ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T18:05:44Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Bright-rumped Attila - January 24, 2023.jpg|miniatura|atila polimorfo (''Attila spadiceus'')]]

El '''atila polimorfo'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 9|fechaacceso =15 de setembre de 2022. P. 496}}</ref> ('''''Attila spadiceus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Tyrannidae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Attila (gènero)|Attila]]''. És natiu de la [[Amèrica]] tropical ([[Neotrópico]]), des de [[Mèxic]], per [[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]]. Pocs [[Tyrannidae|tiránidos]] presenten els desafius [[taxonomia|taxonómicos]] d'esta espècie. Les dotze subespecies reconegudes a través de la seua enorme distribució presenten diferències substancials de plomall; adicionalment l'espècie és [[Polimorfisme (biologia)|polimòrfica]], en morfo grisos i rufos ya descrits. Ademés, existixen diferències raonables entre les vores de les espècies centroamericanas i de les suramericanes. Per totes estes variables, es fa necessària una àmplia i detallada investigació sobre la seua taxonomia.<ref name=BOW/>

==Noms comuns==
Aparte de atila polimorfo (en [[Equador]], [[Veneçola]] i [[Perú]]), se li denomina també '''atila culiamarillo''' (en [[Colòmbia]]), '''atila gritona''' , '''atila lomiamarilla''' (en [[Costa Rica]] i [[Panamà]]), '''atila rabadilla lluenta''' (en [[Hondures]] i Mèxic), '''atila rabiamarilla''' (en [[Nicaragua]]), '''mosquero atila''' (en Mèxic) o '''atrapamoscas quet polimorfo''' (en Veneçola).<ref name="AB">{{cita web|títul=Atila polimorfo ''Attila spadiceus'' (Gmelin, JF 1789)|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=BA09A296|fechaacceso=1 de juny de 2023|obra=Avibase}}</ref>

==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx àmpliament i de forma disjunta: des del noroest de Mèxic, per [[Guatemala]], [[Belize]], Hondures, [[El Salvador]], Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nort i oest de Colòmbia, noroest d'Equador i noroest de Veneçola; pel sur i est de Colòmbia cap a l'est per Veneçola, [[Trinitat i Tobago]], [[Guyana]], [[Surinam]] i [[Guayana Francesa]], cap al sur per l'est d'Equador, este de Perú, fins al nort de [[Bolívia]] i la totalitat de la [[Amazònia]] [[brasil]]eña; i una població aïllada en la franja [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] de l'est de Brasil.<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Walther}}|nomene=B.|any=2020|títul=Bright-rumped Attila (''Attila spadiceus''), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.brratt1.01|editor={{versalita|del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=31 de maig de 2023}}</ref>

Esta espècie, a pesar d'àmpliament disseminada, és considerada poc comuna en una varietat d'[[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|sub-dosel]] i les vores de [[pluvisilva|boscs humits]] (en l'Amazònia llimitada a ''terra ferma'');<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Attila spadiceus'', p. 470, làmina 59(5)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> boscs pantanosos i de estribaciones, creiximents secundaris, clars, plantacions i jardins en arbres alts, boscs [[caducifolios]] semiáridos, boscs arbustivos i pegats arbustivos en [[sabana]]s, ocasionalment en grans [[Bosc en galeria|boscs en galeria]] en els [[Plans]] del nort suramericà, i inclusivament boscs de [[Pinus|pins]] al nort de la seua zona. Evita les àrees molt pertorbades. Generalment per baix dels 1500 [[metro|m]] d'[[altitut]], ocasionalment fins als 2100 m en el noroest d'Equador.<ref name=BOW/>

==Descripció==

El atila polimorfo és un cazamoscas gran, de cap gran, pico ganchudo i llaugerament curvat cap a dalt, i la postura empinada. Medix entre 17 i 20,5 [[cm]] de llongitut i pesa entre 31 i 44 [[gram|g]]).<ref name=BOW/> El cap és de color vert oliva tacat de negre, l'esquena és de color castany o oliva, el llom groc lluent i la coa marró. Les ales són de color marró obscur en dos barres pàlides en les ales i puntes de plomes pàlides. El pit blanquecino o groc. El groc del pit és variable des de més clar fins a groc obscur. La pancha és de color blanc i més groguenc prop de la coa. El iris és de color roig. Els sexes són similars, pero les aus jóvens tenen una corona canella en flocs i ulls marrons.

A pesar de les variacions de plomall i de ser [[Polimorfisme (biologia)|polimòrfica]], algunes característiques estan sempre presents: les dos barres distintives en les ales, la rabadilla groga i el pit estriado, els ulls de groc a anaranjado avellana a rojosos, la mandíbula inferior rosada en base i punta obscures, i les pates grisa azuladas.<ref name=BOW/>

==Comportament==
És un au obstinada i inconspicua que s'encaramalla erecta en varis nivells, pero principalment be dalt del sol. Vola en busca d'insectes i alguns fruts, generalment solitària i no es junta a bandadas mixtes. A sovint meneja o sacsa la coa cap a avall.<ref name=RR/>

===Alimentació===
Cacen [[Insecta|insectes]] i [[aràcnit]]s, aprofitant a voltes els assuts que escapen de les formigues. Consumixen també [[baya]]s i [[llavor]]s.

===Reproducció===
Construïxen nius en raïls i en [[raquis]] de fulls, en [[epífita]]s, refillols o raïls tablares, entre els 0,8 i 3 [[Metro|m]] del sol. La femella posa entre tres i quatre ous blancuzcos, rosats o groguencs en taques color castany, rojós o sirimomo.

===Vocalisació===

Les seues vores inclouen un fort chillido i un quejumbroso cridat. No es mou en cantar, aixina que pot ser difícil de visualisar.

==Sistemàtica==
===Descripció original===
L'espècie ''A. spadiceus'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Alemània|alemà]] [[Johann Friedrich Gmelin]] en 1789 baix el [[nom científic]] ''Muscicapa spadicea''; el seu [[localitat tipo]] és: «Cayena, Guayana Francesa».<ref name=AB/>

===Etimologia===
El nom genèric masculí «''Attila''» es referix al guerrer [[Atila]] (406-453), rei dels [[hunos]], en relació en la característica agressivitat d'estes espècies; i el nom de l'espècie «''spadiceus''», prové del [[idioma llatí|llatí]] «''spadix'', ''spadicis''» que significa ‘de color castany’.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Attila'', p.60; ''spadiceus'', p. 360|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

===Taxonomia===
Pocs [[Tyrannidae|tiránidos]] presenten desafius [[taxonomia|taxonómicos]] com esta espècie. Les dotze subespecies que es reconeixen a través de la seua enorme distribució presenten diferències substancials de plomall, que van des d'aus en el cap, pit i mant vert oliva a atres en parts superiors rufas. Aparte d'estes diferències, l'espècie és [[Polimorfisme (biologia)|polimòrfica]], en morfo grisos i rufos ya descrits. Finalment, existixen diferències raonablement marcantes entre les vores de l'amanecer de les espècies centroamericanas i de les suramericanes. Per totes estes variables, es fa necessària una àmplia i detallada investigació de la taxonomia d'esta espècie.<ref name=BOW/>

Les aus de Centroamérica que posseïxen una llaugera diferència en l'estructura de la vora de l'amanecer i també tendixen cap a un plomall ocre més llauger, independent de la [[Regla de Gloger]], a voltes són classificades com una espècie separada ''[[Attila flammulatus]]''. La seua vora característica al alba ha segut analisat en detalle: té un número molt variable de «''uiris''» que poden aplegar a ser «''uiri'vos''», i en freqüència terminen en un ''woo-juit''; ha segut desenrollat un [[Autómata finito|model matemàtic]] complex per a simular la seua vora.<ref>{{Versalita|Leger, D.W.}} (2005). «First documentation of combinatorial song syntax in a suboscine passerine species.» ''[[Condor (revista)|Condor]]'' 107(4): 765–774. {{doi|10.1650/7851.1}} [http://eamusic.dartmouth.edu/larry/music1052008/grad_student_readings/sievers/first_doc_of_combinatorial.pdf PDF]</ref> No obstant, per la variabilitat de les vocalisacions es precisen més senyes ans que la separació en dos o més espècies siga tècnicament plausible. La [[American Ornithological Society]] s'ha abstingut fins a la data de reconéixer-la formalment.

La forma descrita ''A. spadiceus mexicanus'' {{versalita|[[Edward William Nelson|Nelson]]}}, 1901 (de [[Tabasco]], Mèxic) es considera indistinguible de ''flammulatus'',<ref name=BOW/> i la forma ''A. spadiceus idiotes'' {{versalita|[[Walter Edmond Clyde Todd|Todd]]}}, 1916, es considera indistinguible de ''sclateri''.<ref name=AB/>

===Subespecies===

Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocTyr">{{IOC Tyrannidae|fechaacceso =27 de maig de 2023.|any=13.2. /2023.}}</ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]]<ref name="cle">{{EBird/Clements2022}}</ref> es reconeixen dotze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/>

* Grup [[politípico]] ''flammulatus'':
** ''Attila spadiceus pacificus'' {{versalita|[[Carl Eduard Hellmayr|Hellmayr]]}}, 1929 – llitoral de l'oest de Mèxic des de l'extrem sur de [[Sonora]] al sur fins a l'oest d'[[Oaxaca]].
** ''Attila spadiceus cozumelae'' {{versalita|[[Robert Ridgway|Ridgway]]}}, 1885 – [[Municipi de Cozumel|illa Cozumel]], llitoral noreste de [[Quintana Rosegue]].
** ''Attila spadiceus gaumeri'' {{versalita|[[Osbert Salvin|Salvin]] & [[Frederick DuCane Godman|Godman]]}}, 1891 – nort de la península de Yucatán (surest de Mèxic), incloent les illes d'[[Holbox]], Meco i [[illa Dònes|Dònes]].
** ''Attila spadiceus flammulatus'' {{versalita|[[Frédéric de Lafresnaye|Lafresnaye]]}}, 1848 – surest de Mèxic (sur de [[Veracruz d'Ignacio de la Clau|Veracruz]] i nort i surest d'Oaxaca a l'est fins al sur de Quintana Rosegue i [[Chiapas]]), Guatemala, Belize i centre nort d'Hondures.
** ''Attila spadiceus salvadorensis'' {{versalita|[[Donald Ryder Dickey|Dickey]] & [[Adriaan Joseph van Rossem|van Rossem]]}}, 1929 – El Salvador al sur fins al noroest de Nicaragua.
** ''Attila spadiceus citreopyga'' ({{versalita|[[Charles Lucien Bonaparte|Bonaparte]]}}), 1854 – est d'Hondures i Nicaragua al sur fins al centre oest de Panamà ([[Província de Veraguas|Veraguas]]).
** ''Attila spadiceus parambae'' {{versalita|[[Ernst Hartert|Hartert]]}}, 1900 – oest de Colòmbia (centre de [[Va chocar]]) al sur fins al noroest d'Equador (al sur fins a [[Província de Manabí|Manabí]] i [[Província de Pichincha|Pichincha]]).
** ''Attila spadiceus sclateri'' {{versalita|[[George Newbold Lawrence|Lawrence]]}}, 1862 – est de Panamà (a l'est des de [[província de Colón|Colón]] i est de [[Província de Coclé|Coclé]]) i adjacent noroest de Colòmbia (alta vall del [[riu Sinú|Sinú]]).
** ''Attila spadiceus caniceps'' {{versalita|[[Walter Edmond Clyde Todd|Todd]]}}, 1917 – mig [[Valle del riu Magdalena|entanque del Magdalena]] i baixa vall del Sinú en el nort de Colòmbia.
** ''Attila spadiceus parvirostris'' {{versalita|[[Joel Asaph Allen|Allen]]}}, 1900 – nort de Colòmbia (regió de [[Serra Nevada de Santa Marta|Santa Marta]]) i noroest de Veneçola (conca de [[Llac de Maracaibo|Maracaibo]]).

* Grup politípico ''spadiceus/uropygiatus'':

** ''Attila spadiceus spadiceus'' ({{versalita|Gmelin}}), 1789 – oest i nort de Veneçola ([[Estat Táchira|Táchira]], oest d'[[Estat Apure|Apure]], surest d'[[estat Lara|Lara]], i [[Estat Falcón|Falcón]] a l'est fins a [[Estat Aragua|Aragua]]), [[Illa Trinitat|Trinitat]], i l'integritat de les conques del [[conca de l'Amazones|Amazones]] i del [[conca del Orinoco|Orinoco]] des del surest de Colòmbia al noreste fins a [[les Guayanas]] i al sur fins a l'est d'Equador, este de Perú, nort de Bolívia i sur de la [[Amazònia]] brasilera.
** ''Attila spadiceus uropygiatus'' ({{versalita|[[Maximilian zu Wied-Neuwied|Wied-Neuwied]]}}), 1831 – llitoral de l'est de Brasil ([[Pernambuco]], [[Alagoas]], sur d'[[estat de Baïa|Baïa]], [[Espírito Sant]], [[Estat de Riu de Janeiro|Ric de Janeiro]]).

==Referències ==
{{listaref}}

===Bibliografia===
<small>
* {{Versalita|Foster, M.S.}} (2007). «The potential of fruiting trees to enhance converted habitats for migrating birds in southern Mexico.» ''Bird Conservation International'' 17(1): 45-61. {{doi|10.1017/S0959270906000554}} [http://journals.cambridge.org/production/action/cjogetfulltext?fulltextid=936412 PDF]
* {{Versalita|Hilty, S.L.}} (1986). ''Birds of Colòmbia'': 506. [[Princeton University Press]]. ISBN 0-691-08371-1
* {{Versalita|Hilty, S.L.}} (2003). ''Birds of Veneçola''. [[Helm Identification Guides|Christopher Helm]], London. ISBN 0-7136-6418-5
* {{Versalita|Stiles, F.G. & Skutch, A.F.}} (1989). ''A guide to the birds of Costa Rica''. Comistock, Ithaca. ISBN 0-8014-9600-4
* {{Versalita|Salaman, P.G.W.; Stiles, F.G.; Bohórquez, C.I.; Álvarez-R., M.; Umaña, A.M.; Donegan, T.M. & Cuervo, A.M.}} (2002). «New and noteworthy bird records from the east slope of the Vages of Colòmbia.» ''Caldasia'' 24(1): 157-189. [https://web.archive.org/web/20081121030001/http://www.unal.edu.co/icn/publicaciones/caldasia/24%281%29/240111.pdf PDF]</small>

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Attila spadiceus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au