Antoni Atienza - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-08-02T09:25:00Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 2 ago 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.		{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
	[...]		[...]
	Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}		Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de [[Teodor Llorente]], de [[Constantí Llombart]], ni de [[Carles Salvador]], les paraules enflamades de [[Francesc Almela i Vives]], de [[Faustí Barberà]], de [[Gaetà Huguet i Breva\|Gaetà Huguet]], o d'[[Eduart Martínez Ferrando]]; ni la hui desapareguda Senyera de la [[Joventut Valencianista]] que va presidir actes i aplecs organisats per [[Vicent Tomàs i Martí]].\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 09:21 2 ago 2025

2025-08-02T09:21:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 2 ago 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Antoni Atienza Peñarroja''' ~~és un historiador, professor i escritor~~ [[~~Valencians\|valencià~~]], ~~naixcut en la ciutat de [[Valéncia]] el~~ [[15 de març]] de [[1960]].		'''Antoni Atienza Peñarroja''' ([[Valéncia]], [[15 de març]] de [[1960]]), és un historiador, professor i escritor [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Antoni Atienza ~~és llicenciat~~ en ~~Geografia i Historia per l'~~[[~~Universitat de~~ Valéncia~~\|Universitat~~ de ~~Valéncia-Estudi General~~]] ~~i professor d'Història en~~ l'~~Institut de~~ [[~~IES Comarcal~~]].		Antoni Atienza naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[15 de març]] de l'any [[1960]].

	~~És articuliste habitual de les revistes '~~'~~La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'',~~ [[~~Lletraferit~~]] i ~~[[Revista Renou\|Renou]] que edita~~ l'~~associació cultural~~ [[~~Cardona Vives~~]] de [[~~Castelló~~]].		Antoni és llicenciat en Geografia i Història per l'[[Universitat de Valéncia\|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]] de [[Burjassot]].

	'''~~Antoni Atienza~~''' ~~té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de~~ ''~~Teatre Valencià de la Germania~~'' ~~(Ed.~~ [[~~L'Oronella~~]]), ''~~Els Papes Borja. Valencians'~~' ~~dins del volum~~ '~~'Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la~~ [[~~RACV~~]] ~~nº 22) o el llibre de relats~~ ''L'~~última cavalcada~~ de ~~Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella)~~.		És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', ''[[Lletraferit]]'' i ''[[Revista Renou\|Renou]]'' que edita l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]].

	Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any [[2001~~]]"~~ de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.		Antoni Atienza té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de [[Editorial L'Oronella\|L'Oronella]]).

			Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any" (2001) de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

	== Publicacions ==		== Publicacions ==
Llínea 34:		Llínea 36:
	* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9		* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9

	== ~~Premis~~ ==		== Reconeiximents ==

	* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).		* Escritor de l'Any [[2001]] otorgat per l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).
Llínea 42:		Llínea 44:
	{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.		{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
	[...]		[...]
	Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' (Editorial L'Oronella, 2001)}}		Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' ([[Editorial L'Oronella]], 2001)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Caro de Segeda en 09:22 30 jul 2025

2025-07-30T09:22:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 30 jul 2025
Llínea 61:		Llínea 61:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Xavier: /* Cites */

2025-05-29T09:09:14Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 29 maig 2025
Llínea 42:		Llínea 42:
	{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.		{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
	[...]		[...]
	Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}		Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians'' (Editorial L'Oronella, 2001)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Publicacions */

2025-05-29T09:08:19Z

Publicacions

← Revisió anterior		Revisió de 09:08 29 maig 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.		* ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (relats curts). Colecció Rajolar de L'Oronella.
	* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.		* ''La [[Real Senyera]]. Bandera Nacional dels Valencians'' ([[2001]]) Ed. L'Oronella.
	* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. Oronella.		* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. L'Oronella.
	* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.		* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
	* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.		* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.

Xavier: /* Biografia */

2024-12-16T18:09:31Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 16 dec 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia\|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal~~]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou\|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló~~]].		Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia\|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]].

	'''~~Antoni Atienza~~''' ~~té publicades diverses obres de divulgació~~ i ~~investigacio i estudis sobre etnologia destacant~~ l'~~edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed.~~ [[~~L'Oronella~~]]~~), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica~~ de la [[~~RACV~~]] ~~nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella)~~.		És articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou\|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].

	~~Va guanyar~~ l'~~elecció~~ com a "Escritor de l'Any [[2001]]" de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.		'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigació i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).

			Fon nomenat i elegit com a "Escritor de l'Any [[2001]]" de l'[[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, ademés de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball ''La [[Real Senyera]]'' ([[2001]]), Ed. L'Oronella.

	== Publicacions ==		== Publicacions ==

Xavier: /* Biografia */

2022-08-06T11:51:09Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 6 ago 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia]]-Estudi General i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou\|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].		Antoni Atienza és llicenciat en Geografia i Historia per l'[[Universitat de Valéncia\|Universitat de Valéncia-Estudi General]] i professor d'Història en l'Institut de [[IES Comarcal]]. Articuliste habitual de les revistes ''La Aventura de la Historia'', ''Historia 16'', [[Lletraferit]] i [[Revista Renou\|Renou]] que edita l'associació cultural [[Cardona Vives]] de [[Castelló]].

	'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).		'''Antoni Atienza''' té publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edició de ''Teatre Valencià de la Germania'' (Ed. [[L'Oronella]]), ''Els Papes Borja. Valencians'' dins del volum ''Lluís de Santangel-Els Borja'' (Série Històrica de la [[RACV]] nº 22) o el llibre de relats ''L'última cavalcada de Cesar Borja'' (Colecció Rajolar de L'Oronella).

Valencian: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2022-06-23T21:04:30Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 21:04 23 jun 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del ~~segle~~ XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.		{{Cita\|Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del sigle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
	[...]		[...]
	Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}		Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.\|"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor del llibre ''La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians''}}

Xavier: /* Enllaços externs */

2021-09-27T18:43:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 27 set 2021
Llínea 50:		Llínea 50:
	*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]		*[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/221120032.htm Articul d'Antoni Atienza]
	*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]		*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/06/23/per-que-la-senyera-coronada-es-la-bandera-de-tots-els-valencians-2/ ¿Perqué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians? - Cultura Valenciana]
			*[https://www.oronella.com/botiga/histories-de-valencia/ Històries de Valéncia - Editorial L'Oronella]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Publicacions */

2021-09-27T18:42:32Z

Publicacions

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 27 set 2021
Llínea 29:		Llínea 29:
	* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. Oronella.		* ''Clams de vida'' (en el relat ''La mare de Deu del Lledó''), Ed. Oronella.
	* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.		* ''De regionalisme i valentinicultura. [[Faustí Barberà]]'' ([[2002]]). Edició d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
	* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.		* ''Els Borja. Valencians'' ([[2002]]) Colecció ''Els Fanals de la Terra'' nº 6, Ed. L'Oronella.
			* ''Històries de Valéncia'' ([[2021]]) Ed. L'Oronella. Foment de les Lletres Valencianes. ISBN:978-84-120952-8-9

	== Premis ==		== Premis ==