Anglés antic - Historial de revisions

Jose2 en 15:10 9 jul 2020

2020-07-09T15:10:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 9 jul 2020
Llínea 25:		Llínea 25:
	El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament.		El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament.

	Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.		Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó.

			Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 15:10 9 jul 2020

2020-07-09T15:10:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 9 jul 2020
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.		El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament.

			Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:31 16 set 2016

2016-09-16T11:31:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 16 set 2016
Llínea 28:		Llínea 28:
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Anglés]]
	[[Categoria:Anglés antic]]		[[Categoria:Anglés antic]]
	~~[[Categoria:Inglés antic]]~~

Jose2 en 11:31 16 set 2016

2016-09-16T11:31:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 16 set 2016
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca ~~del~~ [[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.		El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca de l'[[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Anglés antic]]
	[[Categoria:Inglés antic]]		[[Categoria:Inglés antic]]

Chabi en 09:58 16 set 2016

2016-09-16T09:58:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 16 set 2016
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|mapa=		\|mapa=
	}}		}}
	El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita ~~lliure~~ \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca del [[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua *flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.		El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés\|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita libro \|autor=Crystal, David \|títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language \|editorial=Cambridge University Press \|any=2003 \|aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca del [[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)\|llengua flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés\|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques\|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega\|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi en 09:58 16 set 2016

2016-09-16T09:58:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 16 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{llengua\|		{{llengua\|
	\|nom= Anglès antic / Anglosaxó		\|nom= Anglès antic / Anglosaxó
	\|nomnatiu= ''Ænglisc''		\|nomnatiu= Ænglisc
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
	\|atresdenominacions=		\|atresdenominacions=

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Anglès antic / Anglosaxó |nomnatiu= ''Ænglisc'' |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Regne d'Anglaterra (excloent els extrems [...»

2016-09-16T09:56:31Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Anglès antic / Anglosaxó |nomnatiu= ''Ænglisc'' |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Regne d'Anglaterra (excloent els extrems [...»

Pàgina nova

{{llengua|
|nom= Anglès antic / Anglosaxó
|nomnatiu= ''Ænglisc''
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Regne d'Anglaterra]] (excloent els extrems [[sudoccidental]] i [[noroccidental]]), parts de la [[Escòcia]] actual al sur del [[riu Forth]] i zones orientals de [[Gales]].
|regió=
|parlants=Llengua morta
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]]<br />
  [[Llengües germàniques|germànica]]<br />
    [[Llengües germàniques occidentals|occidental]]<br />
      '''anglès antic'''
|nació=
|fontcolor=
|regulat=
|iso1=
|iso2=ang
|iso3=ang
|sil=
|mapa=
}}
El '''anglés antic''' o '''anglosaxó'''<ref>El terme ''anglosaxó'' es va amprar a partir del [[sigle XVI]] per a referir-se a tots els aspectes de l'història anglesa primerenca, incloent l'idioma, la cultura i la població. Encara que seguix sent el terme recomanat per als dos últimes traces, l'idioma va començar a denominar-se ''anglés antic'' a partir del [[s. XIX]], ya que va ser quan es va començar a estudiar detalladament la llengua pròpiament dita i els experts varen reconéixer el desenroll continu de la [[Idioma anglés|llengua anglesa]] des del periodo anglosaxó fins al [[anglés mig]] i fins al dia de hui. No obstant, molts autors seguixen amprant el terme ''anglosaxó'' per a referir-se a l'idioma.<br />{{cita lliure |autor=Crystal, David |títul=The Cambridge Encyclopedia of the English Language |editorial=Cambridge University Press |any=2003 |aneu=ISBN 0-521-53033-4}}</ref> (''Ænglisc'' en la seua pròpia denominació) és una forma primerenca del [[idioma anglés]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament. Era una [[Flexió (llingüística)|llengua *flexiva]] en molta llibertat en la seua [[sintaxis]], al contrari que el [[idioma anglés|anglés]] actual. Els escrits que han aplegat fins als nostres dies representen sobretot el registre lliterari de l'anglosaxó. Pertany a la branca del [[Llengües germàniques|germànic occidental]] i està estretament emparentat en el [[frisó antic]] i, d'una manera una miqueta més distant, en el [[saxón antic]], ademés de presentar influències del [[nòrdic antic]] degudes sobretot a la convivència —no sempre pacífica— en lo que hui és la [[Gran Bretanya]] de [[angle]]s, [[juts]] i [[saxons]], per un costat, i [[Noruega|noruecs]] i [[danesos]], per un atre, durant molt temps.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Inglés antic]]