Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà - Historial de revisions

Lluísm en 18:58 12 dec 2025

2025-12-12T18:58:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 12 dec 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].		El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].

	[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]]		[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]]
	[[Categoria:Declaracions d'independència\|Mèxic]]		[[Categoria:Declaracions d'independència\|Mèxic]]
	[[Categoria:Mèxic en 1821]]		[[Categoria:Mèxic en 1821]]
	[[Categoria:Política en 1821]]		[[Categoria:Política en 1821]]

Lluísm en 10:09 16 feb 2023

2023-02-16T10:09:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 16 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.		Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.

	Temps despuix, ~~el '''anticuario''~~' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].		Temps despuix, l'anticuari espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].

	El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].		El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].

Jose2 en 19:05 15 gin 2023

2023-01-15T19:05:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 15 gin 2023
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual l'[[Primer Imperi Mexicà\|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional\|va declarar la seua independència]] de l'[[Imperi espanyol]]. El document fundador de l'[[Mèxic\|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)\|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa\|Suprema Junta Provisional Gubernativa]].		L''''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual l'[[Primer Imperi Mexicà\|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional\|va declarar la seua independència]] de l'[[Imperi espanyol]]. El document fundador de l'[[Mèxic\|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)\|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa\|Suprema Junta Provisional Gubernativa]].

	Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.		Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.

	Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].		Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].

	El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].		El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].

Xavi Dengra en 14:01 15 gin 2023

2023-01-15T14:01:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 15 gin 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].		Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].

	El document de 52.9 per 71.8 ~~centímetros~~, es conserva actualment en el [[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].		El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].

	[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]]		[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]]

Xavi Dengra en 14:00 15 gin 2023

2023-01-15T14:00:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:00 15 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Acta Independencia Mexico 1821.jpg\|197px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Fotografia del document original de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà.]]		[[Archiu:Acta Independencia Mexico 1821.jpg\|197px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Fotografia del document original de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà.]]
	El '''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual el [[Primer Imperi Mexicà\|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional\|va declarar la seua independència]] ~~del~~ [[Imperi espanyol]]. El document fundador ~~del~~ [[Mèxic\|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)\|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa\|Suprema Junta Provisional Gubernativa]].		L''''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual l'[[Primer Imperi Mexicà\|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional\|va declarar la seua independència]] de l'[[Imperi espanyol]]. El document fundador de l'[[Mèxic\|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)\|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa\|Suprema Junta Provisional Gubernativa]].

	Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.		Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Fotografia del document original de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà. El…»

2023-01-15T13:34:16Z

Pàgina nova, en el contingut: «197px|miniaturadeimagen|dreta|Fotografia del document original de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà. El…»

Pàgina nova

[[Archiu:Acta Independencia Mexico 1821.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|Fotografia del document original de l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà.]]
El '''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual el [[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional|va declarar la seua independència]] del [[Imperi espanyol]]. El document fundador del [[Mèxic|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa|Suprema Junta Provisional Gubernativa]].

Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.

Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic|President de la República]].

El document de 52.9 per 71.8 centímetros, es conserva actualment en el [[Archiu General de la Nació (Mèxic)|Archiu General de la Nació]].

[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]]
[[Categoria:Declaracions d'independència|Mèxic]]
[[Categoria:Mèxic en 1821]]
[[Categoria:Política en 1821]]

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 16 feb 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.		Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic\|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic\|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.

	Temps despuix, ~~el '''anticuario''~~' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].		Temps despuix, l'anticuari espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic\|President de la República]].

	El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].		El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)\|Archiu General de la Nació]].