ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T21:51:56Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 7 jul 2026
Llínea 60:		Llínea 60:
	Generalment, les garzas posen entre tres i sèt ous. S'informen nidadas més grans en les avetoros més menudes i, més rarament, en algunes de les garzas diürnes més grans, i s'informen nidadas d'un sol ou per a algunes de les garzas tigre. El tamany de posada varia segons la latitut dins de l'espècie, i els individus de climes templats posen més ous que els tropicals. En general, els ous són de color blau lluent o blanc, en l'excepció de les avetoros grans, que posen ous de color marró oliva.<ref name ="HBW"/>		Generalment, les garzas posen entre tres i sèt ous. S'informen nidadas més grans en les avetoros més menudes i, més rarament, en algunes de les garzas diürnes més grans, i s'informen nidadas d'un sol ou per a algunes de les garzas tigre. El tamany de posada varia segons la latitut dins de l'espècie, i els individus de climes templats posen més ous que els tropicals. En general, els ous són de color blau lluent o blanc, en l'excepció de les avetoros grans, que posen ous de color marró oliva.<ref name ="HBW"/>

			[[Categoria:Ardeidae]]
			[[Categoria:Famílies d'aus]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Tàxons descrits per William Elford Leach]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:34:42Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{redirigix ací|Garza}}

Els '''ardeidos''' ('''Ardeidae''') són una [[Família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Pelecaniformes]]<ref name=cle>Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. ''[https://web.archive.org/web/20100821172048/http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/downloadable-clements-checklist The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5.]'' Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology</ref><ref name=pet>Peterson, A. P. 2010. [http://www.zoonomen.net/avtax/pele.html Birds of the World -- current valid scientific avian names]. Consultat en giner de 2011.</ref> que inclou més de xixanta [[espècie]]s, conegudes genèricament com '''garzas''' en tot lo món [[idioma espanyol|hispà]]. Les ardeidas abans es classificaven dins de l'orde dels [[ciconiiformes]].

Són aus zancudas, i algunes [[espècie]]s apleguen a medir fins a 85 [[Centímetro|cm]] d'alt. Generalment el seu plomall és blanc, el seu pico groc i les seues llargues pates grises, encara que el plomall varia segons l'estació de l'any. S'alimenten de [[Pisces|peixos]], [[Crustacea|crustacis]] i menuts [[Amphibia|amfibis]], i tenen com [[hàbitat]] les zones [[pantà]]sas o propenques als [[llac]]s de tot lo món.

Generalment són solitàries, pero és normal vore-les reunides en comunitat en l'época d'crío. Anidan en arbres alts, en a on fan nius toscos, pràcticament plans, i apleguen a posar fins a sis [[Ou (biologia)|ous]].

Es distribuïxen mundialment i estan entre les aus continentals més abundants del món, solament superades per les [[paseriformes]]. Les garzas són importants en el control d'espècies invasoras com la trucha arcoíris (''[[Oncorhynchus mykiss]]'').{{cita requerida}}

==Descripció==
[[File:Yellow Bittern hunting.jpg|thumb|left|El coll d'este [[Ixobrychus sinensis|avetorillo chinenc]] està totalment retret.|alt=Una garza beige en pates i pico grocs està encorvada, el seu coll està amagat entre les plomes del cos, sobre una malla d'aram sobre l'aigua.]]

Les garzas són aus de tamany mijà a gran en pates i colls llarcs. Exhibixen molt poc [[dimorfisme sexual]] de tamany. L'espècie més menuda sol considerar-se el avetoro nano, que medix {{convert|25-30|cm|in|0|abbr=on}} de llongitut, encara que totes les espècies del gènero ''[[Ixobrychus ]]'' són menuts i molts se superponen àmpliament en tamany. L'espècie més gran de garza és la [[garza goliat]], que medix fins a {{convert|152|cm|in|frac=2|abbr=on}} d'altura. Els colls poden endoblegar-se en forma de S, per la forma modificada de les vèrtebres cervicals, de les quals tenen vint o vintiuna. El coll pot retraure's i estendre's i es retrau durant el vol, a diferència de la majoria de les atres aus de coll llarc. El coll és més llarc en les garzas diürnes que en les garzas nocturnes i avetoros. Les pates són llargues i fortes i en casi totes les espècies no tenen plomes en la part inferior de la tíbia (l'excepció és la garza en zigzag). En vol, les cames i els peus es mantenen cap a arrere. Les pates de les garzas tenen dits llarcs i prims, tres dels quals apunten cap a avant i un cap a arrere.<ref name = "HBW">{{Cite book | first1 = Albert | last1 = Martínez-Vilalta | first2 = Anna | last2 = Motis | editor-first = Josep | editor-last = del Clot | editor2-first = Andrew | editor2-last = Elliott | editor3-last = Sargatal | editor3-first = Jordi | contribution = Family Ardeidae (herons) | title = [[Handbook of the Birds of the World]]. Volume 1: Ostriches to Ducks | year = 1992 | pages = [https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/376 376–403] | plau = Barcelona | publisher = Lynx Edicions | ISBN = 978-84-87334-10-8 }}</ref>

[[File:Eastern reef egrets in Ko Tao.jpg|thumb|La garza de sec del Pacífic té dos morfo de color, el clar i l'obscur.|alt=two herons, one with white plumage and one with slate grey, on a roc in the surf of the ocean]]

El [[Pico (zoologia)|pico]] és generalment llarc i semblat a un arpón. Pot variar des d'extremadament fi, com en la [[Agamia agami|garza agami]], fins a gros com en la [[garza real]]. El pico més atípic és el de la [[Cochlearius cochlearius|garza pique de bota]], que té un pico ample i gros. El pico i atres parts nuetes del cos solen ser de color groc, negre o marró, encara que açò pot variar durant la temporada de reproducció. Les ales són amples i llargues, exhibint dèu o onze [[plomes primàries]] (la garza pico de pot té solament nou), de quinze a vint secundàries i dotze rectrices (dèu en els avetoro). Les plomes de les garzas són suaus i el [[plomall]] sol ser blau, negre, marró, gris o blanc i, a sovint, pot ser sorprenentment complex. Entre les garzas diürnes s'observa poc dimorfisme sexual en el plomall (llevat en les garzas d'estany); les diferències entre els sexes són la regla per a les garzas nocturnes i els avetoros més menuts. Moltes espècies també tenen diferents [[#polimorfisme (biologia)|morfo de color]].<ref name = "HBW" /> En la [[Egretta sacra|garceta de sec]], existixen morfo de color clar i obscur, i el percentage de cada morfo varia geogràficament. Els morfo blancs solament ocorren en àrees en plages de coral.<ref>{{cite journal|last=Itoh|first=Singi|year=1991|title=Geographical Variation of the Plumage Polymorphism in the eastern reef heron (''Egretta sacra'')|journal=The Condor|volume=93|issue=2|pages=383–389 |url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v093n02/p0383-p0389.pdf|doi=10.2307/1368954|jstor=1368954}}</ref>

==Distribució i hàbitat==
[[File:Lava Heron (Butorides sundevalli) Galapagos2.jpg|thumb|alt=Garza de lava, grisa en pico llarc i pates roges i en menuts peixos en el pico entre roques grises|Les garzas de lava són endèmiques de les Illes Galápagos, a on s'alimenten de peixos i carrancs en les àrees intermareales i de manglars.]]

Les garzas són una família molt estesa en una [[distribució cosmopolita]]. Existixen en tots els continents llevat en la [[Antàrtida]] i estan presents en la majoria dels hàbitats llevat en els extrems més frets de l'Àrtic, les montanyes extremadament altes i els deserts més secs. Casi totes les espècies estan associades en l'aigua; són essencialment aus aquàtiques que no naden i s'alimenten en les màrgens de #llac, rius, pantans, estanys i l'mar. Es troben predominantment en àrees de terres baixes, encara que algunes espècies viuen en àrees alpines i la majoria de les espècies es troben en els tròpics.<ref name ="HBW"/>

Les garzas són una família molt mòvil, i la majoria de les espècies són a lo manco parcialment [[migració d'aus|migratòries]]; per eixemple, la [[garza real]] és sobretot sedentaria en Gran Bretanya, pero sobretot migratòria en Escandinavia. Les aus tendixen particularment a dispersar-se àmpliament despuix de reproduir-se, pero abans de la migració anual, a on l'espècie és colonial, buscant noves àrees d'alimentació i reduint les pressions sobre les zones d'alimentació propenques a la colónia. La migració ocorre típicament de nit, generalment com a individus o en menuts grups.<ref name ="HBW"/>

==Comportament i ecologia==

=== Dieta ===

Les garzas i les avetoros són [[carnívora]]s. Els membres d'esta família s'associen principalment en [[chapull]]és i aigua i s'alimenten d'una varietat d'assuts vius [[animals aquàtics|aquàtiques]]. La seua dieta inclou una àmplia varietat d'animals aquàtics, inclosos peixos, reptils, amfibis, crustacis, moluscs i insectes aquàtics. Les espècies individuals poden ser generalistes o especialisar-se en certs tipos d'assuts, com el [[Nyctanassa violacea|martinete coronat]], que s'especialisa en crustacis, particularment [[carranc]]s.<ref>{{cite journal|last=Watts|first=Bryan|year=1988|title=Foraging Implications of Food Usage Patterns in yellow-browned night-herons|journal=The Condor|volume=90|issue=4|pages=860–865 |url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/condor/v090n04/p0860-p0865.pdf|doi=10.2307/1368843|jstor=1368843}}</ref> Moltes espècies també capturen de manera oportunista assuts més grans, incloses aus i ous d'aus, rosegadors i, més rarament, [[carronya]]. Encara més rarament, s'ha informat de garzas que mengen bellotes, pésols i grans, pero la major part de la matèria vegetal consumida és accidental.<ref name ="HBW" />

La tècnica de caça més comuna és que l'au se sent immòvil en la vora o de peu en aigües poc profundes i espere fins que la presa estiga dins del seu alcanç. Les aus poden fer açò des d'una postura empinada, #lo que els brinda un camp de visió més ampli per a vore l'assut, o des d'una posició acachada, que és més críptica i significa que el pico està més prop de l'assut quan li la troba. Havent vist l'assut, el cap es mou d'un costat a un atre, per a que la garza puga calcular la posició de l'assut en l'aigua i compensar la [[refracció]], i després el pico s'usa per a arponear a l'assut.<ref name ="HBW" />

Ademés d'assentar-se i esperar, les garzas poden alimentar-se més activament. Poden caminar llentament, entorn o menys de 60 passos per minut, arrebatant preses quan s'observa. Atres comportaments d'alimentació actius inclouen moure i sondejar els peus, a on les ´pates s'usen per a expulsar als assuts amagats.<ref>{{cite journal|last=Meyerriecks|first=Andrew|year=1966|title=Additional Observations on "Foot-Stirring" Feeding Behavior in herons|journal=The Auk|volume=83|issue=3|pages=471–472 |url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/auk/v083n03/p0471-p0472.pdf|doi=10.2307/4083060|jstor=4083060}}</ref> Les ales poden usar-se per a esglayar a l'assut (o possiblement atraure-la a l'ombra) o per a reduir l'enlluernament; l'eixemple més extrem d'açò ho exhibix la [[Egretta ardesiaca|garceta negra]], que forma un dosel complet en les seues ales sobre el seu cos.<ref>{{cite journal|last=Delacour|first=J|year=1946|title=Under-Wing Fishing of the black heron, ''Melanophoyx ardesiaca''|journal=The Auk|volume=63|issue=3|pages=441–442 |url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/auk/v063n03/p0441-p0442.pdf|doi=10.2307/4080141|jstor=4080141}}</ref>

En algunes espècies de garzas, com la [[garceta comuna]] i la garza real, s'ha documentat que usen esc per a atraure a l'assut a una distància sorprenent. Les garzas poden usar elements que ya estan en el seu lloc o agregar activament elements a l'aigua per a atraure als peixos com el ''[[Fundulus diaphanus]]''. Els artículs utilisats poden ser fets per l'home, com el pa;<ref>{{cite journal|last=Post|first=R. |author2=Post, C. |author3=F. Walsh|title=Little egret (''Egretta garzetta'') and grey heron (''Ardea cinerea'') Using Bait for Fishing in Kenya| journal=Waterbirds|year=2009| volume=32|issue=3|pages=450–452| doi=10.1675/063.032.0311|s2cid=85622885 }}</ref> alternativament, les [[garzas estriadas]] en la [[Conca de l'Amazones]] han segut observades repetidament deixant caure llavors, insectes, flors i fulls en l'aigua per a atrapar peixos.<ref>{{cite journal|last=Robinson|first=S.|title=Use of bait and lures by green-backed herons in Amazonian Peru|journal=Wilson Bulletin|year=1994|volume=106|issue=3|pages=569–571|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/wilson/v106n03/p0567-p0569.pdf|jstor=4163462}}</ref>

Tres espècies, la [[Ardea melanocephala|garza de cap negre]], la [[Syrigma sibilatrix|garza silbadora]] i especialment la [[Bubulcus ibis|garcilla bueyera]], estan menys lligades a ambients aquàtics i poden alimentar-se llunt de l'aigua. Les garcillas bueyeras milloren el seu èxit en la busca d'aliment seguint als grans animals que pastan i atrapant insectes enrogits pel seu moviment. Un estudi va trobar que la taxa d'èxit de la captura d'assuts va aumentar 3,6 voltes sobre la busca d'aliment en solitari.<ref>{{cite journal|last=Dinsmore|first=James J.|year=1973|title=Foraging Success of Cattle Egrets, ''Bubulcus ibis''|journal=American Midland Naturalist|volume=89|issue=1|pages=242–246|doi=10.2307/2424157|jstor=2424157}}</ref>

===Reproducció===
[[File:American-Bittern-01-web.jpg|thumb|Les avetoros més grans, com esta [[Botaurus lentiginosus|avetoro americana]], són criadores solitàries. Per a buscar parella, els machos usen cridades fortes i característiques, conegudes com a auge.|alt=A brown heron with brown, back and beige coloured streaks stands in similarly coloured dead grasses, its head pointed upwards]]
Si be la família exhibix una varietat d'estratègies de reproducció, en general, les garzas són [[monogàmia|monógamas]] i en la seua majoria [[colónia d'aus|colonial]]. La majoria de les garzas diürnes i nocturnes són colonials, o parcialment colonials, segons les circumstàncies, mentres que els avetoros i les garzas tigre són en la seua majoria anidadores solitaris. Les colónies poden contindre vàries espècies, aixina com atres espècies d'aus aquàtiques. En un estudi de garcetas comuns i garzas bueyeras en l'Índia, la majoria de les colónies enquestades contenien abdós espècies.<ref name="EgretcolonyIndia">{{cite journal|last1=Hilaluddin |first1=Aisha S. |last2=Khan |first2=A. |last3=Yahya |first3=H. |first4=R. |last4=Kaul |title=Nesting ecology of Cattle Egrets and Little Egrets in Amroha, Uttar Pradesh, Índia |journal=Forktail |year=2006 |volume=22 |url=http://www.orientalbirdclub.org/publications/forktail/22pdfs/hilaludin-CattleEgrets.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20110610155611/http://www.orientalbirdclub.org/publications/forktail/22pdfs/hilaludin-CattleEgrets.pdf |archive-dona't=2011-06-10 }}</ref> En espècie de zones templades La posada és per temporada; en espècies tropicals, pot ser estacional (a sovint coincidint en la temporada de pluges) o durant tot l'any. Inclús en els reproductors de tot l'any, l'intensitat d'anidación varia a lo llarc de l'any. Les garzas tropicals solen tindre solament una temporada de reproducció a l'any, a diferència d'atres aus tropicals que poden tindre fins a tres nidadas a l'any.<ref name ="HBW"/>

El corteig sol tindre lloc en el [[niu de pardal|niu]]. Els machos apleguen primer i comencen la construcció del niu, a on s'exhibixen per a atraure a les femelles. Durant el corteig, el macho ampra una exhibició de estiramiento i usa plomes eréctiles en el coll; l'àrea del coll pot unflar-se. La femella corre el risc d'un atac agressiu si s'acosta massa pronte i pot tindre que esperar fins a quatre dies.<ref>Kushlan, J. A. (2011). [https://www.heronconservation.org/wp-content/uploads/resources/Heron-Behavior-Terminology.pdf The terminology of courtship, nesting, feeding and maintenance in herons] {{Wayback|url=https://www.heronconservation.org/wp-content/uploads/resources/Heron-Behavior-Terminology.pdf |date=20191024210538 }}. heronconservation.org</ref> En les espècies colonials, les exhibicions involucren senyals visuals, que poden incloure l'adopció de postures o exhibicions rituals, mentres que en les espècies solitàries, les senyals auditives, com el profunt auge dels avetoros, són importants. L'excepció a açò és la garza pico de pot, que es aparea llunt del lloc d'anidación. Havent-se emparellat, continuen construint el niu en casi totes les espècies, encara que en el avetoro menut i la avetoro menuda, solament el macho treballa en el niu.<ref name ="HBW"/>

Alguns [[ornitólogo|ornitólogos]] han informat haver observat garzas femelles adherint-se a companyers [[disfunció eréctil|impotents]], i després buscant gratificació sexual en atres llocs.<ref name ="HBW"/>

Els nius de garzas generalment es troben prop o sobre l'aigua. Encara que els nius d'algunes espècies s'han trobat en el sol a on no hi ha arbres o arbustos adequats, per lo general es coloquen en la vegetació.<ref name ="HBW"/><ref name="EgretcolonyIndia"/> Els arbres són utilisats per moltes espècies, i ací poden colocar-se en la part alta del sol, mentres que les espècies que viuen en canyars poden anidar molt prop del sol.<ref name ="HBW"/>

Generalment, les garzas posen entre tres i sèt ous. S'informen nidadas més grans en les avetoros més menudes i, més rarament, en algunes de les garzas diürnes més grans, i s'informen nidadas d'un sol ou per a algunes de les garzas tigre. El tamany de posada varia segons la latitut dins de l'espècie, i els individus de climes templats posen més ous que els tropicals. En general, els ous són de color blau lluent o blanc, en l'excepció de les avetoros grans, que posen ous de color marró oliva.<ref name ="HBW"/>

[[Categoria:Categories per revisar]]

Ardeidae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat