Arquitectura de l'antiga Grècia - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:19:13Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 23 oct 2025
Llínea 27:		Llínea 27:

	=== Teatre ===		=== Teatre ===
	[[~~File~~:Greece Epidauros - ancient theatre.jpg\|thumb\|Teatre grec en [[Epidaure (Grècia)]]]]		[[Archiu:Greece Epidauros - ancient theatre.jpg\|thumb\|Teatre grec en [[Epidaure (Grècia)]]]]

	Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.		Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.

Reval en 12:42 9 set 2025

2025-09-09T12:42:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 9 set 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.		* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.
	* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.		* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]		[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]

Lluísm en 11:39 12 jul 2025

2025-07-12T11:39:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 12 jul 2025
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.		* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.
	* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.		* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]		[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]

Jose2 en 17:01 16 maig 2024

2024-05-16T17:01:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 16 maig 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.		* Els [[estadi]]s, en graderia recta a lo llarc i semicircular en un extrem per a curses a peu i [[pugilat]]s.
	* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.		* Els [[Hipòdrom\|hipòdroms]], semblants als estadis pero entancament arquejat en abdós extrems i que es destinaven a curses de cavalls i carros.


	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]		[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:56:57Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 28 set 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.		Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.

	L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que ~~fins i tot~~ hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida).		L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que inclús hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida).

	Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[sigle IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i ~~fins i tot~~ al costat d'estos. De vegades a l'''orchesta'' es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de l'''orchesta'' estava el [[prosceni]], a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava l'''escena'' a on es representava l'obra. En els laterals estaven els ''parodos''.		Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[sigle IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i inclús al costat d'estos. De vegades a l'''orchesta'' es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de l'''orchesta'' estava el [[prosceni]], a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava l'''escena'' a on es representava l'obra. En els laterals estaven els ''parodos''.

	=== Edificis d'utilitat pública ===		=== Edificis d'utilitat pública ===

Jose2: /* Teatre */

2018-10-27T19:17:53Z

Teatre

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 27 oct 2018
Llínea 27:		Llínea 27:

	=== Teatre ===		=== Teatre ===
	[[~~Archiu~~:Greece Epidauros - ~~ancienttheatre~~.jpg\|thumb~~\|220px\|left~~\|Teatre grec en [[Epidaure (Grècia)]] ]]		[[File:Greece Epidauros - ancient theatre.jpg\|thumb\|Teatre grec en [[Epidaure (Grècia)]]]]

	Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.		Els grecs eren molt aficionats al teatre i varen construir per això imponents eixemples. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[pujol]]. D'esta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors vegen l'escenari sense obstàculs.

Jose2: Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

2018-08-12T19:30:32Z

Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 12 ago 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).		L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).

	Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ~~ordens~~ arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostengut). Els ~~ordens~~ es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.		Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats órdens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostengut). Els órdens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.

	== Estils arquitectònics ==		== Estils arquitectònics ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:03:48Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 22 feb 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).		L''''arquitectura de l'[[antiga Grècia]] ''' fixà les bases de l'arquitectura del món occidental durant sigles. A grans trets, l'art grec representà una síntesis transformadora innovadora de les corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mesura de l'home ("l'home és la mesura de totes les coses". Protàgores).

	Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element ~~sostingut~~). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.		Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat en la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'estos elements presenta un repertori llimitat de variants que són els nomenats ordens arquitectònics. Aixina, puix, orde és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostengut). Els ordens es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l'entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.

	== Estils arquitectònics ==		== Estils arquitectònics ==
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Tipos d'edificis ==		== Tipos d'edificis ==
	Els tipos d'edifici que més importància han ~~tingut~~ són el [[Temple grec\|temple]] i el [[teatre (edifici)\|teatre]] encara que en destaquen d'atres.		Els tipos d'edifici que més importància han tengut són el [[Temple grec\|temple]] i el [[teatre (edifici)\|teatre]] encara que en destaquen d'atres.

	=== Temple ===		=== Temple ===
	{{principal\|temple grec}}		{{principal\|temple grec}}
	[[Archiu:temple_grec.png\|thumb\|El temple grec.]]		[[Archiu:temple_grec.png\|thumb\|El temple grec.]]
	El temple podria haver ~~tingut~~ el seu orige en el [[mègaron]], l'habitació més important de la casa grega i santuari dels deus familiars, tal com el descriu [[Vitruvi]]. Els temples són concebuts per a ser contemplats des de l'exterior. En les invasions i guerres, els guanyadors derrocaven el palau del rei vençut, pero respectaven el mègaron,ya que era la casa del deu de la regió. Aixina, el temple més antic era el ''in antis'' que té tot l'aspecte de ser una habitació que ha perdut la casa que tenia al voltant.		El temple podria haver tengut el seu orige en el [[mègaron]], l'habitació més important de la casa grega i santuari dels deus familiars, tal com el descriu [[Vitruvi]]. Els temples són concebuts per a ser contemplats des de l'exterior. En les invasions i guerres, els guanyadors derrocaven el palau del rei vençut, pero respectaven el mègaron,ya que era la casa del deu de la regió. Aixina, el temple més antic era el ''in antis'' que té tot l'aspecte de ser una habitació que ha perdut la casa que tenia al voltant.

	El temple consta d'un local, [[naos]], en una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic, [[pronaos]],en [[Columna\|columnes]], ''stylos''. A vegades el temple té dos naos,en les portes en les fronteres principals, les més curtes, i en este cas cada ''naos'' sol estar dedicada a una divinitat diferent.		El temple consta d'un local, [[naos]], en una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic, [[pronaos]],en [[Columna\|columnes]], ''stylos''. A vegades el temple té dos naos,en les portes en les fronteres principals, les més curtes, i en este cas cada ''naos'' sol estar dedicada a una divinitat diferent.

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-01-14T17:08:19Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 14 gin 2016
Llínea 24:		Llínea 24:
	En el temps, els [[arquitecte]]s grecs varen anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el [[Partenó]] d'Atenes, dels arquitectes [[Ictinos]] i [[Calícrates]], és el temple que millor expressa el desig de Bellea dels grecs.		En el temps, els [[arquitecte]]s grecs varen anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el [[Partenó]] d'Atenes, dels arquitectes [[Ictinos]] i [[Calícrates]], és el temple que millor expressa el desig de Bellea dels grecs.

	A partir del ~~segle~~ IV a C apareixen temples de planta circular anomenats ''tholos''.		A partir del sigle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats ''tholos''.

	=== Teatre ===		=== Teatre ===
Llínea 32:		Llínea 32:
	L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que fins i tot hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida).		L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'''orchesta'' que servia com a reflector del [[so]]. En est i atres artificis, conseguien que en els teatres pogueren acomodar-se fins a 15.000 espectadors, sifra que fins i tot hui sembla molt gran (els teatres actuals més grans en tenen menys, i ni tan sols els teatres romans no varen arribar a esta mida).

	Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[~~segle~~ IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i fins i tot al costat d'estos. De vegades a l'''orchesta'' es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de l'''orchesta'' estava el [[prosceni]], a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava l'''escena'' a on es representava l'obra. En els laterals estaven els ''parodos''.		Naix en finalitats religioses en el cult a [[Dionís]], es construïx sobre una pendent a on s'excavaven els seents per als espectadors. La graderia semicircular, nomenada ''Koilan'' o ''Cavea'', es realisa en pedra des del [[sigle IV aC]]. El núcleu del teatre era l{{'}}''orchesta'', de forma circular i en el sol de terra a on es colocaven els músics i cor que relatava l'acció de l'obra i actuaven mentres els actors es canviaven i fins i tot al costat d'estos. De vegades a l'''orchesta'' es colocava el deu i l'altar de cerimònies. Al costat de l'''orchesta'' estava el [[prosceni]], a on esperaven els actors, i llaugerament elevada estava l'''escena'' a on es representava l'obra. En els laterals estaven els ''parodos''.

	=== Edificis d'utilitat pública ===		=== Edificis d'utilitat pública ===

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:53:20Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:53 30 abr 2015
Llínea 35:		Llínea 35:

	=== Edificis d'utilitat pública ===		=== Edificis d'utilitat pública ===
	Entre els edificis d'utilitat pública figuraven com a principals ~~després~~ dels temples i els teatres mencionats:		Entre els edificis d'utilitat pública figuraven com a principals despuix dels temples i els teatres mencionats:
	* Les [[àgora\|àgores]]'' o places públiques rodejades de pòrtics per a reunions civils, mercats i assamblees.		* Les [[àgora\|àgores]]'' o places públiques rodejades de pòrtics per a reunions civils, mercats i assamblees.
	* Els [[gimnasi]] o edificis per a escoles, també en patis i pòrtics.		* Els [[gimnasi]] o edificis per a escoles, també en patis i pòrtics.