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova\|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==		== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova\|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
	Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del ~~fang~~' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.		Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

	Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.		Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2022-05-11T10:02:07Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 11 maig 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.		Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

	Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat ~~fou~~ rendida a [[Jaume I]].		Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fon rendida a [[Jaume I]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

2019-03-23T12:35:27Z

Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 23 març 2019
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.		* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'a on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.
	* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].		* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - ' vencer ' a ' véncer '

2018-08-07T19:14:15Z

Text reemplaça - ' vencer ' a ' véncer '

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 7 ago 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va ~~vencer~~ l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 30 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al ~~capdavant~~.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al al front.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 30 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]		[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]

	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats ~~arran~~ del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats a raïl del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 30 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.		Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

	Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero ~~probablement~~ el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va ~~exercir~~ una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que ~~dóna~~ orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap ~~resto~~. Més allà dels fets polítics, la qüestió ~~verdaderment~~ transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.		Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero provablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va eixercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dona orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap rest. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.

	En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.		En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, ~~alçat~~ el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 30 jun 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, ~~aixecat~~ el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, alçat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

	La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].		La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix\|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya\|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

← Revisió anterior		Revisió de 15:44 30 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.		Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic\|visigoda]] [[Valéncia romana\|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII\|sigles VIII]], [[sigle IX\|IX]] i [[sigle XI\|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fanc' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.

	Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió ~~veritablement~~ transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.		Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil\|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió verdaderment transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.

	En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.		En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]		[[Archiu:Taifas-ca.png\|thumb\|esquerra\|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]

	La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El ~~veritable~~ auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.		La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El verdader auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia\|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

	[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.		[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)\|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya\|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Coscollá Sánchez \|nom=Vicente \|títol=La Valencia musulmana \|url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s \|llengua= castellà \| editorial=Carena Editors \|data=2003 \|pàgines=p.33 \|isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar\|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.