Albert Einstein - Historial de revisions

Lluísm en 18:39 1 abr 2026

2026-04-01T18:39:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 1 abr 2026
Llínea 115:		Llínea 115:

	{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Xavier en 13:08 21 feb 2026

2026-02-21T13:08:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 21 feb 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	\| ocupació = [[Física\|Físic]]		\| ocupació = [[Física\|Físic]]
	}}		}}
	'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton\|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà\|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa\|suís]] i [[Estats Units\|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud\|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>		'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton\|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]), fon un [[físic]] [[Imperi alemà\|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa\|suís]] i [[Estats Units\|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud\|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

	En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz\|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia\|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].		En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]] ([[Suïssa]]), publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz\|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia\|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

	En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general\|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio\|apellido=Einstein\| nombre=Albert\| fecha=25 de novembre de [[1915]]\| título=Die Feldgleichungun der Gravitation\| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin\| páginas=844-847 \| url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb \| fechaacceso=12-9-2006 \| idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />		En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general\|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio\|apellido=Einstein\| nombre=Albert\| fecha=25 de novembre de [[1915]]\| título=Die Feldgleichungun der Gravitation\| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin\| páginas=844-847 \| url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb \| fechaacceso=12-9-2006 \| idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />

Jose2 en 19:47 1 feb 2026

2026-02-01T19:47:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 1 feb 2026
Llínea 115:		Llínea 115:

	{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:54:17Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:54 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Albert Einstein		\| nom = Albert Einstein
	\| image = [[~~File~~:Albert Einstein Head.jpg\|250px]]		\| image = [[Archiu:Albert Einstein Head.jpg\|250px]]
	\| peu = Albert Einstein		\| peu = Albert Einstein
	\| data_naix = {{Data naiximent\|1879\|3\|14}}		\| data_naix = {{Data naiximent\|1879\|3\|14}}

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:12Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 72:		Llínea 72:

	==== Moviment browniano ====		==== Moviment browniano ====
	{{AP\|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de ~~menudes~~ partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.		{{AP\|Moviment browniano}}El segon artícul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinètica molecular de la calor de chicotetes partícules suspeses en un líquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.
	L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)\|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>		L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importància, està estretament relacionat, en l'artícul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecànica estadística molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia sentit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)\|Brown]] de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigué este artícul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>
	L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística\|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.		L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística\|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits.

Reval en 11:14 1 ago 2025

2025-08-01T11:14:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 1 ago 2025
Llínea 115:		Llínea 115:

	{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Jose2 en 08:25 8 jul 2025

2025-07-08T08:25:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:25 8 jul 2025
Llínea 116:		Llínea 116:
	{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	{{Traduït de\|es\|Albert_Einstein}}		{{Traduït de\|es\|Albert_Einstein}}

Xavier: /* Cites */

2024-10-26T16:43:11Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 26 oct 2024
Llínea 107:		Llínea 107:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Loco és aquell que, fent sempre lo mateix, espera resultats distints.\|Albert Einstein}}

	{{Cita\|Cada dia sabem més i entenem menys.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|Cada dia sabem més i entenem menys.\|Albert Einstein}}

Xavier: /* Cites */

2024-09-01T12:22:50Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 1 set 2024
Llínea 107:		Llínea 107:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Cada dia sabem més i entenem menys.\|Albert Einstein}}

	{{Cita\|Els que diuen que és impossible... no deurien molestar als que ho estan fent.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|Els que diuen que és impossible... no deurien molestar als que ho estan fent.\|Albert Einstein}}

Xavier: /* Cites */

2024-08-31T18:08:32Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 31 ago 2024
Llínea 109:		Llínea 109:

	{{Cita\|Els que diuen que és impossible... no deurien molestar als que ho estan fent.\|Albert Einstein}}		{{Cita\|Els que diuen que és impossible... no deurien molestar als que ho estan fent.\|Albert Einstein}}

			{{Cita\|No es pot acabar en el domini dels mecs, perque són tants, i els seus vots conten tant com els nostres.\|Albert Einstein}}

	==Referències==		==Referències==

← Revisió anterior		Revisió de 13:08 21 feb 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	\| ocupació = [[Física\|Físic]]		\| ocupació = [[Física\|Físic]]
	}}		}}
	'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton\|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà\|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa\|suís]] i [[Estats Units\|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud\|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>		'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton\|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]), fon un [[físic]] [[Imperi alemà\|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa\|suís]] i [[Estats Units\|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud\|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>

	En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz\|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia\|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].		En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]] ([[Suïssa]]), publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz\|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia\|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].

	En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general\|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio\|apellido=Einstein\| nombre=Albert\| fecha=25 de novembre de [[1915]]\| título=Die Feldgleichungun der Gravitation\| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin\| páginas=844-847 \| url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb \| fechaacceso=12-9-2006 \| idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />		En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general\|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio\|apellido=Einstein\| nombre=Albert\| fecha=25 de novembre de [[1915]]\| título=Die Feldgleichungun der Gravitation\| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin\| páginas=844-847 \| url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb \| fechaacceso=12-9-2006 \| idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />