Arctictis binturong - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:01Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros pelage de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad\|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El ~~hocico~~ és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" />		El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros pelage de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad\|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El morro és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" />

Valencian: "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

2026-07-08T23:06:55Z

"Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:06 8 jul 2026
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros ~~pelaje~~ de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad\|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El hocico és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" />		El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros pelage de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad\|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El hocico és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" />


	La constitució general del manturón és similar a la de ''[[Paradoxurus]]'' i [[Paguma larvata\|''Paguma'']], pero la coa les pates i els peus són més massius, l'estructura de les glándulas odoríferas és diferent i el [[rinario]] és més gran, més convexo i en el recalat mijà molt més estretix per damunt. Els pèls del contorn del ~~pelaje~~ són molt més llarcs i grossos, i el pèl llarc que cobrix tota la part posterior de les orelles es proyecta més allà de la punta com un mechón definit. La coa és més musculosa, especialment en la base, i del mateix color que el cos, pero comunament més pàlida en la base. Els pèls del cos són, a sovint, parcialment blanquecinos, donant una apariència motejada al ~~pelaje~~, a voltes tan pàlit que tot el cos és, en la seua majoria, de color palla o grisa, Els jóvens són a sovint més pàlits que els adults, i tenen el cap sempre tacat de gris. Les llargues [[vibrisas]] són llamativamente blanques i hi ha una vora blanca en el cim de l'oït. L'àrea glandular és blanquecina.<ref name=":2" /> La coa és casi tan llarga com el cap i el cos, si el cos oscila entre 71 i 84{{esd}}cm, la coa és de 66 a 69{{esd}}cm de llarc.<ref name=":3">{{Cita lliure\|títul=Mammalia\|url=http://archive.org/details/mammalia00blan\|editorial=London, Taylor and Francis\|data=1888\|fechaacceso=31 d'octubre de 2019\|llinages=Blanford\|nom=William Thomas\|enlaceautor=\|any=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=117–119\|idioma=\|capítul=}}</ref> Alguns manturones captius s'han medit de 76 a 91{{esd}}cm en cap i cos en una coa de 71{{esd}}cm.<ref>{{Cita web\|url=http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf\|títul=Wayback Machine p.395–402\|fechaacceso=31 d'octubre de 2019\|data=3 de juny de 2018\|sitioweb=web.archive.org\|fechaarchivo=3 de juny de 2018\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180603000848/http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf\|deadurl=}}</ref> El pes mig de les femelles adultes captives és de 21,9{{esd}}kg en un ranc d'11 a 32{{esd}}kg. Els animals captius a sovint pesen més que les contrapartes salvages.<ref name=":4">{{Cita lliure\|llinages=Wemmer, C.; J.\|nom=Murtaugh\|enlaceautor=\|títul="Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong, Arctictis binturong"\|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-pdf/62/2/342/2701474/62-2-342.pdf\|fechaacceso=\|any=1981\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=342-352\|idioma=\|capítul=}}</ref>		La constitució general del manturón és similar a la de ''[[Paradoxurus]]'' i [[Paguma larvata\|''Paguma'']], pero la coa les pates i els peus són més massius, l'estructura de les glándulas odoríferas és diferent i el [[rinario]] és més gran, més convexo i en el recalat mijà molt més estretix per damunt. Els pèls del contorn del pelage són molt més llarcs i grossos, i el pèl llarc que cobrix tota la part posterior de les orelles es proyecta més allà de la punta com un mechón definit. La coa és més musculosa, especialment en la base, i del mateix color que el cos, pero comunament més pàlida en la base. Els pèls del cos són, a sovint, parcialment blanquecinos, donant una apariència motejada al pelage, a voltes tan pàlit que tot el cos és, en la seua majoria, de color palla o grisa, Els jóvens són a sovint més pàlits que els adults, i tenen el cap sempre tacat de gris. Les llargues [[vibrisas]] són llamativamente blanques i hi ha una vora blanca en el cim de l'oït. L'àrea glandular és blanquecina.<ref name=":2" /> La coa és casi tan llarga com el cap i el cos, si el cos oscila entre 71 i 84{{esd}}cm, la coa és de 66 a 69{{esd}}cm de llarc.<ref name=":3">{{Cita lliure\|títul=Mammalia\|url=http://archive.org/details/mammalia00blan\|editorial=London, Taylor and Francis\|data=1888\|fechaacceso=31 d'octubre de 2019\|llinages=Blanford\|nom=William Thomas\|enlaceautor=\|any=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=117–119\|idioma=\|capítul=}}</ref> Alguns manturones captius s'han medit de 76 a 91{{esd}}cm en cap i cos en una coa de 71{{esd}}cm.<ref>{{Cita web\|url=http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf\|títul=Wayback Machine p.395–402\|fechaacceso=31 d'octubre de 2019\|data=3 de juny de 2018\|sitioweb=web.archive.org\|fechaarchivo=3 de juny de 2018\|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180603000848/http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf\|deadurl=}}</ref> El pes mig de les femelles adultes captives és de 21,9{{esd}}kg en un ranc d'11 a 32{{esd}}kg. Els animals captius a sovint pesen més que les contrapartes salvages.<ref name=":4">{{Cita lliure\|llinages=Wemmer, C.; J.\|nom=Murtaugh\|enlaceautor=\|títul="Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong, Arctictis binturong"\|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-pdf/62/2/342/2701474/62-2-342.pdf\|fechaacceso=\|any=1981\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=342-352\|idioma=\|capítul=}}</ref>

	Abdós sexes tenen glándulas aromàtiques; les femelles a abdós costats de la vulva i els machos entre l'ouera i el pene.<ref name=":5">{{Cita lliure\|llinages=Story\|nomene=H. I.\|enlaceautor=\|títul="The External Genitalia and Perfum Gland in Arctictis binturong"\|url=\|fechaacceso=\|any=1945\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=\|capítul=}}</ref><ref>{{Cita lliure\|llinages=Kleiman\|nom=D. G\|enlaceautor=\|títul="Scent marking in the binturong, Arctictis binturong"\|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/11098/762b65b8-b1c1-4i02-ab3i-ba2fc535ed4c.pdf\|fechaacceso=\|any=1974\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=224-227\|idioma=\|capítul=}}</ref> Les glándulas emeten una olor que recorda a cloches de dacsa, provablement pel [[Volatilitat (química)\|compost volàtil]] 2-acetil-1-pirrolina en l'orina, que també es produïx en la [[reacció de Maillard]] a altes temperatures.<ref>{{Cita lliure\|llinages=\|nomene=Greene, L. K.; Wallen, T. W.; Moresco, A.; Goodwin, T. I.; Drea, C. M.\|enlaceautor=\|títul="Reproductive endocrine patterns and volatile urinary compounds of Arctictis binturong: discovering why bearcats smell like popcorn"\|url=\|fechaacceso=\|any=2016\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=\|capítul=}}</ref>		Abdós sexes tenen glándulas aromàtiques; les femelles a abdós costats de la vulva i els machos entre l'ouera i el pene.<ref name=":5">{{Cita lliure\|llinages=Story\|nomene=H. I.\|enlaceautor=\|títul="The External Genitalia and Perfum Gland in Arctictis binturong"\|url=\|fechaacceso=\|any=1945\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=\|capítul=}}</ref><ref>{{Cita lliure\|llinages=Kleiman\|nom=D. G\|enlaceautor=\|títul="Scent marking in the binturong, Arctictis binturong"\|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/11098/762b65b8-b1c1-4i02-ab3i-ba2fc535ed4c.pdf\|fechaacceso=\|any=1974\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=224-227\|idioma=\|capítul=}}</ref> Les glándulas emeten una olor que recorda a cloches de dacsa, provablement pel [[Volatilitat (química)\|compost volàtil]] 2-acetil-1-pirrolina en l'orina, que també es produïx en la [[reacció de Maillard]] a altes temperatures.<ref>{{Cita lliure\|llinages=\|nomene=Greene, L. K.; Wallen, T. W.; Moresco, A.; Goodwin, T. I.; Drea, C. M.\|enlaceautor=\|títul="Reproductive endocrine patterns and volatile urinary compounds of Arctictis binturong: discovering why bearcats smell like popcorn"\|url=\|fechaacceso=\|any=2016\|editorial=\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=\|idioma=\|capítul=}}</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:43Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 76:		Llínea 76:
	=== En captivitat ===		=== En captivitat ===
	Els manturones són comuns en els zoològics, i els individus captius representen una font de diversitat genètica essencial per a la conservació a llarc determini. El seu orige geogràfic és generalment o desconegut, o són descendents de vàries generacions d'animals criats en captivitat.<ref name=":10" /><br />		Els manturones són comuns en els zoològics, i els individus captius representen una font de diversitat genètica essencial per a la conservació a llarc determini. El seu orige geogràfic és generalment o desconegut, o són descendents de vàries generacions d'animals criats en captivitat.<ref name=":10" /><br />
	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	*[[Gulo gulo\|Galima]]		*[[Gulo gulo\|Galima]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:23:15Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Binturong in Overloon.jpg|miniatura|manturón (''Arctictis binturong'')]]

El '''manturón''' ('''''Arctictis binturong'''''), també cridat '''binturong''' o '''gose gat negre''', és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[carnívor]] de la família [[Viverridae]] nativa del sur i el [[Surest Asiàtic|surest d'Àsia]]. És molt poc comú dins del seu ecosistema. De fet, és una de les espècies vulnerables en la [[Llista Roja de la UICN]] degut a que la seua població mostra un decliu estimat en més d'un 30{{esd}}% des de mediats de 1980.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.iucnredlist.org/en|títul=The IUCN Ret List of Threatened Species p. 549|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|sitioweb=IUCN Ret List of Threatened Species}}</ref>

El manturón va ser descrit per [[Thomas Stamford Raffles]] en 1822.<ref name=":1">{{Cita lliure|títul=Transactions of the Linnean Society.|url=http://archive.org/details/mobot31753002433594|editorial=London : [The Society], 1791-1875.|data=1791|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|llinages=Linnean Society of London.|llinages2=Linnean Society of London.|nom=|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=XIII 239–274|idioma=|capítul=}}</ref> El gènero ''Arctictis'' és [[monotípico]] i morfològicament similar als [[Gènero (biologia)|gèneros]] ''[[Paradoxurus]]'' i ''[[Paguma larvata|Paguma]]''.<ref name=":2">{{Cita lliure|títul=PocockMammalia1|url=https://archive.org/details/PocockMammalia1|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|llinages=Reginald Innes Pocock|nomene=|enlaceautor=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=431–439|idioma=|capítul=}}</ref>

== Etimologia==
La paraula '''manturón''' prové del [[palawano]] ''mänturun''<ref name="fleurs"> {{Cita lliure|títul=Fleurs de paroles: histoire naturelle Palawan|url=https://books.google.és/books?aneu=aaaszK75gKQC&pg=PA355&lpg=PA355&dq=%22manturun%22+palawan&source=bl&ots=dcyRGa4j0B&sig=ACfU3O05_o9nfaXJl1i_SoF_p8-nVqaJ-A&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwiViLW0i8SCAxVyUKQEHY3lAMMQ6AF6BAgbEAM#v=onepage&q=m%C3%A4nturun&f=false|editorial=Peeters Publishers|data=1990|fechaacceso=2025-01-02|isbn=978-2-87723-022-3|idioma=fr|nom=Nicole|llinages=Revel|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20250102092316/https://books.google.és/books?aneu=aaaszK75gKQC&pg=PA360#v=onepage&q&f=false|fechaarchivo=2 de giner de 2025}} </ref> referint-se al mateix animal, #present en l'illa filipina de [[Província de Palawan|Palawan]].<ref group=nota> És provable que l'espanyol adquirira esta paraula durant l'etapa colonial en Filipines, a diferència d'atres llengües com l'anglés que varen incorporar la paraula a través de l'idioma malayo (vejau [https://en.wiktionary.org/wiki/binturong binturong]). </ref> Per la seua banda, la paraula '''binturong''' ve del [[Idioma malayo|malayo]] ''binturung''.

El nom del gènero ''Arctictis''<ref>{{Cita web|url=https://archive.org/details/encyclopaedicdic00lond/page/54/mode/1up?view=theater|títul=The Encyclopædic Dictionary|autor=Scherren, H.|any=1902|editorial=Cassell and Company, London.}}</ref> significa “orso-comadreja” (del grec "arktos", orso + "iktis", comadreja). En [[Província de Riau|Riau]], [[Indonèsia]] es coneix com '''tenturun'''.<ref>{{Cita lliure|títul=A Malay-English dictionary|url=https://archive.org/details/aeg2034.0001.001.umich.edu|editorial=Singapore [etc.] Kelly & Walsh limited|data=1901|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|llinages=Wilkinson|nomene=R. J. (Richard James)}}</ref>

== Descripció ==

El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros pelaje de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El hocico és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" />

La constitució general del manturón és similar a la de ''[[Paradoxurus]]'' i [[Paguma larvata|''Paguma'']], pero la coa les pates i els peus són més massius, l'estructura de les glándulas odoríferas és diferent i el [[rinario]] és més gran, més convexo i en el recalat mijà molt més estretix per damunt. Els pèls del contorn del pelaje són molt més llarcs i grossos, i el pèl llarc que cobrix tota la part posterior de les orelles es proyecta més allà de la punta com un mechón definit. La coa és més musculosa, especialment en la base, i del mateix color que el cos, pero comunament més pàlida en la base. Els pèls del cos són, a sovint, parcialment blanquecinos, donant una apariència motejada al pelaje, a voltes tan pàlit que tot el cos és, en la seua majoria, de color palla o grisa, Els jóvens són a sovint més pàlits que els adults, i tenen el cap sempre tacat de gris. Les llargues [[vibrisas]] són llamativamente blanques i hi ha una vora blanca en el cim de l'oït. L'àrea glandular és blanquecina.<ref name=":2" /> La coa és casi tan llarga com el cap i el cos, si el cos oscila entre 71 i 84{{esd}}cm, la coa és de 66 a 69{{esd}}cm de llarc.<ref name=":3">{{Cita lliure|títul=Mammalia|url=http://archive.org/details/mammalia00blan|editorial=London, Taylor and Francis|data=1888|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|llinages=Blanford|nom=William Thomas|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=117–119|idioma=|capítul=}}</ref> Alguns manturones captius s'han medit de 76 a 91{{esd}}cm en cap i cos en una coa de 71{{esd}}cm.<ref>{{Cita web|url=http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf|títul=Wayback Machine p.395–402|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|data=3 de juny de 2018|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de juny de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180603000848/http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf|deadurl=}}</ref> El pes mig de les femelles adultes captives és de 21,9{{esd}}kg en un ranc d'11 a 32{{esd}}kg. Els animals captius a sovint pesen més que les contrapartes salvages.<ref name=":4">{{Cita lliure|llinages=Wemmer, C.; J.|nom=Murtaugh|enlaceautor=|títul="Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong, Arctictis binturong"|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-pdf/62/2/342/2701474/62-2-342.pdf|fechaacceso=|any=1981|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=342-352|idioma=|capítul=}}</ref>

Abdós sexes tenen glándulas aromàtiques; les femelles a abdós costats de la vulva i els machos entre l'ouera i el pene.<ref name=":5">{{Cita lliure|llinages=Story|nomene=H. I.|enlaceautor=|títul="The External Genitalia and Perfum Gland in Arctictis binturong"|url=|fechaacceso=|any=1945|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Kleiman|nom=D. G|enlaceautor=|títul="Scent marking in the binturong, Arctictis binturong"|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/11098/762b65b8-b1c1-4i02-ab3i-ba2fc535ed4c.pdf|fechaacceso=|any=1974|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=224-227|idioma=|capítul=}}</ref> Les glándulas emeten una olor que recorda a cloches de dacsa, provablement pel [[Volatilitat (química)|compost volàtil]] 2-acetil-1-pirrolina en l'orina, que també es produïx en la [[reacció de Maillard]] a altes temperatures.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=Greene, L. K.; Wallen, T. W.; Moresco, A.; Goodwin, T. I.; Drea, C. M.|enlaceautor=|títul="Reproductive endocrine patterns and volatile urinary compounds of Arctictis binturong: discovering why bearcats smell like popcorn"|url=|fechaacceso=|any=2016|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>

== Distribució i hàbitat ==

El manturón és originari de la [[Índia]], [[Nepal]], [[Bangladés]], [[Bhutan]], [[Myanmar]], [[Tailàndia]], [[Malàsia]], [[Camboya]], [[Vietnam del Sur|Vietnam]], Laos i [[Yunnan]] ([[República Popular China|China]]), d'[[Indonèsia]] ([[Sumatra]], [[Kalimantan]] i [[Java (illa)|Java]]) i de [[Filipines]].<ref name=":0" /> És propi de boscs alts.<ref name=":6">{{Cita lliure|llinages=Lekalul, B.;|nom=McNeely, J. A|enlaceautor=|títul=Mammals of Thailand|url=|fechaacceso=|any=1977|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref> En [[Assam]], és comú en cordilleres en una bona cobertura arbòrea, pero menys en les planicies arbòrees. Ha segut gravat en el [[Parc nacional de Manes]], en [[Dulun-Boldaq|Dulung]] i en la reserva forestal del districte de [[Lakhimpur]], en la cordillera boscosa de [[Karbi Anglong]], Nort de la cordillera de Cachar, Cahcar i els districtes d'[[Hailakandi]].<ref>{{Cita web|url=http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|títul=Wayback Machine p.25-26|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|data=29 de giner de 2015|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=29 de giner de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150129212012/http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|deadurl=}}</ref> En Myanmar, ha segut fotografiat en terra en la reserva natural de [[Regió de Tanintharyi|Tanintharyi]] a una elevació de 60{{esd}}m, en la vall de Hukaung a #elevació de 220 a 280{{esd}}m, en la [[reserva d'elefants de Rakhine Yoma]] a 580{{esd}}m i en atres tres llocs a més de fins a 1190{{esd}}m d'elevació.<ref name=":7">{{Cita web|url=http://smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/0/0c/scc38_thanzaw_et_al.pdf|títul=Wayback Machine p.2-28|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|data=28 d'abril de 2015|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=28 d'abril de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150428015546/http://smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/0/0c/scc38_thanzaw_et_al.pdf|deadurl=}}</ref> En el [[Parc nacional de Khao Yai|parc nacional Khao Yai]] de Tailàndia, varis individus han segut observats menjant en arbres o baïnes.<ref name=":8">{{Cita web|url=http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|títul=Wayback Machine p.21-24|fechaacceso=1 de novembre de 2019|data=29 de giner de 2015|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=29 de giner de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150129212012/http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|deadurl=}}</ref> En [[Laos]], han segut observats en un vast bosc perenne.<ref name=":9">{{Cita web|url=http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|títul=Wayback Machine p.1-21|fechaacceso=1 de novembre de 2019|data=29 de giner de 2015|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=29 de giner de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150129212012/http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|deadurl=}}</ref> En Malàsia, es varen registrar manturones en boscs secundaris al voltant d'una finca de palmeres que va ser talada en la década de 1970.<ref>{{Cita web|url=http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|títul=Wayback Machine p.8-9|fechaacceso=1 de novembre de 2019|data=29 de giner de 2015|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=29 de giner de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150129212012/http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/2/23/number_16_(Apr_1997).PDF|deadurl=}}</ref> En [[Província de Palawan|Palawan]], habita boscs primaris i secundaris de terres baixes, incloent un mosaic forestal de pasturages des del nivell de la mar fins a 400 m.<ref>{{Cita lliure|llinages=Rabor, D. S. (1986).|nom=|enlaceautor=|títul=Guide to the Philippine flora and fauna. Manila: Natural Resources Management Centre, Ministry of Natural Resources and University of the Philippines.|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>

== Taxonomia ==

''Viverra binturong'' va ser el nom científic propost per [[Thomas Stamford Raffles]] en 1822 per a un espècimen de [[Malaca]].<ref name=":1" /> El nom genèric ''Arctictis'' va ser propost per [[Coenraad Jacob Temminck]] en 1824.<ref>{{Cita lliure|títul=Monographies de mammalogie, ou Description de quelques genres de mammifères dont els espèces ont été observées dans els différens musées de l'Europe , parell C. J. Temminck,... Ouvrage... pouvant servir de suite... aux notices sur els animaux vivans, publiées parell M. li Bon G. Cuvier... T. I|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5800774n|data=1827|fechaacceso=1 de novembre de 2019|idioma=ÉS|nom=Coenraad Jacob (1778-1858) Auteur du texte|llinages=Temminck}}</ref> En els sigles{{esd}}{{sigle|XIX}} i {{sigle|XX}} es varen descriure els següents #espècimen zoològics:<ref>{{Cita lliure|títul=Checklist of Palaearctic and Indian mammals 1758 to 1946|url=http://archive.org/details/checklistofindia00elle|editorial=London : BM(NH)|data=1966|fechaacceso=1 de novembre de 2019|nomene=J. R. q(John Reeves)|llinages=Ellerman|llinages2=British Museum (Natural History). Department of Zoology. [Mammals]|nomene3=Terence Charles Stuart|llinages3=Morrison-Scott|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=290|idioma=|capítul=}}</ref>

* ''Paradoxurus albifrons'' propost per Frédéric Cuvier en 1822 es va basar en un dibuix d'un manturón de Bhután preparat per Alfred Duvaucel.<ref>{{Cita lliure|títul=Histoire naturelle dones mammifères : avec dones figures originals, coloriées, dessinées d'aprèsdes animaux vivans|url=https://archive.org/details/HistoirenaturelVGeof|editorial=A Paris : Chez A. Belin ...|data=1824|fechaacceso=1 de novembre de 2019|llinages=Geoffroy Saint-Hilaire|nom=Etienne|nom2=Frédéric|llinages2=Cuvier}}</ref>
* ''Arctictis penicillata'' de Temminck en 1835 varen ser #espècimen de Sumatra i Java.<ref>{{Cita web|url=https://reader.digitale-sammlungen.de/de/fs1/object/display/bsb10231975_00364.html|títul=MDZ-Reader {{!}} Band {{!}} Monographies de Mammalogie, ou description de quelques genres de Mammiferes, dont els espéces ont étè observées dans els differens Musées de l'Europe / Temminck, Coenraad J. {{!}} Monographies de Mammalogie, ou description de quelques genres de Mammiferes, dont els espéces ont étè observées dans els differens Musées de l'Europe / Temminck, Coenraad J. p. 308-311|fechaacceso=1 de novembre de 2019|sitioweb=reader.digitale-sammlungen.de}}</ref>
* ''Arctictis whitei'' propost per Joel Asaph Allen en 1910 eren les pells de dos manturones femella arreplegats en l'illa de Palawan, Filipines.<ref>{{Cita lliure|llinages=Allen, J. A. (1910).|nom=|enlaceautor=|títul="Mammals from Palawan Island, Philippine Islands"|url=https://digitallibrary.amnh.org/bitstream/handle/2246/467//v2/dspace/ingest/pdfSource/bul/B028a03.pdf?sequence=1&isAllowed=i|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=Bulletin of the American Museum of Natural History. 28: 13–17|idioma=|capítul=}}</ref>
* El ''Arctictis pageli'' propost per Ernst Schwarz en 1911 era una pell i cràneu d'una femella recolectada en el nort de Borneo.<ref>{{Cita lliure|títul=The Annals and magazine of natural history; zoology, botany, and geology|url=https://archive.org/details/annalsmagazineof871911lond|editorial=London, Taylor and Francis, Ltd|data=1840|fechaacceso=1 de novembre de 2019|llinages=Smithsonian Libraries|nom=|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=634-640|idioma=|capítul=}}</ref>
* ''Arctictis gairdneri'' propost per Oldfield Thomas en 1916 va ser un cràneu d'un manturón masculí recollit en el suroest de Tailàndia.<ref>{{Cita lliure|títul=The Annals and magazine of natural history; zoology, botany, and geology|url=https://archive.org/details/annalsmagazineof8171916lond|editorial=London, Taylor and Francis, Ltd|data=1840|fechaacceso=1 de novembre de 2019|llinages=Smithsonian Libraries|nom=|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=270-271|idioma=|capítul=}}</ref>

* ''Arctictis niasensis'' propost per Marcus Ward Lió Jr. en 1916 era una pell de manturón de l'illa de Nias.<ref>{{Cita lliure|títul=Proceedings of the United States National Museum|url=http://archive.org/details/proceedingsofuni521917unit|editorial=Washington : Smithsonian Institution Press, [etc.]|fechaacceso=1 de novembre de 2019|llinages=United States National Museum|llinages2=Smithsonian Institution|llinages3=United States. Dept. of the Interior|nom=|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=437-462|idioma=|capítul=}}</ref>
* ''A. b. kerkhoveni'' de Henri Jacob Victor Sody en 1936 es va basar en #espècimen de l'illa de Bangka.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=|enlaceautor=|títul=Sody, H. J. V. (1937). On the mammals of Banka. Leiden: Brill|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>
* ''A. b. menglaensis'' per Wang i Li en 1987 es va basar en #espècimen de la província de Yunnan.<ref name=":10">{{Cita web|url=http://www.aseanbiodiversity.info/abstract/51011947.pdf|títul=Wayback Machine|fechaacceso=1 de novembre de 2019|data=12 de maig de 2013|sitioweb=web.archive.org|pàgines=386-395|fechaarchivo=12 de maig de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130512190437/http://www.aseanbiodiversity.info/abstract/51011947.pdf|deadurl=}}</ref>

Nou subespecies han segut reconegudes formant dos clados. El [[clado]] nort d'Àsia continental està separat del [[clado]] de Sunderlandia per l'istme de Kra.<ref name=":11">{{Cita lliure|llinages=|nomene=|enlaceautor=|títul=Datta, A. (1999). Small carnivores in two protected areas of Arunachal Pradesh. Journal of the Bombay Natural History Society 96: 399–404|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref><br />
== Ecologia i comportament ==

El manturón és actiu durant el dia i nit.<ref name=":8" /><ref name=":9" /> S'han donat tres albiraments en la reserva de tigres de Pakke durant el dia.<ref name=":11" /> Tretze captures en cambra es varen donar en Myanmar, involucrant un a cap al vespre, sèt durant nit plena i cinc a la llum del dia. Totes les fotografies varen ser d'animals sols, i totes varen ser preses des del sol. Com els manturones no són molt àgils, necessiten descendir al sol freqüentment quan es desplacen entre arbres.<ref name=":7" />

Cinc manturones en un [[Telemetría|ràdio-collar]] en el Santuari de Vida Salvage de Phu Khieo varen mostrar una activitat arrítmica dominada per tendències crepusculares i nocturnes, en picos en les hores primerenques del matí i tardanes de la vesprada. Periodos reduïts d'activitat es donaven des del migdia fins a entrada la vesprada. Es movien entre 25{{esd}}m i 2698{{esd}}m al dia en l'estació seca i eixe moviment s'incrementava a 4143{{esd}}m en l'estació humida. Els rancs de cada individu variaven entre 0.9 i 6.1{{esd}}[[Quilómetro quadrat|km²]]. Dos machos mostraven rancs llaugerament majors en l'estació humida. Els seus rancs se superponien entre un 30 i un 70{{esd}}%.<ref>{{Cita web|url=http://www.wildlifebiology.org/|títul=Wildlife Biology {{!}} The journal is published by Oikos Editorial Office 49-57|fechaacceso=1 de novembre de 2019|sitioweb=www.wildlifebiology.org}}</ref> El ranc promig de vivenda d'una femella en ràdio-colalr en el Parc Nacional Khao Yai es va estimar en 4{{esd}}km², i el d'un macho en 4,5 a 20,5{{esd}}km².<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=|enlaceautor=|títul=Austin, S. C. (2002). Ecology of sympatric carnivores in the Khao Yai National Park, Thailand. PhD thesis, Texas University.|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>

El manturón és essencialment [[arborícola]]. Pocock va observar el comportament de varis individus captius en els Jardins Zoològics de Londres. Quan descansaven es gitaven acurrucados, en el cap ficat baix la coa. Rara volta botaven, pero trepaven hábilmente, encara que llentament, movent-se en igual facilitat i confiança a lo llarc de la part superior de les branques que baix d'elles. La coa [[Prensilidad|prensil]] sempre estava llesta com a ajuda. Descendien primer les barres verticals del cap de la gàbia, agarrant-les entre les seues pates i usant la [[coa prensil]] com a control. Quan s'irritaven gruñían #feroçment. Quan estaven a l'aguaite, emetien periòdicament una série de baixos gruñidos o un chiulit suau expeliendo aire a través dels seus llavis entreabiertos.<ref name=":2" />

El manturón usa la coa per a comunicar-se.<ref name=":5" /> La mou suaument. A sovint detenint-se i a sovint usant la coa per a mantindre l'equilibri aferrant-se a una branca. Mostra un comportament de confort pronunciat associat en la netea de la pell, sacsant i llepant el cabell, ademés de rascant-se. Sacsar-se és el seu element més característic del seu comportament de confort.<ref>{{Cita lliure|llinages=Rozhnov, V. V. (1994). Notes on the behaviour and ecology of the Binturong (Arctictis binturong) in Vietnam.|nom=|enlaceautor=|títul=Small Carnivore Conservation 10|url=http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/d/d6/number_10.pdf|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150429052109/http://www.smallcarnivoreconservation.org/sccwiki/images/d/d6/number_10.pdf|fechaarchivo=29 d'abril de 2015}}</ref>

L'espècie és prou tímida normalment, pero agressiva quan se sent acossada. S'informa de que inicialment orinen o defecan quan se senten en una amenaça i després, si l'obertura de les dents i gruñidos no dissuadixen l'amenaça, utilisa les seues poderoses mandíbules i dents en defensa pròpia. Quan està amenaçat, el manturón sol fugir a un arbre propenc, pero, com un mecanisme de defensa, el manturón a voltes pot equilibrar en la seua coa i mostrar les seues garres per a aparéixer amenaçant als depredadors potencials. La depredación del manturón adult ha segut reportada en rares ocasions per espècies simpátricas com el lleopart, la [[Neofelis nebulosa|pantera nebulosa]] i la #pitó reticulada.<ref>{{Cita web|url=http://www.ukm.my/ahmadukm/images/stories/data/kuliah/manusia/tugasan/2004/binturong.pdf|títul=Wayback Machine|fechaacceso=1 de novembre de 2019|data=3 de febrer de 2013|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de febrer de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130203072333/http://www.ukm.my/ahmadukm/images/stories/data/kuliah/manusia/tugasan/2004/binturong.pdf|deadurl=}}</ref>

=== Dieta ===
Els manturones són omnívoros, s'alimenten de menuts [[Mammalia|mamífers]], [[aus]], [[Peix|peixos]], cucs, insectes i frutes.<ref name=":3" /> Als manturones captius els agraden especialment les bananes, pero també mengen caps d'aus i ous.<ref name=":1" /> També s'aprofiten dels rosegadors.<ref name=":6" /> Els peixos i els cucs de terra són provablement elements sense importància en la seua dieta, ya que no són aquàtics ni fosoriales, per #lo que cacen tals assuts només quan l'oportunitat apareix per sí mateixa. ya que no tenen els atributs d'un mamífer depredador, la major part de la dieta del manturón és provablement vegetal.<ref name=":2" /> Les figues són un component principal de la seua dieta.<ref name=":8" /><ref name=":11" /><ref>{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1007/BF02381118|títul=Some notes on fig-eating by arboreal mammals in Malaysia|llinages=Lambert|nom=Frank|data=1 de juliol de 1990|publicació=Primats|volum=31|número=3|pàgines=453–458|fechaacceso=1 de novembre de 2019|idioma=en|issn=1610-7365|doi=10.1007/BF02381118}}</ref>

El manturón és un agent important per a la dispersió de llavors, especialment per a les de la higuera estranguladora, per la seua capacitat per a escarificar la coberta exterior resistent de la llavor.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=|enlaceautor=|títul=Còlon, C. P. & Campos-Arceiz, A. (2013). "The impact of gut passage by Binturongs (Arctictis binturong) on seed germination" (PDF). The Raffles Bulletin of Zoology. 61 (1): 417–421|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>

En captivitat, la dieta del manturón inclou mescles de carn preparades per a comercialisació, [[Poma|pomes]], [[Taronges (frut)|taronges]], [[Bresquillera|bresquilles]] enlatados i suplements minerals.<ref name=":4" /><br />

=== Reproducció ===
L'edat mija de maduració sexual és de 30,4{{esd}}mesos per a les femelles i de 27,7{{esd}}mesos per als machos. El cicle estroico del manturón dura de 18 a 187{{esd}}dies, en un promig de 82,5{{esd}}dies. La gestació dura de 84 a 99{{esd}}dies. El tamany de la ventrada en captivitat varia d'un a sis crío, en un promig de dos crío per naiximent. Els neonato pesen entre 283,8 i 340,5{{esd}}g. La fertilitat dura fins als 15{{esd}}anys.<ref name=":4" />

El temps de vida màxim que s'ha aplegat a conseguir en captivitat es creu que és de més de 25{{esd}}anys.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=|enlaceautor=|títul=Macdonald, D.W. (2009). The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford|url=|fechaacceso=|any=|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref>

== Amenaces ==
Les principals amenaces per al manturón són la pèrdua d'hàbitat i la degradació dels boscs a través de la tala i explotació d'estos a usos no forestals de la terra en tota l'àrea de distribució del manturón. La pèrdua d'hàbitat ha segut greu en la part de Sondalandia del seu ranc, i no hi ha evidència de que el manturón utilise les plantacions que estan reemplaçant en gran medida els boscs naturals. En [[República Popular China|China]], la [[deforestación]] desenfrenada i les pràctiques de tala oportunistes han fragmentat l'hàbitat adequat o ho han eliminat per complet. En Filipines, es captura per al comerç d'animals, i en el sur del seu hàbitat també es pren per al consum humà. En Laos, és un dels carnívors engabiats en més freqüència i les pells es comercialisen a sovint en a lo manco [[Vientián]]. En algunes parts de Laos es considera un manjar i també es comercialisa com a aliment per a Vietnam.<ref name=":0" />

Els [[Orang Asli]] de [[Malàsia]] tenen manturones com a mascotes.

== Estat de conservació ==
L'Índia va incloure el manturón en l'Apèndix III de la [[CITES]]. Està protegit en Malàsia, i està catalogat com en perill crític en la Llista Roja de China.<ref name=":0" />

=== En captivitat ===
Els manturones són comuns en els zoològics, i els individus captius representen una font de diversitat genètica essencial per a la conservació a llarc determini. El seu orige geogràfic és generalment o desconegut, o són descendents de vàries generacions d'animals criats en captivitat.<ref name=":10" /><br />
== Vejau també ==
*[[Gulo gulo|Galima]]

== Notes ==
<references group="nota"/>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [https://web.archive.org/web/20060524223638/http://www.ac.wwu.edu/fasawwu/resources/endangered/palawan-bearcat.htm F.A.S.A.]
* [https://web.archive.org/web/20050125111913/http://www.pcsd.ph/photo_gallery/fauna/bearcat.htm Palawan Council]
* [https://web.archive.org/web/20071223151818/http://www.wildlifewaystation.org/wws/animals/item.php?aneu=14 Wildlife Waystation]

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]