Apsú - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:01:09Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]		[[Archiu:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]

	'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: '''Abzu''') o també '''Engur''' (en sumeri: engur; en acadi: '''engurru''') lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.		'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: '''Abzu''') o també '''Engur''' (en sumeri: engur; en acadi: '''engurru''') lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

Reval en 10:55 25 març 2025

2025-03-25T10:55:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 25 març 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.		El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]		* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]

Lluísm en 16:49 25 feb 2025

2025-02-25T16:49:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 25 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]		[[File:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]

	'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.		'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: '''Abzu''') o també '''Engur''' (en sumeri: engur; en acadi: '''engurru''') lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

	També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].		També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

Lluísm en 15:08 8 ago 2024

2024-08-08T15:08:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 8 ago 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.		El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]		* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]

Jose2 en 13:35 12 gin 2024

2024-01-12T13:35:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:35 12 gin 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]		[[File:Abzu_scripture.svg\|thumb\|250px\|Apsú en escritura cuneiforme]]

	'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema ~~Enuma~~ Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.		'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria\|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia\|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac\|llacs]], manantiales, [[Riu\|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

	També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].		També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

Lluísm en 18:23 3 març 2023

2023-03-03T18:23:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 3 març 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]		* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
	* ~~G. Frame~~, ~~Babilonia~~		* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
	* J.~~Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004~~		* G. Frame. Babilonia
	* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8		* J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004

	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia		* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
	* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion		* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
	* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8		* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Apsú en escritura cuneiforme '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; e…»

2023-03-03T18:03:19Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; e…»

Pàgina nova

[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]]

'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsú i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsú en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

== Referències ==
* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]
* G. Frame, Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cuneiform signs}}

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]