Alemanya nazi - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:07:02Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:07 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:
	[[Categoria:Alemània nazi		[[Categoria:Alemània nazi
	]]		]]

			== Referències ==
			<references />

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:52:58Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:52 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:
	[[Categoria:Alemània nazi		[[Categoria:Alemània nazi
	]]		]]

	~~== Referències ==~~
	~~<references />~~

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T05:44:44Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 05:44 8 jul 2026
Llínea 21:		Llínea 21:
	[[Categoria:Alemània nazi		[[Categoria:Alemània nazi
	]]		]]

			== Referències ==
			<references />

ValBOT: Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

2026-07-08T05:42:19Z

Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error

← Revisió anterior		Revisió de 05:42 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Redirigix ací\|Tercer Reich\|El Tercer Reich\|la novela}}		{{Redirigix ací\|Tercer Reich\|El Tercer Reich\|la novela}}

	La '''Alemània nazi''' o '''Alemània nacionalsocialista''', coneguda també com el '''Tercer Reich''', és el terme historiográfico comú en [[Idioma espanyol\|espanyol]] per a referir-se al [[Història d'Alemània\|Estat alemà]] entre 1933 i 1945, durant el govern del [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP) i el seu màxim dirigent, [[Adolf Hitler]], al front del país.		La '''Alemània nazi''' o '''Alemània nacionalsocialista''', coneguda també com el '''Tercer Reich''',<ref group="n">{{AFI2\|rajx\|pron}}, /ráij/</ref> és el terme historiográfico comú en [[Idioma espanyol\|espanyol]] per a referir-se al [[Història d'Alemània\|Estat alemà]] entre 1933 i 1945, durant el govern del [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP) i el seu màxim dirigent, [[Adolf Hitler]], al front del país.

	L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques [[Totalitarisme\|totalitàries]] i [[Dictadura\|dictatorials]] i les seues ideologies [[Racisme\|racistes]] i [[Nacionalisme\|ultranacionalistes]], i és conegut més que res pel seu paper en la [[Segona Guerra Mundial]] i events relacionats, entre ells la perpetración del [[Holocaust]]. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent ''Deutsches Reich'' ([[Reich alemà]]), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a ''Großdeutsches Reich'' (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la [[Gran Alemània]] o ''Großdeutschland''). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme ''Reich'' varen tocar el seu fi despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa\|derrota alemana]] en la Segona Guerra Mundial.		L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques [[Totalitarisme\|totalitàries]] i [[Dictadura\|dictatorials]] i les seues ideologies [[Racisme\|racistes]] i [[Nacionalisme\|ultranacionalistes]], i és conegut més que res pel seu paper en la [[Segona Guerra Mundial]] i events relacionats, entre ells la perpetración del [[Holocaust]]. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent ''Deutsches Reich'' ([[Reich alemà]]), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a ''Großdeutsches Reich'' (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la [[Gran Alemània]] o ''Großdeutschland''). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme ''Reich'' varen tocar el seu fi despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa\|derrota alemana]] en la Segona Guerra Mundial.

ValBOT: Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

2026-07-08T05:32:40Z

Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç

← Revisió anterior		Revisió de 05:32 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Redirigix ací\|Tercer Reich\|El Tercer Reich\|la novela}}		{{Redirigix ací\|Tercer Reich\|El Tercer Reich\|la novela}}

	La '''Alemània nazi''' o '''Alemània nacionalsocialista''', coneguda també com el '''Tercer Reich''',~~<ref group="n">{{AFI2\|rajx\|pron}}, /ráij/</ref>~~ és el terme historiográfico comú en [[Idioma espanyol\|espanyol]] per a referir-se al [[Història d'Alemània\|Estat alemà]] entre 1933 i 1945, durant el govern del [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP) i el seu màxim dirigent, [[Adolf Hitler]], al front del país.		La '''Alemània nazi''' o '''Alemània nacionalsocialista''', coneguda també com el '''Tercer Reich''', és el terme historiográfico comú en [[Idioma espanyol\|espanyol]] per a referir-se al [[Història d'Alemània\|Estat alemà]] entre 1933 i 1945, durant el govern del [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP) i el seu màxim dirigent, [[Adolf Hitler]], al front del país.

	L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques [[Totalitarisme\|totalitàries]] i [[Dictadura\|dictatorials]] i les seues ideologies [[Racisme\|racistes]] i [[Nacionalisme\|ultranacionalistes]], i és conegut més que res pel seu paper en la [[Segona Guerra Mundial]] i events relacionats, entre ells la perpetración del [[Holocaust]]. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent ''Deutsches Reich'' ([[Reich alemà]]), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a ''Großdeutsches Reich'' (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la [[Gran Alemània]] o ''Großdeutschland''). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme ''Reich'' varen tocar el seu fi despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa\|derrota alemana]] en la Segona Guerra Mundial.		L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques [[Totalitarisme\|totalitàries]] i [[Dictadura\|dictatorials]] i les seues ideologies [[Racisme\|racistes]] i [[Nacionalisme\|ultranacionalistes]], i és conegut més que res pel seu paper en la [[Segona Guerra Mundial]] i events relacionats, entre ells la perpetración del [[Holocaust]]. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent ''Deutsches Reich'' ([[Reich alemà]]), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a ''Großdeutsches Reich'' (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la [[Gran Alemània]] o ''Großdeutschland''). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme ''Reich'' varen tocar el seu fi despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa\|derrota alemana]] en la Segona Guerra Mundial.

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:44:04Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:44 7 jul 2026
Llínea 19:		Llínea 19:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Alemània nazi
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:44:01Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{Redirigix ací|Tercer Reich|El Tercer Reich|la novela}}

La '''Alemània nazi''' o '''Alemània nacionalsocialista''', coneguda també com el '''Tercer Reich''',<ref group="n">{{AFI2|rajx|pron}}, /ráij/</ref> és el terme historiográfico comú en [[Idioma espanyol|espanyol]] per a referir-se al [[Història d'Alemània|Estat alemà]] entre 1933 i 1945, durant el govern del [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP) i el seu màxim dirigent, [[Adolf Hitler]], al front del país.

L'eixercici del poder pel Partit Nacionalsocialiste va ser caracterisat per les seues polítiques [[Totalitarisme|totalitàries]] i [[Dictadura|dictatorials]] i les seues ideologies [[Racisme|racistes]] i [[Nacionalisme|ultranacionalistes]], i és conegut més que res pel seu paper en la [[Segona Guerra Mundial]] i events relacionats, entre ells la perpetración del [[Holocaust]]. Oficialment, el nom de l'Estat va continuar sent ''Deutsches Reich'' ([[Reich alemà]]), com lo havia segut a partir de 1871, modificant el seu nom en 1943 a ''Großdeutsches Reich'' (Gran Reich alemà o Gran Imperi Alemà) per considerar l'ideologia nacionalsocialista a tots els pobles germànics europeus i els seus territoris —molts en efecte ocupats per l'Alemània nazi en eixa época—partix de l'Estat alemà (la [[Gran Alemània]] o ''Großdeutschland''). Tant el periodo de l'Alemània nazi com l'us del terme ''Reich'' varen tocar el seu fi despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|derrota alemana]] en la Segona Guerra Mundial.

El 30 de giner de 1933, Hitler va ser nomenat [[canceller d'Alemània]], [[cap de Govern]], pel [[President d'Alemània (1919-1945)|president]] de la [[República de Weimar]], [[Paul von Hindenburg]], cap d'Estat. El Partit Nacionalsocialiste va començar llavors a eliminar tota oposició política i a consolidar el seu poder. Hindenburg va morir el 2 d'agost de 1934 i Hitler es va convertir en dictador d'Alemània en fusionar les oficines i els poders de la Cancelleria i la Presidència. Un [[Referèndum sobre la Llei de la Jefatura de l'Estat Alemà|referèndum nacional celebrat el 19 d'agost de 1934]] va confirmar a Hitler com a únic ''[[führer]]'' («caudillo») d'Alemània. Tot el poder estava centralisat en la persona d'Hitler i la seua paraula es va convertir en la llei suprema. El govern no era un organisme coordinat i cooperatiu, sino una colecció de faccions que lluitaven pel poder i el favor d'Hitler. En mig de la [[Gran Depressió]], els nazis varen restaurar la [[estabilitat econòmica]] i varen acabar en la desocupació massiva utilisant una forta despesa militar i una [[economia mixta]]. Utilisant la despesa deficitària, el règim va mamprendre un programa de [[Rearmament alemà|rearmament secret massiu]] i la construcció d'amplis proyectes d'obres públiques, inclosa la construcció d'autopistes. La tornada a l'estabilitat econòmica va impulsar la popularitat del règim.

El [[racisme]], la [[eugenèsia nazi]] i, especialment, el [[antisemitisme]], varen ser traces ideològiques centrals del règim. Els nazis consideraven als [[pobles germànics]] com la [[raça superior]], la branca més pura de la raça ària. La discriminació i la persecució de [[Poble judeu|judeus]] i [[Poble gitano|gitanos]] varen començar en sério despuix de la pren del poder. Els primers [[Anex:Campos de concentració nazis|camps de concentració]] es varen establir en març de 1933. Els judeus i atres persones considerades indesijables varen ser encarcerades, i [[Lliberal|lliberals]], [[Socialisme|socialistes]] i [[Comunisme|comunistes]] varen ser assessinats, encarcerats o exiliats. Les iglésies cristianes i els ciutadans que es [[Resistència alemana al nazisme|oponien al govern d'Hitler]] varen ser oprimits i molts líders encarcerats. L'educació es va centrar en el [[racisme científic]], la política de població i l'aptitut per al servici militar. Es varen reduir les oportunitats professionals i educatives de les dònes. La recreació i el turisme es varen organisar a través del programa [[Kraft durch Freude|Força a través de l'alegria]], i els [[Jocs Olímpics de Berlín 1936|Jocs Olímpics d'Estiu de 1936]] varen mostrar a Alemània en l'escenari internacional. El [[Ministeri del Reich per a l'Ilustració Pública i Propaganda|ministre de Propaganda]], [[Joseph Goebbels]], va fer un us eficaç del cine, les manifestacions massives i l'oratòria hipnòtica d'Hitler per a influir en la [[opinió pública]]. El govern controlava l'expressió artística, promovia formes d'art específiques i prohibia o desalentaba atres.

Des de la segona mitat de la década de 1930, l'Alemània nazi va fer demandes territorials cada volta més agressives, amenaçant en la guerra si no es complien. El [[Sarre]] va votar per plebiscit per a reunir-se en Alemània en 1935, i en 1936 Hitler va enviar tropes a [[Renania]], que havia segut desmilitarizar despuix de la [[Primera Guerra Mundial]]. Alemània es va apoderar d'[[Àustria]] en el ''[[Anschluss]]'' de 1938, i va exigir i va rebre la regió dels [[Sudetes (regió)|Sudetes]] de [[Checoslovàquia]] en eixe mateix any. En març de 1939, el [[República Eslovaca (1939-1945)|estat eslovaco]] va ser proclamat i es va convertir en un [[estat client]] d'Alemània, i el [[Protectorat d'Bohemio i Moravia|protectorat alemà d'Bohemio i Moravia]] es va establir en el restant de les [[Països checs|terres cheques]] ocupades. Poc despuix, Alemània va pressionar a [[Lituània]] per a que [[Ultimàtum alemà a Lituània de 1939|cedira Memel al Tercer Reich]]. Alemània va firmar un [[Pacte Ribbentrop-Mólotov|pacte de no agressió]] en la [[Unió Soviètica]] i [[Invasió alemana de Polònia de 1939|va invadir Polònia]] l'1 de setembre de 1939, iniciant la [[Teatre europeu en la Segona Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial en Europa]]. A principis de 1941, Alemània i els seus aliats europeus en les [[Potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|potències de l'Eix]] controlaven gran part d'Europa. Els [[Reichskommissariat|Reichskommissariats]] varen prendre el control de les àrees conquistades i es va establir una [[Govern General|administració alemana]] en el restant de Polònia. Alemània va explotar les matèries primeres i la mà d'obra tant dels seus territoris ocupats com dels seus aliats.

El [[genocidi]] i els [[Assessinat massiu|assessinats en massa]] es varen convertir en senyes d'identitat del règim. A partir de 1939, centenars de mils de ciutadans alemans en discapacitats mentals o físiques varen ser [[Aktion T4|assessinats en hospitals i asils]]. Els [[Esquadró de la mort|esquadrons de la mort]] paramilitars d'[[Einsatzgruppen]] varen acompanyar a les forces armades alemanes dins dels territoris ocupats i varen portar a terme matances en massa de millons de judeus i unes atres [[víctimes de l'Holocaust|víctimes]]. Despuix de 1941, millons de persones més varen ser encarcerades, [[Exterminació per mig de treballs forçats|exterminades per mig de treballs forçats]] o assessinades en camps de concentració i [[Camp d'extermini|camps d'extermini]] nazis. El genocidi de sis millons de judeus es coneix com l'Holocaust.

Si be la [[Operació Barbarroja|invasió alemana de l'Unió Soviètica]] en 1941 va ser inicialment exitosa, el resorgiment soviètic i l'entrada dels [[Estats Units]] en la guerra varen significar que la [[Wehrmacht]] (forces armades alemanes) perguera la superioritat en el Front Oriental en 1943, i a fins de 1944 ya havia segut espentat a la frontera anterior a 1939. Els bombardejos aéreus a gran escala d'Alemània es varen intensificar en 1944 i les potències de l'Eix varen ser rebujades en Europa de l'Est i del Sur. Despuix de l'invasió aliada de França, Alemània va ser conquistada per l'Unió Soviètica des de l'est i els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|atres aliats]] des de l'oest, i va capitular en maig de 1945. La negativa d'Hitler a admetre la derrota va provocar la destrucció massiva de l'infraestructura alemana i moltes morts adicionals relacionades en la guerra en els últims mesos. Els aliats victoriosos varen iniciar una política de [[desnazificación]] i varen dur a molts líders nazis supervivents a juí per crims de guerra en els [[juïns de Núremberg]].

[[Categoria:Categories per revisar]]