Alamans - Historial de revisions

Jose2 en 17:37 28 set 2024

2024-09-28T17:37:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 28 set 2024
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Cronologia ==		== Cronologia ==
	* [[213]], primera aparició dels alamans en la [[Germania superior]].		* [[213]], primera aparició dels alamans en la [[Germania superior]]
	* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia.		* [[253]], els [[francs]] i els alamans invadixen la Gàlia
	* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe\|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]].		* [[277]], l'emperador [[Marc Aureli Probe\|Probe]] llibera la [[Gàlia]] i fa retrocedir els alamans més allà del riu [[Rin]]
	* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin.		* [[352]], els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el [[Mosela]] i el Rin
	* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]].		* [[357]], els alamans són derrotats per [[Julià l'Apóstata]] a la [[batalla d'Argentoratum]]
	* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]].		* [[378]], els alamans invadixen l'actual [[Alsàcia]]
	* [[496]], els francs derroten els alamans en [[Nèckar]].		* [[496]], els francs derroten els alamans en [[Nèckar]]
	* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans.		* [[512]], fi de la guerra entre francs i alamans

	[[Categoria:Grups germànics occidentals]]		[[Categoria:Grups germànics occidentals]]

Reval en 10:33 26 abr 2023

2023-04-26T10:33:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 26 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Karte limes.jpg\|right\|thumb\|250px\|Image del [[Limes Germanicus]].]]		[[Image:Karte limes.jpg\|right\|thumb\|250px\|Image del [[Limes Germanicus]].]]
	Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].		Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] en l'any [[213]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any [[213]].		Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any 213.

	== Història ==		== Història ==

Jose2: /* Història */

2021-06-21T09:33:11Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 21 jun 2021
Llínea 8:		Llínea 8:
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en l'any [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

	=== Orígens de l'unió alamana ===		=== Orígens de l'unió alamana ===

Jose2: /* Història */

2019-04-12T09:09:58Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:09 12 abr 2019
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix ~~fins i tot~~ varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:58:56Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 23 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren ~~contenguts~~ pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:55:40Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:55 22 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren ~~continguts~~ pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren contenguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Jose2: Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

2015-12-05T13:10:21Z

Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 5 dec 2015
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos ~~segles~~ d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

Jose2 en 13:04 5 dec 2015

2015-12-05T13:04:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 5 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Karte limes.jpg\|right\|thumb\|250px\|Image del [[Limes Germanicus]].]]		[[Image:Karte limes.jpg\|right\|thumb\|250px\|Image del [[Limes Germanicus]].]]
	Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), ~~van~~ ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].		Els '''alamans''' (en [[alemà]]: ''Alemannen'', en [[llatí]] ''alammani''), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del [[riu Elba]], prop del [[riu Main]], a on foren mencionats per primera vegada per [[Dió Cassi]] el [[213]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[~~segle~~ III]], que els va derrotar en l'any [[213]].		Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[sigle III]], que els va derrotar en l'any [[213]].

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[~~segle~~ III]], despuix de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[sigle III]], despuix de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[~~segle~~ IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. ~~Fins i tot en el~~ [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[sigle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. En l'any [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

	=== Orígens de l'unió alamana ===		=== Orígens de l'unió alamana ===

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:36:21Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 23 maig 2015
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), ~~així~~ com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar en l'any [[213]].		Segons [[Asini Quadrat (historiador)\|Asini Quadrat]] el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: [[hermundurs]] (hermions), [[usipets]], [[tencteris]], [[jutungs]], [[bucinobants]], [[lentiens]], [[semmons]], [[quades]] i [[teutons]] i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: ''wehrfähigen Männer''), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: ''zusammengelaufene, vermischte Männer''). Són citats ya en temps de [[Caracala]] a principis del [[segle III]], que els va derrotar en l'any [[213]].

	== Història ==		== Història ==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:07:28Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 30 abr 2015
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[segle III]], ~~després~~ de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i ~~després~~ fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.		Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'[[imperi romà]]. Inicialment situats al nort de la província de [[Rètia]], foren continguts pels romans fins la mitat del [[segle III]], despuix de dos segles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el [[Main]] i el [[Danubi]] ([[Suàbia]]) i despuix fins i tot varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals [[Suïssa]], [[Baden-Baden]] i [[Alsàcia]]. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.

	En el [[segle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] ~~després~~ de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.		En el [[segle IV]] varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als [[francs]] que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en [[496]] despuix de la seua derrota en la [[batalla de Tolbiac]], passant llavors part del poble al servici dels [[ostrogots]]. Fins i tot en el [[553]], com a poble, es varen rebelar en la [[Rètia]], a on habitaven, i varen devastar [[Itàlia]]. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.

	=== Orígens de l'unió alamana ===		=== Orígens de l'unió alamana ===