Al-Azraq - Historial de revisions

Lluísm en 16:44 20 ago 2025

2025-08-20T16:44:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 20 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.colectiuaitana.com/galeria/al-azraq.htm Biografia en colectiuaitana.com]		* [http://www.colectiuaitana.com/galeria/al-azraq.htm Biografia en colectiuaitana.com]

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Guadalest' a 'Castell de Guadalest'

2025-08-17T10:12:22Z

Text reemplaça - 'Guadalest' a 'Castell de Guadalest'

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 17 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les [[La Vall de Gallinera\|Valls de Gallinera]], d'[[Vall d'Alcalà\|Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les [[La Vall de Gallinera\|Valls de Gallinera]], d'[[Vall d'Alcalà\|Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Castell de Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

Valencian en 20:07 1 ago 2022

2022-08-01T20:07:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 1 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:SJlàpida commemorativa.JPG\|thumb\|300px\|'~~''Batalla~~ d'Alcoy~~'''~~, en la que, segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Azraq]]		[[Image:SJlàpida commemorativa.JPG\|thumb\|300px\|Làpida commemorativa en l'iglésia de Sant Jordi d'Alcoy, en la que segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Azraq.]]
	''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].		''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

Valencian en 20:05 1 ago 2022

2022-08-01T20:05:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 1 ago 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Vall d'Alcalà\|Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les [[La Vall de Gallinera\|Valls de Gallinera]], d'[[Vall d'Alcalà\|Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

Valencian en 20:04 1 ago 2022

2022-08-01T20:04:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 1 ago 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[~~Alcala~~]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Vall d'Alcalà\|Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

Valencian en 20:00 1 ago 2022

2022-08-01T20:00:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 1 ago 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[~~Alcalà~~]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcala]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

Valencian en 19:59 1 ago 2022

2022-08-01T19:59:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 1 ago 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].		''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[~~Penaguila~~]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penàguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[~~Alcala~~]], de [[Pego]], de [[~~Tarbena~~]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[~~Penaguila~~]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcalà]], de [[Pego]], de [[Tàrbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penàguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.

Valencian en 19:59 1 ago 2022

2022-08-01T19:59:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 1 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:SJlàpida commemorativa.JPG\|thumb\|300px\|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-~~Alraq~~]]		[[Image:SJlàpida commemorativa.JPG\|thumb\|300px\|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Azraq]]
	''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].		''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

Valencian en 19:58 1 ago 2022

2022-08-01T19:58:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 1 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~Sant Jordi-Batalla Alcoy~~.~~jpg~~\|thumb\|300px\|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Alraq]]		[[Image:SJlàpida commemorativa.JPG\|thumb\|300px\|'''Batalla d'Alcoy''', en la que, segons la tradició, Sant Jordi acodí en ajuda dels alcoyans i derrotà a a Al-Alraq]]

	''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].		''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

Jose2 en 15:10 6 abr 2018

2018-04-06T15:10:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 6 abr 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].		''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[idioma valencià\|llengua valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i capità musulmà dels més coneguts en tota la [[Península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any [[1276]].

	Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penaguila]], i mantingué la revolta fins al [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].		Pocs anys despuix d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] ([[1245]]) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, [[Serra]], [[Pego]] i [[Penaguila]], i mantingué la revolta fins a l'any [[1258]] en l’ajuda d'[[Alfons X]] de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del [[Regne de Valéncia]]. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l'orde d'expulsió dels musulmans donada per [[Jaume I]] en [[1248]].

	Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcala]], de [[Pego]], de [[Tarbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penaguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.		Enganyat per [[Jaume I]], Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el [[Regne de Valéncia]]; en canvi, un nebot seu rebia el castell de [[Polop]]. L'estat de la revolta, que si be anirà minvant, perdurarà: en l'any [[1275]] una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de [[Montesa]] tingué lloc en les Valls de Gallinera, d'[[Alcala]], de [[Pego]], de [[Tarbena]], de [[Guadalest]] i de [[Confrides]], estimulada pels sobirans de [[Granada]] i del [[Marroc]] (que intentaven la recuperació de certes places castellanes d'[[Andalusia]]), que enviaren forces granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de [[Penaguila]] i atacara [[Alcoy]], pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despuix vençudes.

	La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.		La mort d'Al-Azraq fon atribuïda a l'intervenció de [[Sant Jordi (Sant)\|Sant Jordi]], i donà orige junt en la campanya subsegüent duta pel rei i per l'infant Pere que posà fi ad esta rebelió, no sense dificultats (batalla de Lluchent), a les Festes de [[Moros i Cristians]] que se celebren en les nostres comarques i en el restant de terres valencianes.