https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Amazilia_tzacatlAmazilia tzacatl - Historial de revisions2026-07-08T11:13:15ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amazilia_tzacatl&diff=489245&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au2026-07-07T17:32:06Z<p>Bot: Creant artícul sobre l'au</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Rufous-tailed Hummingbird.jpg|miniatura|amazilia colirrufa o colirrufo (''Amazilia tzacatl'')]]<br />
<br />
La '''amazilia colirrufa o colirrufo''' (en [[Colòmbia]], [[Panamà]], [[Equador]] i [[Veneçola]]) o '''amazilia tzacatl'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5|fechaacceso= 20 d'agost de 2025. P. 128}}</ref> ('''''Amazilia tzacatl'''''), també denominada '''amazilia rabirrufa''' (en [[Hondures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]), '''colibrí coa rojosa''' o '''colibrí coa canella''' (en [[Mèxic]]), '''colibrí rabirrufo''' (en Costa Rica) o '''diamant colirrufo''' (en Veneçola),<ref name="AB">{{cita web|títul=''Amazilia tzacatl'' (de la Clau, P 1833) |url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=7739D5A5|fechaacceso=20 d'agost de 2025|obra=Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Apodiformes|apodiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Trochilidae]] —els colibríes— pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] '' [[Amazilia]]''. És nativa de [[Mèxic]], [[América Central]] i noroest d'[[Amèrica del Sur]]. <br />
<br />
==Distribució i hàbitat==<br />
Es distribuïx des del surest de Mèxic, per la pendent del [[Golf de Mèxic|Golf]] i [[Mar Carib|caribenya]] cap al sur per [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panamà]], també per la pendent del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] des de Nicaragua cap al sur, per l'oest de [[Colòmbia]] fins al suroest d'[[Equador]]; i cap a l'est fins al centre nort de Colòmbia i oest de [[Veneçola]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=rtlhum|títul=Rufous-tailed Hummingbird (''Amazilia tzacatl'')|autor=Reich, S.K.|editor=Schulenberg, T.S. |any=2020 |consultat=2025-08-20|doi=10.2173/bow.rtlhum.01}}</ref> Registrat en [[Perú]] en l'extrem noroest ([[departament de Tombes|Tombes]]).<ref>{{Cita web|url=https://www.peruaves.org/trochilidae/rufous-tailed-hummingbird-amazilia-tzacatl/|títul=Rufous-tailed Hummingbird (''Amazilia tzacatl'')|fechaacceso=2021-01-16|llinage=Peruaves|sitioweb=Peru Aus|idioma=en-US}}</ref><br />
<br />
Esta espècie és considerada comuna i està molt estesa en zones "no forestals", inclosos clars, jardins, lindes de boscs i alguns boscs secundaris. Preferix els [[hàbitat]]s baixos i en maleza i visitarà en freqüència comederos situats en zones obertes en una miqueta de cobertura. Fins als 1200&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]] en Mèxic pero fins a 1850&nbsp;m en Costa Rica, 1800&nbsp;m en Colòmbia i 1700&nbsp;m en Veneçola. En Equador, localment, o tal volta estacionalmente, fins a 2500&nbsp;m.<ref name=BOW/><br />
<br />
==Descripció==<br />
<br />
L'adult medix entre 10 i 12&nbsp;[[cm]] de llongitut i pesa aproximadament 5,2&nbsp;[[gram|g]]. El coll és vert (en vora blanca en la femella), la coronilla, el llom i el costat són verts en tocs dorats, la pancha té un color grisáceo pàlit, l'orifici atrasser rufa i la coa llaugerament en forma de forqueta és rufa en la punta obscura. El pico casi recte és de color roig en la punta negra; més ampla en la part superior de la mandíbula, que ho faria semblar tota negra. Els jóvens són virtualment idèntics a la femella. La vora és un «''chu''» baix, i la vora del macho és un chiulit «''tse we ts’ we''» o «''tse tse wip tseek tse''». El '''colibrí escut''', provinent de la [[illa Escude de Veraguas]] en Panamà, és més gran i comunament considerat una subespecie de la #present. <br />
<br />
La femella és totalment responsable de la construcció del niu i l'incubació. Coloca dos ous blancs en un niu compacte construït de fibres de plantes i fulls morts a una altura de sis metros en una prima branca horisontal. L'incubació pren de 15 al 19 dies, i prendran atres 20 a 26 dies més per a que ixquen les plomes que ho cobriran. <br />
<br />
<br />
L'aliment d'esta espècie és el [[Néctar (botànica)|néctar]] d'una varietat de flors, incloent les [[heliconia]]s i les [[banana]]s. Com atres colibríes, l'ingesta d'[[Insecta|insectes]] menuts és una font essencial de proteïnes. Són molt agressius, i defenen les flors i malezas dins de l'àrea a on s'alimenten. Són més dominants que la majoria dels atres colibríes.<ref>{{Cita publicació|url=https://revistes.uned.ac.cr/index.php/quaderns/article/view/3875|títul=Producció de néctar en flors visitades per colibríes en la Cordillera de Talamanca, Costa Rica|llinages={{versalita|Hernández Barboza}}|nomene=I. G.|data=2022|publicació=UNED Research Journal|volum=14 S1: i3875|fechaacceso=2024-05-29|idioma=és|issn=1659-441X|doi=10.22458/urj.v14iS1.3875}}</ref><br />
<br />
==Sistemàtica==<br />
<br />
<br />
<br />
===Descripció original===<br />
L'espècie ''A. tzacatl'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Mèxic|mexicà]] [[Pablo de la Clau]] en 1833 baix el [[nom científic]] ''Trochilus tzacatl''; el seu [[localitat tipo]] és: «Mèxic».<ref name=AB/> <br />
<br />
===Etimologia===<br />
El nom genèric femení «''Amazilia''» va ser pres del nom específic ''Ornismya amazilia'' Lesson; que es referix a Amazili, una heroïna [[Civilisació incaica|inca]] en la novela de [[Jean-François Marmontel]] «''Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou''» de 1777; i el nom de l'espècie «''tzacatl''» en la [[Mitologia mexica|mitologia asteca]] és un cap guerrer.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Amazilia'' p. 43; ''tzacatl'' p. 394|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref><br />
<br />
===Taxonomia===<br />
S'han registrat [[Híbrit (biologia)|híbrits]] de la present espècie en ''[[Amazilia rutila]]'' i ''[[Amazilia luciae]]''.<ref name=BOW/><br />
<br />
===Subespecies===<br />
Segons les classificacions del [[Congrés Ornitológico Internacional]] (IOC)<ref name="iocTro">{{IOC Trochilidae|fechaacceso =19 d'agost de 2025.|any =15.1./2025.}} </ref> i [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]] <ref name="cle">{{Clements v2023}}</ref> es reconeixen cinc [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/><br />
<br />
* Grup [[politípico]] ''tzacatl'':<br />
** ''Amazilia tzacatl tzacatl'' ({{versalita|La Clau}}), 1833 – est de Mèxic (sur d'[[estat de Veracruz|Veracruz]], nort d'[[Oaxaca]]) al sur fins al centre oest de Panamà (oest de [[província de Darién|Darién]]).<br />
** ''Amazilia tzacatl fuscicaudata'' ({{versalita|[[Louis Fraser|Fraser]]}}), 1840 – nort i oest de Colòmbia (valls [[Valle del riu Cauca|del Cauca]] i del [[vall del riu Magdalena|Magdalena]]) i oest de Veneçola (oest d'[[estat Lara|Lara]], oest d'[[estat Táchira|Táchira]]).<br />
** ''Amazilia tzacatl brehmi'' {{versalita|[[André-Alexander Weller|Weller]] & [[Karl-Ludwig Schuchmann|Schuchmann]]}}, 1999 – [[cordillera dels Vages|Vages]] del suroest de Colòmbia (alt riu Guiza, en [[Nariño (Colòmbia)|Nariño]]).<br />
** ''Amazilia tzacatl jucunda'' ({{versalita|[[Ferdinand Heine Jr.|Heine Jr.]]}}) 1863 – terres baixes i ala occidental en l'oest de Colòmbia ([[Va chocar]]) i oest d'Equador (al sur fins a l'oest de [[província de Loja|Loja]]).<br />
<br />
* Grup [[monotípico]] ''handleyi'':<br />
** ''Amazilia tzacatl handleyi'' {{versalita|[[Alexander Wetmore|Wetmore]]}}, 1963 – [[illa Escude de Veraguas]], llitoral noroest de Panamà.<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]</div>ValBOT