Angola - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T14:02:12Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 23 oct 2025
Llínea 101:		Llínea 101:
	== Govern i política ==		== Govern i política ==

	[[~~File~~:José Eduardo dos Santos 3.jpg\|thumb\|Expresident de la república, [[José Eduardo dos Santos]].]]		[[Archiu:José Eduardo dos Santos 3.jpg\|thumb\|Expresident de la república, [[José Eduardo dos Santos]].]]

	Sumit en la guerra civil des de [[1975]], quan es va independisar de [[Portugal]] i el [[Moviment Popular de lliberació d'Angola]] ([[MPLA]]) prengué el poder. El seu opositor és l'[[Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola]] ([[UNITA]]). En [[1994]] es firma un acort de pau que favorix un govern d'identitat nacional. En [[1998]] la guerra torna a explotar i acaba en l'intervenció de la [[ONU]] en [[1999]] i la recuperació del govern a les mans del [[MPLA]].		Sumit en la guerra civil des de [[1975]], quan es va independisar de [[Portugal]] i el [[Moviment Popular de lliberació d'Angola]] ([[MPLA]]) prengué el poder. El seu opositor és l'[[Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola]] ([[UNITA]]). En [[1994]] es firma un acort de pau que favorix un govern d'identitat nacional. En [[1998]] la guerra torna a explotar i acaba en l'intervenció de la [[ONU]] en [[1999]] i la recuperació del govern a les mans del [[MPLA]].
Llínea 156:		Llínea 156:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[~~File~~:Angola carte.es.png\|thumb\|200\|<center>Mapa d'Angola</center>]]		[[Archiu:Angola carte.es.png\|thumb\|200\|<center>Mapa d'Angola</center>]]
	Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300 km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila\|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un païsage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700 icm.		Angola és un estat del suroest d'[[Àfrica]]. Llimita en la [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Zàmbia]] i [[Namíbia]]. La seua costa, en més de 1.300 km, està situada en l'[[oceà Atlàntic]]. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de [[Bié]] i [[Huila\|Huíla]], en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del [[riu Congo]] i el [[riu Zeneze]]. En el suroest, prop de [[Namíbia]], la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de [[Moçâmedes]], contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un païsage de sabana. Al nort, en la zona de [[Cabinda]], poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700 icm.

Llínea 178:		Llínea 178:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	[[~~File~~:Angola demography.png\|thumb\|250px\|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]		[[Archiu:Angola demography.png\|thumb\|250px\|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]
	En l'any 2007, Angola té una població de 12.263.596 habitants. L'esperança de vida és de 37 anys. Angola posseïx sis grups ètnics ben definits, des del punt de vista llingüístic, parlants tots de la llengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%,bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Quan es considera el punt de vista del número de parlants, és la llengua Umbundu la que sobreïx. Lo més important és que tots els parlants volen defendre la seua cultura preservant les seues llengües. Actualment les llengües bantú d'Angola tenen molt de valor en la creació de la facultat de lletres i ciències socials, molt específicament en el departament de Lletres a on estan els cursos de llengües i cultures en un accent sobre Llengües i lliteratures africanes. Ademés, una raça mixta (entre europeus i africans) ascendixen a un 2%, una chicoteta població de blancs 1%, d'ascendència portuguesa i holandesa. Els portuguesos representen la població més gran d'orige no angoleny, en prop de 30.000 persones (per lo que els natius naixcuts en Angola poden reclamar per la seua nacionalitat conforme a la llei portuguesa). El portugués és tant llengua oficial com predominant. La segona llengua d'orige europeu en Angola és l'[[idioma espanyol\|espanyol]], que constituïx un 4,34% en la província de [[Moxico]]. La mija de fills per dòna és de 6,27, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals.		En l'any 2007, Angola té una població de 12.263.596 habitants. L'esperança de vida és de 37 anys. Angola posseïx sis grups ètnics ben definits, des del punt de vista llingüístic, parlants tots de la llengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%,bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Quan es considera el punt de vista del número de parlants, és la llengua Umbundu la que sobreïx. Lo més important és que tots els parlants volen defendre la seua cultura preservant les seues llengües. Actualment les llengües bantú d'Angola tenen molt de valor en la creació de la facultat de lletres i ciències socials, molt específicament en el departament de Lletres a on estan els cursos de llengües i cultures en un accent sobre Llengües i lliteratures africanes. Ademés, una raça mixta (entre europeus i africans) ascendixen a un 2%, una chicoteta població de blancs 1%, d'ascendència portuguesa i holandesa. Els portuguesos representen la població més gran d'orige no angoleny, en prop de 30.000 persones (per lo que els natius naixcuts en Angola poden reclamar per la seua nacionalitat conforme a la llei portuguesa). El portugués és tant llengua oficial com predominant. La segona llengua d'orige europeu en Angola és l'[[idioma espanyol\|espanyol]], que constituïx un 4,34% en la província de [[Moxico]]. La mija de fills per dòna és de 6,27, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals.

Lluísm en 11:09 16 abr 2025

2025-04-16T11:09:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 16 abr 2025
Llínea 262:		Llínea 262:
	=== Atres deports ===		=== Atres deports ===
	Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.		Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.		* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.

Lluísm en 18:37 28 abr 2024

2024-04-28T18:37:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 28 abr 2024
Llínea 262:		Llínea 262:
	=== Atres deports ===		=== Atres deports ===
	Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.		Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.		* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.

Valencian en 22:54 25 set 2023

2023-09-25T22:54:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:54 25 set 2023
Llínea 262:		Llínea 262:
	=== Atres deports ===		=== Atres deports ===
	Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.		Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de bàsquet d'Àfrica per seleccions nacionals.
	== ~~Vore també~~ ==		== Bibliografia ==
	* [[José Eduardo dos Santos]]

	* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.		* BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. ''LOS MERCENARIOS EN ANGOLA'', Mèxic, 1977.

	* Menéndez de la Vall, Emilio. ''Angola. Imperialismo y Guerra Civil'', Madrid, Akal Editor, 1976.		* Menéndez de la Vall, Emilio. ''Angola. Imperialismo y Guerra Civil'', Madrid, Akal Editor, 1976.

Valencian en 22:53 25 set 2023

2023-09-25T22:53:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:53 25 set 2023
Llínea 276:		Llínea 276:
	{{commonscat\|Angola}}		{{commonscat\|Angola}}
	* [https://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]		* [https://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]
	* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.com - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]
	* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]		* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]

Valencian en 22:53 25 set 2023

2023-09-25T22:53:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:53 25 set 2023
Llínea 275:		Llínea 275:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Angola}}		{{commonscat\|Angola}}
	* [~~http~~://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]		* [https://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]
	* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.com - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]		* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.com - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]
	* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]		* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]
	* [http://www.angolaxyami.com Angola Xyami - Angola Mia Terra de Refleziones]

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian: /* Referències */

2023-09-25T22:51:48Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:51 25 set 2023
Llínea 270:		Llínea 270:

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref}}
	{{Traduït de\|es\|Angola}}		{{Traduït de\|es\|Angola}}

Valencian: /* Referències */

2023-09-25T22:51:33Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:51 25 set 2023
Llínea 271:		Llínea 271:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}
			{{Traduït de\|es\|Angola}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Angola}}		{{commonscat\|Angola}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T22:51:21Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:51 25 set 2023
Llínea 272:		Llínea 272:
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Angola}}
	* [http://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]		* [http://www.newspaperindex.com/es/peri%C3%B3dicos/Angola - Els millors periòdics d'Angola]
	* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.~~Com~~ - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]		* [http://www.luandamap.Com www.luandamap.com - Mapa vial de Luanda i atres mapes d'Angola]
	* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.~~Html~~ - Mapa d'Angola]		* [http://www.freeworldmaps.net/africa/angola/map.html - Mapa d'Angola]
	* [http://www.angolaxyami.~~Com~~ Angola Xyami - Angola Mia Terra de Refleziones]		* [http://www.angolaxyami.com Angola Xyami - Angola Mia Terra de Refleziones]

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Angola}}~~


	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:Angola]]		[[Categoria:Angola]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:26:16Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 28 ago 2023
Llínea 73:		Llínea 73:
	Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo\|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut\|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.		Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo\|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut\|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.

	Els [[Països Baixos\|holandesos]] varen ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, ~~cridada~~ també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].		Els [[Països Baixos\|holandesos]] varen ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, nomenada també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].

	Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:		Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència: