https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Ardea_ibisArdea ibis - Historial de revisions2026-07-07T09:33:15ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ardea_ibis&diff=485282&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au2026-07-07T07:13:19Z<p>Bot: Creant artícul sobre l'au</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Héron garde boeufs à Oued Mejerda.jpg|miniatura|garcilla bueyera (''Ardea ibis'')]]<br />
<br />
<br />
La '''garcilla bueyera''', '''garza bueyera''',<ref>{{Nomenes aus SÈU 1|fechaacceso=20 d'agost de 2011}}</ref> '''garza ganadera''', '''espulgabuey,<ref>[http://fititu.es/definicion/colaborador/espulgabuey/ Espulgabuey] en diccionari Fititú.</ref>''' '''garza ganadera africana''',<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/36450-bubulcus-ibis|títul=Enciclovida - Bubulcus ibis (consultat el 5 de març del 2020).}}</ref> o '''garza boyera''' ('''''Ardea ibis''''') és una [[espècie]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Ardeidae]].<ref name="cle">Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. ''[https://web.archive.org/web/20100821172048/http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/downloadable-clements-checklist The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5.]'' Cornell University Press. Descargable del Cornell Lab of Ornithology</ref><ref name="pet">Peterson, A. P. 2010. [http://www.zoonomen.net/avtax/pele.html Pelecaniformes -- Noms científics de les aus vàlits actualment]. Consultat en giner de 2011.</ref> És un au esvelta i blanca adornada en plomes dorades o anaranjadas en cap i coll en temporada d'crío. Medix de 46-56{{esd}}cm de llarc, pesa entre 270-512{{esd}}g i la seua envergadura alar va de 88-96{{esd}}cm.<ref name="Cornell" /> Pico, coll i pates llargues. Ulls i pico normalment grocs; pates generalment grises.<ref name=":0" /> Esta garza ha protagonisat l'expansió natural més àmplia i ràpida de totes les espècies d'aus.<ref name="BNA" /> Originària del [[Vell Món]], ha colonisat en èxit i rapidea el restant dels continents. Algunes poblacions són [[Migració de les aus|migratòries]] mentres que unes atres únicament realisen #dispersió curtes despuix de la crío. En Mèxic se li troba pràcticament en tot el país.<ref name=":0" /> La seua expansió i assentament en grans regions la situen com [[espècie invasora]].<ref name="GISS" /><ref name=":0" /> Viu en totes les regions tropicals, subtropicales i templades del planeta.<ref name="cle2">Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. ''[https://web.archive.org/web/20100821172048/http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/downloadable-clements-checklist The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5.]'' Cornell University Press. Descargable del Cornell Lab of Ornithology</ref><ref name="pet2">Peterson, A. P. 2010. [http://www.zoonomen.net/avtax/pele.html Pelecaniformes -- Noms científics de les aus vàlits actualment]. Consultat en giner de 2011.</ref> Es troba en sabanes, pasturages, manglars, pantans, àrees agrícoles, embassaments i canaletas d'aigua en zones agrícoles. La UICN2019-1 considera a esta espècie com de preocupació menor.<ref name=":0" /><br />
<br />
A pesar de les seues similituts en el plomall en les garcetas del gènero ''[[Egretta]]'', està emparentada en les garzas del gènero ''[[Ardea]]''. Anida en colónies, generalment prop de l'aigua i a sovint en atres aus zancudas. Els seus nius són plataformes de ramitas que coloca sobre els arbres i arbustos. A diferència de les demés garzas s'alimenta en hàbitats herbáceos relativament secs, a sovint [[Comensalismo|acompanyant]] al ganado o uns atres grans mamífers per a atrapar als insectes i menuts [[Vertebrat|vertebrats]] espantats per estos, costum de la que rep el seu nom. Les garcillas bueyeras adultes tenen pocs predadores, pero atres aus i mamífers solen saquejar els seus nius. La principal causa de mortalitat dels seus pollets és l'inanició. Els pollets també poden sofrir dèficit de calcio per falta de vertebrats en la seua dieta i ademés poden morir en ser pertorbats per atres aus. Esta espècie a pesar de llevar-li les garrapatas i les mosques al ganado, ha segut vector de malalties que s'estenen per mig de les garrapatas i també pot resultar un perill per a la seguritat aérea en els aeroports.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Aus d'Europa]]</div>ValBOT