Aljama - Historial de revisions

Jose2 en 19:50 25 dec 2025

2025-12-25T19:50:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 25 dec 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	* Moreria		* Moreria
	* Juderia		* Juderia

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:57:33Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:MA Mezquita Aljama.jpg\|thumb\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]		[[Archiu:MA Mezquita Aljama.jpg\|thumb\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]

	L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues.		L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues.

Jose2 en 13:12 4 dec 2024

2024-12-04T13:12:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 4 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:MA Mezquita Aljama.jpg\|thumb\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]		[[File:MA Mezquita Aljama.jpg\|thumb\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]

	L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».		L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues.

			== Descripció ==
			Eren les entitats autònomes en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».

	Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».		Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».

Jose2 en 13:10 4 dec 2024

2024-12-04T13:10:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 4 dec 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».		Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».

			== Definicions ==

	El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:		El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:

Jose2 en 13:09 4 dec 2024

2024-12-04T13:09:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 4 dec 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:		El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:

	* Comunitat o junta de musulmans.		* Comunitat o junta de musulmans
	* Comunitat o junta de judeus.		* Comunitat o junta de judeus
	* Mesquita.		* Mesquita
	* Sinagoga.		* Sinagoga
	* Moreria.		* Moreria
	* ~~Juderia~~.		* Juderia

			== Referències ==

			* Pérez, 2009, p. 32-33
			* Torreblanca López, 1991, pp. 35-36

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 13:07 4 dec 2024

2024-12-04T13:07:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 4 dec 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	* Moreria.		* Moreria.
	* Juderia.		* Juderia.

			== Bibliografia ==
			* Pérez, Joseph (2009) [2005]. Los judíos en España. Madrid: Marcial Pons. ISBN 84-96467-03-1
			* Torreblanca López, Agustín (1991). «Aljama». En Miguel Artola, ed. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial. pp. 35-36. ISBN 84-206-5241-5

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 13:07 4 dec 2024

2024-12-04T13:07:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 4 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:MA Mezquita Aljama.jpg\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]		[[File:MA Mezquita Aljama.jpg\|thumb\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]

	L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».		L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».

Jose2 en 13:06 4 dec 2024

2024-12-04T13:06:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:06 4 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''aljama''' (De l'~~arap~~ ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en hebreu ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de vi, ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».		[[File:MA Mezquita Aljama.jpg\|250px\|Mezquita Aljama de Medina Azahara]]

			L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».

	Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».		Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López\|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».
Llínea 13:		Llínea 15:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Mezquita Alhama (Medina Azahara)}}

	{{DGLV\|Aljama}}		{{DGLV\|Aljama}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Aljama Aljama en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Aljama Aljama en Wikipedia]

Xavier en 18:28 27 nov 2024

2024-11-27T18:28:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 27 nov 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	{{DGLV\|Aljama}}		{{DGLV\|Aljama}}
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Aljama Aljama en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Aljama Aljama en Wikipedia]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Història d'Espanya]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «L''''aljama''' (De l'arap ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en hebreu ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues dur…»

2024-11-27T18:20:35Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''aljama''' (De l'arap ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en hebreu ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues dur…»

Pàgina nova

L''''aljama''' (De l'arap ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en hebreu ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de vi, ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».

Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».

El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:

* Comunitat o junta de musulmans.
* Comunitat o junta de judeus.
* Mesquita.
* Sinagoga.
* Moreria.
* Juderia.

== Enllaços externs ==

{{DGLV|Aljama}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Aljama Aljama en Wikipedia]