Anu - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:02:03Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Cuneiform_sumer_dingir.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Anu]]		[[Archiu:Cuneiform_sumer_dingir.svg\|thumb\|250px\|Representació d'Anu]]

	En la [[mitologia sumèria]], '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en acadi) era el [[deu]] del cel, senyor de les constelacions, rei dels deus, que vivia en la seua esposa, la deesa [[Antu\|Ki]] (en sumeri, terra o [[Antu]] en acadi), en les regions més altes del cel.		En la [[mitologia sumèria]], '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en acadi) era el [[deu]] del cel, senyor de les constelacions, rei dels deus, que vivia en la seua esposa, la deesa [[Antu\|Ki]] (en sumeri, terra o [[Antu]] en acadi), en les regions més altes del cel.

Lluísm en 18:16 8 jun 2025

2025-06-08T18:16:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 8 jun 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.		Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

	Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).		Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:08 14 nov 2024

2024-11-14T18:08:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 14 nov 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.		Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

	Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).		Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 08:59 19 abr 2024

2024-04-19T08:59:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 19 abr 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.		Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

	Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).		Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:52 25 març 2023

2023-03-25T19:52:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 25 març 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	[[Categoria: Mitologia]]		[[Categoria: Mitologia]]
	[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
	~~[[Categoria:Mitologia sumèria]]~~
	[[Categoria:Mitologia acadia]]		[[Categoria:Mitologia acadia]]
			[[Categoria:Mitologia assíria]]
	[[Categoria:Mitologia babilònica]]		[[Categoria:Mitologia babilònica]]
			[[Categoria:Mitologia sumèria]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Anu En la mitologia sumèria, '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en aca…»

2023-03-02T19:39:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Anu En la mitologia sumèria, '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en aca…»

Pàgina nova

[[File:Cuneiform_sumer_dingir.svg|thumb|250px|Representació d'Anu]]

En la [[mitologia sumèria]], '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en acadi) era el [[deu]] del cel, senyor de les constelacions, rei dels deus, que vivia en la seua esposa, la deesa [[Antu|Ki]] (en sumeri, terra o [[Antu]] en acadi), en les regions més altes del cel.

Es creïa que tenia el poder de jujar als que havien comés delictes, i que havia creat les [[Estrela|estreles]] com a soldats per a destruir als malvats. El seu atribut era la tiara real. El seu sirvient i ministre era el deu [[Ilabrat]].

Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments. Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).

== Referències ==
* G. Frame, Babilonia
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
* Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
* Mircea Eliade, Tratado de historia de las religiones: morfología y dialéctica de lo sagrado (pág. 146). Ediciones Cristiandad, 2000

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
* Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
* José María Blázquez: Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad. Editorial Cristiandad, 2001
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. [1956]. Barcelona: Orbis, 1985

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sumerian signs}}

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]