Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:17Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	El '''babirusa de Togian''' ('''''Babyrousa togeanensis'''''), també conegut com '''babirusa de Malenge''',<ref>{{Cite web\|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:123:0003:0061:EN:PDF\|title=COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein\|work= Official Journal of the European Union \|page=L 123/3\|dona't=2009-05-19}}</ref> és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les [[Illes Togian]] en [[Indonèsia]], un temps es va considerar una subespecie de [[Babyrousa babyrussa]] fins a 2002.<ref>Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). ''Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level.'' IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.</ref><ref name="Meijaard">Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (''Babyrousa''). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and [[Russell Mittermeier\|R. A. Mittermeier]], eds. (2011). ''[[Handbook of the Mammals of the World]].'' Vol. 2, Hoofed Mammals. {{ISBN\|978-84-96553-77-4}}</ref> El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les [[Célebes]] que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".<ref name="Meijaard" /><ref name="Masaaki">{{Citation\|last1=Ito\|first1=Masaaki\|title=Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)\|url=http://dx.doi.org/10.1017/9781316941232.010\|work=Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries\|pages=76–84\|publisher=Cambridge University Press\|isbn=978-1-316-94123-2\|access-dona't=2021-03-26\|last2=Melletti\|first2=Mario\|year=2017\|doi=10.1017/9781316941232.010}}</ref> El babirusa de Togian és [[omnívoro]], s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i [[Invertebrat\|invertebrats]]. A diferència d'atres espècies de [[Els seus\|porcs]], el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el ~~hocico~~ quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.<ref name="Masaaki" />		El '''babirusa de Togian''' ('''''Babyrousa togeanensis'''''), també conegut com '''babirusa de Malenge''',<ref>{{Cite web\|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:123:0003:0061:EN:PDF\|title=COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein\|work= Official Journal of the European Union \|page=L 123/3\|dona't=2009-05-19}}</ref> és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les [[Illes Togian]] en [[Indonèsia]], un temps es va considerar una subespecie de [[Babyrousa babyrussa]] fins a 2002.<ref>Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). ''Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level.'' IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.</ref><ref name="Meijaard">Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (''Babyrousa''). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and [[Russell Mittermeier\|R. A. Mittermeier]], eds. (2011). ''[[Handbook of the Mammals of the World]].'' Vol. 2, Hoofed Mammals. {{ISBN\|978-84-96553-77-4}}</ref> El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les [[Célebes]] que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".<ref name="Meijaard" /><ref name="Masaaki">{{Citation\|last1=Ito\|first1=Masaaki\|title=Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)\|url=http://dx.doi.org/10.1017/9781316941232.010\|work=Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries\|pages=76–84\|publisher=Cambridge University Press\|isbn=978-1-316-94123-2\|access-dona't=2021-03-26\|last2=Melletti\|first2=Mario\|year=2017\|doi=10.1017/9781316941232.010}}</ref> El babirusa de Togian és [[omnívoro]], s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i [[Invertebrat\|invertebrats]]. A diferència d'atres espècies de [[Els seus\|porcs]], el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el morro quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.<ref name="Masaaki" />

	== Referències ==		== Referències ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T17:36:16Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Babyrousa togeanensis.jpg|miniatura|babirusa de Togian (''Babyrousa togeanensis'')]]

El '''babirusa de Togian''' ('''''Babyrousa togeanensis'''''), també conegut com '''babirusa de Malenge''',<ref>{{Cite web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:123:0003:0061:EN:PDF|title=COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein|work= Official Journal of the European Union |page=L 123/3|dona't=2009-05-19}}</ref> és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les [[Illes Togian]] en [[Indonèsia]], un temps es va considerar una subespecie de [[Babyrousa babyrussa]] fins a 2002.<ref>Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). ''Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level.'' IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.</ref><ref name="Meijaard">Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (''Babyrousa''). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and [[Russell Mittermeier|R. A. Mittermeier]], eds. (2011). ''[[Handbook of the Mammals of the World]].'' Vol. 2, Hoofed Mammals. {{ISBN|978-84-96553-77-4}}</ref> El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les [[Célebes]] que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".<ref name="Meijaard" /><ref name="Masaaki">{{Citation|last1=Ito|first1=Masaaki|title=Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)|url=http://dx.doi.org/10.1017/9781316941232.010|work=Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries|pages=76–84|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-1-316-94123-2|access-dona't=2021-03-26|last2=Melletti|first2=Mario|year=2017|doi=10.1017/9781316941232.010}}</ref> El babirusa de Togian és [[omnívoro]], s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i [[Invertebrat|invertebrats]]. A diferència d'atres espècies de [[Els seus|porcs]], el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el hocico quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.<ref name="Masaaki" />

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Babyrousa togeanensis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer