ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:52:08Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:52 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	La '''arquitectura gòtica''' constituïx la base del [[art gòtic]], estil artístic desenrollat entre el [[Arquitectura romànica\|romànic]] i el [[Arquitectura renaixentista\|Renaixença]]. Es va difondre en [[Europa Occidental]] començant en el nort de França, durant la [[Baixa Edat Mija]], des de finals de el {{sigle\|XII\|\|s}} fins a el {{sigle\|XVI\|\|s}}, perdurant inclús fins als sigles {{sigle\|XVII}} i {{sigle\|XVIII}} en alguns llocs,<ref>{{Cita lliure\|edició=Third edition\|títul=The Oxford dictionary of architecture\|editorial=Oxford University Press\|data=2015\|fechaacceso=2025-11-08\|isbn=978-0-19-175298-8\|série=Oxford Reference online\|nom=Susan\|llinages=Wilson\|url=https://www.oxfordreference.com/display/10.1093/acref/9780199674985.001.0001/acref-9780199674985-i-2072}}</ref> especialment fòra d'Itàlia.		La '''arquitectura gòtica''' constituïx la base del [[art gòtic]], estil artístic desenrollat entre el [[Arquitectura romànica\|romànic]] i el [[Arquitectura renaixentista\|Renaixença]]. Es va difondre en [[Europa Occidental]] començant en el nort de França, durant la [[Baixa Edat Mija]], des de finals de el {{sigle\|XII\|\|s}} fins a el {{sigle\|XVI\|\|s}}, perdurant inclús fins als sigles {{sigle\|XVII}} i {{sigle\|XVIII}} en alguns llocs,<ref>{{Cita lliure\|edició=Third edition\|títul=The Oxford dictionary of architecture\|editorial=Oxford University Press\|data=2015\|fechaacceso=2025-11-08\|isbn=978-0-19-175298-8\|série=Oxford Reference online\|nom=Susan\|llinages=Wilson\|url=https://www.oxfordreference.com/display/10.1093/acref/9780199674985.001.0001/acref-9780199674985-i-2072}}</ref> especialment fòra d'Itàlia.

Llínea 16:		Llínea 14:
	En el {{Sigle\|XIX\|\|s}}, l'interés per l'Edat Mija encorajat pel [[romanticisme]] i el [[nacionalisme]] va donar lloc al [[neogótico]], corrent [[arquitectura historicista\|historicista]] que va reinterpretar el llenguage formal del gòtic, a sovint en fins restauradores o reconstructivos. Destaca la figura de l'arquitecte francés [[Eugène Viollet-li-Duc]] per la seua llabor en la conservació i reconstrucció de monuments medievals.		En el {{Sigle\|XIX\|\|s}}, l'interés per l'Edat Mija encorajat pel [[romanticisme]] i el [[nacionalisme]] va donar lloc al [[neogótico]], corrent [[arquitectura historicista\|historicista]] que va reinterpretar el llenguage formal del gòtic, a sovint en fins restauradores o reconstructivos. Destaca la figura de l'arquitecte francés [[Eugène Viollet-li-Duc]] per la seua llabor en la conservació i reconstrucció de monuments medievals.

			[[Categoria:Arquitectura gòtica]]

	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:42:54Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

La '''arquitectura gòtica''' constituïx la base del [[art gòtic]], estil artístic desenrollat entre el [[Arquitectura romànica|romànic]] i el [[Arquitectura renaixentista|Renaixença]]. Es va difondre en [[Europa Occidental]] començant en el nort de França, durant la [[Baixa Edat Mija]], des de finals de el {{sigle|XII||s}} fins a el {{sigle|XVI||s}}, perdurant inclús fins als sigles {{sigle|XVII}} i {{sigle|XVIII}} en alguns llocs,<ref>{{Cita lliure|edició=Third edition|títul=The Oxford dictionary of architecture|editorial=Oxford University Press|data=2015|fechaacceso=2025-11-08|isbn=978-0-19-175298-8|série=Oxford Reference online|nom=Susan|llinages=Wilson|url=https://www.oxfordreference.com/display/10.1093/acref/9780199674985.001.0001/acref-9780199674985-i-2072}}</ref> especialment fòra d'Itàlia.

Originada en la regió de la [[Illa de França]] a mitan de el {{Sigle|XII||s}}, l'arquitectura gòtica es va expandir per Europa caracterisant-se per la seua marcada verticalitat, tant en torres com en naus principals. Esta es conseguia gràcies a l'us d'[[arc apuntat|arcs ogivals]] i [[volta de crucería|voltes de crucería]], que els seus espentes es desviaven a [[arbotante]]s i [[contrafort]]s exteriors, lliberant als murs de funcions estructurals i permetent l'obertura d'amplis vans en [[vitral|vidrieres]] i [[rosetón|rosetones]]. La planta incorporava un creixent número de [[capella]]s laterals. La pintura i l'escultura, fins a llavors subordinades al mur, varen adquirir independència per mig de [[retaules]] i decoració exenta.

El terme «[[art gòtic|gòtic]]», adjectiu derivat de [[godo]], va ser amprat per primera volta en este context per [[Giorgio Vasari]] (1511-1574). En la seua obra sobre artistes toscanos ho va utilisar en sentit pijoratiu per a designar l'arquitectura anterior a la Renaixença, pròpia dels «[[bàrbar]]s» o godos, a la que considerava confusa i poc digna front a l'harmonia i racionalitat del [[art clàssic]]. En la seua época s'usava la denominació ''opus francigenum'' («obra francesa») en referència al seu orige. Paradòxicament, en l'Espanya de el {{Sigle|XVI||s}}, el gòtic final —[[Gòtic isabelino|isabelino]] o [[plateresco]]— es considerava «a lo modern», mentres que el classicisme renaixentiste era vist com «l'antiga» o «a la romana».<ref>{{cita lliure |llinage=Maroto |nomene=José |títul=Història de l'Art |editorial=Casals |any=2009 |isbn=978-84-218-4021-4 |pàgines=198}}</ref>

L'arquitectura gòtica es va opondre progressivament als volums massiços i a l'escàs allumenament interior del romànic, priorisant la llaugerea estructural i la llum natural. Encara que el seu major desenroll es va donar en la [[arquitectura religiosa]] —[[monasteri]]s i [[iglésia (edifici)|iglésies]]—, va alcançar la seua màxima expressió en les grans [[catedral]]és, la construcció de la qual es va convertir en símbol de prestigi per a les ciutats. També va tindre rellevància en l'arquitectura civil ([[palau]]s, [[llonja]]s, [[ajuntament]]s, [[universitat]]és, [[hospital]]és i residències burgueses) i militar ([[castell]]s i [[muralla]]s).

Els dos [[element arquitectònic|elements estructurals]] fonamentals del gòtic són l'arc apuntat i la volta de crucería, que els seus espentes més verticals que els de el [[arc de mig punt]] permeten alcançar majors altures i una distribució més eficient de càrregues. La transmissió d'esforços a contraforts externs per mig de arbotantes permet murs més llaugers, substituïts en gran part per superfícies acristaladas.

L'expansió de l'estil, des de [[Normandia]] i Illa de França, va comprendre inicialment tot el regne de [[França]] i, des de mediats de el {{Sigle|XIII||s}}, es va estendre gràcies a l'influència del [[art cisterciense]] i les [[ruta jacobea|rutes jacobeas]] cap al [[Sacre Imperi Romà Germànic]] i els regnes cristians del nort d'[[Espanya]]. En [[Anglaterra]] es va adaptar pronte, adquirint característiques nacionals pròpies. En [[Itàlia]], encara que present en alguns enclavaments, va tindre una acceptació llimitada i va ser reemplaçat tempranamente pel [[Renaixença]].

En el {{Sigle|XIX||s}}, l'interés per l'Edat Mija encorajat pel [[romanticisme]] i el [[nacionalisme]] va donar lloc al [[neogótico]], corrent [[arquitectura historicista|historicista]] que va reinterpretar el llenguage formal del gòtic, a sovint en fins restauradores o reconstructivos. Destaca la figura de l'arquitecte francés [[Eugène Viollet-li-Duc]] per la seua llabor en la conservació i reconstrucció de monuments medievals.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Arquitectura gòtica - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat