Alcorà - Historial de revisions

Lluísm en 14:26 8 oct 2023

2023-10-08T14:26:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 8 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:AndalusQuran.JPG\|thumb\|250px]]		[[Image:AndalusQuran.JPG\|thumb\|250px]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en [[àrap]].

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)\|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)\|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).

Valencian en 14:57 18 jul 2022

2022-07-18T14:57:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 18 jul 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)\|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).

	l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).		l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).

Jose2 en 11:49 28 gin 2022

2022-01-28T11:49:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 28 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:AndalusQuran.JPG\|~~right~~]]		[[Image:AndalusQuran.JPG\|thumb\|250px]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

Caro de Segeda en 09:22 28 gin 2022

2022-01-28T09:22:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 28 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~Alcora~~.~~jpg~~\|right]]		[[Image:AndalusQuran.JPG\|right]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:17:27Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 11 jul 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).		l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).

	Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fòrmula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", ~~i fins i tot~~ ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona		Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fòrmula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", e inclús ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona
	i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>		i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:40:05Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 29 jun 2020
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen ~~començar~~ a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).

	l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).		l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:10:54Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:10 30 gin 2019
Llínea 38:		Llínea 38:
	{{Cita\|El fals profeta Mahoma, en aquell mal plantat paraís, que va destinar pels seus sequaços, els va negar l'entrada a les dones, llimitant la seua felicitat al delit de vore des de fora la glòria, que havien de posseir dins els hòmens. I cert que seria molt bona esta de les casades vore en aquella benaventurança, composta tota de malenteses, als seus marits en els braços d'atres consorts, que per a este efecte va fingir fabricades de nou aquell gran artífex de quimeres. Bastava per comprendre quant pot errar l'home, vore admés este deliri en una gran part del món.\|Benito Jerónimo Feijoo: Teatre crític universal, tom primer (1726), discurs 16, secció I, núm. 2.}}		{{Cita\|El fals profeta Mahoma, en aquell mal plantat paraís, que va destinar pels seus sequaços, els va negar l'entrada a les dones, llimitant la seua felicitat al delit de vore des de fora la glòria, que havien de posseir dins els hòmens. I cert que seria molt bona esta de les casades vore en aquella benaventurança, composta tota de malenteses, als seus marits en els braços d'atres consorts, que per a este efecte va fingir fabricades de nou aquell gran artífex de quimeres. Bastava per comprendre quant pot errar l'home, vore admés este deliri en una gran part del món.\|Benito Jerónimo Feijoo: Teatre crític universal, tom primer (1726), discurs 16, secció I, núm. 2.}}

	{{Cita\|(...) Penseu, per eixemple, en l'Alcorà. Este llibre ha bastat per a fundar una religió, que difosa pel món satisfa la necessitat metafísica de millons d'hòmens des de fa mil dos-cents anys. Servix de fonament a la seua moral, els inspira un gran menyspreu de la mort i entusiasme per a guerres sagnants i vastes conquistes. En este llibre trobem la més trista i miserable figura del deisme. Tal volta haja perdut molt en les traduccions, pero no he pogut descobrir en ell ni una sola idea d'algun valor, ~~la qual cosa~~ prova que la capacitat metafísica no va a l'una de la necessitat metafísica.\|Arthur Schopenhauer: L'amor, les dones i la mort (1819), traducció de A. López White (PDF), 1902, pàg. 183.}}		{{Cita\|(...) Penseu, per eixemple, en l'Alcorà. Este llibre ha bastat per a fundar una religió, que difosa pel món satisfa la necessitat metafísica de millons d'hòmens des de fa mil dos-cents anys. Servix de fonament a la seua moral, els inspira un gran menyspreu de la mort i entusiasme per a guerres sagnants i vastes conquistes. En este llibre trobem la més trista i miserable figura del deisme. Tal volta haja perdut molt en les traduccions, pero no he pogut descobrir en ell ni una sola idea d'algun valor, lo que prova que la capacitat metafísica no va a l'una de la necessitat metafísica.\|Arthur Schopenhauer: L'amor, les dones i la mort (1819), traducció de A. López White (PDF), 1902, pàg. 183.}}

	{{Cita\|Les fizo ell[1] un grand libro departido por capítulos, al que ellos llaman alcorán, e tanta nemiga et tanta falsedad escrivió ell en aquellas zoharas,[2] esto es mandamientos, que verguença es a omne de dezirlo nin de oyrlo, et mucho más ya de seguirlo; e pero estas zoharas le recebieron aquellos pueblos malaventurados seyendo beldos de la ponçon[3] del diablo et adormidos en el pecado de la luxuria, e oy en día los tienen et están muy firmes en su porfía e non se quieren llegar nin acoger a la carrera de la verdadera fe nin aver en sí la ley de Dios nin el su enseñamiento.\|Alfonso X el Sabio: Primera Crónica General (h. 1284), ed. de Menéndez Pidal, tomo I, cap. 493, pág. 274, ISBN 978-84-249-3490-3}}		{{Cita\|Les fizo ell[1] un grand libro departido por capítulos, al que ellos llaman alcorán, e tanta nemiga et tanta falsedad escrivió ell en aquellas zoharas,[2] esto es mandamientos, que verguença es a omne de dezirlo nin de oyrlo, et mucho más ya de seguirlo; e pero estas zoharas le recebieron aquellos pueblos malaventurados seyendo beldos de la ponçon[3] del diablo et adormidos en el pecado de la luxuria, e oy en día los tienen et están muy firmes en su porfía e non se quieren llegar nin acoger a la carrera de la verdadera fe nin aver en sí la ley de Dios nin el su enseñamiento.\|Alfonso X el Sabio: Primera Crónica General (h. 1284), ed. de Menéndez Pidal, tomo I, cap. 493, pág. 274, ISBN 978-84-249-3490-3}}

Jose2: Text reemplaça - ' formula ' a ' fòrmula '

2018-11-20T20:56:41Z

Text reemplaça - ' formula ' a ' fòrmula '

← Revisió anterior		Revisió de 20:56 20 nov 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).		l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).

	Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la ~~formula~~ ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", i fins i tot ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona		Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fòrmula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", i fins i tot ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona
	i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>		i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>

Teniente en 11:04 15 jul 2018

2018-07-15T11:04:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 15 jul 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).		l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre).

	Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la formula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", i fins i tot ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que ~~Ell~~". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona		Tota l'obra gira al voltant del ''[[tawhid]] '' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la formula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', "No hi ha més divinitat que Déu", i fins i tot ''Lā 'ilāha 'illāhu'', "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.<ref>Artícul de Halil Bárcena, Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona
	i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>		i professor del CETR [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947]</ref>

Jose2 en 17:58 5 maig 2018

2018-05-05T17:58:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 5 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Alcora.jpg\|right]]		[[Image:Alcora.jpg\|right]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per ~~mijà~~ de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 8 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:AndalusQuran.JPG\|thumb\|250px]]		[[Image:AndalusQuran.JPG\|thumb\|250px]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en [[àrap]].

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)\|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)\|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).

← Revisió anterior		Revisió de 08:10 30 gin 2019
Llínea 38:		Llínea 38:
	{{Cita\|El fals profeta Mahoma, en aquell mal plantat paraís, que va destinar pels seus sequaços, els va negar l'entrada a les dones, llimitant la seua felicitat al delit de vore des de fora la glòria, que havien de posseir dins els hòmens. I cert que seria molt bona esta de les casades vore en aquella benaventurança, composta tota de malenteses, als seus marits en els braços d'atres consorts, que per a este efecte va fingir fabricades de nou aquell gran artífex de quimeres. Bastava per comprendre quant pot errar l'home, vore admés este deliri en una gran part del món.\|Benito Jerónimo Feijoo: Teatre crític universal, tom primer (1726), discurs 16, secció I, núm. 2.}}		{{Cita\|El fals profeta Mahoma, en aquell mal plantat paraís, que va destinar pels seus sequaços, els va negar l'entrada a les dones, llimitant la seua felicitat al delit de vore des de fora la glòria, que havien de posseir dins els hòmens. I cert que seria molt bona esta de les casades vore en aquella benaventurança, composta tota de malenteses, als seus marits en els braços d'atres consorts, que per a este efecte va fingir fabricades de nou aquell gran artífex de quimeres. Bastava per comprendre quant pot errar l'home, vore admés este deliri en una gran part del món.\|Benito Jerónimo Feijoo: Teatre crític universal, tom primer (1726), discurs 16, secció I, núm. 2.}}

	{{Cita\|(...) Penseu, per eixemple, en l'Alcorà. Este llibre ha bastat per a fundar una religió, que difosa pel món satisfa la necessitat metafísica de millons d'hòmens des de fa mil dos-cents anys. Servix de fonament a la seua moral, els inspira un gran menyspreu de la mort i entusiasme per a guerres sagnants i vastes conquistes. En este llibre trobem la més trista i miserable figura del deisme. Tal volta haja perdut molt en les traduccions, pero no he pogut descobrir en ell ni una sola idea d'algun valor, ~~la qual cosa~~ prova que la capacitat metafísica no va a l'una de la necessitat metafísica.\|Arthur Schopenhauer: L'amor, les dones i la mort (1819), traducció de A. López White (PDF), 1902, pàg. 183.}}		{{Cita\|(...) Penseu, per eixemple, en l'Alcorà. Este llibre ha bastat per a fundar una religió, que difosa pel món satisfa la necessitat metafísica de millons d'hòmens des de fa mil dos-cents anys. Servix de fonament a la seua moral, els inspira un gran menyspreu de la mort i entusiasme per a guerres sagnants i vastes conquistes. En este llibre trobem la més trista i miserable figura del deisme. Tal volta haja perdut molt en les traduccions, pero no he pogut descobrir en ell ni una sola idea d'algun valor, lo que prova que la capacitat metafísica no va a l'una de la necessitat metafísica.\|Arthur Schopenhauer: L'amor, les dones i la mort (1819), traducció de A. López White (PDF), 1902, pàg. 183.}}

	{{Cita\|Les fizo ell[1] un grand libro departido por capítulos, al que ellos llaman alcorán, e tanta nemiga et tanta falsedad escrivió ell en aquellas zoharas,[2] esto es mandamientos, que verguença es a omne de dezirlo nin de oyrlo, et mucho más ya de seguirlo; e pero estas zoharas le recebieron aquellos pueblos malaventurados seyendo beldos de la ponçon[3] del diablo et adormidos en el pecado de la luxuria, e oy en día los tienen et están muy firmes en su porfía e non se quieren llegar nin acoger a la carrera de la verdadera fe nin aver en sí la ley de Dios nin el su enseñamiento.\|Alfonso X el Sabio: Primera Crónica General (h. 1284), ed. de Menéndez Pidal, tomo I, cap. 493, pág. 274, ISBN 978-84-249-3490-3}}		{{Cita\|Les fizo ell[1] un grand libro departido por capítulos, al que ellos llaman alcorán, e tanta nemiga et tanta falsedad escrivió ell en aquellas zoharas,[2] esto es mandamientos, que verguença es a omne de dezirlo nin de oyrlo, et mucho más ya de seguirlo; e pero estas zoharas le recebieron aquellos pueblos malaventurados seyendo beldos de la ponçon[3] del diablo et adormidos en el pecado de la luxuria, e oy en día los tienen et están muy firmes en su porfía e non se quieren llegar nin acoger a la carrera de la verdadera fe nin aver en sí la ley de Dios nin el su enseñamiento.\|Alfonso X el Sabio: Primera Crónica General (h. 1284), ed. de Menéndez Pidal, tomo I, cap. 493, pág. 274, ISBN 978-84-249-3490-3}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 5 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Alcora.jpg\|right]]		[[Image:Alcora.jpg\|right]]
	L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per ~~mijà~~ de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.		L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA\|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.

	Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).		Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen començar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia\|aleies]]).