Atoló - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:26Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Mvey0290.jpg\|thumb\|350px\|right\|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]]		[[Archiu:Mvey0290.jpg\|thumb\|350px\|right\|Porció d'una franja del [[Pacífic]], mostrant dos illots en l'anell o sec coralí separats per un profunt pas entre l'oceà i l'estany.]]

	Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà\|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes ~~menudes~~ que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els atolons es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà.		Un '''atoló''' és una [[illa]] [[coral]]ina [[oceà\|oceànica]], en general en forma d'anell més o menys circular, o també s'entén com el conjunt de vàries illes chicotetes que formen part d'un [[sec de coral]], en una [[estany]] interior que comunica en el [[mar]]. Els atolons es formen quan un sec de coral creix al voltant d'una illa volcànica, a mesura que l'illa es va afonant en l'oceà.

	== Use ==		== Use ==

Valencian: Text reemplaça - 'Seychelles' a 'Seichelles'

2022-10-19T17:23:38Z

Text reemplaça - 'Seychelles' a 'Seichelles'

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 19 oct 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Distribució i tamany ==		== Distribució i tamany ==
	La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[~~Seychelles~~]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>		La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seichelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>

	Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.		Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Galeria d'imàgens de secs ==		== Galeria d'imàgens de secs ==
	Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[~~Seychelles~~]].		Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seichelles]].

	<center><gallery>		<center><gallery>

Valencian: Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

2022-10-18T18:59:38Z

Text reemplaça - 'Veneçola' a 'Veneçuela'

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 18 oct 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Distribució i tamany ==		== Distribució i tamany ==
	La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També ~~Veneçola~~ posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>		La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>

	Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.		Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:29:06Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:29 30 ago 2022
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Distribució i tamany ==		== Distribució i tamany ==
	La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el ~~Carib~~, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçola posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>		La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçola posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>

	Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.		Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.

Valencian: /* Distribució i tamany */

2022-06-28T22:23:14Z

Distribució i tamany

← Revisió anterior		Revisió de 22:23 28 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carib, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçola posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>		La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall\|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral\|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carib, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçola posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>

	Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure ~~en {{coord\|28\|24\|N\|178\|20\|O}}~~, en atres ~~atolones~~ de les illes ~~hawaianes~~ del noroest. Els atolons més meridionals del món ~~estan~~ Elizabeth Reef ~~en {{coord\|29\|57\|25\|S\|159\|4\|32\|I}}~~, i ~~prop~~ Middleton el sec ~~en {{coord\|29\|27\|28\|S\|159\|7\|7\|I}}~~, en el [[mar de Tasmania]], abdós ~~fan~~ part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és la [[illa Ducie]] en la [[illes Pitcairn]]~~, en {{coord\|25\|04\|00\|S\|130\|06\|00\|O}}~~. Bermudes a voltes és identificada com ~~«el atolón~~ més septentrional» ~~en una latitut de {{coord\|32\|20\|00\|N\|64\|45\|00\|O}}~~. En esta latitut ~~tan~~ elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, Bermudes és ~~cridat~~ un pseudoatoló perque encara que la seua forma general ~~s'assembla~~ a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.		Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.

	En térmens d'àrea total (l'estany més el sec), els atolons més grans es troben en les Maldives, com el [[atolón Huvadhoo]], en un àrea de 2670[[km²]]; l'àrea de Thiladhunmathi i atolons Miladhunmadulu (dos noms, pero una única estructura) és encara més gran en 3680 km². Un atre atoló destacable és el sec Lihou en la mar del Coral, en un estany de 2500 km², i el atoló Ontong Javanés. No obstant, l'estructura més gran del món és el [[Gran Banc de Chagos]] en l'oceà Índic, sumergit en la seua major part, la part de les illes Chagos, en un àrea d'aproximadament 13000 km². [[Kwajalein]] en les illes Marshall, que a voltes és catalogat com el atoló més gran del món (el més gran en l'oceà Pacífic), medix a soles 846km². Els grans atolons es troben també en l'archipèlec Tuamotu, el més gran és Rangiroa, en un estany de 1018 km².		En térmens d'àrea total (l'estany més el sec), els atolons més grans es troben en les Maldives, com el [[atolón Huvadhoo]], en un àrea de 2670[[km²]]; l'àrea de Thiladhunmathi i atolons Miladhunmadulu (dos noms, pero una única estructura) és encara més gran en 3680 km². Un atre atoló destacable és el sec Lihou en la mar del Coral, en un estany de 2500 km², i el atoló Ontong Javanés. No obstant, l'estructura més gran del món és el [[Gran Banc de Chagos]] en l'oceà Índic, sumergit en la seua major part, la part de les illes Chagos, en un àrea d'aproximadament 13000 km². [[Kwajalein]] en les illes Marshall, que a voltes és catalogat com el atoló més gran del món (el més gran en l'oceà Pacífic), medix a soles 846km². Els grans atolons es troben també en l'archipèlec Tuamotu, el més gran és Rangiroa, en un estany de 1018 km².

Valencian: /* Use */

2022-06-28T22:18:38Z

Use

← Revisió anterior		Revisió de 22:18 28 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Use ==		== Use ==
	La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi\|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries\|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes d'atoló són les de McNeil (1954, p.&nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[~~detritos~~ (biologia)\|~~detritos~~]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de ~~California~~.		La paraula ''atoló'' prové del [[idioma dhivehi\|dhivehi]] (una llengua [[Llengües indo-àries\|indoaria]] parlada en les [[Maldives]]) އަތޮޅު ''atholhu'' . El primer registre escrit d'esta paraula és de 1625. No obstant, el terme va ser popularisat per [[Charles Darwin]] (1842, p.&nbsp;2), qui va descriure ''atoló'' com un subconjunt en una classe especial d'illes, que la seua característica distintiva és la presència d'un [[sec]] orgànic. Les definicions més modernes d'atoló són les de McNeil (1954, p.&nbsp;396) «...un sec anular que conté un estany en la qual no hi ha promontoris més allà de secs i [[illot]]s formats de [[detritus (biologia)\|detritus]] del sec» i Fairbridge (1950, p.&*nbsp;341) «... en un sentit exclusivament morfològic, [com]... un sec de forma anular que inclou un estany en el centre de l'illa de Califòrnia.

	== Formació d'un atoló ==		== Formació d'un atoló ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T22:17:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:17 28 jun 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Atolls}}		{{Commonscat\|Atolls}}
	* [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.

	<!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->		<!--- Per favor, no retires la «categoria: Accidents costers i oceànics»: no és una categoria redundant, és una categoria tipo glossari, destinada a descriure tots els accidents i en les que deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->

Valencian en 22:17 28 jun 2022

2022-06-28T22:17:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:17 28 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	[[Archiu:Coral atoll formation animation.gif\|thumb\|320px\|Animació que mostra el procés dinàmic de formació d'un atoló coralí. Els corals (representats en púrpura) creixen al voltant d'una illa volcànica oceànica, formant un sec anular. Quan les condicions són les adequades, el sec creix, i l'illa interior s'afona. Finalment l'illa desapareix baix del nivell de l'aigua, deixant un anell de coral en un estany en el seu interior. Este procés de formació d'un atoló pot portar uns 30.000.000 d'anys.]]		[[Archiu:Coral atoll formation animation.gif\|thumb\|320px\|Animació que mostra el procés dinàmic de formació d'un atoló coralí. Els corals (representats en púrpura) creixen al voltant d'una illa volcànica oceànica, formant un sec anular. Quan les condicions són les adequades, el sec creix, i l'illa interior s'afona. Finalment l'illa desapareix baix del nivell de l'aigua, deixant un anell de coral en un estany en el seu interior. Este procés de formació d'un atoló pot portar uns 30.000.000 d'anys.]]

	Darwin va publicar una explicació de la formació d'atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur ([[1842]]) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' ([[1831]]-[[1836]]). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de ~~subsidencia~~ (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant ~~tard~~ o ~~temprano~~ un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes ~~coralinas~~ antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.		Darwin va publicar una explicació de la formació d'atolons de [[coral]] en el Pacífic Sur ([[1842]]) basada en les observacions fetes durant el seu viage de cinc anys a bordo del ''[[HMS Beagle]]'' ([[1831]]-[[1836]]). La seua explicació, que seguix sent acceptada com bàsicament correcta, implica la consideració de que varis tipos d'illes tropicals —començant per les illes volcàniques més elevades, continuant en els secs de barrera, i terminant en els atolons— representen una seqüència de subsidència (afonament) gradual de lo que va començar com un con volcànic oceànic. Darwin va raonar que un sec de coral desenrollat al voltant d'una illa volcànica en l'oceà tropical, creixerà cap amunt a mesura que l'illa s'afona, formant tart o pronte un gran sec coralí, com el representat, per eixemple, per [[Bora Bora]]. Açò ocorre perque la part externa del banc es manté per sí mateixa pròxima al nivell de la mar pel seu creiximent biòtic, mentres la part interior del banc es ressaga en el seu creiximent, donant lloc a un estany, perque les condicions en l'interior són menys favorables per als corals i les algues calcinoses, responsables de la major part de creiximent del sec. Durant eixe procés, l'afonament porta al vell volcà a trobar-se per baix del nivell de la mar, pero no aixina als bancs de coral, que no deixen de créixer mentres l'illa s'afona, mantenint la màxima activitat biològica on les condicions li són òptimes, al ras de l'aigua. En aplegar a este punt, l'illa que va nàixer com un con volcànic, s'ha convertit en un atoló, una illa coralina de forma anular. En illes coralines antigues, la lluita entre l'afonament i el creiximent del coral cap amunt s'interromp quan el ritme d'eixe afonament supera en créixens la velocitat de creiximent del coral fora de l'aigua. Això succeïx quan l'erosió actua en major intensitat rebaixant la superfície coralina per baix de l'acció directa dels rajos solars,lo que posa en perill la seua pròpia existència com a illa.

	Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes a soles es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones a on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).		Com els atolons són producte del creiximent d'organismes marins tropicals, estes illes a soles es troben en aigües càlides en els tròpics. Illes volcàniques ubicades més allà de les zones a on la temperatura de l'aigua és l'adequada per al creiximent dels organismes marins que formen els corals, s'afonen i són erosionades en la superfície. Una illa que s'ubica on la temperatura de l'oceà és a penes suficientment calent per al creiximent de l'anell coralí ascendent per a compensar l'afonament es diu que està en el Punt de Darwin. Les illes més polars es desenrollen cap a montanyes marines o [[guyot]]s; les illes més equatorials es desenrollen cap a atolons (per eixemple [[atoló Kure]]).
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Galeria d'imàgens de secs ==		== Galeria d'imàgens de secs ==

	Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seychelles]].		Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seychelles]].

Llínea 54:		Llínea 53:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
			{{Traduït de\|es\|Atolón}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 70:		Llínea 70:
	[[Categoria:Atolons\| ]]		[[Categoria:Atolons\| ]]
	[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]		[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]

	~~{{Traduït de\|es\|Atolón}}~~

Valencian en 17:58 28 jun 2022

2022-06-28T17:58:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 28 jun 2022
Llínea 62:		Llínea 62:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~commons~~\|~~Atoll~~}}		{{Commonscat\|Atolls}}
	* [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.		* [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T17:02:57Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 28 jun 2022
Llínea 62:		Llínea 62:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~commonscat~~\|Atoll}}		{{commons\|Atoll}}
	* [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.		* [http://loyola.freehostia.com/ Sobre los atolones.] Página sobre algunos atolones en el Pacífico.