ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:50:21Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Aenocyon dirus restoration & skeleton.jpg|miniatura|llop jagant (''Aenocyon dirus'')]]

El '''llop jagant''' o '''llop terrible''' ('''''Aenocyon dirus''''') és una [[espècie]] de [[cánido]] extint de gran tamany que va viure des d'[[Amèrica del Nort]] fins a les [[Regió Pampeana|Pampes]] del centre de la [[Argentina]] durant el [[Pleistoceno]].<ref>{{cita publicació |apellidar=Prevosti |nom=Francisco J. |coautores= |títul=Grans cánidos (Carnivora, Canidae) del Cuaternario de la República Argentina: sistemàtica, filogenia, bioestratigrafía i paleoecología (tesis doctoral) |any=2006 |publicació=Associació Paleontológica Argentina |volum= |número= |pàgines=501 |issn= |url=}}</ref> El jaciment a on s'han trobat més restants de ''Aenocyon dirus'' és el del [[Rancho L'Alquitrà]], prop de [[Los Àngeles]], a on han aparegut uns 3500 esquelets complets. Certes característiques presents en este jaciment inviten a pensar que els llops jagants, de la mateixa manera que molts uns atres cánidos, eren animals sociables que vivien i caçaven en manada.

== Descripció ==

A pesar de lo que invita a pensar el seu nom comú, el llop jagant no era excepcionalment gran comparat en el [[llop]] comú o llop gris ''(Canis lupus)''. En promig, pesava uns 80 [[quilogram|kg]] pero podia alcançar 100 kg. No obstant, les diferències en este atre cánido, en el que va compartir [[hàbitat]] durant 90 000 anys, són importants.

''Aenocyon dirus'' era molt més robust i les seues pates proporcionalment curtes. El morro era llarc i les mandíbules potents, en dents grosses i fortes capaces de triturar ossos. La caseta que ocupava en les praderies i [[estepa]]s nortamericanes de la [[era glacial]] era similar al que les [[hiena]]s tenien en atres continents.
Un gran número de fòssils d'herbívors marcats per les fauces de llops jagants reforcen esta idea.

== Taxonomia i paleontologia ==
A mitan de el {{sigle|XIX||s}} varen començar a descobrir-se en [[Estats Units]] restants fòssils de grans cánidos extints la classificació inicial dels quals va resultar controvertida. La primera troballa rellevant va ocórrer en 1854 en el [[riu Ohio]] prop d'[[Evansville (Indiana)|Evansville]], [[Indiana]], a on es va recuperar una mandíbula en molar que el paleontòlec [[Joseph Leidy]] va identificar com una nova espècie d'un llop extint: ''Canis primaevus'' (Leidy, 1854).<ref name=":0">{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/1694312#page/221/mode/1up|títul=Notice of some fossil bones discovered by Mr. Francis A. Lincke, in the banks of the Ohio River, Indiana|apellidar=Leidy|nomene=J.|data=1854|publicació=Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia|volum=7|número=7|pàgina=200}}</ref> Este material, recolectat per un coleccioniste de Evansville i que va aplegar a mans de Leidy gràcies al geólogo Joseph Granville Norwood, junt en la correspondència científica entre ells dos, es conserva en la [[Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia]]. Posteriorment, Leidy va descobrir vèrtebres en la vall del [[riu Niobrara]] en [[Nebraska]] que va descriure com ''Canis dirus'' (1858).<ref name=":1">{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/183045#page/41/mode/1up|títul=Notice of remains of extinct vertebrata, from the Valley of the Niobrara River, collected during the Exploring Expedition of 1857, in Nebraska, under the command of Lieut. G. K. Warren, O. S. Top. Eng., by Dr. F. V. Hayden, Geologist to the Expedition, Proceedings|llinage=Leidy|nomene=J.|publicació=Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia|volum=10|pàgina=21|any=1858}}</ref> Més vesprada, en descobrir que el nom ''C.'' ''primaevus'' ya havia segut usat per [[Brian Houghton Hodgson|Hodgson]] per al [[Cuon alpinus|cuón asiàtic]], lo renombró com ''Canis indianensis'' (Leidy, 1869).<ref name=":2">{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/60918#page/374/mode/1up|títul=The extinct mammalian fauna of Dakota and Nebraska, including an account of some allied forms from other localities, together with a synopsis of the mammalian remains of North America|llinage=Leidy|nomene=J.|data=1869|publicació=Journal of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia|volum=7|pàgina=368}}</ref>

En 1876, el zoólogo [[Joel Asaph Allen]] va descriure ''Canis mississippiensis'' (Allen 1876) sugerint la seua possible relació en les espècies descrites per Leidy: ''C. dirus'' i ''C. indianensis''. No obstant, l'escassea de material va impedir a Allen establir conclusions definitives per lo que va preferir deixar els tres tàxons separats fins que es trobaren més fòssils.<ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/113474#page/1/mode/1up|llinage=Allen|nomene=J. A.|data=1876|títul=Description of some remains of an extinct species of wolf and an extinct species of deer from the lead region of the upper Mississippi|publicació=''American Journal of Science''|volum=s3-11|número=61|pàgines=47–51|doi=10.2475/ajs.s3-11.61.47}}</ref> La situació va canviar en 1908 quan [[John Campbell Merriam]] va començar a extraure numerosos fragments fosilizados de llops terribles en els pous de alquitrán del [[Rancho L'Alquitrà]], fins que en 1912 va trobar un esquelet lo suficientment complet per a identificar els restants com a ''C. dirus'' (Leidy 1858).<ref name=":4">{{Cita publicació|url=https://archive.org/details/faunaofrancholab02merr/page/n3/mode/2up|llinage=Merriam|nomene=J. C.|data=1912|títul=The fauna of Rancho L'Alquitrà, Part II. Canidae.|publicació=Memoirs of the University of Califòrnia|volum=1|pàgines=217–273}}</ref> En 1915 el paleontòlec [[Edward Troxell]] va declarar que ''C. indianensis'' era un sinònim de ''C. dirus'', recolzant la postura de Merriam.<ref name=":5">{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/124986#page/675/mode/1up|títul=Vertebrate fossils of Roc Creek, Texas|apellidar=Troxell|nom=I.L.|data=1915|publicació=American Journal of Science|volum=189|número=234|pàgines=613–618|doi=10.2475/ajs.s4-39.234.613}}</ref>

Despuix d'estudiar les similituts entre sí i les diferències en atres membres del gènero ''Canis'', Merriam va propondre en 1918 unificar ''C. dirus'' (Leidy 1858), ''C. ayersi'' (Stellards 1916) i ''C. milleri'' (Merriam 1912) en un nou gènero que va nomenar ''Aenocyon'' (en grec, ''ainos'', 'terrible' i ''cyon'', 'gos'),<ref name="merriam1918">{{cite journal|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/139018#page/686/mode/1up|title=Note on the systematic position of the wolves of the Canis dirus group|last1=Merriam|first1=J.C.|journal=Bulletin of the Department of Geology of the University of Califòrnia|volume=10|access-dona't=2018-01-14|page=533|archive-url=https://web.archive.org/web/20210129220446/https://www.biodiversitylibrary.org/item/139018#page/686/mode/1up|archive-dona't=2021-01-29|year=1918}}</ref> pero la proposta de crear un gènero nou separat de ''Canis'' va generar controvèrsia.<ref name="stevenson1978">{{cite book|first=Marc|last=Stevenson|year=1978|title=Wolf and Man: Evolution in Parallel|editor1-first=Roberta L.|editor1-last=Hall|editor2-first=Henry S.|editor2-last=Sharp|publisher=Academic Press|location=New York|chapter=Dire wolf systematics and behavior|page=180|chapter-url=https://books.google.com/books?aneu=tj60BQAAQBAJ&pg=PA180|access-dona't=|isbn=978-0-12-319250-9}}</ref> Estudis posteriors d'[[Ernest Lundelius]] (1972) i [[Ronald M. Nowak]] (1979) varen concloure que ''Canis ayersi'', ''Aenocyon dirus'' i les descrites per Leidy (a excepció de ''C. milleri'') corresponien a una sola espècie: ''Canis dirus''.<ref name="lundelius1972">{{cite journal|title=Fossil vertebrates, clapix Pleistocene Ingleside Fauna, Sant Patricio County, Texas|last1=Lundelius|first1=I. L.|journal=Bureau of Economic Geology|volume=Report of Investigations no.77|pages=1–74|year=1972}}</ref><ref>{{cite book|last1=Nowak|first1=Ronald M.|title=North American Quaternary Canis |publisher=Monograph of the Museum of Natural History, University of Kansas |series=6 |year=1979|isbn=978-0-89338-007-6 |doi=10.5962/bhl.title.4072|url=https://www.biodiversitylibrary.org/item/22683#page/118/mode/1up}}
</ref>

L'anàlisis de la variació morfològica en poblacions pleistocénicas de ''Canis dirus'' realisat per [[Björn Kurtén]] (1984) va permetre reconéixer dos morfotipos geogràficament estructurats. Per a les poblacions occidentals (representades per material de Califòrnia i Mèxic) es va descriure la subespecie ''Canis dirus guildayi'', caracterisada per tindre membres més curts i dents més llargues. En contrast, els eixemplars orientals (distribuïts a l'est de la Divisòria Continental) varen ser assignats a la subespecie ''Canis dirus dirus'', en membres més llarcs i dents més curtes, en funció a la descripció d'un maxilar complet recuperat en el jaciment de la Cova del Ermitaño.<ref name="kurten1984">{{cite book|last1=Kurtén|first1=B.|chapter=Geographic differentiation in the Rancholabrean dire wolf (''Canis dirus'' Leidy) in North America|title=Contributions in Quaternary Vertebrate Paleontology: A Volume in Memorial to John I. Guilday|url=https://archive.org/details/contributionsinq81984geno|publisher=[[Carnegie Museum of Natural History]]|editor1-last=Genoways|editor1-first=H. H.|editor2-last=Dawson|editor2-first=M. R.|séries=Special Publication 8|year=1984|pages=[https://archive.org/details/contributionsinq81984geno/page/218 218–227]|isbn=978-0-935868-07-4}}</ref><ref name="wang1990">{{cite journal|title=Pleistocene dire wolf remains from the Kansas River with notes on dire wolves in Kansas|last1=Wang|first1=X.|journal=Occasional Papers of the Museum of Natural History, University of Kansas|volume=137|pages=1–7|year=1990}}</ref><ref name="dundas1999">{{cite journal|url=http://www.fresnostate.edu/csm/ees/documents/facstaff/dundas/publication/dundas-1999.pdf|title=Quaternary records of the dire wolf, ''Canis dirus'', in North and South America|last1=Dundas|first1=R.G.|journal=Boreas|volume=28|issue=3|pages=375–385|access-dona't=2015-08-28|bibcode=1999Borea..28..375D|doi=10.1111/j.1502-3885.1999.tb00227.x|archive-url=https://web.archive.org/web/20200927071042/http://www.fresnostate.edu/csm/ees/documents/facstaff/dundas/publication/dundas-1999.pdf|archive-dona't=2020-09-27|year=1999|s2cid=129900134}}</ref><ref name="anyonge2005a">{{cite journal|title=New body mass estimates for ''Canis dirus'', the extinct Pleistocene dire wolf|last1=Anyonge|first1=William|last2=Roman|first2=Chris|journal=Journal of Vertebrate Paleontology|volume=26|pages=209–212|doi=10.1671/0272-4634(2006)26[209:NBMEFC]2.0.CO;2|year=2006|s2cid=83702167}}</ref>

Els anàlisis genómicos recents (2021) varen confirmar la gran divergència filogenético entre ''Aenocyon dirus'' i atres cánidos extints, sustentant la classificació taxonómica de proposta per Merriam en 1918 d'ubicar-los en el gènero ''Aenocyon''.<ref name="Perri2021">{{cite journal|url=https://ora.ox.ac.uk/objects/uuid:c087f6d0-i084-4558-be53-d503697ce140|title=Dire wolves were the last of an ancient New World canid lineage|last1=Perri|first1=Angela R.|last2=Mitchell|first2=Kieren J.|journal=Nature|volume=591|issue=7848|pages=87–91|access-dona't=2021-08-02|bibcode=2021Natur.591...87P|doi=10.1038/s41586-020-03082-x|pmid=33442059|archive-url=https://web.archive.org/web/20221231112007/https://ora.ox.ac.uk/objects/uuid:c087f6d0-i084-4558-be53-d503697ce140|archive-dona't=2022-12-31|last3=Mouton|first3=Alice|last4=Álvarez-Carretero|first4=Sandra|last5=Hulme-Beaman|first5=Ardern|last6=Haile|first6=James|last7=Jamieson|first7=Alexandra|last8=Meachen|first8=Julie|last9=Lin|first9=Audrey T.|year=2021|last10=Schubert|first10=Blaine W.|last11=Ameen|first11=Carly|last12=Antipina|first12=Ekaterina I.|last13=Bover|first13=Pere|last14=Brace|first14=Selina|last15=Carmagnini|first15=Alberto|last16=Carøi|first16=Christian|last17=Samaniego Castruita|first17=Jose A.|last18=Chatters|first18=James C.|last19=Dobney|first19=Keith|last20=Dos Reis|first20=Mario|last21=Evin|first21=Allowen|last22=Gaubert|first22=Philippe|last23=Gopalakrishnan|first23=Shyam|last24=Gower|first24=Graham|last25=Heiniger|first25=Holly|last26=Helgen|first26=Kristofer M.|last27=Kapp|first27=Josh|last28=Kosintsev|first28=Pavel A.|last29=Linderholm|first29=Anna|last30=Ozga|first30=Andrew T.|last31=Presslee|first31=Samantha|last32=Salis|first32=Alexander T.|last33=Saremi|first33=Nedda F.|last34=Shew|first34=Colin|last35=Skerry|first35=Katherine|last36=Taranenko|first36=Dmitry I.|last37=Thompson|first37=Mary|last38=Sablin|first38=Mikhail V.|last39=Kuzmin|first39=Yaroslav V.|last40=Collins|first40=Matthew J.|last41=Sinding|first41=Mikkel-Holger S.|last42=Gilbert|first42=M. Thomas P.|author-link42=Marcus Thomas Pius Gilbert|last43=Stone|first43=Anne C.|last44=Shapiro|first44=Beth|last45=Van Valkenburgh|first45=Blaire|author-link45=Blaire Van Valkenburgh|last46=Wayne|first46=Robert K.|last47=Larson|first47=Greger|last48=Cooper|first48=Alan|last49=Frantz|first49=Laurent A. F.|s2cid=231604957}}</ref>

== Història evolutiva ==

El registre [[fòssil]] indica que els [[Gènero (biologia)|gèneros]] ''[[Canis]]'', ''[[Urocyon]]'' i ''[[Vulpes]]'' varen divergir del primitiu i menut ''[[Leptocyon]]'' fa 9 o 10 millons d'anys. Un milló d'anys despuix els cánidos varen deixar el seu Norteamérica natal i es varen estendre per [[Eurasia]] i [[Àfrica]], diferenciant-se en múltiples espècies.

Mentrestant, els cánidos vivien una atra explosió diversificatoria en [[Amèrica]]. Fa uns [[1 milló a. C.|800 000]] anys, la [[espècie]] ''[[Canis armbrusteri]]'' es va estendre per Amèrica del Nort i del Sur. Poc despuix es va extinguir en Norteamérica, pero en [[Suramérica]] va evolucionar cap a l'espècie ''Aenocyon dirus'', encara que també hi ha evidència de que ':Aenocyon dirus'' va poder evolucionar d'atres cánidos suramericans.<ref>Berta, A. 1988. Quaternary evolution and biogeography of the large South American Canidae (Mammalia: Carnivora). ''University of Califòrnia Publications in Geological Sciences'', 132: 1–149.</ref>

En el [[Pleistoceno tardà]], fa 300 000 anys, els llops grisos (''Canis lupus'') varen retornar a Norteamérica des de Eurasia pel [[pont de terra]] que comunicava llavors el [[Estret de Bering]]. Restants de llops jagants varen ser trobats en cantitats modestes en Chile, Perú, Bolívia, Veneçola i Argentina. <ref>{{Cita web|url=http://www.uc.cl/noticias/equipo-integrat-per-investigadors-uc-troba-primera-evidència-de-una-espècie-de-llop-extinta-que-habite-chile-en-el-pleistoceno/|títul=Troben primera evidència d'una espècie de llop extinta que va habitar Chile en el Pleistoceno|fechaacceso=2025-09-13|sitioweb=Pontifícia Universitat Catòlica de Chile|idioma=és}}</ref>Fa 100 000 anys els llops jagants varen fer lo mateix des de Suramérica, i aparentment no va haver competència entre abdós espècies, ya que provablement explotaven casetes ecològiques distintes. Els llops jagants varen començar a declinar fa 16 000 anys, a mida que es produïen els canvis climàtics de l'última [[glaciació]] i el ser humà s'estenia per Amèrica. Esta suma de factors va reduir el número de grans herbívors en Amèrica, com el [[bisonte estepario]], el [[Camelus|camello]], el [[mamut]], el [[mastodont]], el [[megaterio]] o el cavall americà dels que s'alimentaven preferentment els llops jagants. Es varen extinguir provablement fa 10 000 anys, com el restant de la [[megafauna]] americana. No obstant, algunes troballes fòssils realisats en [[Arkansas]] indiquen que varen poder viure en les [[montanyes Ozark]] fins a fa només 4000 anys.{{cr}}

=== Evidència genètica ===

Els anàlisis genètics demostren que ''Aenocyon dirus'' pertany a un linaje evolutiu distint del gènero ''Canis'' que es va originar de forma independent en Amèrica.<ref name="Perri20212">{{cite journal|url=https://ora.ox.ac.uk/objects/uuid:c087f6d0-i084-4558-be53-d503697ce140|title=Dire wolves were the last of an ancient New World canid lineage|last1=Perri|first1=Angela R.|last2=Mitchell|first2=Kieren J.|journal=Nature|volume=591|issue=7848|pages=87–91|access-dona't=2021-08-02|bibcode=2021Natur.591...87P|doi=10.1038/s41586-020-03082-x|pmid=33442059|archive-url=https://web.archive.org/web/20221231112007/https://ora.ox.ac.uk/objects/uuid:c087f6d0-i084-4558-be53-d503697ce140|archive-dona't=2022-12-31|last3=Mouton|first3=Alice|last4=Álvarez-Carretero|first4=Sandra|last5=Hulme-Beaman|first5=Ardern|last6=Haile|first6=James|last7=Jamieson|first7=Alexandra|last8=Meachen|first8=Julie|last9=Lin|first9=Audrey T.|year=2021|last10=Schubert|first10=Blaine W.|last11=Ameen|first11=Carly|last12=Antipina|first12=Ekaterina I.|last13=Bover|first13=Pere|last14=Brace|first14=Selina|last15=Carmagnini|first15=Alberto|last16=Carøi|first16=Christian|last17=Samaniego Castruita|first17=Jose A.|last18=Chatters|first18=James C.|last19=Dobney|first19=Keith|last20=Dos Reis|first20=Mario|last21=Evin|first21=Allowen|last22=Gaubert|first22=Philippe|last23=Gopalakrishnan|first23=Shyam|last24=Gower|first24=Graham|last25=Heiniger|first25=Holly|last26=Helgen|first26=Kristofer M.|last27=Kapp|first27=Josh|last28=Kosintsev|first28=Pavel A.|last29=Linderholm|first29=Anna|last30=Ozga|first30=Andrew T.|last31=Presslee|first31=Samantha|last32=Salis|first32=Alexander T.|last33=Saremi|first33=Nedda F.|last34=Shew|first34=Colin|last35=Skerry|first35=Katherine|last36=Taranenko|first36=Dmitry I.|last37=Thompson|first37=Mary|last38=Sablin|first38=Mikhail V.|last39=Kuzmin|first39=Yaroslav V.|last40=Collins|first40=Matthew J.|last41=Sinding|first41=Mikkel-Holger S.|last42=Gilbert|first42=M. Thomas P.|author-link42=Marcus Thomas Pius Gilbert|last43=Stone|first43=Anne C.|last44=Shapiro|first44=Beth|last45=Van Valkenburgh|first45=Blaire|author-link45=Blaire Van Valkenburgh|last46=Wayne|first46=Robert K.|last47=Larson|first47=Greger|last48=Cooper|first48=Alan|last49=Frantz|first49=Laurent A. F.|s2cid=231604957}}</ref> Els primers intents per recuperar ADN mitocondrial dels restants d'ossos de ''Aenocyon'' ''dirus guildayi'' en 1992 no varen tindre èxit per la contaminació per composts asfàltics en els #espècimen dels jaciments de l'Alquitrà.<ref name="janczewski1992">{{cite journal|title=Molecular phylogenetic inference from saber-toothed cat fossils of Rancho L'Alquitrà|last1=Janczewski|first1=D. N.|last2=Yuhki|first2=N.|journal=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|volume=89|issue=20|pages=9769–73|bibcode=1992PNAS...89.9769J|doi=10.1073/pnas.89.20.9769|pmc=50214|pmid=1409696|last3=Gilbert|first3=D. A.|last4=Jefferson|first4=G. T.|last5=O'Brien|first5=S. J.|year=1992}}</ref> Esta dificultat es va tornar a confirmar en 2014 despuix de l'intent fallanc d'extraure ADN d'un mamut columbino (''Mammuthus columbi'') del mateix jaciment. L'estudi va concloure que els composts orgànics de l'asfalt permean els ossos de totes les mostres de l'Alquitrà per lo que dificulta l'extracció d'ADN.<ref name="gold2014">{{cite journal|title=Attempted DNA extraction from a Rancho L'Alquitrà Columbian mammoth (''Mammuthus columbi''): Prospects for ancient DNA from asphalt deposits|last1=Gold|first1=David A.|last2=Robinson|first2=Jacqueline|journal=Ecology and Evolution|volume=4|issue=4|pages=329–36|bibcode=2014EcoEv...4..329G|doi=10.1002/ece3.928|pmc=3936381|pmid=24634719|last3=Farrell|first3=Aisling B.|last4=Harris|first4=John M.|last5=Thalmann|first5=Olaf|last6=Jacobs|first6=David K.|year=2014}}</ref>

Un estudi en 2021 va conseguir secuenciar ADN nuclear a partir de cinc eixemplars fòssils de ''A. dirus'' d'entre 13 000 i 50 000 anys. Els resultats filogenético indiquen que este tàxon representa un linaje altament divergent, que el seu últim ancestro comú en els cánidos del grup ''Canis'' (que inclou llops, coyots i chacals) es remonta al Mioceno tardà, fa aproximadament 5.7 millons d'anys. Els anàlisis morfològics comparatius, basats en 46 caràcters osteológicos, varen revelar una notable similitut entre ''A. dirus'' i ''Canis lupus'', la qual s'interpreta com a producte de convergència evolutiva més que d'estreta relació filogenético ya que no va haver evidència d'hibridació génetica entre les mostres de cinc #espècimen de ''Aenocyn dirus'' en llops, coyots i el seu ancestro comú. Per lo que es conclou que l'evolució de llops i coyots va estar aïllada de ''A. dirus''.<ref name="Perri2021" />

L'estudi propon un orige primerenc del linaje de ''A. dirus'' en Amèrica l'aïllament geogràfic del qual va donar peu a un aïllament reproductiu des de la seua separació fa 5.7 millons d'anys. Els coyots (''Canis latrans''), els cuones (''Cuon alpinus''), els llops grisos (''Canis lupus'') i l'extint ''Xenocyon'' varen evolucionar en Eurasia i es varen expandir cap a Norteamérica relativament vesprada durant el Pleistoceno Tardà. Com a resultat, no va haver fluix gènic entre estes espècies i el llop jagant. El prolongat aïllament del linaje de ''A. dirus'' sugerix que atres tàxons fòssils americans, com ''Canis armbrusteri'' i ''Canis edwardii'', podrien igualment pertànyer al gènero ''Aenocyon''. Les conclusions de l'estudi confirmen la proposta taxonómia de separar ''Aenocyon'' de ''Canis''.<ref name="Perri2021" />

=== Proyecte de desextinción ===
{{ap|Rómulo, Rem i Khaleesi}}
El 7 d'abril de 2025 l'empresa [[Colossal Biosciences]] va donar a conéixer la notícia del naiximent, en octubre de 2024, de dos cadells machos<ref>{{Obra citada|títul=The First Dire Wolf Howl in Over 10,000 Years|llinages=Colossal Biosciences|url=https://www.youtube.com/watch?si=C36t5C26gAm8qojn&v=vPX4tm-J2bU&feature=youtu.be|fechaacceso=2025-04-07|data=2025-04-07}}</ref> de [[Canis lupus|llops grisos]] modificats genèticament per a semblar-se [[Fenotip|fenotípicamente]] al ''Aenocyon dirus.''<ref name="dup-0-67">{{Cita web|url=https://www.newscientist.com/article/2475407-no-the-dire-wolf-has-not-been-brought-back-from-extinction/|títul=No, the dire wolf has not been brought back from extinction|fechaacceso=2025-04-07|llinage=#author.fullName}|sitioweb=New Scientist|idioma=en-US}}</ref>

Si be es tracta d'un esforç en direcció de la [[desextinción]] d'esta espècie els tres eixemplars no compartixen cap material genètic en ''Aenocyon dirus''. L'empresa va informar haver modificat 20 [[Gen|gens]] del genoma del [[llop gris]], a penes 15 dels quals varen ser basats en el genoma del llop jagant i són aquells relacionats al tamany de l'animal, musculatura i forma de les orelles.<ref name="dup-0-67" />

En general, el treball va ser menys invasivo que el típic procés de clonació. Primer es varen aïllar cèlules EPC de mostres de sanc de llop gris ans que els científics reescrigueren 14 gens clau en el núcleu de la cèlula per a expressar 20 traces que supostament representen el fenotip del llop terrible. Els científics de Colossal varen produir 45 òvuls modificats, que es varen convertir en embrions i es varen insertar en l'úter de dos mares de lloguer. Un embrió de cada mare de lloguer va quallar, i Rómulo i Rem varen nàixer en octubre de 2024 despuix de 65 dies de gestació. La cesàrea programada es va repetir en una tercera mare de lloguer, que va donar a llum a Khaleesi.<ref>{{Cita web|url=https://clave.com/7274542/colossal-dire-wolf/|títul="The Return of the Dire Wolf".|autor=Jeffrey Kluger|data=(7 d'Abril, 2025).|sitioweb=Clave}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.newyorker.com/magazine/2025/04/14/the-dire-wolf-is-back|títul="The Dire Wolf is Back".|autor=D. T. Max|data=(7 d'Abril, 2025)|sitioweb=The New Yorker.}}</ref>

== Cultura popular ==

Esta espècie és coneguda popularment a raïl de la seua aparició en l'aclamada série de llibres ''[[Cançó de gèl i fòc]]'' escrita per [[George R. R. Martin]] i la seua adaptació televisiva, ''[[Game of Thrones]]''.<ref>{{Cita web|url=https://clave.com/7275439/science-behind-dire-wolf-return/|títul="The Science Behind the Return of the Dire Wolf".|autor=Jeffrey Kluger|sitioweb=Clave.|fechaacceso=8 d'abril de 2025|fechaarchivo=25 de juny de 2025|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20250625070605/https://clave.com/7275439/science-behind-dire-wolf-return/|deadurl=yes}}</ref>

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20161026230504/http://www.biodiversidad.gob.mx/biodiversidad/edhielo/loboterrible.html Canis dirus descripció i ilustració]
{{commons|Canis dirus}}
{{wikispecies|Canis dirus}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Aenocyon dirus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer