Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:08Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 98:		Llínea 98:
	Sobre les poblacions del Pacífic, en Chile estan tal volta en disminució.		Sobre les poblacions del Pacífic, en Chile estan tal volta en disminució.

	A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie ~~baixe~~ preocupació menor\|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).		A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie baix preocupació menor\|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

	Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable\|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie ~~baixe~~ preocupació menor\|Anara de perill]]».		Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable\|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie baix preocupació menor\|Anara de perill]]».

	== Referències ==		== Referències ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:29:30Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Arctophoca australis australis (3).JPG|miniatura|llop marí de dos pèls suramericà (''Arctophoca australis australis'')]]

El '''llop marí de dos pèls suramericà''' ('''''Arctophoca australis australis''''') és una de les dos [[subespecie]]s en que es dividix la [[espècie]] ''[[Arctophoca australis]]'', que integra el [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Arctophoca]]'' de la [[família (biologia)|família]] dels [[Otariidae|otáridos]]. Habita de manera [[Endemisme|endèmica]] les costes marines de la mitat sur d'[[Amèrica del Sur]], i les illes de la plataforma continental immediata, per eixemple les [[illes Malvines]].

== Noms vulgars ==

''Arctophoca australis australis'' és conegut en diferents noms incloent:
* '''Llop fi suramericà''', '''llop fi patagónico''', '''llop marí peller suramericà''': òbviament ''fi'' i ''peller'' aludixen a la calitat de la pell de l'animal, molt apreciada en époques en que la seua captura estava generalisada.
* '''Llop marí de dos pèls suramericà''': no es referix a que només conta en "dos pèls", sino a que este animal posseïx dos tipos o capes de pèl, la més externa està composta per pèls grossos, llarcs, i lluents; la més interna en canvi, és de pèls més lanosos, densos, i prims, els que li brinden un major aïllament de les fredes aigües.
* '''Orso marí suramericà''': menys comú, pero en varis registres toponímics.

== Distribució ==

Esta subespecie és un [[endemisme]] reproductiu de les illes i costes de la mitat sur d'[[Amèrica del Sur]], a on habita des de les costes del [[Mar de Grau]] en el Perú, [[Chile]], [[Uruguay]], el sur de [[Brasil]] i [[Argentina]], ademés de les illes sobre la plataforma continental immediata, per eixemple en les [[illes Malvines|Malvines]].

; Argentina
En l'Argentina es distribuïx en les aigües de les [[Províncies d'Argentina|províncies]] de: [[Província de Buenos Aires|Buenos Aires]], [[Província del Chubut|Chubut]], [[Província de Riu Negre|Riu Negre]], [[Província de Santa Creu|Santa Creu]], i [[Província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur|Terra del Fòc Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur]]. Ademés, eixemplars jovenils provinents de les propenques colónies uruguayanes solen aplegar a les costes de la [[Ciutat Autònoma de Buenos Aires]] i illes deltaicas de l'extrem surest d'[[Província d'Entre Rius|Entre Rius]]. En l'Argentina continental, a lo llarc de la costa, es conten 19 colónies reproductives, majorment en illes.

En les [[illes Malvines]] se sumen atres 10.

; Brasil
En Brasil es distribuïx en les aigües dels [[Organisació territorial de Brasil|estats]] de: [[Paraná (Estat)|Paraná]], [[Estat de Riu de Janeiro|Ric de Janeiro]], [[Riu Gran del Sur]], [[Santa Catarina]], i [[São Paulo (Estat)|São Paulo]], encara que no tindria apostaderos d'crío permanents.<ref name="sevanMamíf." />

; Chile
En Chile és possible observar-ho en totes les costes i illes des de la latitut 43°S cap al sur fins a l'extrem austral continental,<ref>Sielfeld, W. K. (1983). Mamiferos marins de Chile. Edicions de l'Universitat de Chile, Santiago, Chile.</ref> Les seues colónies es concentren en la [[Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena]]. També li l'ha reportat en el [[archipèlec Juan Fernández]], com vagante.

'''Perú'''

Els llops marins se solen vore en les illes i illots que són banyats per la [[corrent de Humboldt]]. Alguns eixemples clars són la [[Illa Sant Lorenzo (Perú)|Illa Sant Lorenzo]], la [[Reserva nacional de Paracas|Reserva Nacional de Paracas]] i les distintes illes guaneras de la mar de Grau.
; Uruguay

En l'Uruguay es troba la major població d'este tàxon, concentrant-se en algunes illes del llitoral marítim uruguayà. Es mantenen en les illes tot l'any, #lo que vol dir que no són migrants regulars.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.mnhn.gub.uy/innovaportal/file/118664/1/boletin-del-museu-nacional-de-història-natural-num-19-1978.pdf|títul=El llop de dos pèls suramericà|llinages=Vaz-Ferreira|nomene=Raúl|data=Giner de 1978|publicació=Bolletí del [[Museu Nacional d'Història Natural d'Uruguay|Museu Nacional d'Història Natural]]}}</ref> En l'illa de Marc se situa la colónia més septentrional del costat de l'Atlàntic.<ref>Vaz-Ferreira, R. and Ponce de Leon, A. (1984). South American fur seal, Arctocephalus australis, in Uruguay. In: J. P. Croxall and R. L. Gentry (eds), Status, biology, and ecology of fur seals. Proceedings of an international workshop. Cambridge, England. April 1984, pp. 29-32. National Oceanic and Atmospheric Administration Technical Report National Marine Fisheries Service 51, Cambridge, UK.</ref>

== Ecologia i hàbits ==
=== Hàbitat ===

''Arctophoca australis australis'' conviu només en una atra espècie d'[[Otariidae|otárido]]: el [[Otaria flavescens|llop marí d'un pèl]].<ref>Vaz-Ferreira, R. and Bianco, J. (1987). Accions interespecíficas entre ''Arctocephalus australis'' i ''Otaria flavescens''. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia", Zoologia 14(7): 103-110.</ref> Mentres que este últim preferix reproduir-se en plages d'arena o vora rodada, o microáreas costeres planes, ''A. a. australis'' preferix les costes i illes de superfície accidentada, a sovint de difícil accés per als humans, contínuament colpejades per l'onage marí, com ser promontoris rocosos, i rebancs de penya-segats, podent trepar-los ágilmente fins a notable altura, hàbit que no acostuma a fer el llop d'un pèl. No efectua migracions estacionals, freqüentant els mateixos apostaderos tot l'any.

=== Predadores i alimentació ===

; Predadores
Encara que es coneix poc sobre quins espècies configuren les seues predadores naturals, s'han mencionat a les [[Orcinus orca|orcas]] i als grans [[Selachimorpha|taburons]], com la [[Notorynchus cepedianus|pinta roja]] i el [[Sphyrna zygaena|cap de martell]] en l'Atlàntic, i tal volta el [[Carcharodon carcharias|taburó blanc]] i el [[Prionace glauca|taburó blau]] en el Pacífic. És possible que també siga predado per la [[Hydrurga leptonyx|foca lleopart]], puix eixemplars d'esta espècie [[Antàrtida|antàrtica]] visiten en freqüència les illes més australs de l'hàbitat reproductiu d'este tàxon.

; Alimentació
Esta subespecie no es caracterisa per explotar l'ecosistema coster, com majorment sí fa el [[Otaria flavescens|llop marí d'un pèl]], sino que per a alimentar-se es desplaça àmpliament per la [[plataforma continental]], el [[talús continental]], i mars profundes adjacents, fins a una distància de 200 milles de les seues apostaderos, descendint fins a 170 m de profunditat per a capturar els seus assuts.

La dieta de ''A. a. australis'' està composta per [[Pisces|peixos]], [[Cephalopoda|cefalòpodes]], i [[Crustacea|crustacis]]. És un animal oportuniste, que preda sobre una àmplia gama de recursos, alguns d'ells d'importància comercial.

En el nort de la [[Patagonia argentina]], el [[Uruguay]],<ref>Naya, D. I., Arim, M. and Vargas, R. (2002). Diet of South American fur seals (Arctocephalus australis) in Illa de Llops, Uruguay. Marine Mammal Science 18(3): 734-745.</ref> i el sur del [[Brasil]], els assuts més importants varen ser la anchoíta (''[[Engraulis anchoita]]''), la corvina rossa (''[[Micropogonias furnieri]]''), la pescadilla (''[[Cynoscion guatucupa]]''), el surel (''[[Trachurus picturatus]]''), el bíssol (''[[Scomber japonicus]]''), el calamar (''[[Loligo sanpaulensis]]''), el camarón (''[[Artemisia longinaris]]''), el llagostí (''[[Pleoticus muelleri]]''), etc.

=== Comportament reproductiu ===

Esta subespecie viu i es reproduïx de manera gregaria, generalment en grans colónies —denominades «loberías»—, les que poden aplegar a estar entremesclades en eixemplars del [[Otaria flavescens|llop marí d'un pèl]].

Reproductívamente és [[Poligàmia|polígama]]. En novembre, els més grans i forts eixemplars machos deixen la mar i s'instalen en les colónies de reproducció durant 2 mesos, periodo en el qual no s'alimenten, sobrevivint en les reserves de greix acumulades en els seus cossos. Primerament, delimiten territoris individuals, en els quals aniran incorporant a les femelles, les que arriben als pocs dies. Cada macho dominant conseguirà acumular, segons el seu poder, una certa cantitat de femelles, les que poden sumar entre 5 a 50 per a cada u, encara que lo habitual és entre 10 i 18. A penes arriben, paren la crío concebuda la temporada anterior; generalment ocorre entre novembre i decembre, encara que alguns parts es produïxen fins als primers dies de giner. Una semana despuix de parir, la femella torna a entraren celosia i a ser copulada per l'amo del [[harem]] que esta integra. El periodo de gestació es prolonga per aproximadament 11 mesos i 3 semanes, encara que durant 4 mesos es retarda l'implantació de l'òvul fecundado. Les crío naixen en un pes de 3,4 a 5,5 kg, i un llarc de 45 a 60 cm. El seu pelaje és molt suau, i de color negre; després de 3 mesos el color es va amarronando. La mare [[Alletament matern|alleta]] a la crío per un periodo aproximat que va de 8 a 12 mesos. Ho fa en cicles que es conformen per un o dos dies en terra alletant-ho, i 4 o 5 en la mar peixcant. Als dos mesos les crío ya han deprés a nadar, en les menudes pozas que queden durant la [[Marea|bajamar]]. En els atres cadells de la colónia comencen a conformar clans, els que en forma conjunta incursionarán activament en les aigües en derredor de la colónia, i permaneixeran en la lobería a on varen nàixer pel lapsus d'un any. La femella alcança la madurea sexual entre els 2 i els 4 anys, mentres que el macho ho fa entre els 5 i 6 anys, si be a eixa edat encara no està comportamentalmente madur per a formar un harem propi, #lo que comença a conseguir-ho a l'edat d'entre 7 i 8 anys. La seua esperança de vida és d'entre 15 i 20 anys, mentres que en la femella va d'entre 23 i 30 anys.<ref name="sevanMamíf." />

== Taxonomia ==

Durant molt temps va ser considerada una bona espècie, i integrant del gènero ''Arctocephalus'' pero, en l'any 2012,<ref name=Berta2012>{{cita publicació|apellidar=Berta|nomene=A.|autor2=Churchill, M.|any=2012|títul=Pinniped Taxonomy: evidence for species and subspecies|títulotrad=|ubicació=Mammal Review|idioma=anglés|issn=|url=|serie=|publicació=|volum=42|número=3|pàgines=207-234|cita=}}</ref> un estudi de les espècies de tot el grup va demostrar que era correcte separar a varis dels tàxons que integraven eixe gènero en un atre: ''[[Arctophoca]]'', i que el tàxon suramericà era només una [[subespecie]], en agrupar-ho en l'espècie ''[[Arctophoca australis]]'' en un tàxon d'[[Oceania]], el llop marí de Nova Zelanda, el que va passar a ser denominat: ''[[Arctophoca forsteri|Arctophoca australis forsteri]]'', i que habita tant en el sector sudoccidental del [[oceà Pacífic]] com en l'extrem sudoriental del [[oceà Índic|Índic]],<ref>Harcourt, R.G. (2001). Advances in New Zealand mammalogy 1990-2000: Pinnipeds. Journal of The Royal Society of New Zealand.</ref> en la costa meridional d'[[Austràlia]] i en la [[illa Sur]] de [[Nova Zelanda]], aixina com en menudes illes al surest de la mateixa.<ref>Wilson, Dò; Reeder, DeeAnn, eds (2005). Mammal Species of the World (3ª edició). Baltimore: [[Johns Hopkins University Press]], 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Un any despuix, el tàxon de Nova Zelanda va ser rehabilitat com a espècie plena novament.<ref>Nyakatura, K. and O. R.P. Birinda-Emonds. 2013. Updating the evolutionary history of Carnivora (Mammalia): a new species-level supertree complete with divergence clave estimates. BMC Biology 10:1—31.</ref>

En l'any 1954 va ser propost l'escissió del tàxon suramericà en dos subespecies: ''A. australis australis'' per a les poblacions que es reproduïxen en les [[illes Malvines]], i ''A. australis gracilis'' per a les que ho fan en el continent immediat. L'argument era que els eixemplars de dites illes presentes diferències en el tamany, el qual és major. La validea d'esta forma va ser discutida, considerant-se que les poblacions del sur i surest de Sudamérica pertanyen a un únic tàxon,<ref>Rice, D. W. (1998). Marine mammals of the world: systematics and distribution. Society for Marine Mammalogy.</ref> lo que va ser confirmat en l'any 2014.<ref>d'Oliveira, L. R. and Brownell, R. L. (2014), Taxonomic status of two subspecies of South American fur seals: Arctocephalus australis australis vs. A. a. gracilis. Marine Mammal Science. doi: 10.1111/mms.12098</ref>

== Característiques ==

Esta subespecie presenta important dimorfisme sexual: mentres que els machos alcancen d'1,8 a 2 [[metro|m]] de llongitut, en pesos d'entre 150 i 200 [[Quilogram|kg]], les femelles medixen d'1,3 a 1,5 m i pesen de 35 a 60 kg.

El color dominant en els machos adults és pardo obscur, dorsalmente més grisáceos, i ventralmente més canelles. Presenten el coll molt més ample que les femelles, #lo que és aumentat pels pèls més llarcs en la part posterior de coll i cap, formant una espècie de «cabellam», encara que no aplega a ser del volum que mostra el [[Otaria flavescens|llop marí d'un pèl]], en qui conviu.

Les femelles són esveltes i primes, de coloració grisa-obscura, més clara ventralmente; algunes poden presentar abdominalmente tonalitats grisa-rojoses. Les crío són més obscures.

Com atres tàxons relacionats, presenta dos tipos o capes de pelambre: una externa, constituïda per pèls grossos, cerdosos, llarcs, i bicolores, i una atra interior, formada per pèls fins i curts, suaus al tacte, i disposts de manera compacta en alta densitat, #lo que li conferix a l'animal una adequada aislación tèrmica.

== Conservació ==

Originalment, esta subespecie va ser caçada per les distintes #ètnia [[amerindio|amerindias]] que compartien el seu hàbitat, encara que estes captures no comprometien les seues poblacions. Els caçaven per a obtindre fonamentalment el seu [[carn]] i [[grassa]], encara que també ampraven les seues [[intestí]]s, [[bufa urinària|bufes]], [[esòfec]]s i [[estòmec]]s per a fer bosses impermeables, i les seues [[cuiro]]s per a fer correges o capes. En el descobriment de les seues colónies per barcos foqueros, estos varen començar a aniquilar-los en l'objectiu d'obtindre el seu greix —a la que convertien en oli— pero en especial per a fer-se de les seues valioses pells, molt demandades en [[peletería]], essencialment les de les crío recent naixcudes. Si be l'explotació directa ha cessat, la recuperació d'esta subespecie és llenta. i la major part de les poblacions es troben en expansió, encara està molt llunt de recuperar el seu tamany poblacional original.

Ademés, sofrix atres problemes de conservació, en interaccionar en tot tipo d'pesquería, generant auments de la seua taxa de mortalitat incidental, causada per diversos arts de peixca, tant d'arrastre com de fondo, i pelágicos,<ref>Crespo, I. A.; Pedraza, S. N.; Dans, S. L.; Koen Alonso, M.; Reis, L. M.; García, N. A.; Coscarella, M.; & Schiavini, A. C. M. (1997). Direct and indirect effects of the highseas fisheries on the marine mammal populations in the northern and central patagonian coast. Journal of the Northwest Atlantic Fishery Science 22:189-207.</ref><ref>Dans, S. L.; Koen Alonso, M.; Crespo, I. A.; Pedraza, S. N.; & García, N.A. (2003). Interactions between Marine Mammals and High Sigues Fisheries in Patagonia Under an Integrated Approach. Pag. 100-115 en: Gales, N.; M. Hindell; and R. Kirkwood (Eds) Marine Mammals: Fisheries; Tourism and Management Issues CSIRO Publishing.</ref> si be són menors que les que afecten al [[Otaria flavescens|llop marí d'un pèl]], ya que este últim posseïx hàbits alimenticis menys pelágicos que ''A. a. australis''.

Un atre tipo d'interaccions en pesquería és el que es referix a les ecosistémicas i que donen conte dels efectes indirectes de l'explotació peixquera sobre els assuts que consumix este otárido o les que consumixen els assuts del mateix, alterant d'esta manera el [[ecosistema marí]].<ref>Crespo, I.A., Corcuera, J. & López Cazorla, A. (1994). Interactions between marine mammals and fisheries in some fishing areas of the coast of Argentina. International Whaling Commission, Special Issue 15: 283-290.</ref>

En el [[archipèlec de Terra del Fòc]] encara és objecte de persecució per a amprar la seua carn com carnada en les trampes per a capturar [[Lithodes santolla|centollas]].<ref name="sevanMamíf.">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|coautores=|enlaceautor=|títul=Els que es van. Fauna argentina amenaçada 3.Mamífers|url=|fechaacceso=12 de giner de 2013|idioma=espanyol|uns atres=|edició=1ª|any=2008|editor=|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1256-6|capítul=|pàgines=336|cita=}}</ref>

Una atra amenaça greu per a la subespecie són els derrames de [[petròleu]], puix la seua característica de reproduir-se en altes #densitat, sumat al sostingut aument de l'explotació hidrocarburífera en el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic sudoccidental]], la torna vulnerable. Per eixemple, en febrer de l'any 1997, un derrame d'un buc petroler front a les costes marítimes uruguayanes va causar la mort de 6000 eixemplars d'esta subespecie, majorment crío.<ref name="sevanMamíf." />

=== Població total i tendències ===

Encara no s'han efectuat censos integrals del tàxon per a la totalitat del seu ranc de distribució, pero s'estima entre 350 000 i 400 000 individus. La major població es concentren en algunes illes de l'Uruguay, país que sumaria uns 250 000 individus.<ref>Páez, I. (1996). Tendència poblacional en el llop marí suramericà Arctocephalus australis en Uruguay. VII Reunió d'Especialistes en Mamífers Aquàtics d'Amèrica del Sur. 1 Congrés de la Societat Llatinoamericana d'Especialistes en Mamífers Aquàtics, Vinya de la Mar, Chile</ref> En l'Argentina continental encara la població és relativament menuda, pero en llent aument, estimant-se la mateixa entre 15 000 i 20 000 individus, mentres que en les illes Malvines viurien atres 10 000 a 15 000 individus.

Sobre les poblacions del Pacífic, en Chile estan tal volta en disminució.

A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie baixe preocupació menor|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie baixe preocupació menor|Anara de perill]]».

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commons|Arctocephalus australis|Arctocephalus australis}}
{{wikispecies|Arctocephalus australis}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Arctophoca australis australis - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer