Ademús - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:53:25Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:53 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Artícul destacat}}		{{Artícul destacat}}
	{{Infobox pobles		{{Infobox pobles
	\|image_país = [[~~File~~:Localització d'Ademús respecte del País Valencià.png\|170px]]		\|image_país = [[Archiu:Localització d'Ademús respecte del País Valencià.png\|170px]]
	\|image_província = [[~~File~~:Ademuz-Mapa del Rincón de Ademuz.svg\|180px]]		\|image_província = [[Archiu:Ademuz-Mapa del Rincón de Ademuz.svg\|180px]]
	\|nom = Ademús		\|nom = Ademús
	\|image_escut = [[~~File~~:Escut d'Ademús.svg\|90px]]		\|image_escut = [[Archiu:Escut d'Ademús.svg\|90px]]
	\|país = [[~~File~~:Bandera de España.svg\|20px]] [[Espanya]]		\|país = [[Archiu:Bandera de España.svg\|20px]] [[Espanya]]
	\|comunitat = {{flagicon\|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]		\|comunitat = {{flagicon\|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
	\|província = [[Província de Valéncia]]		\|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 58:		Llínea 58:

	== Història ==		== Història ==
	[[~~File~~:Castell d'Ademuz.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]		[[Archiu:Castell d'Ademuz.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]
	Ademús comença a Estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].		Ademús comença a Estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].
	La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabip]].		La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabip]].
Llínea 130:		Llínea 130:
	=== Arquitectura religiosa ===		=== Arquitectura religiosa ===
	*[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]. Ya en l'any [[1600]] s'aborda la construcció d'un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada a l'abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el [[20 de novembre]] de [[1644]], pero no va ser finalisada completament fins a la última década d'eixe sigle. Erigida de nova planta des de [[1626]], en que se firmen les capitulacions en Pere d'Ambuesa, arquitecte que intervingué en l'obra del monasteri Jerónimo de [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis\|Sant Miquel dels Reis de Valéncia]],<ref>http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html</ref> se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon d'una gran nau central, articulada en pilastres d'orde corinti, i nou capelles laterals. D'estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), en cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i milacres de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta en un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia l'esplèndida taula valenciana de l'obra de Bertomeu Baró, aixina com magnífiques peces d'orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del [[sigle XVIII]], els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.		*[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]. Ya en l'any [[1600]] s'aborda la construcció d'un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada a l'abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el [[20 de novembre]] de [[1644]], pero no va ser finalisada completament fins a la última década d'eixe sigle. Erigida de nova planta des de [[1626]], en que se firmen les capitulacions en Pere d'Ambuesa, arquitecte que intervingué en l'obra del monasteri Jerónimo de [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis\|Sant Miquel dels Reis de Valéncia]],<ref>http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html</ref> se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon d'una gran nau central, articulada en pilastres d'orde corinti, i nou capelles laterals. D'estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), en cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i milacres de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta en un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia l'esplèndida taula valenciana de l'obra de Bertomeu Baró, aixina com magnífiques peces d'orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del [[sigle XVIII]], els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.
	[[~~File~~:Verge de l'Horta -Ademús-.JPG\|right\|thumb\|325px\|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús]]		[[Archiu:Verge de l'Horta -Ademús-.JPG\|right\|thumb\|325px\|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús]]

	*[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]. Erigida en el [[sigle XIV]] segons models constructius del sigle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantissima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.		*[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]. Erigida en el [[sigle XIV]] segons models constructius del sigle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantissima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.

Valencian en 17:29 18 ago 2025

2025-08-18T17:29:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 18 ago 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	[[Archiu:Capilla de San Joaquín. Ademuz.jpg\|265px\|miniaturadeimagen\|Capella de San Joaquín. Ademús.]]		[[Archiu:Capilla de San Joaquín. Ademuz.jpg\|265px\|miniaturadeimagen\|Capella de San Joaquín. Ademús.]]
	[[Archiu:Arco del Horno Ademuz.jpg\|265px\|miniaturadeimagen\|Arc del Forn, Ademús.]]		[[Archiu:Arco del Horno Ademuz.jpg\|265px\|miniaturadeimagen\|Arc del Forn, Ademús.]]
	'''Ademús''' (en [[castellà]] ''Ademuz'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Ademús és la capital de [[El Racó d'Ademús]], comarca que constituïx un [[enclavament]] valencià rodejat completament per terres d'[[Aragó]] i de [[Castella-La Mancha]].		'''Ademús''' (en [[castellà]] ''Ademuz''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Ademús és la capital de [[El Racó d'Ademús]], comarca que constituïx un [[enclavament]] valencià rodejat completament per terres d'[[Aragó]] i de [[Castella-La Mancha]].

	== Geografia ==		== Geografia ==

Valencian: /* Història */

2025-08-17T09:24:41Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:24 17 ago 2025
Llínea 65:		Llínea 65:
	Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[Castielfabip]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.		Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[Castielfabip]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.

	Des de principis del sigle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[~~Torrealta~~]].		Des de principis del sigle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrebaixa]].

	A mitat del [[sigle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terratremol que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó despuix del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà d'alguna utilitat en el [[sigle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.		A mitat del [[sigle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terratremol que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó despuix del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà d'alguna utilitat en el [[sigle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.

Valencian: Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip'

2025-08-17T09:15:14Z

Text reemplaça - 'Castielfabit' a 'Castielfabip'

← Revisió anterior		Revisió de 09:15 17 ago 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	=== Localitats llimítrofs ===		=== Localitats llimítrofs ===
	Donada la seua situació central dins de [[El Racó d'Ademús]], la major part del terme municipal d'Ademús llimita en els térmens de la pròpia comarca: l'est llinda en el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], al sur en el terme de [[Cases Altes]], a l'oest en el de [[Vallanca]] i al nort en els de [[~~Castielfabit~~]] i [[Torrebaixa]], també en el terme de [[Riodeva]], població que se troba en la [[província de Terol]]. La rambla de Riodeva dibuixa el llímit nort del terme d'Ademús i la seua comarca.		Donada la seua situació central dins de [[El Racó d'Ademús]], la major part del terme municipal d'Ademús llimita en els térmens de la pròpia comarca: l'est llinda en el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], al sur en el terme de [[Cases Altes]], a l'oest en el de [[Vallanca]] i al nort en els de [[Castielfabip]] i [[Torrebaixa]], també en el terme de [[Riodeva]], població que se troba en la [[província de Terol]]. La rambla de Riodeva dibuixa el llímit nort del terme d'Ademús i la seua comarca.

	== Història ==		== Història ==
	[[File:Castell d'Ademuz.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]		[[File:Castell d'Ademuz.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]
	Ademús comença a Estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].		Ademús comença a Estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].
	La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[~~Castielfabit~~]].		La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabip]].


	Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[~~Castielfabit~~]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.		Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[Castielfabip]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.

	Des de principis del sigle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].		Des de principis del sigle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].
Llínea 69:		Llínea 69:
	A mitat del [[sigle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terratremol que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó despuix del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà d'alguna utilitat en el [[sigle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.		A mitat del [[sigle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terratremol que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó despuix del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà d'alguna utilitat en el [[sigle XIX]]: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En [[1837]] va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.

	Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[~~Castielfabit~~]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien vàries poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[sigle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[sigle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el sigle XIX).		Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabip]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien vàries poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[sigle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[sigle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el sigle XIX).

	Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de [[1822]], dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de [[Terol]]. Cap d'elles es dugué a terme. La primera, per l'efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en [[1823]] ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823).		Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de [[1822]], dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de [[Terol]]. Cap d'elles es dugué a terme. La primera, per l'efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en [[1823]] ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823).

Valencian: Text reemplaça - 'Municipis de El Racó d'Ademús' a 'Municipis d'El Racó d'Ademús'

2025-08-16T13:25:47Z

Text reemplaça - 'Municipis de El Racó d'Ademús' a 'Municipis d'El Racó d'Ademús'

← Revisió anterior		Revisió de 13:25 16 ago 2025
Llínea 239:		Llínea 239:
	{{commonscat\|Ademuz}}		{{commonscat\|Ademuz}}

	{{Municipis de El Racó d'Ademús}}		{{Municipis d'El Racó d'Ademús}}
	{{Capitals comarques}}		{{Capitals comarques}}
	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T22:54:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:54 14 ago 2025
Llínea 240:		Llínea 240:

	{{Municipis de El Racó d'Ademús}}		{{Municipis de El Racó d'Ademús}}

	{{Capitals comarques}}		{{Capitals comarques}}

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

			[[Categoria:Ademús]]
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T22:53:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:53 14 ago 2025
Llínea 245:		Llínea 245:
	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

	~~[[Categoria:Ademús]]~~
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T22:52:55Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:52 14 ago 2025
Llínea 245:		Llínea 245:
	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

			[[Categoria:Ademús]]
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Reval: /* Bibliografia */

2024-09-16T18:48:59Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 16 set 2024
Llínea 229:		Llínea 229:
	* [[Ampar Cabanes\|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso\|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro\|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.		* [[Ampar Cabanes\|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso\|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro\|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
	* [[Antoni Josep Cavanilles\|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit		* [[Antoni Josep Cavanilles\|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
			* Eslava Blasco, R.: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
	* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2		* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
	* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia		* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

Valencian: Text reemplaça - 'heu' a 'ho'

2023-09-21T02:12:43Z

Text reemplaça - 'heu' a 'ho'

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 21 set 2023
Llínea 178:		Llínea 178:
	* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui els més concorreguts. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]].		* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'[[agost]]. Festes de l'estiu, hui els més concorreguts. Bous en el Rabal. Penyes, balls i [[bou embolat]].
	* '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.		* '''Verge del Rosari''', primer [[dumenge]] d'[[octubre]]. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.
	* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no ~~heu~~ són tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.		* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no ho són tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.
	* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.		* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.
	* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar les celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.		* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar les celebres ''[[albades]] '', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar despuix de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.