https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Ateles_geoffroyiAteles geoffroyi - Historial de revisions2026-07-08T22:10:56ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ateles_geoffroyi&diff=497950&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T09:36:33Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Panama spider monkey, Costa Rica.JPG|miniatura|mona arrapa centroamericano (''Ateles geoffroyi'')]]<br />
<br />
[[File:Spider Monkey, Tortuguero.jpg|thumb|Mona arrapa de mans negres (''Ateles geoffroyi ornatus'') alimentant-se de fulls, mostrant els excepcionalment llarcs membres que inspiren el seu nom, en Tortuguero, Costa Rica.]]<br />
La '''mona arrapa centroamericano''', '''chango''', '''mona arrapa''' o '''mona arrapa de Geoffroy''' ('''''Ateles geoffroyi'''''),<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/33943-ateles-geoffroyi|títul=Enciclovida (consultat el 10 de febrer del 2020]}}</ref> també es coneix com a '''mona arrapa de mans negres'''. L'espècie pertany a la [[Família (biologia)|família]] [[Atelinae|Atelidae]] (mones arrapa i aulladores).<ref name=":0" /> És un dels [[mones del Nou Món]] més gran. El macho medix entre 38 i 50 cm, la femella entre 34 i 52 cm, abdós gèneros pesen de 4 a 6 kg i apleguen a viure de 27 a 30 anys. El seu tronc globular prim posseïx braços més llarcs que les seues extremitats inferiors i la seua llarga coa prensil soporta tot el seu pes, funcionant com a membre adicional. El seu dit polze és vestigial, a canvi els seus atres dits són llarcs i forts en forma de gancho; esta adaptació li permet balancejar-se entre les branques. El seu cap és menut i el hocico proporcional. El pelaje superior pot ser negre, café o rojós i el de la seua cara és a sovint marcat en una caraça pàlida de pell despigmentada al voltant d'ulls i hocico. Braços i peus són obscuros i les seues parts inferiors més pàlides (blanc, café pàlit o rojós). Es congrega en grups d'entre 6 i 40 membres disgregándose en grups més menuts durant la nit en procura de menjar. S'alimenta principalment de polpa de fruta. Requerix de grans espais per a subsistir.<ref name=":0" /> Habita en el sur i est de [[Mèxic]] i en [[América Central]]<ref name="msw3">{{MSW3|aneu=12100399|pàgina=}}</ref> fins a [[Panamà]], alcançant provablement l'extrem nort del Pacífic [[Colòmbia|colombià]]. L'espècie és representativa de la selva tropical i té un paper ecològic sobreixent en la dispersió de llavors, participant en la regeneració i manteniment de la vegetació. La NOM-059-SEMARNAT-2010 de [[Mèxic]] li considera en perill d'extinció; i la [[UICN]] com a espècie en perill. Esta mona és font alimentícia de grups mestizos i indígenes d'América Central. També se li usa com a mascota. Per lo anterior, aixina com a la deforestación, cacera i malalties, les seues poblacions han disminuït. També és comercialisat perque la gent local creu que té propietats medicinals. El major risc per a l'espècie és la pèrdua d'hàbitat.<ref name=":0" /><br />
<br />
<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT