Alemanya - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:57:55Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

Xavier en 11:39 26 jul 2024

2024-07-26T11:39:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 26 jul 2024
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà\|marc]].		\| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà\|marc]].
	}}		}}
	'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.		'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> o '''Alemània''' ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

	Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].		Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Valencian: Text reemplaça - 'Fráncfort' a 'Frankfurt'

2023-08-31T10:48:26Z

Text reemplaça - 'Fráncfort' a 'Frankfurt'

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 31 ago 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].		La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

	En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848\|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de ~~Fráncfort~~\|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme\|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].		En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848\|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt\|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme\|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

	El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.		El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

Valencian: Text reemplaça - 'Fráncfort del Meno' a 'Frankfurt'

2023-08-31T10:47:12Z

Text reemplaça - 'Fráncfort del Meno' a 'Frankfurt'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 31 ago 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].		La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)\|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

	En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848\|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort\|primer Parlament lliurement elegit]], en [[~~Fráncfort del Meno~~]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme\|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].		En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848\|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort\|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme\|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

	El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.		El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
Llínea 296:		Llínea 296:

	== Economia ==		== Economia ==
	[[Archiu:Frankfurt.jpg\|thumb\|250px\|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[~~Fráncfort del Meno~~]].]]		[[Archiu:Frankfurt.jpg\|thumb\|250px\|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Frankfurt]].]]
	{{AP\|Economia d'Alemanya}}		{{AP\|Economia d'Alemanya}}

Llínea 307:		Llínea 307:
	Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>		Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

	El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[~~Fráncfort del Meno~~]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].		El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Frankfurt]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].


	=== Infraestructures ===		=== Infraestructures ===
	[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg\|thumb\|250px\|L'[[Aeroport de ~~Fráncfort del Meno~~\|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]		[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg\|thumb\|250px\|L'[[Aeroport de Frankfurt\|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]
	[[File:Two Ships-Hamburg.jpg\|thumb\|250px\|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]		[[File:Two Ships-Hamburg.jpg\|thumb\|250px\|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

Valencian: Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

2023-08-27T00:29:25Z

Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 27 ago 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	\| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref\|4}} (€, <code>[[ISO 4217\|EUR]]</code>)		\| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref\|4}} (€, <code>[[ISO 4217\|EUR]]</code>)
	\| gentilici = Alemà, alemana		\| gentilici = Alemà, alemana
	\| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+1)		\| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+1)
	\| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+2)		\| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+2)
	\| cctld= [[.de]]		\| cctld= [[.de]]
	\| còdic_telefònic = 49		\| còdic_telefònic = 49

Valencian: Text reemplaça - 'Prusia' a 'Prússia'

2023-08-20T17:54:23Z

Text reemplaça - 'Prusia' a 'Prússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 20 ago 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector\|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].		L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector\|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

	[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de ~~Prusia~~]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>		[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

	=== Restauració i revolució (1814-1871) ===		=== Restauració i revolució (1814-1871) ===
Llínea 106:		Llínea 106:
	{{AP\|Imperi Alemà}}		{{AP\|Imperi Alemà}}

	[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de ~~Prusia~~ va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].		[[Unificació alemana\|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prússia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà\|colònies fora d'Europa]].

	En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.		En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya\|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya\|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme\|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.

Reval en 12:18 7 ago 2023

2023-08-07T12:18:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 7 ago 2023
Llínea 468:		Llínea 468:
	{{Listaref\|2}}		{{Listaref\|2}}

	~~{{Traduït~~ de~~\|es\|Alemania}}~~		== Bibliografia ==
			* Berg, S., Winter, S., Wassermann, A. The Price of a Failed Reunification Spiegel Online International. 5 de setembre, 2005
			* Government and Society. Germany. Encyclopedia Britannica
			* Lloyd, Albert L.; Lühr, Rosemarie; Springer, Otto; Purdy, Karen K. (1998). Etymologisches Wörterbuch des Althochdeutschen (en alemán). Band II. Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-20768-0. OCLC 490084242
			* Stephen J. Lee: Europe, 1890–1945. Routledge 2003. ISBN 0-415-25455-8
			* Wasser, Jeremy. Spätzle Westerns Spiegel Online International. 6 d'abril, 2006

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Germany}}		{{commonscat\|Germany}}
	*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]
	*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]		* [http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]
	*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]		* [http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]
	*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]		* [http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]
			* [http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

31.4.141.3 en 10:52 18 jun 2023

2023-06-18T10:52:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 18 jun 2023
Llínea 62:		Llínea 62:
	Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web		Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
	\|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download		\|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
	\|title = The fifteen major spenders in 2006\| accessdate = 2007-08-23 \| year = 2007\| format = PDF \| work = Recent trends in military expenditure \| publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència\|científic]] i [[Tecnología\|~~tecnológic~~]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>		\|title = The fifteen major spenders in 2006\| accessdate = 2007-08-23 \| year = 2007\| format = PDF \| work = Recent trends in military expenditure \| publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència\|científic]] i [[Tecnología\|tecnològic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

	== Història ==		== Història ==

31.4.141.131 en 10:51 18 jun 2023

2023-06-18T10:51:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 18 jun 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà\|marc]].		\| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà\|marc]].
	}}		}}
	'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.		'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà\|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

	Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].		Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga\|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà\|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics\|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web\| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html \| título = Orígens \| año = 2007 \| obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 \| fechaacceso = 29/05/2008 \| idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya\|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T21:51:39Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 20 març 2023
Llínea 479:		Llínea 479:
	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
	{{UE}}		{{UE}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]