Anuket - Historial de revisions

Jose2 en 09:21 1 abr 2026

2026-04-01T09:21:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 1 abr 2026
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Cult ==		== Cult ==
	Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.		Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* "Anoukis", en: Encyclopædia Britannica, 9na. ed., Vol. II, Nueva York: Charles Scribner's Sons, 1878, p. 90		* "Anoukis", en: Encyclopædia Britannica, 9na. ed., Vol. II, Nueva York: Charles Scribner's Sons, 1878, p. 90

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:02:27Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Anuket.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Anuket]]		[[Archiu:Anuket.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Anuket]]

	'''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu\|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.		'''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu\|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.

Jose2 en 09:12 30 maig 2025

2025-05-30T09:12:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:12 30 maig 2025
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Cult ==		== Cult ==
	Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.		Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:33 25 jun 2024

2024-06-25T16:33:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 25 jun 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9		* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Jose2 en 16:41 5 maig 2024

2024-05-05T16:41:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 5 maig 2024
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Cult ==		== Cult ==
	Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.		Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:26:22Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 28 ago 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Mitologia ==		== Mitologia ==

	D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser ~~cridada~~ «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]].		D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser nomenada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]].

	En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.		En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Anuket '''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en grec) en la mitologia egipcíaca er…»

2023-04-03T10:04:06Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Anuket '''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en grec) en la mitologia egipcíaca er…»

Pàgina nova

[[File:Anuket.svg|thumb|250px|Representació d'Anuket]]

'''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.

== Nom ==
En egipcíac antic el seu nom significa: «la que abraça», Rebia els epítets de «la regent de Nubia», «la Senyora del Sehel» en Elefantina, i «l'estreta», a image de les goles del [[Nil]], les aigües del qual fertilisaven els camps en época d'inundació.

== Iconografia ==
Dòna en corona cilíndrica de plomes que portava un ceptre de papir i el [[anj]]. El seu animal sagrat era la gasela dorcas, numerosa a la vora del Nil en la regió de la primera catarata, de la que s'ha descobert una necròpolis en Kômir, al sur d'Esna.

== Mitologia ==

D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser cridada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]].

En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.

== Sincretisme ==
Era identificada en la deesa Isis en Dendera i l'Illa de File, en époques posteriors també en Neftis. Els grecs la varen assimilar a Hestia.

== Cult ==
Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.

== Referències ==
* "Anoukis", en: Encyclopædia Britannica, 9na. ed., Vol. II, Nueva York: Charles Scribner's Sons, 1878, p. 90
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Drawings of Anuket}}

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Deeses egipcíaques]]