ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:39:45Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Astrapotherium magnum 656.JPG|miniatura|''Astrapotherium (''Astrapotherium'')]]

'''''Astrapotherium''''' és un [[gènero (biologia)|gènero]] [[extint]] de [[mamífers]] [[placentarios]] del [[orde (biologia)|orde]] [[Astrapotheria]], [[clado]] [[Meridiungulata]] propi de [[Sudamérica]]. Varen viure en [[Argentina]]. Eren del tamany d'un [[rinoceront]] i provablement tenien una [[#probòscide|trompa]] curta i flexible. El seu nom significa "animal estrela" o "béstia del raig".

== Generalitats ==
El astrapoterio millor conegut és ''Astrapotherium magnum'' del periodo [[Mioceno]] Inferior-Mig, els restants del qual provenen de les roques denominades Formació Santacruz en [[Argentina]], que tenen uns 15 millons d'anys. Gràcies a que estaven atrapats en cendres volcàniques, ha segut possible reconstruir varis esquelets complets de astrapotéridos. Un esquelet casi complet d'este animal es troba en el Museu Field de Chicago.

La preservació de la columna vertebral casi completa i articulada, va fer impossible extraure-la en seguritat. D'esta manera l'eixemplar va ser montat en les extremitats flexionadas, com si estiguera tirat sobre la seua pancha.<ref>Elmer S. Riggs: ''A skeleton of Astrapotherium.'' Published 1935 by Field Museum of Natural History in Chicago. ''Geological Séries'' 6(13):167-177. [http://www.archive.org/stream/skeletonofastrap613rigg#page/n3/mode/2up Disponible en Open Library]</ref>

== Característiques ==

L'esquelet permet apreciar que els astrapoterios eren criatures prou distintes a cap atra. ''Astrapotherium'' era un animal gran, potser tant com un [[búfalo africà]] (800 kg) o un [[rinoceront indi]] (1000 kg), el seu cos era llarc, de prop de 2,7 metros de llongitut i una altura a la creu d'1,40 metros, en pates relativament curtes, molt similar en proporcions a un [[hipopótam]].
El [[cràneu]] de ''Astrapotherium'' era curt pero la [[mandíbula inferior]] era llarga, els [[Canino (dent)|caninos]] eren llarcs i els [[molar]] massiços; els molar dels astrapoterios recorden vagament als dels rinoceronts.

Els peus eren menuts i els dits potser descansaven sobre una almohadilla. L'esquelet de les mans de ''Astrapotherium'' es recolza sobre els seus dits. En vida tenia en la planta una almohadilla de teixit elàstic com els elefants i rinoceronts, pero l'estructura inusual del seu peu sugerix que este es recolzava més sobre la planta, de modo similar als peus dels [[sers humans]], els [[Ursidae|orso]]s i els [[Diprotodontidae|diprotodóntido]]s, grans marsupials herbívors d'[[Austràlia]].
Tal volta varen ser aquàtics, com ho sugerixen les dèbils espines [[vertebra]]els i els processos travessers, i els grans caninos inferiors divergents recorden als dels [[hipopótam]]s.

==Cràneu==
El cràneu de ''Astrapotherium'' es caracterisa per la notable acurtada de la regió facial, que era superada per la llongitut de la regió anterior de la mandíbula, i per l'enorme desenroll dels caninos en forma de clau. Els ossos premaxilares són vestigiales i no resulten invisibles si el cràneu és vist de perfil, amagats com estaven pels claus. Els ossos nassals no feyen contacte en el [[premaxilar]], eren molt curts i apuntaven cap a dalt: es infiere que tindria una trompa similar a la dels tapires actuals. L'òrbita ocular era molt menuda i acotada, pero no estava tancada per una apófisis postorbital. Una [[cresta sagital]] molt alta pero curta coronava la seua volta craneal molt menuda. Sobre les òrbites hi havia una espècie de cúpula frontal, formada per la hipertrofia del sen frontal. La regió posterior del cràneu era estreta. És provable que la bula timpànica no estiguera osificada, a lo manco no completament. Els arcs temporals eren molt llarcs i la superfície de la cavitat glenoidea estava llaugerament curvada. La mandíbula era molt allargada, en una branca horisontal poc profunda pero robusta; la sínfisis mandibular en particular era allargada.

La dentadura es caracterisa per la presència de poderosos caninos superiors i inferiors, separats dels premolars per grans espais o #diastema. La fòrmula dental és 0/3, 1/1, 2/1, 3/3. Els caninos eren enormes defenses que creixien contínuament, no estaven completament cobertes en esmalt i en general eren molt similars a les dels hipopótams, esmolant-se entre sí. Els caninos superiors eren casi rectes, mentres que els inferiors eren curvos i posseïen una forma de semicírcul. Els premolars superiors eren molt més simples que els molar; estos últims, en una corona llaugerament curva, eren molt similars als dels toxodontes i eren hipsodontes (és dir, de corona alta). Els molar tenien una apariència similar a la dels notoungulados i els rinoceronts, en una cara externa equipada en estílidos llaugerament anterior i prominent, i dos crestes travesseres. Els incisius inferiors descollaven cap a avant, sent engrandits, prims i bilobulados; els incisius superiors havien desaparegut en el seu lloc va poder haver una almohadilla còrnea. L'únic #premolar inferior, en una forma similar a la dels molar, estava format per dos miges llunes i la posterior era la més gran; estes dos miges llunes estaven separades per una regata profunda.

===Esquelet postcraneal===
El coll era de tamany mijà, més curt que el cap pero indubtablement lo suficientment llarc com per a permetre que l'animal aplegara al sol per a alimentar-se. El pobre desenroll de les apófisis espinals de les vèrtebres cervicals sugerix que ''Astrapotherium'' estava dotat d'una musculatura del coll prou fràgil; la qual cosa sembla estrany, en relació en el gran cap de l'animal. Ademés, les vèrtebres del tronc semblen haver segut prou primes en comparació al tamany de tot l'animal, i se supon que el múscul dorsal llarc no deuria estar molt desenrollat. El sacre estava compost per quatre o cinc vèrtebres, i la coa era curta.

''Astrapotherium'' provablement caria de clavícula, mentres que l'escàpula tenia una forma molt particular, en una part proximal reduïda i una part distal cònica; distalmente, l'espina escapular era molt alta i formava un acromión de gran tamany. Les pates eren curtes i prou prims. L'húmer era més llarc que el radi, tan llarc com el [[fèmur]] i d'una estructura prou delicada, pero tenia una cresta deltoide llarga i forta. L'articulació distal era estreta, en una tróclea simple. El radi tenia una articulació de l'húmer desenrollada a lo llarc de la tróclea i, per lo tant, era impossible per a ''Astrapotherium'' rotar les pates davanteres. El cúbito, molt més poderós que el radi, tenia un olécranon llarc. La mà era molt particular: el carp era curt i molt ample, format per ossos massiços, tots de forma inusual. Hi havia cinc metacarpianos curts, de llongitut creixent des del segon fins al quint. És possible que els ossos de la mà descansaren sobre una estructura similar a una almohadilla adiposa, com ocorre en els hipopótams.

La pelvis s'assemblava a la del toxodóntido ''[[Nesodon]]'', en un os de la cadera del pedúncul estret i la superfície glutear s'eixamplava abruptament. El fèmur era prou curt, especialment en relació en la llongitut de l'animal. El gran trocànter a penes es va mencionar, el segon trocànter estava ben desenrollat en un sentit casi distal i el tercer trocànter es va manifestar en forma de aspereza de la diáfisis; també la forma de l'extrem distal era molt peculiar, engrandida i unflada. La tíbia era curta, més be prima pero en un extrem proximal massiu; L'extrem distal era curve. El peroné era recte, i també prim; s'articula en el astrágalo a través d'un gran extrem distal. El peu també tenia una estructura excepcional, en un astrágalo curt, molt aplanado i similar al d'un [[dinocerado]]. No obstant, no tenia coll, i el cap convexa del astrágalo s'incrustava profundament en la superfície articular cóncava del navicular i no entrava en contacte en el cuboide. El taló també era particular i similar al dels dinocerados: no estava en contacte en el peroné, i l'articulació facetaria del cuboide, de menudes dimensions, estava dirigida tant cap al costat tibial com cap al distal. El escafoides era molt ample i curt. El segon i tercer metatarso eren més curts que els atres, casi atrofiados, i en general els peus tenien que ser menuts. Donada la disposició dels seus ossos del peu, l'animal va deure haver segut plantígrat.

==Filogenia==
[[Cladograma]] basat en el [[anàlisis filogenético]] publicat per Vallejo-Parella ''et al''., 2015, mostrant la posició de ''Astrapotherium'':<ref name=Vallejo-Parella>{{cita publicació|llinages1=Vallejo-Parella|nomene1=M. C.|llinages2=Carrillo|nomene2=J. D.|llinages3=Moreno-Bernal|nomene3=J. W.|llinages4=Pardo-Jaramillo|nomene4=M.|llinages5=Rodriguez-Gonzalez|nom5=D. F.|llinages6=Muñoz-Duren|nom6=J.|títul=''Hilarcotherium castanedaii'', gen. et sp. nov., a new Miocene astrapothere (Mammalia, Astrapotheriidae) from the Upper Magdalena Valley, Colòmbia|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology|any=2015|volum=35|número=2|pàgines=903-960|doi=10.1080/02724634.2014.903960}}</ref>

== Referències ==
{{listaref}}
==Bibliografia==
F. Ameghino. 1889. Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina [Contribution to the knowledge of the fossil mammals of the Argentine Republic]. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de la República Argentina en Còrdova 6:xxxii-1027
F. Ameghino. 1891. Nous restants de mamífers fòssils descoberts per Carlos Ameghino en el Eoceno inferior de la Patagonia austral. – Espècies noves, #adició i correccions [New remains of fossil mammals discovered by Carlos Ameghino in the lower Eocene of southern Patagonia. – New species, additions, and corrections]. Revista Argentina d'Història Natural 1:289-328
R. Lydekker. 1894. Contributions to a knowledge of the Fossil Vertebrates of Argentina. III - A study of extinct argentine ungulates. Anals del Museu de l'Argent. Paleontologia Argentina 2(3):1-86
F. Ameghino. 1902. Première contribution à la connaissance de la fauna mammalogique dones couches à Colpodon [First contribution to the knowledge of the mammalian fauna of the Colopdon Beds]. Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova 17:71-141
*Hemmer, A. 1935. Sobre la presència de Astrapotherium magnum Ameghino en els Estrats de Palomares en la Regió de Magallanes. Bolletí de Mines i Petròleu 5 (52): p. 534.
*Riggs, I.S. 1935. A skeleton of Astrapotherium. Field Museum of Natural History, Geological Séries 6(13):167-177.
Cabrera, A. 1940. Sobre dos grans mamífers Friasenses. Notes del Museu de l'Argent 5. Paleontologia, No. 24, p. 241-250. Buenos Aires
*Davidson, J., Mpodozis, C., and Godoy, I., 1990, Astrapotherium sp. (Mammalia, Astrapotheriidae) from Miocene strata along the Quepuca River, Central Chile: Revista Geològica de Chile v. 17, no. 2, p. 215-221., doi:https://dx.doi.org/10.5027/andgeoV17n2-a08
A. G. Kramarz and M. Bond. 2010. Colhuehuapian Astrapotheriidae (Mammalia) from Gran Barranca south of Lake Colhue Huapi. In R. H. Madden, A. A. Carlini, M. G. Vucetich, R. F. Kay (eds.), The Paleontology of Gran Barranca: Evolution and Environmental Change through the Middle Cenozoic of Patagonia 182-192

M. C. Vallejo-Parella; J. D. Carrillo; J. W. Moreno-Bernal; M. Pardo-Jaramillo; D. F. Rodriguez-Gonzalez; J. Muñoz-Duren (2015). "Hilarcotherium castanedaii, gen. et sp. nov., a new Miocene astrapothere (Mammalia, Astrapotheriidae) from the Upper Magdalena Valley, Colòmbia". Journal of Vertebrate Paleontology. Online edition. doi:10.1080/02724634.2014.903960.
Alejandro Kramarz; Alberto Garrido; Mariano Bond (2019). "Astrapotherium from the Middle Miocene Collón Cura Formation and the decline of astrapotheres in southern South America". Ameghiniana. in press.

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Astrapotherium - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer