Accipiter nisus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant

2026-07-07T17:08:30Z

Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant

← Revisió anterior		Revisió de 17:08 7 jul 2026
Llínea 8:		Llínea 8:
	Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.		Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

	Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].		Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

Admin: Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

2026-07-07T16:51:11Z

Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	El '''gavilà comú''' ('''''Accipiter nisus''''')<ref>{{Noms aus SEO 2 \|fechaacceso =22 de decembre de 2013}}</ref>{{refn\|group=n.\|Des de 1994, la [[Societat Espanyola d'Ornitologia\|SÈU]] recomana afegir el terme especificante ''comú'' per a diferenciar-ho d'atres gavilans (aixina com el [[Falco subbuteo\|alcotán]] va passar a conéixer-se com «alcotán europeu»).<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DB376A66278ED21I Gavilà Comú ''Accipiter nisus'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref><ref>{{cita llibre\|nomene1=Francisco\|llinages1=Padilla Álvarez\|nomene2=Antonio I\|llinages2=Costera López\|any=2003\|capítul=Classe Aus\|url=http://books.google.com/books?aneu=isqKkb_ujccC\|títul=Zoologia aplicada\|ubicació=Madrit\|editorial=Díaz de Sants\|isbn=978-8-479-78588-8\|oclc=53803836\|pàgina=386}}</ref> (En el text s'usarà «gavilà comú» en comparar-ho en atres gavilans.)}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Accipitriformes\|accipitriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Accipitridae]], #present en moltes zones d'[[Eurasia]] —des de la [[península ibèrica]] i el [[nort d'Àfrica]] fins a [[Japó]] i [[Vietnam]]—. Les parts superiors del macho adult són de color gris azulado i l'esquena presenta franges anaranjadas; la femella i els jóvens són marrons en l'esquena i tenen franges de dit color en el pit i pancha. És una de les espècies d'au en major dimorfisme sexual respecte al tamany: la femella és un 25 % més gran que el macho. A pesar de ser un depredador especialisat en les aus del bosc, el gavilà pot trobar-se en qualsevol hàbitat i en les ciutats en freqüència caça pardals de jardí. El macho s'alimenta d'espècies menudes, com els [[Paridae\|páridos]], [[Fringillidae\|fringílidos]] o [[Passeridae\|paséridos]]. Els principals assuts de la femella són els [[Turdidae\|túrdidos]] i [[Sturnidae\|estúrdidos]]; també és capaç de matar aus en un pes superior a 500 [[gram\|g]].		El '''gavilà comú''' ('''''Accipiter nisus''''')<ref>{{Noms aus SEO 2 \|fechaacceso =22 de decembre de 2013}}</ref>{{refn\|group=n.\|Des de 1994, la [[Societat Espanyola d'Ornitologia\|SÈU]] recomana afegir el terme especificante ''comú'' per a diferenciar-ho d'atres gavilans (aixina com el [[Falco subbuteo\|alcotán]] va passar a conéixer-se com «alcotán europeu»).<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DB376A66278ED21I Gavilà Comú ''Accipiter nisus'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref><ref>{{cita llibre\|nomene1=Francisco\|llinages1=Padilla Álvarez\|nomene2=Antonio I\|llinages2=Costera López\|any=2003\|capítul=Classe Aus\|url=http://books.google.com/books?aneu=isqKkb_ujccC\|títul=Zoologia aplicada\|ubicació=Madrit\|editorial=Díaz de Sants\|isbn=978-8-479-78588-8\|oclc=53803836\|pàgina=386}}</ref> (En el text s'usarà «gavilà comú» en comparar-ho en atres gavilans.)}} és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Accipitriformes\|accipitriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Accipitridae]], #present en moltes zones d'[[Eurasia]] —des de la [[península ibèrica]] i el [[nort d'Àfrica]] fins a [[Japó]] i [[Vietnam]]—. Les parts superiors del macho adult són de color gris azulado i l'esquena presenta franges anaranjadas; la femella i els jóvens són marrons en l'esquena i tenen franges de dit color en el pit i pancha. És una de les espècies d'au en major dimorfisme sexual respecte al tamany: la femella és un 25 % més gran que el macho. A pesar de ser un depredador especialisat en les aus del bosc, el gavilà pot trobar-se en qualsevol hàbitat i en les ciutats en freqüència caça pardals de jardí. El macho s'alimenta d'espècies menudes, com els [[Paridae\|páridos]], [[Fringillidae\|fringílidos]] o [[Passeridae\|paséridos]]. Els principals assuts de la femella són els [[Turdidae\|túrdidos]] i [[Sturnidae\|estúrdidos]]; també és capaç de matar aus en un pes superior a 500 [[gram\|g]].

	Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la ~~crío~~ dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.		Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

	Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].		Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T15:28:36Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Sperber (Accipiter nisus) male -20200308 (2).JPG|miniatura|gavilà comú (''Accipiter nisus'')]]
{{artícul bo}}
{{redirigix ací|Gavilà|gavilà (desambiguación)}}

El '''gavilà comú''' ('''''Accipiter nisus''''')<ref>{{Noms aus SEO 2 |fechaacceso =22 de decembre de 2013}}</ref>{{refn|group=n.|Des de 1994, la [[Societat Espanyola d'Ornitologia|SÈU]] recomana afegir el terme especificante ''comú'' per a diferenciar-ho d'atres gavilans (aixina com el [[Falco subbuteo|alcotán]] va passar a conéixer-se com «alcotán europeu»).<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DB376A66278ED21I Gavilà Comú ''Accipiter nisus'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref><ref>{{cita llibre|nomene1=Francisco|llinages1=Padilla Álvarez|nomene2=Antonio I|llinages2=Costera López|any=2003|capítul=Classe Aus|url=http://books.google.com/books?aneu=isqKkb_ujccC|títul=Zoologia aplicada|ubicació=Madrit|editorial=Díaz de Sants|isbn=978-8-479-78588-8|oclc=53803836|pàgina=386}}</ref> (En el text s'usarà «gavilà comú» en comparar-ho en atres gavilans.)}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Accipitriformes|accipitriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Accipitridae]], #present en moltes zones d'[[Eurasia]] —des de la [[península ibèrica]] i el [[nort d'Àfrica]] fins a [[Japó]] i [[Vietnam]]—. Les parts superiors del macho adult són de color gris azulado i l'esquena presenta franges anaranjadas; la femella i els jóvens són marrons en l'esquena i tenen franges de dit color en el pit i pancha. És una de les espècies d'au en major dimorfisme sexual respecte al tamany: la femella és un 25 % més gran que el macho. A pesar de ser un depredador especialisat en les aus del bosc, el gavilà pot trobar-se en qualsevol hàbitat i en les ciutats en freqüència caça pardals de jardí. El macho s'alimenta d'espècies menudes, com els [[Paridae|páridos]], [[Fringillidae|fringílidos]] o [[Passeridae|paséridos]]. Els principals assuts de la femella són els [[Turdidae|túrdidos]] i [[Sturnidae|estúrdidos]]; també és capaç de matar aus en un pes superior a 500 [[gram|g]].

Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la crío dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

El comportament rapaz del gavilà li va fer entrar en conflicte en els humans per centenars d'anys, sobretot en els propietaris de [[carrera de colomes|colomes de carreres]] i els criadors d'[[au de corral|aus de corral]] o [[carn de caça|aus de caça]]. També açò ha implicat la disminució de les poblacions de [[Passeri|pardals cantores]]. L'investigació científica no ha establit un víncul entre l'aument poblacional dels gavilans i els descensos en algunes aus de camp o de bosc despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. Estudis sobre morts de colomes de carreres demostren que els gavilans són responsables de menys de l'un per cent de les pèrdues. Els [[cetreria|cetreros]] utilisen al gavilà des del sigle {{versalita|xvi}} per lo manco; si be l'espècie té la reputació de ser difícil d'entrenar, també és elogiada per «la seua valentia». És representativa de les [[mitologia]]s [[mitologia germana|germana]], [[mitologia grega|grega]] i [[mitologia egipcíaca|egipcíaca]], i es menciona en les obres d'alguns escritors com [[William Shakespeare]], [[Alfred Tennyson]] i [[Ted Hughes]].

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]