Alfonso Rojo - Historial de revisions

Xavier en 13:12 23 març 2026

2026-03-23T13:12:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 23 març 2026
Llínea 30:		Llínea 30:
	Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].		Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].

	En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.		En l'any [[1989]], despuix de ser despedit [[Pedro J. Ramírez]] de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.

	En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.		En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.
Llínea 39:		Llínea 39:

	En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.		En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.

			== Vida Privada ==

			Alfonso Rojo està actualment casat en María Jesús Rodríguez-Marín. Anteriorment, el periodiste estigué casat en la presentadora de televisió [[Ana Rosa Quintana]] entre els anys 1983 i 1987. Rojo té tres fills en total.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2 en 12:02 4 abr 2025

2025-04-04T12:02:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 4 abr 2025
Llínea 56:		Llínea 56:
	* ''Matar para vivir'' (2002)		* ''Matar para vivir'' (2002)
	* ''Al filo de la navaja. Una vida como reportero de guerra'' (2017)		* ''Al filo de la navaja. Una vida como reportero de guerra'' (2017)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-03-12T19:37:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 12 març 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	[[Categoria:Empresaris]]		[[Categoria:Empresaris]]
	[[Categoria:Empresaris espanyols]]		[[Categoria:Empresaris espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]

Jose2 en 11:44 22 nov 2022

2022-11-22T11:44:22Z

Xavier en 18:36 21 nov 2022

2022-11-21T18:36:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 21 nov 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.		En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.

			== Obra ==

			Alfonso Rojo ha publicat sis llibres periodístics i algunes noveles. Entre els seus títuls, destaquen:

			* ''La comida del tigre'' (1980)
			* ''Diario de la guerra'' (1991)
			* ''Moscú sin brújula'' (1992)
			* ''Yugoslavia, holocausto en los Balcanes'' (1992)
			* ''La odisea de la tribu blanca'' (1993)
			* ''Reportero de guerra'' (1995)
			* ''El sonido del cascabel'' (1996)
			* ''El ojo ajeno'' (1997)
			* ''Instinto animal'' (1998)
			* ''Pecado'' (2000)
			* ''Matar para vivir'' (2002)
			* ''Al filo de la navaja. Una vida como reportero de guerra'' (2017)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-21T18:34:06Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 21 nov 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, 2007-2012), El gran debat (Telecinco, 2012-2013) Al roig viu (La Sexta, fins a 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de 2013 fins a 2016), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana\|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a 2014) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de novembre de 2014 fins a agost de 2015 va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.		Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, 2007-2012), El gran debat (Telecinco, 2012-2013) Al roig viu (La Sexta, fins a 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de 2013 fins a 2016), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana\|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a 2014) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de novembre de 2014 fins a agost de 2015 va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.

	Des de 2018 es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.		Des de [[2018]] es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.

			En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-21T18:31:06Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 21 nov 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al Nadal de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].		Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al Nadal de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].

	En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en Antonio Fernández Galiano, varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos [[~~Guerres~~ del ~~Golf~~]].		En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.

			En [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.

			Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, 2007-2012), El gran debat (Telecinco, 2012-2013) Al roig viu (La Sexta, fins a 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de 2013 fins a 2016), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana\|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a 2014) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de novembre de 2014 fins a agost de 2015 va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.

			Des de 2018 es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-21T18:19:51Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 21 nov 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	En la Semana Santa de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.		En la Semana Santa de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.

			Les imàgens varen aparéixer en multitut de periòdics del món, varen ser primera pàgina de diaris espanyols com ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'' o ''[[Pueblo]]'' i varen facilitar que tres dies despuix, despuix de ser interrogat en El Chipote i ingressat en els calabossos de la Policia somocista, en [[Managua]], fora entregat l'embaixador espanyol [[Gustavo de Arístegui]], qui va facilitar la seua extradició a [[Guatemala]] i posterior enviament a [[Espanya]].

			Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al Nadal de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].

			En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en Antonio Fernández Galiano, varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos [[Guerres del Golf]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-21T18:11:07Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 21 nov 2022
Llínea 19:		Llínea 19:

	Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989).		Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989).

			En [[1972]], sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel ''Club Cuartel de la Montaña'' de [[Madrit]], activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el [[servici militar]]. En [[1976]], a penes concloses les pràctiques com a sargent del [[Milicies Universitàries\|IMEC]] en el [[Centre d'Instrucció de Reclutes\|CIR]] d'[[Alcalà d'Henares]], i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut ''Diario 16'', inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf.

			En l'autumne de [[1977]], va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a [[Centreamèrica]], a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del [[Front Sandiniste]] de [[Nicaragua]] o el [[Farabundo Martí]] de [[El Salvador]]. En [[1978]], ya com ''freelancer'', va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres.

			En la Semana Santa de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-21T17:09:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 21 nov 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó (municipi)\|Lleó]].		És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó (municipi)\|Lleó]].

			Llicenciat en Dret i en Ciències de l'Informació, inicià la carrera de Dret en Santiago de Compostela i la va culminar, junt en la Llicenciatura de Ciències de l'Informació, en l'Universitat Complutense de Madrit.

			Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989).

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 22 nov 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó (municipi)\|Lleó]].		És el major dels varons d'una família de 9 germans. Estudià la primària en el Colege de l'Esperit Sant de Ponferrada, i despuix d'un any intern en [[Alemània]], prop d'[[Aquisgrà]] i un parell de cursos en el Colege de Sant Ignaci, va completar el bachillerat en el Sagrat Cor dels Jesuïtes, en [[Lleó (municipi)\|Lleó]].

	Llicenciat en Dret i en Ciències de l'Informació, inicià la carrera de Dret en Santiago de Compostela i la va culminar, junt en la Llicenciatura de Ciències de l'Informació, en l'Universitat Complutense de Madrit.		Llicenciat en Dret i en Ciències de l'Informació, inicià la carrera de Dret en [[Santiago de Compostela]] i la va culminar, junt en la Llicenciatura de Ciències de l'Informació, en l'Universitat Complutense de [[Madrit]].

	Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín (1989).		Rojo va començar la seua trayectòria professional en l'any [[1976]] com a fotógraf en els inicis de ''[[Diario 16]]''. En [[1979]], com a reporter de guerra, va conviure en els guerrillers sandinistes durant la guerra civil nicaragüenca i també estigué present en l'afonada del Mur de Berlín ([[1989]]).

	En [[1972]], sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel ''Club Cuartel de la Montaña'' de [[Madrit]], activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el [[servici militar]]. En [[1976]], a penes concloses les pràctiques com a sargent del [[Milicies Universitàries\|IMEC]] en el [[Centre d'Instrucció de Reclutes\|CIR]] d'[[Alcalà d'Henares]], i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut ''Diario 16'', inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf.		En l'any [[1972]], sent encara estudiant universitari, fon contractat com a professor de tenis pel ''Club Cuartel de la Montaña'' de [[Madrit]], activitat laboral que va seguir realisant fins a acabar la seua carrera i fer el [[servici militar]]. En [[1976]], a penes concloses les pràctiques com a sargent del [[Milicies Universitàries\|IMEC]] en el [[Centre d'Instrucció de Reclutes\|CIR]] d'[[Alcalà d'Henares]], i ya en les llicenciatures de Dret i Periodisme, es va integrar en la plantilla del recent naixcut ''Diario 16'', inicialment com a auxiliar del laboratori i casi en seguida com a fotógraf.

	En l'autumne de [[1977]], va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a [[Centreamèrica]], a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del [[Front Sandiniste]] de [[Nicaragua]] o el [[Farabundo Martí]] de [[El Salvador]]. En [[1978]], ya com ''freelancer'', va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres.		En l'[[autumne]] de [[1977]], va decidir deixar el periòdic i marchar pel seu conte a [[Centreamèrica]], a on començaven a prendre força moviments guerrillers com el del [[Front Sandiniste]] de [[Nicaragua]] o el [[Farabundo Martí]] de [[El Salvador]]. En [[1978]], ya com ''freelancer'', va retornar a Centreamèrica, venent des d'allí reportages gràfics i lliteraris a diverses publicacions, tant espanyoles com a estrangeres.

	En la Semana Santa de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.		En la [[Semana Santa]] de [[1979]], despuix d'entrar en els sandinistes en [[Estelí]] i ser estos derrotats, fon capturat per la Guàrdia Nacional del dictador [[Anastasio Somoza]]. Quan el conduïen nugat cap a la capital, aprofitant que el comboi baixava de velocitat en passar per un control i vore un nutrit grup de periodistes, Alfonso Rojo va botar de la caixa del camió. Encara que fon detingut casi de colp i repent pels soldats, Rojo va conseguir que els reporters presents en el lloc ho fotografiaren i inclús parlaren breument en ell.

	Les imàgens varen aparéixer en multitut de periòdics del món, varen ser primera pàgina de diaris espanyols com ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'' o ''[[Pueblo]]'' i varen facilitar que tres dies despuix, despuix de ser interrogat en El Chipote i ingressat en els calabossos de la Policia somocista, en [[Managua]], fora entregat l'embaixador espanyol [[Gustavo de Arístegui]], qui va facilitar la seua extradició a [[Guatemala]] i posterior enviament a [[Espanya]].		Les imàgens varen aparéixer en multitut de periòdics del món, varen ser primera pàgina de diaris espanyols com ''[[El País]]'', ''[[Diario 16]]'' o ''[[Pueblo]]'' i varen facilitar que tres dies despuix, despuix de ser interrogat en El Chipote i ingressat en els calabossos de la Policia somocista, en [[Managua]], fora entregat l'embaixador espanyol [[Gustavo de Arístegui]], qui va facilitar la seua extradició a [[Guatemala]] i posterior enviament a [[Espanya]].

	Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al Nadal de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].		Va retornar a Centreamèrica en l'estiu i va seguir com a ''freelancer'' per la regió fins al [[Nadal]] de [[1980]], quan [[Pedro J. Ramírez]], nomenat uns mesos abans director de ''Diario 16'', li va instar a tornar a Madrit i començar a treballar com a reporter de guerra permanent per al rotatiu. Des d'eixe moment, enllaçant un conflicte en un atre —inclús durant l'etapa que fon per primera volta corresponsal en [[Nova York]]— es va dedicar a viajar per tot lo món com enviat especial, cobrint des de les guerres d'[[Orient Mig]] a l'invasió soviètica d'[[Afganistan]], passant per revolucions en [[Àfrica]] a colps d'estat en [[Bolívia]], l'operació nortamericana en l'[[Illa de Granada]] a esclats socials en [[Cuba]].

	En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.		En l'any [[1989]], despuix de ser despedit Pedro J. Ramírez de ''Diario 16'', va formar part de l'equip fundacional de ''[[El Mundo]]'', diari en que ademés d'eixercir durant un any de corresponsal en els [[Estats Units]], fon adjunt al director i corresponsal de guerra permanent. De totes les cobertures realisades entre [[1989]] i el Nadal de [[2004]], en que va deixar el rotatiu per discrepàncies personals en Pedro J. Ramírez i despuix de tancar un acort econòmic en [[Antonio Fernández Galiano]], varen destacar l'afonada del Bloc Soviètic, el fi de l'[[URSS]], la Caiguda del [[Mur de Berlín]], [[Suràfrica]], [[Afganistan]], [[Líban]] i -sobretot- les dos Guerres del Golf -la Guerra del Golf ([[1991]]) i la Guerra d'Iraq ([[2003]])-.

	En [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.		En l'any [[1990]], junt al neozelandés [[Peter Arnett]], fon l'únic periodiste occidental que va permanéixer en [[Bagdad]], baix el permanent bombardeig aliat. Fon en eixa etapa quan diaris com els britànics ''[[The Guardian]]'' o [[The Observer]] i italians com ''[[Corriere della Sera]]'', varen començar a publicar les seues notes de forma regular, casi sempre baix l'epígraf ‘Testic Directe’. Durant la [[Guerra dels Balcans]], estant en l'interior de la sitiada, [[Sarajevo]] va resultar ferit junt al fotógraf Georges Gobet. A finals de [[2004]], trencada la seua relació personal en Pedro J. Ramírez, deixa el diari ''El Mundo'' i es va integrar com a director periodístic i CEO en el diari online ''[[Periodista Digital]]'', rellançant-ho fins a convertir-ho en un dels mijos online més influents en castellà del món.

	Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, 2007-2012), El gran debat (Telecinco, 2012-2013) Al roig viu (La Sexta, fins a 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de 2013 fins a 2016), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana\|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a 2014) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de novembre de 2014 fins a agost de 2015 va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.		Va compatibilisar la direcció de ''Periodista Digital'' en la publicació de columnes d'opinió, primer en el diari ''[[ABC]]'' i posteriorment en ''[[La Razón]]'', aixina com en aparicions televisives en numerosos programes de debat de ràdio o televisió (La nòria (Telecinco, [[2007]]-[[2012]]), El gran debat (Telecinco, 2012-[[2013]]) Al roig viu (La Sexta, fins a l'any 2013), El gat a l'aigua (Intereconomía fins a 2013) en Javier Algarra, El cascavell (13TV, des de 2013) en el programa de debat La nit en 24 hores (TVE, des de l'any 2013 fins a l'any [[2016]]), en la taula política del programa d'[[Ana Rosa Quintana\|Ana Rosa]] (Telecinco, fins a l'any [[2014]]) en La Sexta Nit (La Sexta, 2011-2014), i La Vesprada En Cristina de Castella i Lleó Televisió. Des de [[novembre]] de 2014 fins a [[agost]] de [[2015]] va presentar en Telemadrid el programa de tertúlia Més Madrit.

	Des de [[2018]] es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.		Des de l'any [[2018]] es dedica en exclusiva a ''Periodista Digital''.

	En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.		En l'any [[2020]] Alfonso Rojo ocupa diversos càrrecs en les empreses: Zona Internet De Comunicación, S.L.; Periodista Digital, S.L. i Restaurante La Puerta Verde, S.L. Fins a [[2018]] fon l'administrador únic de Aldea Digital, S.L.