Alacant - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:52:50Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:52 23 oct 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	===Corona de Castella===		===Corona de Castella===
	[[~~File~~:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG\|thumb\|left\|220px\|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]		[[Archiu:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG\|thumb\|left\|220px\|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]
	Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)\|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.		Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)\|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Llínea 79:		Llínea 79:

	=== Época Contemporànea ===		=== Época Contemporànea ===
	[[~~File~~:Explanada de España.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Explanada d'Espanya</center>]]		[[Archiu:Explanada de España.jpg\|thumb\|right\|200px\|<center>Explanada d'Espanya</center>]]
	El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola\|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].		El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola\|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

Llínea 85:		Llínea 85:

	=== Sigle XX ===		=== Sigle XX ===
	[[~~File~~:VOR2008 Telefonica Blue.jpg\|thumb\|left\|200px\|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]		[[Archiu:VOR2008 Telefonica Blue.jpg\|thumb\|left\|200px\|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
	Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)\|Front Popular]] en un 80,72% de vots.		Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)\|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

Llínea 105:		Llínea 105:
	== Política i govern ==		== Política i govern ==
	=== Ajuntament ===		=== Ajuntament ===
	[[~~File~~:Alicante Stadhuis.JPG\|thumb\|right\|250px\|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]		[[Archiu:Alicante Stadhuis.JPG\|thumb\|right\|250px\|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
	Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]].		Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]].

Llínea 203:		Llínea 203:
	La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.		La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

	[[~~File~~:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG\|thumb\|400px\|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]]		[[Archiu:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG\|thumb\|400px\|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]]

	{\| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"		{\| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
Llínea 292:		Llínea 292:
	==Economia==		==Economia==
	Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).		Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
	[[~~File~~:Alicante 1978 01.jpg\|thumb\|right\|250px\|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]		[[Archiu:Alicante 1978 01.jpg\|thumb\|right\|250px\|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
	Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant\|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].		Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant\|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

Llínea 315:		Llínea 315:
	* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].		* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
	* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].		* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
	[[~~File~~:Palau de la Diputació d'Alacant.JPG\|thumb\|right\|250px\|<center>[[Diputació d'Alacant\|Palau de la Diputació d'Alacant]].</center>]]		[[Archiu:Palau de la Diputació d'Alacant.JPG\|thumb\|right\|250px\|<center>[[Diputació d'Alacant\|Palau de la Diputació d'Alacant]].</center>]]
	* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.		* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
	* '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme\|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].		* '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme\|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
Llínea 361:		Llínea 361:

	=== Olímpics alacantins ===		=== Olímpics alacantins ===
	[[~~File~~:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg\|thumb\|180px\|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]]		[[Archiu:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg\|thumb\|180px\|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]]
	És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968\|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980\|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984\|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).		És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968\|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980\|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984\|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

Valencian: Text reemplaça - 'Aigües de Busot' a 'Aigües'

2025-08-18T17:25:00Z

Text reemplaça - 'Aigües de Busot' a 'Aigües'

← Revisió anterior		Revisió de 17:25 18 ago 2025
Llínea 56:		Llínea 56:
	===Corona de Castella===		===Corona de Castella===
	[[File:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG\|thumb\|left\|220px\|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]		[[File:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG\|thumb\|left\|220px\|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]
	Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)\|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües ~~de Busot~~]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.		Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)\|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

	Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.		Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

Reval en 16:20 24 jun 2025

2025-06-24T16:20:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 24 jun 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la ~~segona~~ ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].		'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la segon ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].

	Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme\|turística]] i de servicis.		Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme\|turística]] i de servicis.

	La ciutat ostenta este ~~títol~~ des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Manuel Martínez López\|títul=Barrios de Alicante\|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false\|editorial=Editorial Club Universitario\|lloc=Alacant\|data=2013\|isbn=9788499485577\|llengua=castellaà}}</ref>		La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Manuel Martínez López\|títul=Barrios de Alicante\|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false\|editorial=Editorial Club Universitario\|lloc=Alacant\|data=2013\|isbn=9788499485577\|llengua=castellaà}}</ref>

	== Territori ==		== Territori ==
Llínea 357:		Llínea 357:
	Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.		Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

	== ~~Esports~~ ==		== Deports ==
	A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].		A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

Llínea 403:		Llínea 403:
	* [[Romeria de la Santa Faç]]		* [[Romeria de la Santa Faç]]
	* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]		* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

178.85.90.209: /* Esports */Corregit

2025-06-24T12:48:11Z

Esports: Corregit

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 24 jun 2025
Llínea 357:		Llínea 357:
	Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.		Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

	== ~~Deports~~ ==		== Esports ==
	A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].		A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

178.85.90.209: Corregit

2025-06-24T12:47:02Z

Corregit

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 24 jun 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la ~~segon~~ ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].		'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu\|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].

	Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme\|turística]] i de servicis.		Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme\|turística]] i de servicis.

	La ciutat ostenta este ~~títul~~ des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Manuel Martínez López\|títul=Barrios de Alicante\|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false\|editorial=Editorial Club Universitario\|lloc=Alacant\|data=2013\|isbn=9788499485577\|llengua=castellaà}}</ref>		La ciutat ostenta este títol des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Manuel Martínez López\|títul=Barrios de Alicante\|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false\|editorial=Editorial Club Universitario\|lloc=Alacant\|data=2013\|isbn=9788499485577\|llengua=castellaà}}</ref>

	== Territori ==		== Territori ==

Xavier: /* Vore també */

2024-04-11T14:27:56Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 11 abr 2024
Llínea 400:		Llínea 400:
	* [[Institució Firal Alacantina]]		* [[Institució Firal Alacantina]]
	* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]		* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]
			* [[Fogueres d'Alacant]]
			* [[Romeria de la Santa Faç]]
	* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]		* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

Xavier: /* Fogueres de Sant Joan */

2024-04-11T14:26:16Z

Fogueres de Sant Joan

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 11 abr 2024
Llínea 329:		Llínea 329:
	=== Fogueres de Sant Joan ===		=== Fogueres de Sant Joan ===
	[[Archiu:Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg\|thumb\|right\|220px\|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]		[[Archiu:Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg\|thumb\|right\|220px\|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
			{{AP\|Fogueres de Sant Joan}}
	Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.		Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Xavier: /* Vore també */

2024-04-08T20:21:59Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 8 abr 2024
Llínea 391:		Llínea 391:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Escut d'Alacant]]		* [[Escut d'Alacant]]
			* [[Bandera d'Alacant]]
	* [[Aeroport d'Alacant]]		* [[Aeroport d'Alacant]]
	* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]		* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]

Xavier: /* Ciutats agermanades */

2024-04-08T20:17:42Z

Ciutats agermanades

← Revisió anterior		Revisió de 20:17 8 abr 2024
Llínea 386:		Llínea 386:
	* [[Toyooka]], [[Japó]]		* [[Toyooka]], [[Japó]]
	* [[Wenzhou]], [[China]]		* [[Wenzhou]], [[China]]
	* [[Santa Ana (~~ciutat del~~ Salvador)\|Santa Ana]], [[El Salvador]]		* [[Santa Ana (El Salvador)\|Santa Ana]], [[El Salvador]]
	* [[Aleixandria]], [[Egipte]]		* [[Aleixandria]], [[Egipte]]
	\|}		\|}

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-04-08T20:16:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:16 8 abr 2024
Llínea 422:		Llínea 422:
	* [https://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]		* [https://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
	* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]		* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]
			* [https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/semana-santa-alicante-vive-hoy-gran-dia-procesion-barrio-santa-cruz_20240327660410e417c56e0001d7b9f9.html Ésta es la ciudad donde sale el paso más pesado de Semana Santa en España - ''La Razón'']

	{{Municipis de l'Alacantí}}		{{Municipis de l'Alacantí}}