ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T18:04:16Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Scarlet macaw (Ara macao cyanopterus) Copan.jpg|miniatura|guacamayo escarlata (''Ara macao'')]]

El '''guacamayo escarlata''',<ref name="Bernis">Bernis, F., De Juana, I., Del Clot, J., Fernández-Cruz, M., Ferrer, X., Sáez-Royuela, R. i Sargatal, J. (1998). Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes). Ardeola, 45: 87-96.</ref><ref>[http://ibc.lynxeds.com/species/scarlet-macaw-llaura-macao «Guacamayo Macau»] en ''The Internet Bird Collection''. Consultat el 25 de maig de 2013.</ref><ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=5B015EDA14786I2D&sec=summary&ssver=1 Guacamayo Macau] (''Llaura macao'') (Linnaeus, 1758) en Avibase. Consultat el 25 de maig de 2013.</ref> '''guacamayo macao''' o '''guacamayo bandera''' ('''''Llaura macao''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[psitaciforme]] pertanyent a la [[Família (biologia)|família]] dels [[Psittacidae|psitácidos]] i au nacional de la República d'[[Hondures]]. Ademés, és una de les nou espècies existents del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Llaura (animal)|Llaura]]'', del com és una de les de major tamany, puix aplega a alcançar 90,7 cm de llongitut i 1 kg de pes. Es distinguix pel seu plomall de colors vius, que és principalment roig escarlata, complementat en algunes plomes blaves i grogues en vert que inicien des de les ales fins a la seua coa.

Habita a lo llarc d'un ampli ranc de distribució que comprén des del surest de [[Mèxic]] fins a les selves [[Yungas|pedemontanas]] del [[departament de Cochabamba]] en el centre de [[Bolívia]], en [[pluvisilva|boscs humits tropicals]] propencs a grans corrents d'aigua, a [[altitut]]és que van des del [[nivell de la mar]] fins als 1000 {{esd|[[m s. n. m.]]}} Es reconeixen dos subespecies: ''[[Llaura macao macao|A. m. macao]]'' (guacamayo roig suramericà) i ''[[Llaura macao cyanoptera|A. m. cyanoptera]]'' (guacamayo roig centroamericano o tel roig).

És una espècie d'hàbits [[diurnalidad|diürns]] i molt social, que pot aplegar a formar bandadas de vàries decenes de membres, els quals es reunixen per a buscar aliment, acicalarse, protegir-se mútuament i dormir junts. Els membres dominants del grup solen ser els machos adults en edat de reproducció. Es comuniquen principalment a través de la vocalisació, en graznidos fortes i greus. És una espècie [[endogàmia|endogàmica]] que escomença a reproduir-se als quatre anys d'edat, posant entre un i quatre [[ou (biologia)|ous]] cada temporada de reproducció, la qual comprén de novembre a maig. La seua dieta es compon predominantment de [[llavor]]s, encara que també consumix frutes, [[néctar (botànica)|néctar]], insectes o les flors, els fulls i el talle de certes plantes. Ademés, la complementen en minerals que contrarresten algunes toxines presents en els seus aliments, que para ells són difícils de digerir i per als humans apleguen a ser tòxiques.

En algunes regions la seua supervivència està amenaçada, considerant el seu gran ranc de distribució, la [[Llista Roja de la UICN]] ([[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]]) la classifica segons la seua [[estat de conservació]] com [[espècie baixe preocupació menor]]. Per un atre costat, l'espècie està llistada en l'Apèndix I del Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvada ([[CITES]]). Molts països també conten en lleis i organisacions pròpies que protegixen esta espècie, i que busquen revertir la seua desaparició en moltes regions de la seua àrea de distribució original a causa del ser humà, a través de re-introduccions en eixemplars criats en [[Zoocría|captivitat]].

La seua relació en el ser humà és tan añeja com el sorgiment de les primeres civilisacions precolombinas. Les civilisacions [[cultura maya|maya]] i [[Mexica|asteca]] la vinculaven fortament en la religió, en relacionar-la en les deidades del fòc i el sol. Açò ho varen plasmar en numerosos elements artístics com [[estela maya|esteles]], peces de [[ceràmica]] i murals, ademés de que les seues plomes eren molt apreciades per a elaborar adorns i produir obres d'[[art plumario]]. En époques més recents, l'interés en esta au ha creixcut per a tindre-la en captiveri, per #lo que ha aplegat a ser una de les aus més comunes en el món per a este propòsit. Se li aprecia com a mascota o per a la seua exhibició en [[jardí zoològic|zoològics]] i parcs d'entreteniment. Esta popularitat ha sorgit pel seu atractiu plomall i per la seua capacitat per a deprendre trucs i imitar paraules, ya que és un au molt inteligent. Com a símbol cultural, va ser elegida per la República d'[[Hondures]] com la seua au nacional, i també com la mascota de la [[Copa Amèrica 2007]] celebrada eixe any en [[Veneçola]].

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Ara macao - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au