Antoni Canals - Historial de revisions

Jose2: Pàgina redirigida a Fra Antoni Canals

2015-06-27T09:47:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:47 27 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~'''Fra Antoni de Canals''' (~~[[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teolec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:		#REDIRECT [[Fra Antoni Canals]]

	~~“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.~~

	~~En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.~~

	~~Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.~~

	~~==L'escritor==~~

	Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

	Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:

	~~{{cita\|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}}~~


	~~==Obra de Canals ==~~

	La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

	~~{{cita\|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}~~

	~~===Originals===~~
	* ''Scala de contemplació''
	* ''Tractat de confessió''

	~~===Traduccions===~~
	*''Valerio Maximo''
	* ''De providentia''
	* ''Pater Noster''
	* ''Salve Regina''
	* ''Exposició del Ave Maria''
	* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''
	* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''
	* ''De arrha animae''

	~~Atres títuls s'han perdut.~~

	~~==Valeri Màxim ==~~
	~~Se tracta d'una obra de tall humaniste d'~~Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

	En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

	~~== Vore també ==~~
	*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
	*[[Ruta dels Clàssics]]

	~~[[Categoria:Biografies]]~~
	~~[[Categoria:Escritors]]~~
	~~[[Categoria:Valencians]]~~
	~~[[Categoria:Escritors valencians]]~~
	~~[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Religiosos valencians~~]]

Jose2 en 09:44 27 jun 2015

2015-06-27T09:44:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 27 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Antoni Canals''' ~~fon un flare dominic teòlec~~ [[~~valencià~~]] ~~naixcut (provablement~~ en [[Canals]]) ~~vora~~ [[~~1352~~]], fon ~~discípul~~ de ~~sant~~ [[~~Vicent Ferrer~~]] ~~. Faltà~~ l'~~any~~ [[~~1419~~]] en ~~la mateixa ciutat~~.		'''Fra Antoni de Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teolec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:

			“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.

	En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.		En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Llínea 45:		Llínea 47:
	*[[Ruta dels Clàssics]]		*[[Ruta dels Clàssics]]

	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria: Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria: Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
	[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]		[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:20:19Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 30 abr 2015
Llínea 39:		Llínea 39:
	Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.		Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

	En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un ~~després~~ en l'evolució de la llengua valenciana.		En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Revertides les edicions de Sempreval (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin

2013-07-05T14:23:38Z

Revertides les edicions de Sempreval (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Admin

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 5 jul 2013
Llínea 18:		Llínea 18:
	La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.		La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

	{{cita\|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així en una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}		{{cita\|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}

	===Originals===		===Originals===

Sempreval: Text reemplaça - ' ab ' a ' en '

2013-07-05T08:15:14Z

Text reemplaça - ' ab ' a ' en '

← Revisió anterior		Revisió de 08:15 5 jul 2013
Llínea 18:		Llínea 18:
	La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.		La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.

	{{cita\|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}		{{cita\|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així en una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}

	===Originals===		===Originals===

Admin: Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura'

2013-06-10T14:30:56Z

Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 10 jun 2013
Llínea 7:		Llínea 7:
	==L'escritor==		==L'escritor==

	Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la ~~llliteratura~~ valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.		Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

	Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:		Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:

Valencian: Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

2013-06-10T14:19:46Z

Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura'

← Revisió anterior		Revisió de 14:19 10 jun 2013
Llínea 7:		Llínea 7:
	==L'escritor==		==L'escritor==

	Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la ~~lliteratura~~ valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.		Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la llliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

	Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:		Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:

Valencian en 22:44 3 jun 2013

2013-06-03T22:44:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:44 3 jun 2013
Llínea 41:		Llínea 41:
	En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.		En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.

			== Vore també ==
			*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
			*[[Ruta dels Clàssics]]

	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]

Valencian en 22:24 3 jun 2013

2013-06-03T22:24:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 3 jun 2013
Llínea 40:		Llínea 40:

	En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.		En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.



	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]
Llínea 45:		Llínea 47:
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria: Escritors valencians]]		[[Categoria: Escritors valencians]]
			[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
	[[Categoria:Religiosos valencians]]		[[Categoria:Religiosos valencians]]

Jose2 en 14:48 24 jun 2010

2010-06-24T14:48:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 24 jun 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Antoni Canals''' fon un flare dominic teòlec [[valencià]] naixcut (provablement en [[Canals]]) vora [[1352]], fon discípul de sant [[Vicent Ferrer]] . Faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.		'''Antoni Canals''' fon un flare dominic teòlec [[valencià]] naixcut (provablement en [[Canals]]) vora [[1352]], fon discípul de sant [[Vicent Ferrer]] . Faltà l'any [[1419]] en la mateixa ciutat.

	En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.		En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Llínea 9:		Llínea 9:
	Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.		Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.

	Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:		Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:

	{{cita\|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}}		{{cita\|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}}