Accentuació de la llengua valenciana - Historial de revisions

Jose2 en 18:08 6 maig 2026

2026-05-06T18:08:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 6 maig 2026
Llínea 250:		Llínea 250:
	* Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.		* Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.

	=====Excepcions de la diéresis=====		===== Excepcions de la diéresis =====

	* Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.		* Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.

Jose2 en 18:07 6 maig 2026

2026-05-06T18:07:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 6 maig 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys incloent moviments, com la [[Renaixença valenciana\|renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres.		La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys incloent moviments, com la [[Renaixença valenciana\|renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres.

	==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==		== Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==

	===Normes de l'any 1980===		=== Normes de l'any 1980 ===

	La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.		La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.

	===Normes de l'any 1982===		=== Normes de l'any 1982 ===

	L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.		L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.
Llínea 15:		Llínea 15:
	La realitat és que esta norma d'accentuació durà molt de temps, fon la més pareguda al valencià del [[Sigle d'Or]] (puix en aquella época s'escrivia sense accents) i la més fàcil d'usar, per lo que molta gent seguix amprant-la, encara que ya no siga normativa.		La realitat és que esta norma d'accentuació durà molt de temps, fon la més pareguda al valencià del [[Sigle d'Or]] (puix en aquella época s'escrivia sense accents) i la més fàcil d'usar, per lo que molta gent seguix amprant-la, encara que ya no siga normativa.

	===L'accentuació actual des de l'any 2003===		=== L'accentuació actual des de l'any 2003 ===

	{{AP\|Accent agut}}		{{AP\|Accent agut}}
	{{AP\|Accent greu}}		{{AP\|Accent greu}}

	En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s i de manera diferent els acabaments en -n. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):		En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s i de manera diferent els acabaments en -n. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):

	*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles vintissís paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.		* Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles vintissís paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.

	*Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes.		* Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes.

	*Les esdrúixoles sempre.		* Les esdrúixoles sempre.

	====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític====		==== Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític ====

	* Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).		* Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).
Llínea 244:		Llínea 245:

	{{AP\|Diéresis}}		{{AP\|Diéresis}}
	*Du diéresis la u o la i quan van darrere de vocal sense formar diftonc i no poden portar accent gràfic: peüc, raïm, roïn, malaït.

	*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.		* Du diéresis la u o la i quan van darrere de vocal sense formar diftonc i no poden portar accent gràfic: peüc, raïm, roïn, malaït.

			* Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.

	=====Excepcions de la diéresis=====		=====Excepcions de la diéresis=====

	*Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.		* Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.

	*L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir.		* L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir.

	*La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um.		* La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um.

	==Conclusió==		== Conclusió ==

	Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear\|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències.		Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear\|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències.
Llínea 262:		Llínea 264:
	Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català.		Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català.

	==Història==		== Història ==

	En l'any [[1982]], la consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], convocà a una reunió en la pròpia Conselleria ad alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l'atenció que no estiguera present el [[Grup d'Acció Valencianista\|GAV]], la [[Cardona Vives]], el [[Grup Cultural Ilicità]] o [[El Piló]], entre unes atres).		En l'any [[1982]], la consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], convocà a una reunió en la pròpia Conselleria ad alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l'atenció que no estiguera present el [[Grup d'Acció Valencianista\|GAV]], la [[Cardona Vives]], el [[Grup Cultural Ilicità]] o [[El Piló]], entre unes atres).
Llínea 284:		Llínea 286:
	Durant el periodo [[1981]]-[[2003]], dels 3.618 registres en el ISBN com “en valenciano”, 563 els foren en les [[Normes d'El Puig]].		Durant el periodo [[1981]]-[[2003]], dels 3.618 registres en el ISBN com “en valenciano”, 563 els foren en les [[Normes d'El Puig]].

	==Vore també==		== Vore també ==

	*[[Alfabet valencià]]		* [[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		* [[Dígraf]]
	*[[Accent agut]]		* [[Accent agut]]
	*[[Accent greu]]		* [[Accent greu]]
	*[[Diéresis]]		* [[Diéresis]]

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==

	*https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf		* https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf

	{{Llengua valenciana}}		{{Llengua valenciana}}

Llana: /* Bibliografia */

2023-03-14T22:46:55Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 22:46 14 març 2023
Llínea 297:		Llínea 297:

	{{Llengua valenciana}}		{{Llengua valenciana}}
			{{Gramàtica del valencià}}

	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]
	[[Categoria:Gramàtica del valencià]]		[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
	[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]

Lluísm: /* Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV */

2023-03-10T11:34:26Z

Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 10 març 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==		==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==

	===Normes en 1980===		===Normes de l'any 1980===

	La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.		La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.

	===Normes en 1982===		===Normes de l'any 1982===

	L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.		L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.

Alacanti: Protegí «Accentuació de la llengua valenciana» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit))

2022-09-29T17:16:32Z

Protegí «Accentuació de la llengua valenciana» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 29 set 2022
(Sense diferències)

Valencian: Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

2022-09-12T17:59:36Z

Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 12 set 2022
Llínea 294:		Llínea 294:
	==Bibliografia==		==Bibliografia==

	*~~http~~://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf		*https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf

	{{Llengua valenciana}}		{{Llengua valenciana}}

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:11:49Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:11 8 maig 2022
Llínea 270:		Llínea 270:
	Com estes modificacions foren assumides a continuació per la [[Secció de Llengua i Lliteratura valencianes\|Secció de Llengua de la ACV]], el conjunt del moviment valencianiste acatà la decisió, en ares del consens llingüístic; si be consta que figures importants que assistiren a la reunió, com [[Josep Alminyana\|Mossén Josep Alminyana]] o [[Mossén Lluís Alcón]], no eren partidaris de modificar el sistema d'accentuació.		Com estes modificacions foren assumides a continuació per la [[Secció de Llengua i Lliteratura valencianes\|Secció de Llengua de la ACV]], el conjunt del moviment valencianiste acatà la decisió, en ares del consens llingüístic; si be consta que figures importants que assistiren a la reunió, com [[Josep Alminyana\|Mossén Josep Alminyana]] o [[Mossén Lluís Alcón]], no eren partidaris de modificar el sistema d'accentuació.

	Curiosament, la [[revista Murta]] no informà en esta ocasió del canvi normatiu fins al ~~mes~~ de setembre de 1982, en el seu número 49, i per solicitut dels llectors, que havien observat estranyats el canvi en l'us de l'accentuació gràfica en el número 48 (juliol-agost de 1982), coincidint en la publicació del text definitiu de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], sense que cap avís explicara el perqué del canvi.		Curiosament, la [[revista Murta]] no informà en esta ocasió del canvi normatiu fins al més de setembre de 1982, en el seu número 49, i per solicitut dels llectors, que havien observat estranyats el canvi en l'us de l'accentuació gràfica en el número 48 (juliol-agost de 1982), coincidint en la publicació del text definitiu de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], sense que cap avís explicara el perqué del canvi.

	Este nou sistema d'accentuació diferent del recolzat popularment en [[1981]] en [[Santamaria d'El Puig\|El Puig]], tornaria a modificar-se per decisió de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en l'any [[2003]]:		Este nou sistema d'accentuació diferent del recolzat popularment en [[1981]] en [[Santamaria d'El Puig\|El Puig]], tornaria a modificar-se per decisió de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en l'any [[2003]]:

Jose2: /* Excepcions de la diéresis */

2021-08-15T12:45:12Z

Excepcions de la diéresis

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 15 ago 2021
Llínea 250:		Llínea 250:
	=====Excepcions de la diéresis=====		=====Excepcions de la diéresis=====

	*Les regles d’accentuació tenen ~~pereferència~~ sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, ~~evidentement~~ si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.		*Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.

	*~~L’infinitiu~~, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir.		*L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir.

	*La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um.		*La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um.

Jose2: /* Exepcions de la diéresis */

2021-08-15T12:43:46Z

Exepcions de la diéresis

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 15 ago 2021
Llínea 248:		Llínea 248:
	*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.		*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.

	=====~~Exepcions~~ de la diéresis=====		=====Excepcions de la diéresis=====

	*Les regles d’accentuació tenen pereferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentement si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.		*Les regles d’accentuació tenen pereferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentement si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.

Jose2: /* Conclusió */

2021-08-15T12:40:00Z

Conclusió

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 15 ago 2021
Llínea 260:		Llínea 260:
	Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear\|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències.		Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear\|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències.

	Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català~~, aixina que més aïna nos n'allunta~~.		Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català.

	==Història==		==Història==