Anatomia - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Edat mijana' a 'Edat mija'

2023-09-05T01:27:25Z

Text reemplaça - 'Edat mijana' a 'Edat mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:27 5 set 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

	=== Edat ~~mijana~~ ===		=== Edat mija ===
	[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]		[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]

Valencian: Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

2023-09-05T01:25:35Z

Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:25 5 set 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.		El primer institut d'anatomia es va establir en Aleixandria, Egipte al voltant de l'any 280 aC. El mateix va passar en moltes atres facultats i biblioteques importants, a on es podia trobar la ciència i el coneiximent d'aquella época. En este institut d'anatomia el rei va autorisar la pràctica de disseccions als morts, que va donar la possibilitat d'examinar cossos per dins i descriure els òrguens.<ref name=kgiedu/> En l'Egipte es varen trobar indicis d'importants treballs d'investigació en la descripció del cos humà. El treball original es va perdre, pero moltes d'estes obres varen ser traduïdes pels meges àraps i es varen dur a Pèrsia o Grècia, a on la tradició es va continuar.

	En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat ~~mijana~~]].		En l'[[Antiguetat\|edat antiga]] destaca també [[Galè]], un mege i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, en un contingut exhaustiu, en més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seua preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys en Grècia. Estos coneiximents, també es varen continuar ensenyant durant l'[[edat mija]].

	=== Edat mijana ===		=== Edat mijana ===
	[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]		[[Archiu:Avicenna canon 1597.jpg\|thumb\|200px\|Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicena]]

	Degut a la gran autoritat atribuïda als coneiximents anatòmics expressats per Galè, sumada als prejuïns morals i religiosos que representaven el sacrilegi de practicar disseccions en cadàvers, el progrés en el coneiximent de l'anatomia humana quedà paralisat durant l'edat ~~mijana~~.		Degut a la gran autoritat atribuïda als coneiximents anatòmics expressats per Galè, sumada als prejuïns morals i religiosos que representaven el sacrilegi de practicar disseccions en cadàvers, el progrés en el coneiximent de l'anatomia humana quedà paralisat durant l'edat mija.

	El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.		El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:38:23Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 27 ago 2023
Llínea 280:		Llínea 280:
	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el ~~período~~ del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el periodo del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

2023-08-22T16:00:13Z

Text reemplaça - 'Alexandria' a 'Aleixandria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 22 ago 2023
Llínea 278:		Llínea 278:
	[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]		[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística ~~Alexandria~~ en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

Valencian: Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

2022-10-17T10:59:00Z

Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 17 oct 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	=== Edat de bronze ===		=== Edat de bronze ===

	En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient ~~Mijà~~]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[sigle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per lo que és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.		En l'[[edat de bronze]], l'anatomia va tindre un gran impacte especialment en [[Àsia]], i més concretament en el subcontinent indi. L'[[Índia]] va ser la principal font de coneiximents anatòmics per a totes les escoles d'ensenyança de l'antiga ciència mèdica i, en el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaces a [[China]], [[Orient Mig]] i [[Àfrica]]. En l'Índia, al voltant del [[sigle III aC]], aparegué el ''Charaka Samhita'', el registre d'escritura més antic de medicina interna, que va ser escrit per [[Charaka]], el gran impulsor de la medicina de l'Índia o [[Ayurveda]]. Va desenrollar la cirugia reconstructiva, va ser antecessor i mestre del llegendari [[Shusruta]] i va realisar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer en descobrir l'existència de l'[[aparell circulatori]]. Charaka va establir un método sobre prevenció de la salut, encara funcional fins hui en dia, per lo que és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirugia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins hui en dia alguns dels seus dissenys seguixen sent amprats en la pràctica quirúrgica.

	=== Edat de ferro ===		=== Edat de ferro ===

Valencian: Text reemplaça - ' la recerca' a ' l'investigació'

2022-06-30T17:41:00Z

Text reemplaça - ' la recerca' a ' l'investigació'

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 30 jun 2022
Llínea 280:		Llínea 280:
	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que ~~la recerca~~ dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'exemple' a 'eixemple'

2022-06-16T15:52:18Z

Text reemplaça - 'exemple' a 'eixemple'

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 16 jun 2022
Llínea 280:		Llínea 280:
	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Alexandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'~~exemple~~ del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que la recerca dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que la recerca dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació'

2022-06-01T10:08:14Z

Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació'

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 1 jun 2022
Llínea 153:		Llínea 153:
	El sistema nerviós és el que s'encarrega de controlar totes les funcions del cos. Això se conseguix gràcies als nervis, que poden comunicar ràpidament, per mig de senyals, en tots els músculs i [[Glàndula\|glàndules]] del cos, per tal de donar ordenes sobre quan i com treballar. És gràcies al [[sistema endocrí]] que es transporten hormones en la sanc, que les transporta per tot el cos.		El sistema nerviós és el que s'encarrega de controlar totes les funcions del cos. Això se conseguix gràcies als nervis, que poden comunicar ràpidament, per mig de senyals, en tots els músculs i [[Glàndula\|glàndules]] del cos, per tal de donar ordenes sobre quan i com treballar. És gràcies al [[sistema endocrí]] que es transporten hormones en la sanc, que les transporta per tot el cos.

	El sistema nerviós també transmet informació de l'entorn gràcies a la percepció sensorial. Gràcies al òrguens sensorials, els nervis a la pell, els músculs i els ossos envien un fluix constant d'informació al [[tàlem]] a on la informació és ordenada i es transmet per tal de post-processar-la.		El sistema nerviós també transmet informació de l'entorn gràcies a la percepció sensorial. Gràcies al òrguens sensorials, els nervis a la pell, els músculs i els ossos envien un fluix constant d'informació al [[tàlem]] a on l'informació és ordenada i es transmet per tal de post-processar-la.

	=== Sistema circulatori ===		=== Sistema circulatori ===

Valencian: Text reemplaça - 'la ubicació' a 'l'ubicació'

2022-06-01T10:07:55Z

Text reemplaça - 'la ubicació' a 'l'ubicació'

← Revisió anterior		Revisió de 10:07 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Anatomia_del_corpo_humano.jpg\|thumb\|''Anatomia del cos humà'' per [[Juan Valverde de Amusco]]]]		[[Archiu:Anatomia_del_corpo_humano.jpg\|thumb\|''Anatomia del cos humà'' per [[Juan Valverde de Amusco]]]]
	L''''anatomia''' (del [[grec]] ανατομη, ''ana'' i ''tome'', "tall i dissecció"), és la branca de la [[biologia]] que estudia l'estructura i organisació interna dels [[ser viu\|sers vius]], a sovint basant-se en la [[dissecció]]. El terme designa tant la topografia, la ubicació, la disposició, i la relació entre si dels òrguens que els componen.		L''''anatomia''' (del [[grec]] ανατομη, ''ana'' i ''tome'', "tall i dissecció"), és la branca de la [[biologia]] que estudia l'estructura i organisació interna dels [[ser viu\|sers vius]], a sovint basant-se en la [[dissecció]]. El terme designa tant la topografia, l'ubicació, la disposició, i la relació entre si dels òrguens que els componen.

	Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.		Si be l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de [[plantes]], [[animals]] i [[sers humans]], la comprensió adequada de l'[[arquitectura]] anatòmica implica un coneiximent de la funció dels organismes vius, és dir, de la [[fisiologia]]. Per tant, l'anatomia s'ha desenrollat simultàneament en la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:13:51Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 3 jul 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.		El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.

	En el [[sigle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. ~~Després~~, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges migevals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.		En el [[sigle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. Despuix, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges migevals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.

	L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.		L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic\|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
Llínea 169:		Llínea 169:
	El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar.		El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar.

	El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. ~~Després~~, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómec]]. Dins l'estómec, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómec, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions.		El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Despuix, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómec]]. Dins l'estómec, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómec, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions.

	En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]].		En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 22 ago 2023
Llínea 278:		Llínea 278:
	[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]		[[Fitxer:Leonardo Anatomical Studies.jpg\|thumb\|250px\|Estudis anatòmics de [[Leonardo da Vinci]].]]

	L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística ~~Alexandria~~ en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].		L'anatomia humana està íntimament lligat a l'anatomia artística. Es pot concretar encara més i afirmar que els coneixements de l'anatomia humana i l'artística discorren paralels a l'història del nu en l'[[art]] i en la vida quotidiana. Els grecs no tenien tanta necessitat de disseccionar cadàvers (no obstant les viviseccions d'[[Heròfil de Calcedònia]], qui va treballar en l'helenística Aleixandria en temps de l'[[Imperi romà]]), per efectuar representacions figuratives del cos humà com varen haver de fer mil cinc cents anys més tart els científics-artistes del [[Renaiximent]]. Ya que els antics grecs, des de chicotets, contemplaven els nus dels seus jóvens [[atleta\|atletes]] i de les seues [[hetera\|heteres]].

	La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.		La representació artística té la seua pròpia trajectòria, independent de la trajectòria de la ciència, no obstant les indiscutibles coincidències que es troben, com en els estudis de [[Leonardo da Vinci]]. L'eixemple del nu grec el posa de manifest: els [[curos]] eren un model de representació artística arcaïzant i una miqueta hieràtica, pero no un model de representació anatòmica. La representació anatòmica dels curos va estar idealitzada o esquematitzada durant dos cents anys, des de l'[[Estil arcaic]] (650 a. C.) fins [[Fídies]] i [[Praxíteles]] (c. 450 a. C.), i el período del [[classicisme hel·lenístic]] que despuix es va estendre a les [[art etrusc\|arts etrusques]] i [[art romà\|romanes]]; en estes dos arts crida l'atenció que l'investigació dona a vegades un descarnat realisme; els busts etruscs i romans eren inicialment escultures en [[terracota]] o en [[bronze]] que obtenien dels mòles de mascaretes funeràries ya que el paradigma d'estes cultures era supondre que es preservava alguna cosa de la vida del difunt en representar de la manera més fidel possible les seues faccions.