Autopoyesis - Historial de revisions

Jose2 en 08:41 18 ago 2025

2025-08-18T08:41:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 18 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Reval en 11:50 4 març 2025

2025-03-04T11:50:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 4 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 11:33 4 març 2025

2025-03-04T11:33:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 4 març 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 13:04 9 dec 2024

2024-12-09T13:04:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 9 dec 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 16:29 1 oct 2024

2024-10-01T16:29:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 1 oct 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:57 23 set 2024

2024-09-23T18:57:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 23 set 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 15:00 19 ago 2024

2024-08-19T15:00:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:00 19 ago 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Xavi Dengra: /* Vínculs extern */

2022-10-21T10:17:38Z

Vínculs extern

← Revisió anterior		Revisió de 10:17 21 oct 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
	== ~~Vínculs extern~~ ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.enolagaia.com/Bib.html Bibliografia completa sobre autopoyesis] {{en}}		*[http://www.enolagaia.com/Bib.html Bibliografia completa sobre autopoyesis] {{en}}

	[[Categoria:Biologia]]		[[Categoria:Biologia]]
	[[Categoria:Sociologia\|*]]		[[Categoria:Sociologia\|*]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:21:57Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 20 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>

	Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius ~~només~~ mentres estan en autopoyesis.		Segons Maturana i Varela<ref>Maturana, Humberto R. (1997). De Máquinas y Seres Vivos, autopoiesis de la organización de lo vivo. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Maturana, Humberto R. (1996). El sentido de lo humano. Santiago de Chile: Editorial Dolmen ediciones S.A. 8a edició.</ref><ref>Maturana Humberto R. (1997). Emociones y lenguaje en educación política. Santiago de Chile. Editorial Dolmen ediciones S.A. 9a edició.</ref> són autopoyesics els sistemes que presenten una ret de processos o operacions (que el definix com a tal i ho fa distinguible dels atres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbacions del mig. Encara que el sistema canvie estructuralment, esta ret permaneix invariant durant tota la seua existència, mantenint la identitat d'este. Els sers vius són en particular sistemes autopoyètics moleculars, i que estan vius a soles mentres estan en autopoyesis.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:34 8 maig 2017

2017-05-08T07:34:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:34 8 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''autopoyesis''' és un neologisme propost en l'any [[1971]] pels biòlecs chilens Humberto Maturana i Francisco Varela per a designar l'organisació dels sistemes vius. Una descripció breu seria dir que la autopoyesis és la condició d'existència dels sers vius en la contínua producció de si mateixos.<ref>Varela, Francisco J.; & Maturana, Humberto R. (1973). De Máquinas y Seres Vivos: Una teoría sobre la organización biológica. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Varela, Francisco J.; Maturana, Humberto R.; & Uribe, R. (1974). Autopoiesis: the organization of living systems, its characterization and a model. Biosystems 5 187–196.</ref>		L''''autopoyesis''' és un neologisme propost en l'any [[1971]] pels biòlecs chilens [[Humberto Maturana]] i [[Francisco Varela]] per a designar l'organisació dels sistemes vius. Una descripció breu seria dir que la autopoyesis és la condició d'existència dels sers vius en la contínua producció de si mateixos.<ref>Varela, Francisco J.; & Maturana, Humberto R. (1973). De Máquinas y Seres Vivos: Una teoría sobre la organización biológica. Santiago de Chile: Editorial Universitaria.</ref><ref>Varela, Francisco J.; Maturana, Humberto R.; & Uribe, R. (1974). Autopoiesis: the organization of living systems, its characterization and a model. Biosystems 5 187–196.</ref>

	Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>		Este terme naix de la [[biologia]], pero més tart és adoptat per atres ciències i atres autors, com ara pel sociòlec alemà [[Niklas Luhmann]].<ref>Luhmann, Niklas R. (1997). Organización y decisión, autopoiesis y entendimiento comunicativo. Barcelona: Anthropos.</ref>