Anatomia - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:08:55Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:08 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	=== Edat antiga ===		=== Edat antiga ===
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.~~<ref name=kgiedu/>~~ En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens. En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:50:18Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:50 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	=== Edat antiga ===		=== Edat antiga ===
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens. En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T05:46:22Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 05:46 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	=== Edat antiga ===		=== Edat antiga ===
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.~~<ref name=kgiedu/>~~ En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens. En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:40:36Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:40 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	=== Edat antiga ===		=== Edat antiga ===
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens. En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].
Llínea 36:		Llínea 36:
	L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.		L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.

	Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.		Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.<ref name=brain>{{citar web\|títol=History of anatomy\|consulta=2011-09-14\|llengua=anglès\|any=2007\|editor=Oxford University Press\|cognom=Hughes\|nom=J.T.\|url=http://brain.oxfordjournals.org/content/130/4/1167.full}}</ref>

	Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.		Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.
Llínea 89:		Llínea 89:
	== Nomenclatura ==		== Nomenclatura ==
	[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg\|thumb\|Plans de l'anatomia]]		[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg\|thumb\|Plans de l'anatomia]]
	Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]]. Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.		Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]].<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref> Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.

	Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.		Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.
Llínea 175:		Llínea 175:
	L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.		L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.

	Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.		Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web\|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary\|editor=The Ohio State University Medical Center\|consulta=2011-09-14\|llengua=anglès\|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref>

	* [[Boca]] ''os''		* [[Boca]] ''os''
Llínea 281:		Llínea 281:

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

			== Referències ==
			<references/>

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

ValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

2026-07-08T05:34:02Z

Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

← Revisió anterior		Revisió de 05:34 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:

	=== Edat antiga ===		=== Edat antiga ===
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.~~<ref name=kgiedu/>~~ En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens. En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].
Llínea 36:		Llínea 36:
	L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.		L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.

	Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.<ref name=brain>{{citar web\|títol=History of anatomy\|consulta=2011-09-14\|llengua=anglès\|any=2007\|editor=Oxford University Press\|cognom=Hughes\|nom=J.T.\|url=http://brain.oxfordjournals.org/content/130/4/1167.full}}</ref>		Els precursors del periodo modern d'aprenentage en anatomia varen sorgir en l'any [[1315]] en Bolonya (Italia), quan es va practicar una dissecció. En este any, les disseccions de cossos humans tornen a ser rutina en l'escola mèdica. Els cossos que es feen servir provenien, en general, de persones eixecutades com a criminals. El professor [[Mondino de Liuzzi]] fon el recuperador d'esta pràctica, escrivint en tots els seus resultats el llibre ''Anathomia'' ([[1316]]) que fon el primer llibre d'anatomia i fisiologia de l'edat moderna, pero que es basava fortament en les ensenyances de Galè i d'Aristòtil. Este llibre fon imprés per primera vegada en [[Pàdua]] en l'any [[1478]], havent-se fet servir durant sigles en 40 edicions.

	Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.		Les disseccions en aquell temps es varen fer servir a soles per objectius educatius, sense qüestionar les escritures antigues d'anatomia.
Llínea 89:		Llínea 89:
	== Nomenclatura ==		== Nomenclatura ==
	[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg\|thumb\|Plans de l'anatomia]]		[[Archiu:Human_anatomy_planes_CAT.svg\|thumb\|Plans de l'anatomia]]
	Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]].~~<ref>Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998.</ref>~~ Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.		Abans que l'anatomia comence a dispondre de nomenclatura oficial, es va crear un llenguage tècnic. El llenguage tècnic s'estandardisa, de manera que és el mateix en el món sancer, per eixemple, via el sistema '''NA''' ([[Nomina Anatomica]]), que fon l'últim en ser revisat en [[1998]]. Moltes de les contribucions al llenguage tècnic s'han fet en el llatí o llatinisació del grec antic.

	Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.		Per a cada senzilla estructura anatòmica hi ha un nom (a vegades més d'un), de manera que es pot representar per mig de diferents talls i direccions, que ajuden a descriure l'estructura completa.
Llínea 175:		Llínea 175:
	L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.		L'aliment passa primer per l'intestí prim a on s'absorbixen els [[nutrient]]s, i despuix per l'intestí gros, a on s'absorbixen els líquits i les sals.

	Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.<ref>{{citar web\|títol=Liver, Biliary, and Pancreatic Disorders Glossary\|editor=The Ohio State University Medical Center\|consulta=2011-09-14\|llengua=anglès\|url=http://medicalcenter.osu.edu/patientcare/healthcare_services/liver_biliary_pancreatic_disease/liver_biliary_pancreatic_glossary/Pages/index.aspx}}</ref>		Finalment, les substàncies restants s'excreten pel recte. El Fege i el pàncrees són tradicionalment considerats com a parts del sistema digestiu, ya que són dos glàndules endocrines i exocrines.

	* [[Boca]] ''os''		* [[Boca]] ''os''
Llínea 281:		Llínea 281:

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

	~~== Referències ==~~
	~~<references/>~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Edat mijana' a 'Edat mija'

2023-09-05T01:27:25Z

Text reemplaça - 'Edat mijana' a 'Edat mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:27 5 set 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

	=== Edat ~~mijana~~ ===		=== Edat mija ===
	[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]		[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]

Valencian: Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

2023-09-05T01:25:35Z

Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:25 5 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat ~~mijana~~]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

	=== Edat mijana ===		=== Edat mijana ===
	[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]		[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]

	Degut a la gran autoritat atribuïda als coneiximents anatòmics expressats per Galè, sumada als prejuïns morals i religiosos que representaven el sacrilegi de practicar disseccions en cadàvers, el progrés en el coneiximent de l'anatomia humana quedà paralisat durant l'edat ~~mijana~~.		Degut a la gran autoritat atribuïda als coneiximents anatòmics expressats per Galè, sumada als prejuïns morals i religiosos que representaven el sacrilegi de practicar disseccions en cadàvers, el progrés en el coneiximent de l'anatomia humana quedà paralisat durant l'edat mija.

	El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.		El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:38:23Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 27 ago 2023
Llínea 280:		Llínea 280:
	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el ~~período~~ del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

2023-08-22T16:00:13Z

Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 22 ago 2023
Llínea 278:		Llínea 278:
	[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]		[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística ~~Alexandria~~ en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

Valencian: Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

2022-10-17T10:59:00Z

Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 17 oct 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	=== Edat de bronze ===		=== Edat de bronze ===

	En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient ~~Mijà~~]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[sigle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per lo que és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.		En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mig]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[sigle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per lo que és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.

	=== Edat de ferro ===		=== Edat de ferro ===

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 22 ago 2023
Llínea 278:		Llínea 278:
	[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]		[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística ~~Alexandria~~ en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.