Edició de «Timothy McVeigh»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | {{En desenroll}} | ||
{{Ficha de criminal | {{Ficha de criminal | ||
| nom = Timothy McVeigh | | nom = Timothy McVeigh | ||
Llínea 23: | Llínea 24: | ||
}} | }} | ||
− | '''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Nova York (estat)|Nova York]], [[23 d'abril]] de [[1968]] | + | '''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Nova York (estat)|Nova York]], [[23 d'abril]] de [[1968]] – [[Terre Haute]], [[Indiana]], [[11 de juny]] de [[2001]]) va ser un terroriste d'extrema dreta [[Estats Units|nortamericà]] autor del [[Atentat d'Oklahoma City|atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah]] en [[Oklahoma City]] en [[1995]], a on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones. |
== Infància == | == Infància == | ||
Llínea 30: | Llínea 31: | ||
Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils. | Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils. | ||
− | En [[decembre]] de | + | En [[decembre]] de [[1979]] els pares de McVeigh es varen separar i varen deixar que els seus fills decidiren en quí viure. Les seues germanes Jennifer i Patty es varen quedar en la seua mare i Timothy en el seu pare. Despuix d'intentar infructuosament recompondre el seu matrimoni, els McVeigh es varen divorciar definitivament en [[1986]]. |
== Joventut i servici militar == | == Joventut i servici militar == | ||
Llínea 37: | Llínea 38: | ||
En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]]. | En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]]. | ||
− | En | + | En [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern. |
Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base. | Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base. | ||
Llínea 43: | Llínea 44: | ||
Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]]. | Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]]. | ||
− | El [[22 de febrer]] de | + | El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]]. |
− | En [[març]] de | + | En [[març]] de 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any. |
Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'[[Insígnia de Combat]] de l'[[Infanteria]] i l'[[Estrela de Bronze]]. | Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'[[Insígnia de Combat]] de l'[[Infanteria]] i l'[[Estrela de Bronze]]. | ||
Llínea 52: | Llínea 53: | ||
El [[21 d'agost]] de [[1992]], en [[Ruby Ridge]] ([[Idaho]]), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en [[Randy Weaver]], partidari de la [[segregació racial]], per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un [[policia]]. | El [[21 d'agost]] de [[1992]], en [[Ruby Ridge]] ([[Idaho]]), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en [[Randy Weaver]], partidari de la [[segregació racial]], per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un [[policia]]. | ||
− | En [[febrer]] de | + | En [[febrer]] de [[1993]], la [[ATF]] va prendre per assalt la sèu de la [Davidians|secta davidiana]] en [[Waco]], [[Texas]], per a complir una orde judicial per venda illegal d'armes. Despuix d'un tiroteig, quatre agents i sis davidians varen morir i varis atres varen resultar ferits, entre ells el líder de la secta, [[David Koresh]]. Els agents es varen retirar i els davidians varen permanéixer en la seua sèu. McVeigh va decidir llavors viajar a Waco per a presenciar els fets, pero se li va impedir el pas en un lloc de control. |
− | Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, [[Míchigan]], a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un [[teòric de la conspiració]] i cabecilla de la Michigan Militia, una de les [[moviment de milícies|milícies d'extrema dreta]] que varen proliferar en [[Sur d'Estats Units|el sur]] i [[Mig Oest d'els Estats Units|el mig oest]] d'Estats Units durant la | + | Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, [[Míchigan]], a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un [[teòric de la conspiració]] i cabecilla de la Michigan Militia, una de les [[moviment de milícies|milícies d'extrema dreta]] que varen proliferar en [[Sur d'Estats Units|el sur]] i [[Mig Oest d'els Estats Units|el mig oest]] d'Estats Units durant la década de 1990. Allí es trobava quan, el [[19 d'abril]] de [[1993]], el quarter dels davidians va ser incendiat. Varen morir Koresh i 75 membres de la secta. |
Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al [[totalitarisme]]. | Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al [[totalitarisme]]. | ||
Llínea 63: | Llínea 64: | ||
{{AP|Atentat d'Oklahoma City}} | {{AP|Atentat d'Oklahoma City}} | ||
[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg|thumb|200px|right|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]] | [[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg|thumb|200px|right|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]] | ||
− | En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de | + | En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat. |
Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols. | Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols. | ||
Llínea 74: | Llínea 75: | ||
A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco. | A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco. | ||
+ | |||
+ | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Timothy McVeigh}} | {{Commonscat|Timothy McVeigh}} | ||
− | |||
[[Categoria:Terrorisme]] | [[Categoria:Terrorisme]] | ||
[[Categoria:Terroristes]] | [[Categoria:Terroristes]] |