ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:37:17Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

'''''Antifer ensenadensis''''' és una espècie [[Extinció|extinta]] del [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Antifer]]'' de la [[família (biologia)|família]] [[Cervidae]]. Va viure des del [[Plioceno]] tardà fins al [[Pleistoceno]] mig, en un biocrón que cobrix el Ensenadense i el Lujanense, en el centre-sur d'[[Amèrica del Sur]].<ref>Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution. W.H. Freeman and Company.</ref>

== Taxonomia ==

Esta espècie va ser descrita originalment pel [[paleontologia|paleontòlec]] [[Argentina|argentí]] [[Florentino Ameghino|Ameghino]] en l'any 1889.<ref>Ameghino, F. (1889) Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova 6: 1-1027.</ref> L'eixemplar tipo de ''Antifer ensenadensis'' és el: MLP 9-44; correspon a un fragment d'asta el que va conservar només el pedúncul sancer i rastres de l'orige de la garceta. Els caràcters diagnòstics de l'espècie varen ser reforçats gràcies a la troballa en #sediment [[Pleistoceno|Pleistocénicos]] de la [[província del Neuquén]], en el noroest de la [[Patagonia argentina]], d'un eixemplar complet d'esta espècie (MLP 57-111- 7-1).

La seua validea, de la mateixa manera que la del seu gènero, va anar durant molt temps qüestionada per diversos autors,<ref>Churcher, C.S. (1966) Observacions sobre el status taxonómico de Epieuryceros Ameghino, 1889 i les seues espècies I. truncus i I. proximus. Ameghiniana 10: 351-362.</ref><ref>Lydekker, R. (1893) Estudis sobre els Ungulats extinguits de l'Argentina. Paleontologia Argentina. Anals del Museu de l'Argent 2:1-91.</ref><ref>Lydekker, R. (1898) The deer of all lands: a history of the family. Cervidae, living and extinct. Rowland Ward: 329 p. Londres.</ref><ref>Lydekker, R. (1915) Catalogue of the Ungulate mammals in the Britihsh Museum (Natural History) Vol. IV Artiodactyla, families Cervidae (deer), Tragulidae (chevrotains), Camelidae (camels and flames), Suidae (pigs andpeccaries), and Hippopotamidae (hippopotamuses). Rustees of the British Museum: 438p. Londres.</ref> fins que en l'any 1932 Kraglievich va donar els arguments definitius que varen demostrar l'efectiva existència de ''Antifer'' com una entitat genèrica independent,<ref>Kraglievich, JL. (1932) Contribució al coneiximent dels cérvols fòssils de l'Uruguay. Anals del Museu d'Història Natural de Montevideo 2 (3): 355-438.</ref> establint aixina mateix les dos espècies que li són reconegudes com a integrants del mateix.

== Distribució ==

Esta espècie es va distribuir en les pampes del centre i centre-sur de la [[Argentina]].

; Argentina.<ref>Menégaz, A. N. (2000) Els Camélidos i Cérvidos del Cuaternario del Sector Bonaerense de la Regió Pampeana. Tesis Doctoral. Universitat Nacional de l'Argent, Argentina, 240 pp. (Inèdita).</ref>
* [[província de Buenos Aires]]
**
* [[província de Corrents]]
** Formació Toropí.<ref>Alcaraz, María A.; & Carlini, Alfredo A. (2003) Els cérvidos (Mammalia, Artiodactyla) de les formacions Toropí i Yupoí (Pleistoceno Mig-Tardà) de la província de Corrents, Argentina. Ameghiniana 40 (4): 50 R.</ref>
* [[província de Neuquén]]
**

== Característiques ==

Les astes de ''Antifer ensenadensis'' i ''[[Antifer ultra]]'' posseïxen una morfologia molt distinta, en especial en el pedúncul.<ref>Labarca I., Rafael & M. Alejandra Alcaraz (2011) Presència de Antifer ultra Ameghino (= Antifer niemeyeri Casamiquela) en el Pleistoceno tardà-Holoceno primerenc de Chile central (30-35ºS). (Revista Geològica de Chile) Andean Geology 38 (1): vol.38 nº.1 pp. 156-170. Santiago de Chile. giner de 2011ISSN: 0718-7106.</ref> A la primera espècie li la pot separar pel seu menor tamany. Ademés no sol presentar una convexidad de la vora posterior de les astes damunt de la base, ni cert inclinament del candil terminal de la branca posterior, la qual cosa li generaria poca divergència de les ramificacions terminals entre sí. El pedúncul i la roseta no són subcilíndricos. Les astes mostren de manera característica la presència d'un pedúncul molt desenrollat, llarc, recte i cilíndric des del seu orige fins a casi el primer forcall, de base circular ampla i casi recta.

== Hàbits i causes de la seua extinció ==

A esta espècie li la relaciona a hàbitat càlits oberts, pròxims a chapulls en sabanes arbustivas, no a ecosistemes forestals de canopia tancada.<ref>Menegaz, A.N; Ortiz-Jaureguizar, I. (1995) Els Artiodàctils. In Evolució biològica i climàtica de la regió Pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Un ensaig de correlació en el Mediterràneu occidental (Alberdi, M.T.; Leone, G.; Tonni, I.P.; editors). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consell Superior d'Investigacions Científiques, Monografies 12: 311-337. Madrit.</ref> Pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores [[carnívor]]s. La seua dieta era completament [[Herbívor|herbívora]].

Esta espècie va viure fins al [[Holoceno]] enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius [[amerindios]]. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat l'equilibri poblacional de moltes de les espècies de megafauna suramericana, #lo que podria ser una de les causes de la seua completa [[extinció]].

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Antifer ensenadensis - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer