Accra - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

2025-10-23T13:49:10Z

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 23 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:Accra_montage.jpg\|thumb\|300px\|Accra]]		[[Archiu:Accra_montage.jpg\|thumb\|300px\|Accra]]

	'''Accra''' és la capital de [[Ghana]] des de l'any [[1877]] i la major ciutat del país. És la capital de Ghana i del districte de la zona metropolitana d'Accra, lo mateix que el centre administratiu, de comunicacions i econòmic del país. Al voltant del 70 % de la capacitat de manufactura nacional es troba en este districte. Alberga edificis que mostren la transició des dels suburbis del [[sigle XIX]] fins a la moderna metròpoli que és hui en dia.		'''Accra''' és la capital de [[Ghana]] des de l'any [[1877]] i la major ciutat del país. És la capital de Ghana i del districte de la zona metropolitana d'Accra, lo mateix que el centre administratiu, de comunicacions i econòmic del país. Al voltant del 70 % de la capacitat de manufactura nacional es troba en este districte. Alberga edificis que mostren la transició des dels suburbis del [[sigle XIX]] fins a la moderna metròpoli que és hui en dia.
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Economia ==		== Economia ==
	[[~~File~~:Ghana_Commerical_Bank_in_Accra.jpg\|thumb\|250px\|Edific del Banc Comercial de Ghana en Accra]]		[[Archiu:Ghana_Commerical_Bank_in_Accra.jpg\|thumb\|250px\|Edific del Banc Comercial de Ghana en Accra]]
	L'economia està basada en les comunicacions, la construcció, el transport, els servicis financers i de govern i el sector primari, sobretot la peixca.		L'economia està basada en les comunicacions, la construcció, el transport, els servicis financers i de govern i el sector primari, sobretot la peixca.

Llínea 56:		Llínea 56:

	=== Turisme ===		=== Turisme ===
	[[~~File~~:Labadi_beach.jpg\|thumb\|250px\|Plaja Labadi]]		[[Archiu:Labadi_beach.jpg\|thumb\|250px\|Plaja Labadi]]
	En Accra es troba el Museu Nacional, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències, els Archius Nacionals i la Biblioteca Central.		En Accra es troba el Museu Nacional, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències, els Archius Nacionals i la Biblioteca Central.

Lluísm en 19:13 10 nov 2024

2024-11-10T19:13:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 10 nov 2024
Llínea 64:		Llínea 64:

	=== Deports ===		=== Deports ===
	Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.		Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 16:21 18 abr 2024

2024-04-18T16:21:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 18 abr 2024
Llínea 64:		Llínea 64:

	=== Deports ===		=== Deports ===
	Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.		Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:27:35Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 28 ago 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Història ==		== Història ==
	En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal\|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la ~~cridada~~ pels europeus Costa d'Or.		En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal\|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la nomenada pels europeus Costa d'Or.

	En l'any [[1578]], un grup del poble ga nomenat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.		En l'any [[1578]], un grup del poble ga nomenat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.
Llínea 51:		Llínea 51:

	=== Educació ===		=== Educació ===
	En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també ~~cridada~~ Motown) fundada en l'any [[1924]] i oberta en [[1927]], i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també ~~cridada~~ Preseg).		En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també nomenada Motown) fundada en l'any [[1924]] i oberta en [[1927]], i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també nomenada Preseg).

	Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.		Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:29:07Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:29 28 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal\|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la cridada pels europeus Costa d'Or.		En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal\|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la cridada pels europeus Costa d'Or.

	En l'any [[1578]], un grup del poble ga ~~cridat~~ Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.		En l'any [[1578]], un grup del poble ga nomenat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.

	Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del [[sigle XVII]].		Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del [[sigle XVII]].

Lluísm: /* Referències */

2022-11-11T13:02:51Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 11 nov 2022
Llínea 68:		Llínea 68:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://web.archive.org/web/20170817075251/http://www.statsghana.gov.gh/nada/index.php/catalog/51 «Ghana - Population and Housing Census 2010 - Ghana». www.statsghana.gov.gh]		* [https://web.archive.org/web/20170817075251/http://www.statsghana.gov.gh/nada/index.php/catalog/51 «Ghana - Population and Housing Census 2010 - Ghana». www.statsghana.gov.gh]
	* [https://books.google.es/books?id=PEQgnFtkxmMC&pg=PA4&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Ntiamoah, Eric Maclean ~~(1 de enero de 2008)~~. The City of Accra – A Pictorial Visit (en [[anglés]])]		* [https://books.google.es/books?id=PEQgnFtkxmMC&pg=PA4&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Ntiamoah, Eric Maclean. The City of Accra – A Pictorial Visit (en [[anglés]])]
	* [https://books.google.es/books?id=6ZB2CgAAQBAJ&pg=PA30&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Rucker, Walter C~~. (28 de septiembre de 2015)~~. Gold Coast Diasporas: Identity, Culture, and Power (en anglés)]		* [https://books.google.es/books?id=6ZB2CgAAQBAJ&pg=PA30&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Rucker, Walter C.Gold Coast Diasporas: Identity, Culture, and Power (en anglés)]
	* [https://books.google.es/books?id=HeibAAAAQBAJ&pg=PA12&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org]		* [https://books.google.es/books?id=HeibAAAAQBAJ&pg=PA12&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org]

Lluísm: /* Enllaços externs */

2022-11-11T13:02:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 11 nov 2022
Llínea 81:		Llínea 81:
	{{Commonscat\|Accra}}		{{Commonscat\|Accra}}

	* [https://web.archive.org/web/20080514210912/http://www.abiertoporvacaciones.com/accra.htm Guia de ~~viaje~~ d'Accra]		* [https://web.archive.org/web/20080514210912/http://www.abiertoporvacaciones.com/accra.htm Guia de viage d'Accra]

	{{Capitals d'Àfrica}}		{{Capitals d'Àfrica}}

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Accra '''Accra''' és la capital de Ghana des de l'any 1877 i la major ciutat del país. És la capital de Ghana…»

2022-11-11T12:58:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Accra '''Accra''' és la capital de Ghana des de l'any 1877 i la major ciutat del país. És la capital de Ghana…»

Pàgina nova

[[File:Accra_montage.jpg|thumb|300px|Accra]]

'''Accra''' és la capital de [[Ghana]] des de l'any [[1877]] i la major ciutat del país. És la capital de Ghana i del districte de la zona metropolitana d'Accra, lo mateix que el centre administratiu, de comunicacions i econòmic del país. Al voltant del 70 % de la capacitat de manufactura nacional es troba en este districte. Alberga edificis que mostren la transició des dels suburbis del [[sigle XIX]] fins a la moderna metròpoli que és hui en dia.

La ciutat té 185 km² (quilómetros quadrats) d'extensió i conta en 2.450.000 habitants habitants segons el cens de l'any [[2010]]. En ella, hi ha llocs de cultura i educació com el Museu i el Teatre Nacional, el mausoleu de Kwame Nkrumah i l'Universitat de Ghana, situada en Legon, a 14 km (quilómetros) al nort.

== Etimologia ==
Nomenada Accra en [[anglés]], este nom prové de l'akánico Nkran, i del dagbani Ankara. En twi, nkran significa ''formigues'', i es referix al poble Ga-Adangbe per les seues qualitats migratòries i marcials, similars a les de la marabunta; de fet, els formiguers, que abundaven en la zona, eren vists com a llocs sagrats i un enllaç entre el món humà i el inframono. Al mateix temps, l'us de la paraula [[formiga]] per part dels akan indicava una visió dels invasores ga com una plaga. La forma Acra, originalment Akra, és la versió europea del nom popularisada durant el domini colonial.

La forma recomanada per la ASALE és Acra.

== Història ==
En l'any [[1482]], el lloc va tindre un fort fundat per l'[[Portugal|Imperi portugués]], el qual va servir com a punt de comerç atlàntic d'esclaus i extracció de mercaderies i matèries primeres del continent africà. Els esclaus varen ser principalment capturats de les regions del poble ga en les montanyes entorn a l'assentament. L'actual ciutat d'Acra formava part de la cridada pels europeus Costa d'Or.

En l'any [[1578]], un grup del poble ga cridat Acra va destruir el fort portugués i va fundar una ciutat a finals de la década de [[1600]]. En [[1642]], l'Imperi neerlandés va expulsar als portuguesos i varen construir un nou fort comercial. Atres grups de la Royal African Company de l'Imperi britànic es varen posicionar en la zona, causant un conflicte bèlic solucionat en el Tractat de Breda de [[1672]], instalant-se els britànics en un nou lloc.

Durant part de la seua història, va servir de centre comercial en els portuguesos, els qui varen construir un fort, i posteriorment als suecs, neerlandesos, britànics i danesos a finals del [[sigle XVII]].

La ciutat actual d'Accra es va desenrollar al voltant del poblat ga original, aixina com de les fortificacions britàniques, neerlandeses i daneses i el lloc a on residien les seues poblacions: Jamestown prop del fort britànic; Osu, prop del fort danés de Christiansborg (en l'actualitat Castell Christiansborg); i Usshertown, prop del fort holandés de Ussher. Estes quatre zones formen ara el centre de la ciutat moderna.

En l'any [[1877]], despuix de la segona guerra anglo-*asante, va reemplaçar a Cape Coast com a capital de la colónia britànica de la Costa d'Or. Despuix de la construcció del [[ferrocarril]] cap a les zones mineres i agrícoles, es va convertir en el cor econòmic de Ghana.

En els anys [[1862]] i [[1939]], va sofrir grans destrosses pels terremots. En [[1948]], els disturbis d'Accra (Accra Riots) varen llançar una campanya per l'independència del [[Regne Unit]] i Ghana va conseguir el caràcter de nació en [[1957]]. Hui, és una de les ciutats més modernes del continent africà, en una alta calitat.

En l'any [[1958]] en esta ciutat va tindre lloc l'I Conferència d'Estats Africans Independents, que va donar lloc cinc anys despuix a la celebració del Dia de la lliberació africana o Dia de la llibertat africana, festivitat anual celebrada cada [[25 de maig]].

== Geografia i clima ==

Per la seua ubicació en el Corredor [[Togo]]-[[Dahomey]], a on la costa discorre en paralel als vents monsònics humits predominants, Accra conta en un clima tropical sec que s'aproxima a un clima semiàrit. La precipitació mija anual és de 730 mm, la qual cau principalment durant les dos temporades plujoses de Ghana. La principal temporada de pluges comença en [[abril]] i termina a mitan de [[juliol]], mentres que una segona temporada de pluges més dèbils es produïx en [[octubre]]. La pluja cau generalment en tormentes intenses curtes i causa inundacions locals obstruint els canals de drenage.

Hi ha molt poca variació de la temperatura durant tot l'any. La temperatura mija mensual oscila entre 24,7 °C (76,5 °F) en [[agost]] (el més més fret) a 28 °C (82,4 °F) en [[març]] (el més més càlit), en una mija anual de 26,8 °C (80,2 °F). cal senyalar, no obstant, que els mesos més «frets» tendixen a ser més humits que els mesos més càlits. Com a resultat, durant els mesos d'estiu i sobretot durant la temporada del vent harmattan, la ciutat experimenta una ventosas «calor seca» que se sent menys càlit que en la «fresca» pero més humida temporada de pluges.

Com Accra es troba prop de la llínea equatorial, les hores de llum són pràcticament uniformes durant tot l'any. La humitat relativa és generalment alta, variant des del 65 % en la mitat de la vesprada al 95 % durant la nit. La direcció del vent predominant en Accra és del surest al noreste. Les velocitats del vent normalment oscilen entre els 8 a 16 km/h (quilómetros per hora). Raches de vents forts es produïxen en les tormentes, que generalment es transformen en turbonades en la costa.

== Economia ==
[[File:Ghana_Commerical_Bank_in_Accra.jpg|thumb|250px|Edific del Banc Comercial de Ghana en Accra]]
L'economia està basada en les comunicacions, la construcció, el transport, els servicis financers i de govern i el sector primari, sobretot la peixca.

L'indústria en la ciutat es troba en la seua gran majoria en la zona metropolitana i dispon de plantes de processat de [[cacau]], indústries químiques, fàbriques de ciment, fundició d'[[alumini]], plantes siderúrgiquess i de refinació de [[petròleu]].

== Transport ==
La ciutat dispon de l'Aeroport Internacional de Kotoka i de llínees de tren a Tema, Takoradi i Kumasi. La ciutat en el principal port del país, Tema, està conectada també a través de carreteres.

El transport públic consistix en autobús de trànsit ràpit, microbuses coneguts com Tro-Tros, taxis i autobús. Els Tro-Tros, per lo general, realisen una ruta regular, són barats i freqüents, encara que a sovint concorreguts. Alguns taxis també realisen rutes regulars, i proporcionen un viage més cómodo, encara que són més cars.

En l'any [[2002]] la ciutat va introduir el metro-bus, despuix [[autobús]] de trànsit ràpit, que encara que al principi no va conseguir captar l'atenció dels ciutadans en l'actualitat ha aumentat la seua popularitat.

Apareix en el proyecte Inclusivament cities project (2008-2014) com una de les ciutats que han millorat les condicions de transport, per eixemple, en estacions d'autobusos.

== Cultura ==

=== Educació ===
En les afores de la ciutat es troben dos escoles secundàries, l'Escola Secundària d'Achimota (també cridada Motown) fundada en l'any [[1924]] i oberta en [[1927]], i l'Escola Secundària dels Chicons Presbiterianos (també cridada Preseg).

Prop d'estes dos escoles es troba la primera institució d'educació terciaria de Ghana, l'Universitat de Ghana que està localisada a 13 quilómetros al nort en Legon. Recentment es va realisar una atra institució terciaria, l'Universitat Ashesi.

=== Turisme ===
[[File:Labadi_beach.jpg|thumb|250px|Plaja Labadi]]
En Accra es troba el Museu Nacional, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències, els Archius Nacionals i la Biblioteca Central.

És de destacar el Fort Christianborg o Castell Osu, que és la residència del president. Va ser construït pels danesos en el sigle XVII.

També són de resaltar l'Universitat de Ghana, el Teatre Nacional, el Centre Nacional de Cultura d'Accra, l'Arc de l'Independència, el far, l'estadi Ohene Djan, el parc memorial de Kwame Nkrumah i les seues numeroses plages.

=== Deports ===
Un dels deports més practicats en la ciutat i en el país és el [[fútbol]] i d'ací han eixit alguns dels millors jugadors que han jugat en la selecció de fútbol de Ghana. Els més destacats són Stephen Appiah, Asamoah Gyan, Ahmed Barusso pero, sobretot, Michael Essien, únic futboliste de la ciutat que ha estat entre els tres millors del continent per al títul de futboliste africà de l'any.

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20170817075251/http://www.statsghana.gov.gh/nada/index.php/catalog/51 «Ghana - Population and Housing Census 2010 - Ghana». www.statsghana.gov.gh]
* [https://books.google.es/books?id=PEQgnFtkxmMC&pg=PA4&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Ntiamoah, Eric Maclean (1 de enero de 2008). The City of Accra – A Pictorial Visit (en [[anglés]])]
* [https://books.google.es/books?id=6ZB2CgAAQBAJ&pg=PA30&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false Rucker, Walter C. (28 de septiembre de 2015). Gold Coast Diasporas: Identity, Culture, and Power (en anglés)]
* [https://books.google.es/books?id=HeibAAAAQBAJ&pg=PA12&dq=accra+nkran&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20nkran&f=false World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org]

== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20080514210912/http://www.abiertoporvacaciones.com/accra.htm Guia de viaje d'Accra]
* [https://books.google.es/books?id=qv-AjAHjud8C&pg=PA6&dq=accra+etymology&redir_esc=y&hl=es#v=onepage&q=accra%20etymology&f=false Parker, John. Making the Town: Ga State and Society in Early Colonial Accra (en anglés)]
* Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 4.
* [https://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=921 World Weather Information Service - Accra, en worldweather.org]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Accra}}

* [https://web.archive.org/web/20080514210912/http://www.abiertoporvacaciones.com/accra.htm Guia de viaje d'Accra]

{{Capitals d'Àfrica}}

[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Ghana]]