Época ibèrica en la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Lluísm en 11:57 2 jul 2025

2025-07-02T11:57:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 2 jul 2025
Llínea 54:		Llínea 54:
	* [[Conquesta romana d'Hispània]]		* [[Conquesta romana d'Hispània]]


	[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana\| ]]		[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana\| ]]

Reval en 16:46 9 oct 2024

2024-10-09T16:46:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 9 oct 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	* [[Conquesta romana d'Hispània]]		* [[Conquesta romana d'Hispània]]


	[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana\| ]]		[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana\| ]]

Valencian: Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

2022-06-03T19:00:20Z

Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 3 jun 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana\|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]].		Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana\|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]].

	Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a ~~signar~~ una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].		Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a firmar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].

	En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Despuix de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.		En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Despuix de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:15:30Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 3 jul 2021
Llínea 41:		Llínea 41:
	Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].		Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].

	En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. ~~Després~~ de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.		En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Despuix de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.

	Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica\|italià]]. ~~Després~~ del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major\|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.		Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica\|italià]]. Despuix del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major\|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 19:07 5 jun 2021

2021-06-05T19:07:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Història de la Comunitat Valenciana}}~~

	[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]		[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]
	L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].		L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].

Jose2 en 19:07 5 jun 2021

2021-06-05T19:07:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Història de la Comunitat Valenciana}}

	[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]		[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]
	L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].		L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].

Jose2 en 19:05 5 jun 2021

2021-06-05T19:05:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 5 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archiu~~:Dama d'~~Elig~~.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]		[[File:Dama d'Elx.jpg\|thumb\|350px\|right\|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]]
	L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].		L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[sigle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]].

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:09:02Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 24 maig 2021
Llínea 31:		Llínea 31:
	Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia.		Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia.

	Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago\|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i ~~després~~ d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica\|península]].		Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago\|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i despuix d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica\|península]].

	A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.		A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.
Llínea 39:		Llínea 39:
	Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana\|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]].		Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana\|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]].

	Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, ~~després~~ de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].		Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, despuix de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]].

	En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i ~~després~~ de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.		En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma\|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse\|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i despuix de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori.

	Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica\|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major\|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.		Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica\|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major\|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:38:12Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 20 feb 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital".		Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital".

	En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia\|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on ~~només~~ anaven els caçadors d'aus de tant en tant.		En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia\|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on a soles anaven els caçadors d'aus de tant en tant.

	Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s.		Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s.
Llínea 33:		Llínea 33:
	Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago\|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica\|península]].		Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago\|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica\|península]].

	A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren ~~només~~ a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.		A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren a soles a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials.

	== Les guerres púniques ==		== Les guerres púniques ==

Jose2: /* Época preibèrica */

2017-06-15T08:59:58Z

Época preibèrica

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 15 jun 2017
Llínea 3:		Llínea 3:

	==Época preibèrica==		==Época preibèrica==
	Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític\|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta\|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la Cova del Parpalló ([[Gandia]]), etc..		Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític\|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la [[Cova Negra]] s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta\|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la [[Cova del Parpalló]] ([[Gandia]]), etc..
	Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic.		Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic.