Afluent - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-10-03T14:32:27Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 14:32 3 oct 2017
Llínea 12:		Llínea 12:
	== Modos d'ordenar-los ==		== Modos d'ordenar-los ==

	En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més ~~menut~~ en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.		En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més chicotet en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.

	Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.		Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.

Jose2 en 11:11 20 abr 2017

2017-04-20T11:11:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 20 abr 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Característiques generals ==		== Característiques generals ==

	En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)\|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Mississipi]], l'afluent del qual (el [[riu ~~Misuri~~]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.		En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)\|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Mississipi]], l'afluent del qual (el [[riu Missouri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.

	Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño\|Miño]] i [[Riu Narcea\|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare\|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.		Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño\|Miño]] i [[Riu Narcea\|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare\|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

Jose2: /* Característiques generals */

2017-04-20T11:11:05Z

Característiques generals

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 20 abr 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Característiques generals ==		== Característiques generals ==

	En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)\|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu ~~Misisipi~~]], l'afluent del qual (el [[riu Misuri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.		En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)\|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Mississipi]], l'afluent del qual (el [[riu Misuri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.

	Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño\|Miño]] i [[Riu Narcea\|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare\|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.		Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño\|Miño]] i [[Riu Narcea\|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare\|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

Jose2 en 09:47 22 març 2017

2017-03-22T09:47:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:47 22 març 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Werre in Weser.jpg\|thumbnail\|280px\|[[Confluència]] del riu [[Werra]] en el [[riu Fulda]]: abdós formen el riu [[Weser]] a partir de dita confluència.]]		[[Archiu:Werre in Weser.jpg\|thumbnail\|280px\|[[Confluència]] del riu [[Werra]] en el [[riu Fulda]]: abdós formen el riu [[Weser]] a partir de dita confluència.]]
	En [[hidrologia]], un '''afluent''' correspon a un curs d'aigua, també nomenat '''tributari''',<ref>Afluent. F. J. Monkhouse. ''Diccionari de térmens geogràfics''. Barcelona: Oikos-Tau Editors, 1978</ref> que no desemboca en la [[mar]], sino en un atre [[riu]] més important en el qual s'unix en un lloc nomenat [[confluència]].		En [[hidrologia]], un '''afluent''' correspon a un curs d'[[aigua]], també nomenat '''tributari''',<ref>Afluent. F. J. Monkhouse. ''Diccionari de térmens geogràfics''. Barcelona: Oikos-Tau Editors, 1978</ref> que no desemboca en la [[mar]], sino en un atre [[riu]] més important en el qual s'unix en un lloc nomenat [[confluència]].

	== Característiques generals ==		== Característiques generals ==
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{wikcionario}}		{{wikcionario}}

			[[Categoria:Geografia]]
	[[Categoria:Hidrologia]]		[[Categoria:Hidrologia]]
	[[Categoria:Cursos d'aigua]]		[[Categoria:Cursos d'aigua]]

Maso: Traducció de Wikipèdia revisada.

2017-03-21T23:48:10Z

Traducció de Wikipèdia revisada.

Pàgina nova

[[Archiu:Werre in Weser.jpg|thumbnail|280px|[[Confluència]] del riu [[Werra]] en el [[riu Fulda]]: abdós formen el riu [[Weser]] a partir de dita confluència.]]
En [[hidrologia]], un '''afluent''' correspon a un curs d'aigua, també nomenat '''tributari''',<ref>Afluent. F. J. Monkhouse. ''Diccionari de térmens geogràfics''. Barcelona: Oikos-Tau Editors, 1978</ref> que no desemboca en la [[mar]], sino en un atre [[riu]] més important en el qual s'unix en un lloc nomenat [[confluència]].

== Característiques generals ==

En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Misisipi]], l'afluent del qual (el [[riu Misuri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.

Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño|Miño]] i [[Riu Narcea|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

«Afluent dret» o «afluent esquerre»; o «afluent per la marge dreta» o «afluent per la marge esquerra», són térmens que indiquen la situació de l'afluent en relació al fluix del riu principal. Estos térmens es definixen des de la perspectiva de les aigües d'este últim en busca de la seua pendent inferior, és dir, en relació a la direcció en que està corrent el curs fluvial.

== Modos d'ordenar-los ==

En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més menut en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.

Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.

Finalment, una manera aplicable a abdós métodos és també dividir-los per costat: esquerre o dret, sempre des del seu capçal o font cap a la boca.

== Efluent ==
Lo contrari d'un afluent és un [[efluent]] o distributari, és dir, una derivació (natural o artificial) que es desprén fòra de la corrent principal d'un riu major a través d'un atre menor. Els d'orige natural es troben en la seua majoria en els [[deltes fluvials]]; encara que hi ha casos en que ocorre en atres trams dels rius, com succeïx en el [[Casiquiare]] sobre l'[[Conca de l'Orinoco|Orinoco]]. Són més freqüents els efluents d'orige artificial, és dir, d'una derivació, séquia o canal que s'utilisa en fins de regadiu o d'abastiment d'aigua en regions relativament alluntades del caixer del riu principal.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{wikcionario}}

[[Categoria:Hidrologia]]
[[Categoria:Cursos d'aigua]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Rius]]
[[Categoria:Cossos d'aigua]]
{{Traduït de|es|Afluente}}