Assamblea romana - Historial de revisions

Reval en 08:52 4 feb 2026

2026-02-04T08:52:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:52 4 feb 2026
Llínea 7:		Llínea 7:

	{{Antiga Roma}}		{{Antiga Roma}}

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Jose2 en 07:51 23 abr 2025

2025-04-23T07:51:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:51 23 abr 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 a. C.]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 a. C.]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels [[Senatus consultum\|''Senatus consultum'']], declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 a. C.]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).		En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 a. C.]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 a. C.]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels [[Senatus consultum\|''Senatus consultum'']], declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 a. C.]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

	{{Antiga Roma}}		{{Antiga Roma}}

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Posmo en 22:30 19 set 2015

2015-09-19T22:30:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:30 19 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Justícia i dret romà}}		{{Justícia i dret romà}}
	L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).		L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 a. C.]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).

	Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.		Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 a. C.]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

	En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).		En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 a. C.]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 a. C.]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels [[Senatus consultum\|''Senatus consultum'']], declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 a. C.]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

	{{Antiga Roma}}		{{Antiga Roma}}

Jose2 en 18:43 19 set 2015

2015-09-19T18:43:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 19 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Justícia i dret romà}}		{{Justícia i dret romà}}
	L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.		L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari).

			Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

	En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).		En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

Jose2 en 18:53 20 ago 2014

2014-08-20T18:53:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 20 ago 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Justícia i dret romà}}		{{Justícia i dret romà}}
	L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees ~~van~~ conservar el poder, pero des ~~del~~ [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano ~~van~~ assegurar la preeminència dels propietaris a les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.		L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per a aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees varen conservar el poder, pero des de l'any [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans\|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà\|cònsuls]] i [[Censor romà\|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, a on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per a votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano varen assegurar la preeminència dels propietaris en les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

	En el temps els càrrecs electius nomenats per les Assamblees ~~van~~ aumentar. El [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. El [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees ~~van~~ aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap al [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero ~~est~~ aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).		En el temps els càrrecs electius nomenats per a les Assamblees varen aumentar. En l'any [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. En l'any [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees varen aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap a l'any [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero este aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

	{{Antiga Roma}}		{{Antiga Roma}}

			[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Dret romà]]		[[Categoria:Dret romà]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{Justícia i dret romà}} L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[Repúbl...».

2014-08-18T11:37:53Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Justícia i dret romà}} L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[Repúbl...».

Pàgina nova

{{Justícia i dret romà}}
L''''Assamblea romana''' és una reunió de ciutadans de l'[[antiga Roma]] per aprovar lleis o nomenar càrrecs. Durant la [[República Romana]] les Assamblees van conservar el poder, pero des del [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|comicis]] centurions i els tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsul romà|cònsuls]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, on no es votava per individus com a les Tribus, sino segons la riquea (per votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions llegals de Quinto Fabio Ruliano van assegurar la preeminència dels propietaris a les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servici militar per als hòmens lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.

En el temps els càrrecs electius nomenats per les Assamblees van aumentar. El [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. El [[301 aC]] ya designava als de quatre legions. Les Assamblees van aumentar les seues atribucions: concessió dels honors del triumf als generals victoriosos, anulació dels ''[[Senatus consultum]]'', declaracions de guerra, i cap al [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Pero est aument d'atribucions no corresponia a l'aument en influència, puix que eren els magistrats que dirigien el comicis els que en determinaven el resultat (el magistrat era el que convocava l'Assamblea i presentava la proposició).

{{Antiga Roma}}

[[Categoria:Dret romà]]