Adon - Historial de revisions

Lluísm en 19:39 20 març 2026

2026-03-20T19:39:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 20 març 2026
Llínea 15:		Llínea 15:

	Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.		Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:49 26 jun 2025

2025-06-26T16:49:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 26 jun 2025
Llínea 15:		Llínea 15:

	Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.		Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 17:15 27 gin 2025

2025-01-27T17:15:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 27 gin 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].		El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

	Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.		Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:59 28 maig 2024

2024-05-28T16:59:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 28 maig 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].		El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

	Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.		Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 09:39 23 feb 2024

2024-02-23T09:39:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:39 23 feb 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].		El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

	Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.		Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «En l'antiga religió semítica, especialment la religió cananita, el terme '''Adón''' (en llengua semítica ʾdwn, hebreu אדון, cognado en el acadi adannu…»

2023-03-27T17:49:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «En l'antiga religió semítica, especialment la religió cananita, el terme '''Adón''' (en llengua semítica ʾdwn, hebreu אדון, cognado en el acadi adannu…»

Pàgina nova

En l'antiga religió semítica, especialment la religió cananita, el terme '''Adón''' (en llengua semítica ʾdwn, hebreu אדון, cognado en el acadi adannu poderós i, lliteralment, senyor, patró), ha estat en us com teónim des de, a lo manco, l'[[Edat de Bronze]] final, en contrast en Ba'al, mestre.

En la tradició cananea, ʾadn ilm, lliteralment senyor dels deus; és un epítet del, pero ʾpodria ser també un epítet d'atres deus, especialment de [[Tammuz]]. L'epítet de Tammuz entra en la tradició grega com un nom propi, [[Adonis]], el jove amant d'[[Afrodita]].

La tradició hebrea fa a Adón, senyor o a Adonai, el meu senyor, un epítet de Yahveh descrit com el principal antagonista de Baal en el Tanaj. L'epítet va aplegar a ser usat com a eufemisme per a evitar invocar el nom propi de la deitat, Yahveh. Apareix en el Tanaj més de trescentes voltes.

El cult a Adonis (títul diví semita completat en un final grec derivat d'adon) en l'[[Antiga Grècia]], hauria sorgit en els temps de [[Safo]].

En texts ugarítics, en el seu significat de senyor apareix vàries voltes. És utilisat per a referir-se al senyor i pare de reis difunts. El terme ʾadn ʾilm rbm (que significa el senyor dels grans deus), és considerat per alguns un epítet diví de Baal, mentres que uns atres pensen que es referix al, Mardij, Yaqar o Yarij. ʾAdn ʾilm (que significa &el senyor dels deus) també apareix en els texts per a referir-se al, i quan es descriu a Yam en el cim del seu poder, és proclamat ʾadn o senyor (dels deus).

Les famílies d'Ugarit s'inspiraven en l'estructura del món diví, cada una estava encapçalada per un ʾadn (és dir, en este context mestre&*quot; o patró&). En general, est era el patriarca de la família i pot haver alguna relació entre ʾadn i la paraula pare, ʾad en Ugarit.

== Cult ==
El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

== Referències ==

* Gordon, Cyrus Herzl; Rendsburg, Gary; Winter, Nathan H. (1987). Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language. Eisenbrauns.
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Martin Litchfield, West (1997). The East Face of Helicon: West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth. Oxford University Press. ISBN 0198152213
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Van Dijk-Hemmes, Fokkelien; Becking, Bob; Dijkstra, Meindert (1996). On Reading Prophetic Texts: Gender-specific and Related Studies in Memory of Fokkelien Van Dijk-Hemmes. Brill. ISBN 9789004102743

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, p. 383
* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Thiollet, Jean-Pierre (2005). Je m'appelle Byblos. H & D. ISBN 2 914 266 04 9

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia fenícia]]